Ara o mai

"Volem promoure una recollida de signatures per demanar a aquests polítics que es declaren a favor de la independència que: Es deixin estar de problemes personals. Es deixin estar de protagonismes. Es deixin estar de lluites de poder. I que s’uneixin i presentin una candidatura única per aconseguir la independència." (Ara o Mai, Araomai.cat)

O Puigcercós o Portabella

"És una aposta amb poques variants que té la curiosa peculiaritat que es nega a si mateixa quan s'acosten les eleccions i arriba el moment de convèncer els votants propis. És la fase en la qual es troba, en aquests moments, Joan Puigcercós." (Salvador Cot, Nació Digital)

Tercera condena de Estrasburgo al Estado español

"No es habitual, ni muy probable, que prospere una denuncia al Tribunal Europeo de Derechos Humanos contra un estado miembro de la UE. Sin embargo, a veces, por diferentes razones, como la evidencia de la vulneración de derechos en el caso denunciado, el estado resulta condenado." (Ikusmira, Gara)

Albert Rivera / Gabinete Caligari

"Et pots embolicar amb vuit o deu banderes espanyoles, et pots cobrir amb samarretes de la roja fins que ja no te'n càpiga cap més, pots anar als toros a defensar la tradició "cañí".... i, alhora, jurar i perjurar que tu no ets nacionalista! Els altres sí que en són, de nacionalistes. Tu no: ni parlar-ne." (Ferran Sáez, el Singular Digital)

Gestionar el 10-J (2)

"Els nostres federalistes escriuen i parlen incansablement per escapolir-se del que ens interessa a tots: ¿es pot crear un sistema que garanteixi l'autonomia política catalana contra la interferència constant de l'Estat central? ¿Hi ha un sistema que impedeixi el que passa a Espanya (però no a altres països del món), on tots els altres territoris estatals formen una aliança inexpugnable per absorbir el màxim de recursos de Catalunya? Per descomptat, la meva resposta és sí i passa per la confederació en vigor fins al 1714 o la independència en peu fins al 1479." (Carles Boix, Avui)

Llegint les enquestes

"L'enquesta ja indica una significativa fuita de vot cap a Solidaritat i Reagrupament, fuita que en conjunt suma més vots que no els que van a parar d'Esquerra a Convergència. Aquest 28% de votants d'ERC encara indecisos seran doncs decisius a l'hora de reconfigurar el parlament."(Vicent Partal, Vilaweb)

L'ase de Buridà i la independència

"Eren persones poc barrejades amb el dia a dia de la política, poc donades a les picabaralles, raonables, no sectàries, i mostraven el seu absolut desconcert pel fet que es presentessin per separat. “Com poden no presentar-se junts Carretero i Laporta, si el seu programa és exactament el mateix”!, exclamava un d’ells." (Francesc Puigpelat, Nació Digital)

RCat i Solidaritat: aprenem del passat?

"Si fem un càlcul ràpid veiem que: NE amb 44.798, BEAN amb 14.077 i UPS – CUPS amb 33.086; amb una candidatura conjunta probablement haurien superat els 90.000 vots, que en funció del repartiment per circumscripcions, fàcilment hauria comportat 3 o 4 diputats. [...] Així doncs si només canviem els noms, 30 anys més tard, es podria repetir una situació ja viscuda per l’independentisme català." (Marc Sanjaume, el Pati Descobert)

La metàfora

"Parlen de “patriotisme cívic” com l'únic possible en un país de forta immigració: és donar als nouvinguts (de totes les èpoques) el protagonisme que automàticament es nega als autòctons i als que van esdevenint catalans al llarg dels anys. Com si l'emoció catalana no pogués ser compartida, o com si no fos justa, al costat d'un projecte polític que, com tots, ha de ser argumentat i racional. El patriotisme és identitari, perquè ha de tenir un compromís amb la identitat del país, igual que el projecte, més ample i polític, ha de servir per aglutinar també la gent que estigui fora de la identitat! Independència sense identitat? És que només hem d'aspirar a ser més rics?" (Patrícia Gabancho, Avui)

Margarit

"Una ciutat que gosa fer així el pregó de la festa major és, de bell nou, aquella ciutat oberta, innovadora, captivada per la cultura i volgudament inconformista que, a tants, ens va enamorar i que sovint pensem que s'ha perdut." (Vicent Partal, Vilaweb)

Els padrins metralleta

"No surten els avis del PSC, del PP, d’IC... No surten perquè no tenen res a dir. Res. Perquè ho han fet malbé tot. Perquè camarades, compañeros, mochilleros... la única causa que ens queda pendent és Catalunya. Per això surten els nostres avis, els nostre padrins, els nostres iaios. Surten perquè ells són fills d’una generació que va mamar llibertat." (Francesc Canosa, el Singular Digital)

El paper del PP

"És ben curiós que als partits espanyols el que els acaba interessant de Catalunya és tenir CiU contenta." (Jordi Grau, el Punt)

Mala educació?

