Sobre la manifestació

"Però que els líders del nostre país hagin estat febles o insensats no ens obliga a tots a fer-nos-en còmplices. El TC té tota la legitimitat espanyola per potinejar l’Estatut, i discutir-ho ara és de mal perdedors. Nosaltres no som sobirans i als ulls d’Espanya no som una nació amb dret de decidir tots sols el nostre futur. Que ningú no s’enganyi ni ens vulgui embolicar: la manifestació només pot ser per expressar la voluntat de desbordar aquesta legitimitat espanyola. I, sobretot, ha de quedar clar que la nostra dignitat nacional no depèn de cap sentència ni és a mans de cap tribunal espanyol, només faltaria! La dignitat nacional es defensa treballant pel nostre dret a l’autodeterminació." (Salvador Cardús, Avui)

Espanyols a París

"La mala educació i la impertinència dels turistes espanyols és de vergonya aliena. La seva incapacitat de dir "bonjour" o "au revoir" és quasi patològica. Aquesta ignorància té una contrapartida: els francesos han acabat cedint i posant els rètols en espanyol (i no en alemany, els alemanys no són tan totxos i solen entendre l'anglès). Com a tàctica de difusió d'una llengua no està malament. Potser els catalans ens l'hauríem de plantejar."(Francesc Puigpelat, Avui)

El mite de la centralitat

"Aquesta és la trampa de la centralitat: desactiva la tensió natural amb Espanya. Per això aquesta mena de centralitat convé al PSC, que té el legítim projecte d’encaixar Catalunya en Espanya, intentant que sigui amb renúncies poc visibles o fàcils d’emmascarar –ara el finançament que no compleix l’Estatut, després l’Estatut comentat pel Tribunal Constitucional–, però sabent que, en aquest joc, qui no renuncia mai a res és Espanya. Ara bé, aquesta centralitat no hauria de servir als partits que diuen defensar altres horitzons, sigui ERC, sigui CiU. Perquè aquesta centralitat nul·la s’està llaurant sobre la frustració d’una part important de la societat catalana, que ha acceptat fins ara de callar i cedir en nom d’una pau social que no estava en absolut amenaçada."(Patrícia Gabancho, Avui)

1,8% o la crua realitat sobre el finançament

"Segons dades del govern català, el nou dèficit fiscal seria del 8,0% (segons flux monetari) o del 5,6% (segons flux benefici), el que suposa un dèficit de 17.403€ o 12.197€ milions a l’any, 2.320€ o 1.626€ per català a l’any." (Salvador Garcia, Directe.cat)

Decidir. Manifestar-se. Subjecte

"Si queda clar que el que decideixi Catalunya es pot canviar –encara que tingui l’aval del vot dels ciutadans– perquè el subjecte polític no són els catalans sinó tots els ciutadans de l’Estat, hi ha possibilitats que es tanquen, que desapareixen o que es redueixen a la mínima expressió. Llavors, tots els qui ens han dit que Catalunya serà el que els catalans vulguin que sigui o ens han enganyat o els han enganyat." (Vicenç Villatoro, Avui)

Defectes i desafectes

"Ningú no parla de desafecció a Madrid. Allà s’ha mantingut perfectament el vincle ideològic i sentimental entre els ciutadans i els polítics, per més que s’hagin convertit, igual que a Catalunya, en una classe totalment professionalitzada. De la mateixa manera, els catalans que voten en clau espanyola no semblen patir un cansament específic respecte als seus representants. I allà estan els famosos 25 diputats de Carme Chacón per deixar-ho clar."(Salvador Cot, Avui)

L'estatut sense nom

"La qüestió concreta és si els senyors Pablo Pérez, Manuel Aragón, Pascual Sala, Ramón Rodríguez, Eugeni Gay, Elisa Pérez, Javier Delgado, Vicente Conde, Guillermo Jiménez i María Emilia Casas estan per sobre del poble de Catalunya o no." (Salvador Cot, Avui)

Catalanisme o constitucionalisme

"En fi, havia de passar. Catalunya no és Euskadi, però la frontera entre el catalanisme i el constitucionalisme és exactament la mateixa. O l’autoritat última és el poble català, o ho són els dotze magistrats del TC. No té retop, no hi ha matisos possibles. D’aquí la incomoditat immensa del tripartit, travessat per una gran rasa nacional. Amb l’afegit que el PSC corre el risc de quedar-se sol, amb l’única companyia del PP i Ciutadans i –amb el maragallisme al carrer– desposseït de qualsevol vestigi de catalanisme." (Salvador Cot, Avui)

Ni independent ni imparcial

"Per entendre les claus de tot el procés cal no oblidar que segons la Constitució espanyola no es pot modificar ni derogar l’Estatut de Catalunya sense que els catalans ho aprovin en referèndum, cosa que ara el TC incomplirà derogant-ne alguns articles, però que l’any 2006 no es va gosar incomplir: no calia, perquè el govern espanyol socialista, un cop perdut el suport del PP, necessitava llavors el suport de CiU, d’ERC, o de tots dos, per tal de guanyar el referèndum, i per això va incloure a l’Estatut les normes imprescindibles per obtenir-lo, amb el benentès que després s’encarregaria de carregar-se-les al TC, per obra del recurs del PP i, per si de cas el retirava, del recurs del PSOE, presentat pel Defensor del Pueblo."(Alfons López Tena, Avui)