Reagrupament: i ara què?

"Tot plegat ha de ser redreçable. En tot cas, la solució passa pel 14-4, no sobra ningú, però segur que no sobren 14. Però el mal ja està fet, o no (un apunt optimista, amb poc convenciment, això sí), potser hi ha un precedent internacional: Suresnes." (Salvador Garcia, Directe)

Circuit. Quotes. TV3

"Per la mateixa regla de tres, si no hagués estat per la quota del castellà (100%, també) imposat als cinemes del país per l’esmentat general durant 37 anys, avui en dia veure una pel·lícula en català al cinema no seria l’experiència insòlita, gairebé desconcertant, que és. I vet aquí que demà dilluns, el Gremi d’Empresaris de Cinemes de Catalunya ha convocat una vaga amb l’argument, no del tot coherent, que no hi haurà demanda per una cosa –una oferta normal de films en català– que no ha existit mai fins a la data, per la raó senzilla que l’últim règim feixista d’Europa li va posar unes traves que encara duren. Que valents que sou, senyors exhibidors. Un aplaudiment." (Mathew Tree, Avui)

Independència de cucut

"Però hi ha pobles com Catalunya que sembla que volen despertar-se sense fer fressa. Poble heroic com el de Guillem Tell. Que només fa mal a una poma." (Xavier Cortadellas, el Punt)

Som una nació?

"Però degut a la complexitat de definició, la meva recomanació per als membres del Tribunal seria que es basessin en la definició que en fa la Real Academia de la Lengua, ja que la seva feina és definir paraules i té caràcter normatiu. La tercera definició de nació ens diu: “Conjunto de personas de un mismo origen y que generalmente hablan un mismo idioma y tienen una tradición común”. Més clar que l'aigua." (Xavier Roch, el Singular Digital)

La independència no és un dret

"El deure de decidir assenyala l’exercici de la voluntat mentre que l’apel·lació al dret a decidir apunta a unes suposades obligacions d’uns tercers, que són els que esperem –inútilment– que canviïn." (Salvador Cardús, Avui)

Catalunya, abocador nuclear d'Espanya?

"Precisament perquè serem independents, la prioritat és preparar el país per a la independència. Catalunya necessita estructures d'estat i les necessita amb urgència, i les hem d'aconseguir batallant contra Espanya, perquè els espanyols més espavilats comencen a tenir clar que Catalunya se'ls en va. I si se'ls en va, per què haurien de gastar-s'hi ni un euro en infraestructures que, un cop separats, es quedaran aquí i no es podran emportar?" (Carles Bonaventura, el Punt)

Grans crims catalans. De la matança del porc a la matança del pagès

"Durant segles la resta de Catalunya, comarques, els pobles han nodrit Barcelona (humanament, productivament, espiritualment..), ara Barcelona està destruint la resta de Catalunya. Tota la ruqueria vegetal ve dirigida des de Barcelona. Des de un concepte de Catalunya dictatorialment urbà. Metropolità i socialista, comunista, espanyol. Ho he dit moltes vegades i tothom ho pot veure: Catalunya és una rotonda. Tot Catalunya és un seguit de rotondes. Rotondes i vegetals (I molt i molt ciment, però li foten una fulla de llorer i diuen que és una amanida tonto biòtica). Tot va contra la vida, contra l’acció, contra el dinamisme. Contra la natura. Contra el sentit comú. La tomatera no es mou, el porc sí. Un és mut l’altre parla. Són dos actituds davant la vida. Són dos models de país." (Francesc Canosa, el Singular Digital)

Olímpica Barcelona

"Però si fa falta la parafernàlia dels Jocs per desdoblar quatre carreteres, aleshores el nou finançament i la generositat inversora del ministeri de Foment, tan celebrats, són una enredada." (Patrícia Gabancho, Avui)

D'Ascó a Vic passant per BCN

"La Transició espanyola té el seu origen en un pacte entre totalitaris. Aquest procés només va poder desencadenar-se quan el feixisme (representat per l'exèrcit) i el comunisme (representat per Santiago Carrillo) van reconèixer públicament i mútuament que, a partir d'aquell moment, es tolerarien. És el pacte entre els que mai han tingut la democràcia al capdamunt de la seva escala de valors. D'aquells que, amb aquesta ridícula superioritat moral de què sovint fa flaire Catalunya, saben el que li convé a la humanitat. Per tant, tot el que penja de la Transició put a escassament democràtic. Inclosos els partits. Que els dirigents dels partits amenacin els representants locals elegits és intolerable." (Xavier Roig, Avui)