"Si resulta que això de canviar de llengua per educació només s'ha d'aplicar als catalanoparlants, i no als qui opten pel castellà com a llengua de comunicació habitual, es produeix la paradoxa que entre dos persones que estan fent una mateixa cosa (mantenir-se en la seua llengua), una és mal educada i l'altra no. Òbviament, [...] cap demòcrata no podria acceptar mai una norma basada en tan evident discriminació." (Ferran Suay, el Punt)

Un acuerdo que retrata la desoladora debilidad

"Negociar en 2010, y vender como logro histórico, una competencia de una ley orgánica de 1979 es un ejemplo desolador. Y plantea un reto obligado a quienes ni desean ni se resignan a ese fatalismo." (Editorial, Gara)

Decadencia

"12.000 euros anuales de menos en una familia de cuatro miembros es mucho dinero. Hagan números sobre 20 años y no se pongan enfermos." (Modest Guinjoan, la Vanguardia)

Espanya contra Occident

"Sèrbia ha fet una feina pacient per relligar els interessos d'una coalició molt variada de països que tenen problemes interns de tipus nacional, lingüístic o ètnic, amb el Marroc, Indonèsia i Espanya al capdavant." (Salvador Cot, Nació Digital)

Independència o assimilació

"Els mots prohibits solen precedir el destí de les nacions prohibides. I quan aquells mots –com ara independència, sobirania, separació, secessionisme, estat propi, autodeterminació o dret a decidir– comencen a circular amnistiats pel carrer, al bar, als consells d'administració i als titulars dels informatius, llavors estem a prop de la normalitat democràtica." (Josep Gifreu, el Punt)

La penosa divisió del catalanisme

"Ara cal la unió o la unitat d’acció. Quan siguem independents ja tindran temps de barallar-se en llur afany de poder." (Armand de Fluvià, Armanddefluvia.com)

El foc crema diferent segons el color de la bandera

"No cal ser vident per preveure el ressò que hagués generat la notícia si en comptes de Laporta es tractés d'Albert Boadella, i si fos una rojigualda la bandera cremada, en comptes d'una estelada." (Editorial, Crònica)

TV3, l'espanyola

"Se'ns dóna com a notícia preferent l'esfondrament sense víctimes d'un edifici a Madrid, i, més tard, en format petit i a la cua de les notícies, se'ns informa d'un accident en un pis de la riera d'Arenys de Munt amb dues persones mortes. Cosa que ens mostra dues evidències: una, que un simple edifici de Madrid és més important que la mort de dos catalans; i dues, que la tria de la notícia madrilenya no és gens innocent." (Víctor Alexandre, E-notícies)

Projeccions reals o un simple divertiment (2ªPart)?

"La coalició RCat + SCI obtindria 10 escons (7 a Barcelona, 1 a Girona, 1 a Lleida i 1 a Tarragona), dos més que si anessin separats. Aquests dos escons sortirien del PSC i PP." (Manel Bargalló, Deumil.cat)

Salvem la llibreria Ona

"Aquests cofois ciutadans del món són els mateixos que [...] ens parlen de l’encantadora conservació de The Bookstore Community, la històrica llibreria del número 143 de la Setena Avinguda, a Brooklyn, de la qual són clients Paul Auster i Siri Hustvedt. Cosa que és certa, per bé que, ves per on, The Bookstore Community es va fundar el 1971, nou anys més tard que la llibreria Ona i vuit més tard que la llibreria Les Voltes." (Víctor Alexandre, el Singular Digital)

Madurar

"Els discursos per a menors d'edat han perdut la seva força persuasiva. Mentre Madrid tenia força per amenaçar el país, la necessitat de recórrer a ambigüitats i sublimacions de tota mena donava al catalanisme un aire de capritx sentimental, de moble vell i emprenyador, que només convencia els convençuts i encara gràcies. En aquell context, el catalanisme va arribar a ser una aigua del carme que ho curava tot i no costava res." (Enric Vila, Catalunya Oberta)

País espès

"A mi, l'espanyol me'l van imposar als cinc anys sense contemplacions." (Salvador Cardús, Avui)

Qui té por de la pau?

