Espanya contra el català

"La lluita de l'Estat espanyol, de la senyora Alícia Sánchez Camacho i de tota la tropa d'opositors a la immersió, no fa altra cosa que voler preservar no pas el castellà, que té una salut de ferro, sinó l'herència genocida del franquisme." (Carles Ribera, el Punt Avui)

Països Catalans, sí o sí

"El que resulta més preocupant és que els Països Catalans siguin qüestionats des del propi independentisme. Un discurs que, per activa o per passiva, es desprèn sovint d'aquest sobiranisme de nova fornada que tanta quota de pantalla ha acumulat darrerament. Reivindicar un estat acceptant els límits imposats per la Constitució espanyola de 1978 suposa excloure del projecte de construcció nacional gairebé la meitat dels catalans." (Roger Palà, Nació Digital)

Els últims de Gavà

"Dalt de l'escenari Carme Chacón ha insistit en posicionar-se en un terreny imaginari entre l'espanyolisme (del qual, curiosament, ella s'exclou) i l'independentisme. Tot plegat amb proposta zero, més enllà del "si tu no hi vas, jo em quedo sense feina", intentant no mirar de cua d'ull Montilla i Hereu." (Salvador Cot, Nació Digital)

El proper atac: TV3

"El quart i proper atac serà la conseqüència dels anteriors: per a complir el que decideixi el Govern espanyol , el Govern català hauria de reduir altres despeses. No tardarem gaire en escoltar veus espanyoles propagant dins i fora de Catalunya que la manera de reduir despesa és privatitzant TV3."(Carme-Laura Gil, Coc ràpid)

El Fossar, vist des de Madrid

"Els anys vuitanta, el Fossar de les Moreres era una concentració de joves agitats que muntaven un escenari d'estètica basco-irlandesa abans d'enfrontar-se amb la policia. Ara és un lloc de passejada per a famílies joves, amb cotxets de nen, que compren marxandatge sobiranista. La diferència és brutal i la significació, enorme." (Salvador Cot, Nació Digital)

Per als valencians el preu de l'anticatalanisme és la misèria

"Malgrat haver-nos dedicat durant dècades a l'anticatalanisme i a fer el joc a Madrid, o precisament per això, els valencians som llançats ara a la misèria i a la marginalitat." (Vicent Partal, Vilaweb)

Tres segles de por que s'acaben

"Fa només deu o quinze anys una sentència d'aquest tipus hauria generat una reacció gairebé desesperada, amb crides de tot tipus a la mobilització ciutadana. Ara no. Simplement, ningú no es creu que aquests quatre magistrats se surtin amb la seva. El canvi de mentalitat és absolut." (Salvador Cot, Nació Digital)

Badalona no és negociable

"Són 300 anys amb, com a molt, quatre dècades de democràcia. I ni tan sols durant aquests periodes ha estat possible que Catalunya fos respectada com a subjecte polític". (Salvador Cot, Nació Digital)

No és la llengua

"El gran parany, doncs, consisteix a pensar que tot plegat és un assumpte relacionat amb fredes interlocutòries, recursos asèptics i contenciosos rutinaris. Tot el contrari: aquí hi ha només brega política." (Ferran Sáez Mateu, el Punt Avui)

De conflictes socials i lingüístics

"La nostra obsessió per negar el conflicte lingüístic a Catalunya no fa altra cosa que emmascarar el procés continuat de substitució lingüística que arracona el català i encimbella l’espanyol." (Salvador Cardús, Nació Digital)

Els 125.953 alumnes valencians o tres famílies del Principat

"Aquest curs 125.953 alumnes valencians han vist denegada la seua demanda de ser educats en català." (Vicent Partal, Vilaweb)

‘30 Minuts’, programa indignat

"A TV3 sempre s’ha identificat la llibertat d’expressió, el dret a la informació i la professionalitat deguda amb el servei a les causes que més motiven els seus periodistes. Curiosament, entre aquestes causes no hi ha mai la dels drets nacionals d’aquest país." (Vicent Sanchis, el Singular Digital)

Sobiranisme letal

"Els actuals dirigents d'ERC argumenten que la seva estratègia ha estat un èxit -ni que sigui parcial- perquè les enquestes diuen que hi ha més independentistes. I s'equivoquen. Això només vol dir que hi ha més gent enfadada amb ells." (Salvador Cot, Nació Digital)