No hem de veure cinema en català

"Seria incongruent que es preservessin totes les minories a punt de desaparèixer del món excepte la dels que volíem cinema en català. Si s’ha d’acabar el cinema en català que també s’acabin les balenes."(Empar Moliner, Avui)

Subrayar el silencio para negar la palabra

"Hasta ahora incluso los españoles defendían que pensar no es delito."(Editorial, Gara)

El caso Anza desnuda la miseria de los estados

"Basta realizar el sencillo ejercicio intelectual de imaginar en qué situación política nos encontraríamos de ser la persona desaparecida un militante del PSOE o un miembro de las Fuerzas de Seguridad del Estado para evidenciar lo podrido de las vigas sobre las que se asienta el discurso moral de los estados español y francés en relación a la violencia." (Editorial, Gara)

Ascó: abocador de residus francesos (i Madrid a cobrar)

"El debat és el dret d’Espanya a construïr un abocador a Catalunya. Com bé ha dit el president de la Generalitat, Catalunya aporta el 40 % de l’energia nuclear de l’estat. Però el president no té ni veu ni vot en aquest afer, d’això se’n diu dependència." (Jordi Vàzquez, Utopia Possible)

Dilluns sabré a quins cinemes no he de tornar

"Cada país té un Gustav Krupp, aquell industrial alemany que amb els seus diners va portar Hitler al poder. Ahir uns quants industrials del cinema, els Balañá i companyia, van llançar una provocació inaudita contra el català. Heus-los ací." (Vicent Partal, Vilaweb)

Jordi Hereu, al caire de l'abisme

"No puc sentir la més mínima simpatia per la candidatura de Jaca per dues raons: una, perquè és espanyola i Espanya és el país que impedeix que el meu país, Catalunya, participi amb el seu propi nom als Jocs Olímpics, tant als d'hivern com als d'estiu; i dues, perquè Jaca és una candidatura de l'Aragó, la mateixa Comunitat Autònoma que menysprea la meva llengua negant-li l'oficialitat a la Franja de Ponent. Per tot això, com que la meva pàtria és el món, la meva candidata es diu Mont-real, Quebec." (Víctor Alexandre, E-notícies)

ERC i la Constitució franquista

"En conseqüència, em sorprèn la insistència d’ERC a demanar la retirada i la substitució d’aquests exemplars “franquistes” de Constitució Espanyola. [...] Uns “independentistes” catalans preocupats per la imatge internacional d’Espanya!? No fem riure." (Carles Bonaventura, E-notícies)

Les consultes i la democràcia

"Normalment se'ls veu el llautó als demòcrates superficials quan es parla dels problemes de la democràcia: de seguit proposen solucions no democràtiques. És el cas dels suposats demòcrates espanyols. Quan es diu que hi ha un problema d'articulació territorial a l'Estat, la seva resposta és la lletra inamovible de la Constitució que, al seu torn, remet als tancs d'un Exèrcit que n'és el garant." (Francesc Puigpelat, Catalunya Oberta)

Què fem ací al mig?

"La pregunta de què valen tots aquests valencians si no compren diaris, solament la puc respondre amb una altra pregunta: què va ser primer l'ou o la gallina? Vull dir, quan comprar un diari és un acte de fe i gairebé d'heroisme, perquè no parla de tu mai i has de recórrer mitja ciutat fins a trobar-lo." (Vicent Partal, Vilaweb)

Sentència política, és clar

"Quan la Cort Suprema del Canadà va ser consultada pel govern federal sobre la legalitat d'una secessió unilateral del Quebec, la seva resposta va ser que no era legal, però que era legítima, i que si el Quebec ho decidia s'haurien d'iniciar les corresponents negociacions. Evidentment, la resposta de la Cort Suprema va ser política, però, sobretot, va ser independent." (Narcís Oliveres i Terrades, el Punt)

Socialistes

"Per gaudir al màxim dels interessants informes del CEO, sempre els començo a llegir per la mateixa pàgina: el record de vot dels enquestats. En la que s'ha publicat aquesta setmana, un de cada tres enquestats que van anar a votar en les últimes catalanes recorden que ho van fer pel PSC (33,7 %). El PSC hi va obtenir el 26,8 % dels vots. Per contra, els enquestats que recorden haver votat CiU són el 23,2 %, mentre que a les eleccions CiU va obtenir el 31,5 % dels vots." (Vicenç Villatoro, Avui)