"Per què el govern espanyol no accepta el dret a l'autodeterminació del poble basc? Per què, només d'imaginar-se cedint en aquest punt, Espanya ja experimenta una humiliació?" (Víctor Alexandre, E-notícies)

No desafiaràs la llei

"Si RCat i SCI van per separat a les eleccions i treuen cadascun d'ells 65.000 vots, tots dos obtindran la bonica xifra de zero diputats. En canvi, si van junts i cadascun d'ells aporta els seus 65.000 vots sumarien més de 130.000 vots, i això caldria sumar-li l'efecte crida per l'unitat de l'independentisme, la qual cosa pot significar la “friolera” de 5 o 6 diputats pel cap baix. "(Xavier Vilaseca, Col·lectiu Eterna)

L'abstenció és l'enemic

"Hi ha una part substancial de l'independentisme que pateix pel fet que hi haurà dues candidatures, si no compten amb Esquerra, o tres, que es diuen representants del sobiranisme. I que això pot complicar l'accés al parlament." (Vicent Partal, Vilaweb)

Optimisme

"Per ara vull ser optimista. Ep, però tampoc fins al punt d'esperar que el senyor Sobrequés, després de passar-se trenta anys abduït pel presumpte catalanisme del PSC, descobreixi en un futur immediat que tampoc CiU no el menarà a la terra promesa." (Carles Ribera, Avui)

I tu, independentista, a qui votaràs?

"Constatem que l’abstenció i el vot en blanc en aquest àmbit comencen a estar mal vistos. Hom tendeix a pensar que després de la demostració de força ciutadana del 10J, abstenir-se podria ser una mena de traïció. La visió de puresa “a mi no m’enganyaran” de moda fa pocs anys i de situar el vot en blanc moralment per sobre dels “polítics corruptes” està disminuint. A més, l’aparició de noves forces treu arguments als seus defensors. " (Roger Buch, Tribuna)

"Els nacionalismes estan mal vistos internacionalment"

"Els corresponsals arriben amb un punt de prejudici contra tot allò que faci olor a nacionalisme. No s’adonen que és tan nacionalista el català com l'espanyol." (Francesc Cano, el Singular Digital)

Projeccions reals o un simple divertiment?

"Estudiant les eleccions al Parlament del 2003 al 2006 es pot veure que l’abstenció va augmentar amb 337.168 electors. També dels que van anar a votar, 216.000 electors no van votar tant CiU com ERC, 60.000 vots en blanc i un increment de 30.000 vots respecte al 2003 cap a altres formacions minoritàries. Per això si suposem que s’arribés a motivar prou el vot independentista a aquestes properes eleccions del 2010, no seria pas descabellat afirmar que hi ha una bossa d’uns 500.000 vots que esperen per votar a favor de la independència. "(Manel Bargalló, Deumil.cat)

Gestionar el 10-J (1)

"És el resultat d'una concepció molt particular (i espanyola) de la vida familiar i professional: l'individualisme més estricte; l'obsessió per assegurar un confort raonable del nucli de parents més immediat; el conreu de les connexions personals i, si és possible, de les relacions de poder; un provincianisme, al capdavall, de vol gallinaci. Aquesta és la vida que Joan Fuster retratà en unes pàgines magnífiques que va escriure sobre Alacant: una ciutat amable (per la llum mediterrània que la il·lumina) però de poca força creativa i amb una mínima vida cívica. En aquest món acaba imperant una grisor econòmica i cultural desesperant [...]. Ningú no ens assegura que l'aposta per l'anar fent provincià no acabi estenent-se finalment a altres parts del país, sobretot entre l'esquerra que ara s'identifica amb el federalisme." (Carles Boix, Avui)

You’ll never lose alone

"Els happy losers, com a categoria sociològica que integra tots aquells que creuen i defensen amb tenacitat ideals honrats i justos, estan tan a les antípodes dels winner killers, capaços de vendre la seva mare per tal d’assolir l’èxit o una major quota de poder, com dels mediocres satisfets, que tan genialment definí Georges Bernanos. Els happy losers són somiatruites irredempts, però van omplint el sarró amb coses veritablement importants. De supèrflues, només les justes." (Josep Maria Huguet, el Matí)

Amb veu alta i clara

"Hi ha més catalans que han pres consciència d'uns fets i d'una situació que ens perjudiquen i que ara estan disposats a sortir al carrer i pronunciar-se. Sense l'enravenament oficialista ni l'agitació de l'avalot. Amb veu alta i clara, famílies senceres, amb nens a coll. De la terra adormida de la indiferència, sorgeixen els brots d'un moviment ciutadà amb ganes d'expressar-se i fer-se sentir. " (Miquel Pairolí, el Punt)