La no-nacionalista ‘Spanish Revolution’

"Els anglesos, els francesos, els alemanys o els espanyols poden demanar moltes coses, però mai la llibertat dels seus països i el consegüent reconeixement jurídic per la senzilla raó que no els cal." (Víctor Alexandre, el Singular Digital)

Indignats i espanyolíssims

"D'aquesta manera arribaran “al máximo de personas posible”. Les persones, com tothom sap, només parlen en espanyol." (Ferran Sáez Mateu, el Punt)

Un mapa i un projecte

""El canvi d’Estatut va significar una topada ostensible entre el projecte català i el projecte espanyol, fins i tot amb una conjuntura que en principi era favorable a l’entesa (“apoyaré”). El PSC havia de triar, i va triar: va treure Maragall i va posar Montilla." (Patrícia Gabancho, Nació Digital)

Tensar la corda

"... la realitat els empeny a acceptar una tutela de Brussel·les que en alguns casos, com l'espanyol, converteix les autoritats econòmiques locals en simples executors de les consignes europees. Aquesta situació provoca una reacció dels estats, que [...] consisteix a recuperar el to muscular perdut, amb el drenatge de competències dels poders descentralitzades. En el cas espanyol, les comunitats autònomes i les autoritats locals. El que es perd per una banda, es recupera per l'altra." (Germà Capdevila, Avui)

¿Habla mi idioma?

"La indígena va voler saber si aquest fet (que li fes gràcia com sona una paraula) li passava únicament amb el català o també, posem pel cas, en anglès. ¿Li feia gràcia fear , que també és molt diferent de miedo ? " No, no. En inglés no. Sólo en catalán "." (Empar Moliner, Ara)

El crepuscle d'ERC

"A aquest autisme s'hi afegeix (cosa insòlita per a un partit de govern) la pèrdua de cercles d'opinadors, de complicitats mediàtiques, de grups d'intel·lectuals que havien confiat en ells feia tan sols un lustre. Per acabar-ho d'adobar tampoc no van aprofitar el seu pas en el govern de la Generalitat per reclutar professionals preparats, per crear pedrera de gestors a les universitats i a les empreses, per atraure gent amb experiència encara que haguessin militat en el passat en altres formacions (com a CiU). S'estimaven més ser petits i purs en l'esquerra, cosa idònia per al PSC que necessitava ERC però que tampoc no els interessava que cresqués massa." (Hèctor López Bofill, Lopezbofill.blogspot)

La revolució catalana?

"Temo molt que el moviment dels “indignats” que acampen a la plaça Catalunya i, simptomàticament, a la Puerta del Sol, reprodueixi aquests anhels que ho volen transformar tot menys la mateixa estructura de l'Estat. Un immobilisme de fons que, com també és habitual, disposa de la irresponsable complicitat d'alguns actors polítics i intel·lectuals de l'esquerra catalana, de vegades autoanomenada “catalanista”, que recolzen totes les lluites antiglobalitzadores, però que miren cap a una altra banda quan la reivindicació de drets es concreta en el dret a l'autodeterminació." (Hèctor López Bofill, Avui)

Xoc de trens

"La Barcelona de Cobi i el disseny, delicadament anacional, ha desaparegut empassada pel conflicte entre Catalunya i Espanya i des d'ahir torna a ser la capital d'un país, en comptes d'una ciutat dins d'una muralla dibuixada per Mariscal." (Salvador Cot, Nació Digital)

Impuls i acceleració

"Ningú no sap en quin moment les elits polítiques del país apostaran per trencar definitivament amb les trampes de l'autogovern actual. Perquè, de fet, aquells que parlen de divisió fan trampa quan obliden que sovint són les elits econòmiques i polítiques les que donen l'acceleració final a processos de canvi. I si no ho fan, cal que estiguin atentes, perquè poden ser substituïdes per una força mobilitzadora a la qual hauran girat l'esquena. El que està passant als països àrabs és una lliçó de com les elits, incapaces de conduir els canvis, són forçades a deixar el lloc." (Marta Rovira, Tribuna)

Indigneu-vos. Organitzem-nos. No paguem.