De la pell de brau a la ciutat llunyana

"La pell de brau ha fracassat perquè no podia ser d’una altra manera. Quan Espriu diu “Fes que siguin segurs els ponts del diàleg...” el 1960 -com ara- no podem construir en tots els terrenys. No podem construir sense fonaments, fent pam i pipa a la natura, a la terra, al poble. El problema no és només la Guerra Civil, o quaranta anys de dictadura. El problema és que avui encara no es (re)coneix el que va passar realment ni s’han calibrat els danys que provoquen encara per Catalunya i els catalans." (Francesc Canosa, el Singular Digital)

Ens cal societat civil

"Per damunt de covardies i traïcions en els aeroports, ferrocarrils, finançament, Estatuts censurats, persecucions, dictadures, execucions i morts, ha estat sempre la societat civil el nervi viu, la llavor que ho fa germinar tot. D'allà on es pot fer una bona collita. De la societat civil n'estan naixent alternatives, canvis, projectes, la regeneració democràtica que ha de fer front a tanta grisor asfixiant." (Josep Maria Solé i Sabaté, Avui)

Una metàfora deliciosa

"La Generalitat de Catalunya restaurada és l'única excepció perquè beu, continua bevent avui, de la legitimitat de la república del 14 d'abril, gràcies al retorn del president Tarradellas. Però la resta de les institucions que tenim avui, començant per la corona i les corts espanyoles, són una mera evolució de l'Espanya de Franco i punt. Per això, quan s'han d'encarar al seu passat, es pensen que n'hi ha prou de passar pàgina i que no es note." (Vicent Partal, Vilaweb)

Les consultes i la independència

"Mentrestant s'haurien d'invertir esforços en la definició dels camins possibles cap a la independència. La ciutadania ja ha afirmat el seu dret a un autogovern sense hipoteques. Ara s'ha de formular el pla que ha de permetre una negociació, intel·ligent i que tingui èxit, amb l'estat." (Fèlix Martí, el Punt)

Un Govern sense opinió

"En el cas de Catalunya, nació sense Estat, el fet que el Govern no tingui opinió és doblement greu, perquè ens fa encara més provincians i més dependents. Un Govern sense opinió és un trist consell indígena que, com una criatura perpètua, no mereix altra cosa que viure eternament sota el dictat del colonitzador." (Francesc-Marc Álvaro, Catalunya Oberta)

Puigcercós, entre la buidor i el fum

"Si, com ell diu, la presència d'Esquerra al govern és tan valuosa i té tanta força, com és que no promou la consulta en aquesta legislatura en lloc d'esperar a la propera, quan, com tot sembla indicar, el partit es trobarà a l'oposició i amb molts menys diputats?" (Víctor Alexandre, E-notícies)

Javier Rojo

"El senyor Rojo, ho torne a dir, és el president del Senat i ha de ser-ho les vint-i-quatre hores del dia. Vull dir que ni esmorzant a casa hauria de desitjar que una part dels ciutadans que representa foren 'més febles'. Perquè, sobre el paper si més no, ens hauria de representar a tots igualment. Però segurament que ni tan sols ho entendria, si li ho explicàvem. Més val deixar-ho estar, doncs. Ja s'ho trobaran..." (Vicent Partal, Vilaweb)

La Catalunya ideal, millor que la real

"Davant la situació que ens porta a l’espriuana ‘pobra, bruta, trista i dissortada pàtria’, els catalans hem de recuperar els nostres valors de sempre. Els que ens associen a l’excel·lència europea, occidental, oberta, capdavantera i associada al món desenvolupat: aquells que han marcat el nostre veritable tarannà i que conformen el nostre ideal de nació, que hauria de ser el mateix de tots aquells que l’habiten." (Pau Valero, E-notícies)

La clave del futuro: compromiso y lucha

"Tras la muerte del dictador Franco, muchas y muchos militantes abandonaron el movimiento ciudadano y los organismos culturales para refugiarse en «sus» partidos, actitud que abonó la tendencia al partidismo, a perder la capacidad crítica e integrarse en el sistema." (Tasio Erkizia, Gara)

Cada vegada més endeutats (1)

"Aquest desembre l'agència Moody's va situar Catalunya amb la pitjor qualificació de deute públic de l'Estat espanyol, «a causa del seu ràpid deteriorament fiscal». " (Oriol Junqueras, el Punt)

Rosa Díez a Catalunya Ràdio

"El problema és que tancar el micròfon a la CUP vol dir silenciar una formació política que, a diferència de Rosa Díez, sí que ha passat per les urnes i és present a 23 ajuntaments de Catalunya, alguns dels quals són capitals de comarca, com ara Berga, Manresa, Mataró, Valls o Vilafranca. N'han sentit parlar, de la CUP, el senyor Fuentes i El matí de Catalunya Ràdio?" (Víctor Alexandre, E-notícies)

La malaltia d'Espanya

"[...] Al meu entendre, Espanya està malalta. La seva malaltia, que té forma d'obsessió compulsiva, es diu Catalunya. I el desfici intern sembla tan profund que, contra el pronòstic que tothom feia durant la Transició, ni el creixement econòmic ni les llibertats polítiques ni les transferències socials de les darreres dècades l'han pogut apaivagar. Reconèixer això és necessari, perquè, atès aquest desfici, sembla impossible creure que el problema català es pugui resoldre, ni que sigui per la salut espiritual d'Espanya, amb les fórmules autonòmiques de sempre." (Carles Boix, Avui)

El canvi de cicle de Puigcercós

"I si Puigcercós té tan clar que pactarà amb un partit que aposti pel dret a decidir, per què no va protestar quan el 13-D Montilla i Carod inauguraven cinc parades de metro? Per què no va començar a replantejar-se la relació amb Espanya abans d'avalar feliçment un finançament que és una estafa? Per ell el marcador deu començar a córrer a partir de la propera legislatura. L'any que ve deixaré de fumar. La setmana que ve començo el règim. Sí, és clar." (Àstrid Bierge, el Singular Digital)

La simbiosi Reagrupament-Laporta

"La majoria de ciutadans, perquè estan despolititzats i mentre continuen dient allò tant de moda que tots els polítics són iguals, fiquen en el mateix sac Reagrupament, quan no n'ignoren la seva existència directament, i tot plegat irònicament per a gran satisfacció dels polítics de la moma, que no veuen perillar l'estat de les coses; i l'altra minoria de gent, perquè no els interessa veure-hi més enllà vivint com viuen del sistema present i, doncs, imbuïts d'un sectarisme interessat." (Ricard Biel, Directe)

Som majoria, i jo sense adonar-me’n

"Algú ha sentit plantejar-se a les Cambres de Comerç el seu suport als referèndums per la independència? I al Cercle d’Economia? I a l’Ateneu Barcelonès? [...]L´status quo en ple s’ha blindat davant l’envestida per la llibertat. Fa petites concessions simbòliques, en la línia del folklorisme i el somriure condescendent, però s’horroritza de comprometre’s amb cap pas més endavant. Però la majoria som nosaltres i no ells. I per fer-la visible i poder-la tocar, perquè ens en puguem adonar, tot dependrà exclusivament del que fem nosaltres mateixos. I de tu, estimat lector." (Quim Torra, el Singular Digital)

Paradigma Laporta

"El cas Laporta posa en evidència que en aquest país no falta pas gent de vàlua, sinó que sobren mesquins.[...]L'enemic permanent de Catalunya és de baixa intensitat. És aquest catalanet que es diu catalanista, que creu que a Madrid són malvats però que convé no fer-los enfadar. Aquest que, si el collen una mica, és capaç de renunciar a tot, fins i tot a la pròpia dignitat. Aquest individu que cada dia llegeix, i assumeix com a bones, les collonades en castellà del Gran Diario Europeo, però que quan es mor, per fer les paus amb ell mateix, hi publica l'esquela en català, que és la "lengua de su patria chica"." (Xavier Roig, Avui)

Delictes de posar i treure

"Amb el sobreseiment i arxiu de la causa contra l'anterior i l'actual lehendakari per reunir-se amb dirigents de partits il·legalitzats, el Tribunal Suprem espanyol posa fi a una estratègia partidista de judicialitzar, amenaçar penalment, i condemnar als polítics de qui es discrepa, sota l'aparença de combatre el terrorisme i en ús d'una Llei de Partits que il·legalitza idees i projectes polítics, encara que no propiciïn ni col·laborin amb el terrorisme." (Alfons López Tena, Directe)

I si Espanya diu no?