"Imaginem que una entitat, Òmnium per exemple, o els organitzadors de les consultes, cridàs a formalitzar una mena de 'llista Robinson' fiscal." (Vicent Partal, Vilaweb)

El PSOE de Catalunya sense màscara

"El seu galdós argument és que si el president votés estaria fent una acció política que no tothom comparteix. [...] El problema és que si no vota, també farà una acció política que no tothom comparteix."(Víctor Alexandre, el Singular Digital)

Unitat per a què

"L'ambició independentista que ja es palpa en la societat només tindrà la seva traducció política i, per tant, determinant per culminar el procés, quan l'actuació de les persones que la liderin sigui fermament conseqüent amb l'objectiu, quan les decisions adoptades tinguin sentit en el marc d'una acció col·lectiva clara i, sobretot, quan ningú no torni a cometre l'error de voler viure de l'independentisme mentre encara no siguem independents." (Hèctor López Bofill, Avui)

Visca Catalunya Lliure!

"Cuando en España un entrenador responde en italiano, en holandés o en lo que sea, no hay ningún problema. Pero si contesta en catalán, entonces eso es inadmisible. Cualquier cosa que huela a catalán les activa el odio, la xenofobia. No se trata de una simple anécdota más, sino de que no hay forma de vivir fuera de esta perpetua sangría moral que, de anecdótica, no tiene nada. Nos expolian, consiguen que nuestras finanzas estén en déficit cuando estarían con un superávit boyante si tuviésemos la financiación que graciosamente dan a otros, y encima nos llaman usureros para, acto seguido, meársenos en la boca, como dice el gran Mohamed Jordi. Y después los diarios van por ahí haciendo encuestas a ver por qué gente que nunca en su vida se había planteado la independencia se la plantea ahora, y en serio. Confiemos en que la oleada de hartazgo que está sacudiendo a los países árabes se propague a la ribera norte del Mediterráneo y aquí la lidere Mohamed Jordi (porque si la tienen que liderar los dirigentes independentistas con poltrona, estamos apañados)." (Quim Monzó, la Vanguardia)

Espoli amb insult

"Alemanya té un Tribunal Constitucional que prohibeix que cap ni un dels länder més rics pugui transferir més del 4% de la seva recaptació als més necessitats i que cap d'aquests pugui seguir cobrant si, gràcies a la transfusió, avança per sobre de la renda familiar disponible del territori que fa les donacions. Senyora ministra, faci el fotut favor de deixar d'insultar-nos, a més de buidar-nos les butxaques i d'anar a pasturar, que ja en tenim els recipients plens." (Francesc Sanuy, Avui)

Tot fent memòria

"Qui va trencar aquest consens que s’havia fet per distingir Catalunya i el País Basc dels altres? Doncs el PSOE i els andalusos. Facin memòria i no es deixin ara entabanar. Ells van voler que l’estatut andalús no fos menys que els altres. Van reclamar les arrels nacionals d’Andalusia. I així ho van fotre tot en l’aire. Uns es van alegrar perquè d’aquesta manera diluïen les aspiracions catalanes confonent-les amb les de tota Espanya. Els catalans, practicant el bonisme estúpid que ens caracteritza des que el progressisme domina el pensament del país, ho vam acceptar." (Xavier Roig, Nació Digital)

Necessitem una FAES

"Amb una majoria social suficient i la victòria en un referèndum per la independència potser no n'hi haurà prou. Caldrà que sigui acceptada pels poders polític i econòmic d'arreu del món, vist com un procés natural, ordenat i civilitzat que ha arribat al final esperat per vies pacífiques i legals. Per això, cal que també es treballi la feina que queda per sota de la línia de visibilitat. Necessitem passar a l'acció de forma organitzada per estendre les tesis independentistes més enllà i aconseguir que siguin vistes com una solució viable, racional i no desestabilitzadora." (Xavier Fähndrich, el Singular Digital)

Projectes nacionals

"Seguim actuant com autèntics provincians, sense veure que l’únic camí de sortida és definir, com mig ho vàrem fer a finals dels anys setanta, un projecte nacional propi. I aquesta vegada, si ho acabem fent, que sigui sense la ingenuïtat amb la que vàrem encarar i passar la transició, sense esperar –ni rebutjar- cap col·laboració des d’Espanya i sense creure que nosaltres sí que en sabem i ells encara n’han d’aprendre." (Pere Pugès i Dorca, Tribuna)