"El problema no és la resposta, el problema és preguntar." (Salvador Garcia, Directe)

Estatut o independència

"Doncs res més lluny de la realitat, ni aquest panorama que pinta l’espanyolisme té res a veure amb la realitat ni Montilla ha estat mai independentista. La seva defensa de l’Estatut és producte del que ja he dit abans: mentre que el debat a Espanya és Estatut o Constitució, el debat a Catalunya és Estatut o independència. Això, Montilla i el PSC ho saben i s’agafen desesperadament a la carta de l’Estatut com a últim recurs per impedir que, després de la sentència del TC, una majoria de catalans opti per la via independentista com a única sortida a l’actual atzucac polític en què està situada la nostra nació. (Carles Bonaventura, E-notícies)"

La paròdia olímpica de l’Hereu

"Els socialistes porten governant Barcelona des de l’any 1979 – tota la democràcia – i ja han perdut la perspectiva. Confonen el màrqueting amb els projectes, la qual cosa indica que s’avorreixen d’ells mateixos." (Francesc-Marc Álvaro, el Singular digital)

Tribunal Constitucional perjur

"La majoria del poble català va votar [la Constitució espanyola] perquè contenia els articles 151 i 152. Si són eliminats "de facto"; si un Estatut aprovat en referèndum pot ser modificat "de facto" per un Tribunal controlat pel PP i el PSOE aleshores la Constitució no té el consentiment del poble català." (Josep Pinyol, Reagrupament)

La rara unidad catalana

"Si, como parecía probable, la mejor esperanza para el futuro de Cataluña consistía en asegurarse una participación en el comercio americano, esto más probablemente se podría llevar a efecto mediante la continuación de la asociación política con Castilla antes que mediante una ruptura total. Como resultado de todo ello, hubo desde el comienzo de la revolución una incompatibilidad fundamental entre las aspiraciones políticas del país y sus necesidades económicas reales, que no se producía en Portugal." (Francesc Marc Álvaro, la Vanguardia)

Montilla, príncipe de Dinamarca

"Es libre de pensar como quiera, pero si de verdad cree que la voluntad de los catalanes legalmente expresada pasa por encima de las demás leyes, tendrá que aclarar, sin trucos, cómo piensa hacerla respetar... a la ministra de Defensa." (Jordi Barbeta, la Vanguardia)

Catalanisme dominical

"És el catalanisme amateur el que ha acabat desplaçant políticament el catalanisme professional." (Salvador Cot, Avui)

Demòcrates, elitistes i immobilistes

"En un nombre important de municipis d'Osona i a Vilafranca, per exemple, l'experiència de consulta popular ha estat dissenyada de manera que no en quedés cap mena d'organització nova." (Carles Castellanos, el Punt)

Independència, del per què al com

"És important, també, discutir quina proporció del deute acumulat per l’Estat espanyol li correspondria a Catalunya. Mentre hi ha qui defensa l’assumpció d’un 15.8 % del deute de l’Estat espanyol – el pes relatiu de la població catalana sobre el total de l’Estat espanyol – aquesta feixuga càrrega sobre un nou Estat català semblaria abusiva tenint en compte l’espoli fiscal que ha sofert la Catalunya sota administració espanyola en els darrers trenta anys. No obstant i en contrast, sembla raonable exigir: (1) la transferència d’un 16.5% del fons de reserva de la Seguretat Social al nou Estat català – el pes de la població activa catalana de 3.8 M sobre el total de 23 M a l’Estat espanyol – per garantir la viabilitat futura del sistema de pensions català; i (2) La part proporcional dels actius de reserva del Banc d’Espanya." (Agustí Bordas, el Singular digital)

PSC – PSOE watch: carta del Maulet Montilla

"Dignitat sí, demagògia no, si barregem dignitat i partidisme demagògic, que surti tot: El President Montilla, en aquell moment ministre del Govern del PSOE, va ser el primer a anunciar esmenes a l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya. L’Estatut(et) ha estat recorregut també pel Defensor del Poble espanyol, un històric militant socialista, del PSOE, és a dir, del PSC-PSOE. L'artífex del "cepillado" de l'Estatut va ser Guerra, del PSOE. La defensa de l’Estatut per part del Govern espanyol (advocat de l’estat) davant el Tribunal Constitucional passa per una interpretació molt restrictiva del mateix. El Govern espanyol se salta quan vol l’Estatut(et), com amb el finançament, que el van aprovar tard i malament; això sí, amb el suport del Govern de Catalunya." (Salvador Garcia, Directe.cat)

La falsa ruta

"Mentre el catalanisme s’entestava, d’Almirall a Carod, de Prat de la Riba a Maragall, de Macià a Pujol, de Cambó a Porcioles, a aconseguir l’autogovern dins l’Estat espanyol, nació rere nació a Europa i al món assolien la independència. Més de 150 Estats dels que hi ha ara al món no existien quan va començar la falsa ruta de l’autonomisme catalanista, la gran majoria dels Estats a Europa s’han creat mentre a Catalunya no hem fet més que caure una vegada i una altra al parany espanyol." (Alfons López Tena, Avui)

Tinc una carta per a vostè

"Vint-i-vuit anys més tard, un president socialista reclama a la societat catalana que es mobilitzi contra una decisió d’una alta instància de l’Estat. Ho farà per les raons que sigui, però fins i tot en l’àmbit de les aparences es tracta d’una victòria rotunda del catalanisme polític, que ha aconseguit imposar la seva estratègia com l’única viable. El Tribunal Constitucional ja no és un dogma democràtic ni per al PSC." (Salvador Cot, Avui)

Agafar el brau per les banyes

"És clar que, situats en el pla simbòlic, el que fereix de debò no és perdre una plaça sinó comprovar la vigència d'una ètica i una estètica que, des de fa un segle, militen contra la idea d'una nació que pretén convertir el deure de ser espanyol en la convicció de ser-ho. Com que encara no s'ha descobert la manera d'assegurar la intimitat de les adhesions, els símbols retenen una importància cabdal."(Joan Ramon Resina, Avui)

Volem l'Estatut!?

"El president Montilla vol convertir la defensa estatutària en èpica, però aquesta èpica no atrau els valents. El nou Estatut s’ha rovellat perquè vindrà retallat i perquè aplicar-lo –contra el PSOE i l’Estat– és un viacrucis. President, qui vol ara l’Estatut?" (Vicent Sanchis, Avui)

Alguna cosa haurem de fer, oi?

"Ja n’hi ha prou de convertir un català en algú sota sospita pel sol fet de ser català." (Jordi Palmer, Avui)

Un Tribunal qüestionat

"Si l'element central de la democràcia és el respecte a la voluntat expressada lliurement pel poble en les urnes, ¿han d'acatar les institucions de Catalunya l'eventual sentència desfavorable contra l'Estatut, en contra de la voluntat popular lliurement expressada en el referèndum?" (Francesc Pau i Vall, el Punt)

Rodalia

"Diu el conseller Joaquim Nadal que ell personalment anirà a comprovar si els vàters dels vagons són nets. Entesos; ens han traspassat els vàters.[...]Després d'aquesta gran conquesta que deixa el peix al cove com si fos l'obtenció de la independència, es veu que reclamarem el traspàs dels trens regionals. Com ha de respectar el Tribunal Constitucional l'Estatut si ens conformem amb els vàters i considerem que els trens que van de Portbou a Barcelona circulen per una regió?" (Manuel Cuyàs, el Punt)

Montilla no és Moisès (Ni Pujol fou Bolívar)

"Oblidar que estem vivint una farsa colonial i acusar el President autonòmic de trencar la "solemnitat" d'un discurs de final d'any és massa amnèsia[...]." (Francesc Bellmunt, Directe)

Dues-centes cartes ben adreçades

"En aquest sentit, és coherent la decisió d’Òmnium Cultural que, tot i valorar la carta del president Montilla, manté la convocatòria d’una gran manifestació a Barcelona com a resposta a qualsevol retallada provinent del TC, no pas en defensa de l’Estatut, sinó de la sobirania del poble català. Que, al capdavall, és del que es tracta." (Editorial, Avui)

Pujol, líder

"Són presents quatre característiques fonamentals: una formació sòlida (és un home poliglot, llegit i viatjat); una bona capacitat d'anàlisi i rigor en el pensament; una potent visió estratègica, i un peculiar activisme reflexiu on es barreja idealisme i pragmatisme. "(Àngel Castiñeira i Josep M. Lozano, Avui)

Ho sap tothom

"Malgrat el silenci aclaparador que ha caigut sobre les consultes independentistes del passat dia 13, i malgrat que hom ha intentat, des dels potents altaveus de l’Estat i de la premsa unionista, minimitzar el fet, a ningú no se li amaga que hi va haver una autèntica commoció política: els catalans es manifestaven, democràticament i civilitzada, com a independentistes. "(Isabel-Clara Simó, el Singular digital)

Loquillo / Manolo Escobar

"No m'imagino a un violinista de Dinamarca dient que se'n va a Suècia perquè els seus compatriotes li fan el buit, ni a un dramaturg luxemburguès apel•lant a un suposat exili voluntari perquè ja no omple teatres per culpa del boicot dels seus veïns." (Ferran Sáez, el Singular digital)

L'unionisme espanyolista està "depurant" Euskadi

"Totes aquestes mesures sense cap consens les han pres dos partits que governen en contra de bona part de la seva societat i gràcies a dues argúcies: la llei de partits que prohibeix la tercera força política i el sistema electoral que atorga el mateix nombre de diputats a Àlaba amb 300.000 persones que a Guipúscoa amb 1.130.000. El PP i el PSOE van sumar 464.000 vots mentre EAJ/PNV, Aralar i EA en sumaven 499.000. Sense afegir-hi els 150.000 que acostuma a obtenir Batasuna és evident que els unionistes són una minoria i que les eleccions foren adulterades. Però ni això els atura. Tampoc que només els hagi votat un 26 % del cens. Ells van a la seva. Com Franco." (Jordi Vàzquez, Utopia possible)

La intoxicación y el papel de los medios

"Lejos de contrastar o confirmar la información, les faltó tiempo, no sólo para dar pábulo a la mentira, sino para añadirle enrevesadas y sofisticadas especulaciones de cosecha propia, y convirtiendo un simple y llano embuste en arma arrojadiza contra el independentismo." (Editorial, Gara)

Cada dia ens interpreten més

"El problema és que, sumant les xifres d’audiència de tots els canals de Catalunya, tot just superen el 20 per cent. Això vol dir que el 80 per cent és forà. I això vol dir, més molt que poc, que ens interpreten la realitat. I encara n’hi ha que diuen que és poca cosa un 40 per cent a favor de la independència..." (Vicent Sanchis, Avui)

El «Carosello italiano»

"Sembla, doncs, que la trobada dels dos governs no va girar sobre temes d'interès general, sinó bàsicament al voltant de la fusió - absorció de Prisa audiovisual per part de l'empresa d'un cap de govern estranger que, a partir d'aquí, passarà a controlar dues cadenes espanyoles de televisió i el monopoli de la televisió de pagament per satèl·lit de Sogecable - Digital Plus. Algú es recorda dels arguments que es van invocar per a concedir llicències a Cuatro i a La Sexta? Es deia que les noves autoritzacions servien per a garantir el pluralisme i la llibertat d'expressió." (Francesc Sanuy, el Punt)

El projecte de llei electoral: aspectes del seu rerefons

"No crec que es pugui fer cap avançament si no es posa en qüestió aquests criteris, no inherents al sistema proporcional, i falsament presentats com a factors d'estabilitat. Suprimir els percentatges mínims, i substituir la regla d'Hondt pel criteri de la resta més alta no és cap problema tècnic: és qüestió de voluntat política." (Jordi Bosser, el Punt)

La dècada de la llibertat (I)

"Enguany hi haurà eleccions, unes eleccions de les quals podria emergir per primera vegada en la història un parlament amb majoria de diputats independentistes."(Vicent Partal, Vilaweb)

Així les gasta Montilla

"Montilla afirma la voluntat d’autogovern de Catalunya, però combat per terra, mar i aire les consultes populars sobre la independència. Montilla afirma que Catalunya és una gran nació, però carrega contra l’independentisme –gràcies al qual governa- i contra el que en el seu llenguatge anomena “falses dreceres”. Montilla s’aferra, s’arrapa a l’Estatut: el mateix Montilla que sent ministre de Zapatero va llançar una bateria de 62 esmenes contra el text tres dies després de la seva aprovació al Parlament." (Marçal Sintes, el Singular digital)

La factura

"El president criticava tant CiU com els socis d’ERC reivindicant un autonomisme ben entès. El que defensa també Patxi López i, no cal dir-ho, Alícia Sánchez Camacho." (Lluís Bou, Avui)

La catenària és seva!

"En cada nou traspàs, transferència, donació, gràcia o alegria que l’actual govern d’Espanya ha fet al de Catalunya hi ha hagut trampa o ressort amagat." (Vicent Sanchis, Avui)

2010: L'hora de la veritat

"Cal precisar que actualment Catalunya no té reconegut el dret de secessió de l’Estat, ni a l’ordenament espanyol ni a cap norma o tractat internacional. Altra cosa és que, mitjançant la pressió democràtica i institucional pacífica, efectivament es pugui arribar a modificar aquest ordenament i a preveure supòsits i requisits per la secessió, com efectivament ha succeït al Canadà del Quebec arran del Dictamen del Tribunal Suprem de Canadà d’agost de 1998 i l’anomenada “Llei de Claretat”. Precisament aquesta Llei determina quan es considera “clar” que els ciutadans del Quebec volen la independència, i obliga a l’Estat a negociar en aquests supòsits." (Dolors Feliu, elSingular digital.cat)

Desitjos acomplerts

"També és l'hora que comencin a aparèixer els nous lideratges d'aquest procés. Estic segur que les persones idònies hi són, però encara no les coneixem. Tenen entre trenta-cinc i cinquanta i tants anys. I, essent com són gent professionalment molt ben preparada, saben que sense ambició nacional tindrien un futur ben galdós en aquest país." (Salvador Cardús, Avui)

El far d'Arenys de Munt

"És ben cert, la primera espurna de claror té data en la història: 13 de setembre del 2009. Però la seva radiació més esplendorosa, i que sens dubte ens pot permetre sortir de l'atzucac actual, és l'assemblea de la Coordinadora per a la Consulta sobre la Independència celebrada el dia 24 d'octubre. Gairebé 500 persones participants, 115 comissions locals organitzades –autoorganitzades!– per 35 entitats d'àmbit nacional. I un funcionament assembleari, gairebé perfecte, fruit d'una identitat llibertària assumida per tothom sense complexos i amb responsabilitat de país. [...] L'acte d'aquella tarda de dissabte de tardor de l'any que acabem de deixar, a la Casa de la Vila d'Arenys de Munt, va esdevenir un gest inequívoc d'autoestima col·lectiva. I el que és més important, en va néixer una proposta popular rupturista –la primera en molts i molts anys–. " (Jaume Soler i Pastells, el Punt)

La tradició federal

"[...]Amb tota la trajectòria dels federalistes va quedar clar, des del primer moment, que la qüestió catalana estava lligada a la lluita per la llibertat i la reforma social. Resulten per això mateix molt ajustades aquestes paraules de Ramon Trias Fargas: "Catalunya ha sobreviscut perquè ha unit la seva causa a la causa eterna de la llibertat... I perquè ha sabut defensar la llibertat i identificar-se amb ella, amb sacrificis enormes, encara existeix i forma part, modestament però dignament, del concert de les nacions". (Juan José López Burniol, Avui)

La ruptura del PSC i l'home dels nassos

"On rau, nens i nenes, la força dels grans homes que viuen, canten i treballen al bonic carrer de Nicaragua? Bingo! El PSC pot perdre la presidència de Catalunya sense problemes però, en canvi, no es pot permetre – de cap de les maneres - deixar de controlar els grans ajuntaments i la Diputació perquè, aleshores, s’esdevindria una tragèdia de dimensions colossals: adéu a la moma de tants i tantes, adéu a la substància que greixa les campanyes electorals, adéu a les parròquies dòcils i silents, adéu al pàrquing de càrrecs i col•laboradors, adéu a les empreses dels amics, adéu a les concessions dels coneguts i saludats, adéu a les xarxes de solidaritat ben entesa, adéu a un univers que, des de l’any 1979, no ha fet altra cosa que créixer i augmentar fabulosament, sempre a compte dels nostres impostos, sempre ampliant una maquinària basada en una lògica tant simple com inalterable: tot allò que pugui dependre de nosaltres, que no depengui de ningú més. " (Francesc-Marc Álvaro, Elsingulardigital)

Montilla gira full

"I fora d'aquesta aliança, solament pot mirar als ulls del PP a l'hora de demanar-li 'estàs contra les falses dreceres?' I solament el PP li pot dir que sí." (Vicent Partal, Vilaweb)