EL COMPROMÍS D'ARENYS DE MUNT

"Ens comprometem a què les forces polítiques a les quals pertanyem proposin al Parlament, que sorgirà de les eleccions previstes per aquesta tardor, treballar per construir la majoria social que possibiliti poder exercir el nostre dret a l’autodeterminació, un cop podem donar per trencat el pacte constitucional, i la celebració d'un referèndum vinculant que permeti convocar tot el poble català per tal que es manifesti sobre la conveniència que Catalunya esdevingui un estat independent quan es pugui tenir la certesa que tindrà un resultat positiu." (Compromís d'Arenys de Munt)

'La independència d'Espanya comportarà més de 20.000 milions afegits a Catalunya'

"Caldria adoptar com a referència la Convenció de Viena sobre la successió d’Estats en relació a la propietat estatal, els arxius i els deutes, aprovada l’any 1983 i sotmetre’ns als seus processos d’arbitratge. Aquesta convenció diu que la propietat estatal immòbil (edificis, vies de tren, carreteres,...) passaria a l’Estat català mentre que la propietat estatal mòbil (trens, cotxes, ordinadors,...) que l’Estat feia servir en el territori català també hauria de passar a l’Estat català." (Elisenda Paluzié, Directe)

Més poble, més democràcia

"Tots els polítics coneixen l'espoli que patim (2.500.000 euros/hora). Com poden estar tan callats?" (Carles Móra, Avui)

El govern de la independència

"Si presentes un programa en el qual l'apartat de la independència és accessori (o inexistent) a les altres qüestions associades a la gestió d'una comunitat autònoma és que només aspires a gestionar una comunitat autònoma." (Hèctor López Bofill, Avui)

Castellà galàctic 0, català discriminat 2

"ARWU classifica només la despesa en recerca i evidentment l'espanyolisme centralista dóna molts més diners a Madrid que a Catalunya. Però un índex que té en compte tot de factors com QS elimina aquesta discriminació i Madrid desapareix del mapamundi intel·lectual. [...] En canvi destaquen els idiomes petits com el català [...]. Catalunya ha de formar part d'aquest grup de països petits, però intel·ligents. De fet no està mal situada amb dues universitats. Les mateixes que té Itàlia amb deu vegades la població o Rússia amb només una, i tot l'idioma galàctic castellà amb zero." (Josep C. Vergés, Diari de Girona)

Un Frente Democrático Unido se empieza a conformar en Euskal Herria y toma la iniciativa

"Mientras la segregación política y social se limita a un sector concreto identificado con una etnia, religión o ideología concreta [...] las líneas rojas del sistema se mantienen más o menos claras [...]. Si, por el contrario, el movimiento político que pretende lograr un cambio estructural [...] es capaz de romper ese cerco, resituarse y plantear una unidad de acción junto con quienes, aun sin tener cercenados todos sus derechos, se oponen a toda forma de discriminación y consideran que todo proyecto democrático debe poder desarrollarse en igualdad de condiciones, entonces las opciones de avanzar de esa lucha darán un salto cualitativo." (Editorial, Gara)

El nostre 11-S

"Imagino que l'Onze de Setembre sortiran tropes a desfilar –sí, amics, els països independents fan aquestes coses–, i tindran més pes les recepcions oficials." (Alfred Bosch, Avui)

L'exemple de Flandes

"Per evitar el provincianisme, més aviat hauríem de començar a situar el castellà al lloc que li correspon en el context mundial. El segon idioma dels catalans hauria de ser l'anglès, i després hi ha el francès i l'alemany (molt més importants a Europa que el castellà), i també xinès." (Enric Vila, Catalunya Oberta)

A, Bulevard; B, Rambla

"L'Ajuntament penjarà unes banderoles al que vindria a ser l'actual Ruta de la Seda amb propaganda de l'opció A i la B. Així podrem protestar (tots els mediterranis en general i els xinesos en particular) del fet que l'opció C (que la nova Ruta de la Seda no sigui ni una rambla ni un bulevard) se'ns amaga." (Empar Moliner, Avui)

Federalistes de debò

"Herrera propugna un federalisme que no s'ha pensat per aturar la reivindicació del dret de decidir i, eventualment, de la independència, sinó per exercir-lo." (Vicent Partal, Vilaweb)

El clar debat

"Ja és ben rar que en només dos mesos els enquestats a favor de separar Catalunya de l'espoli hagin passat del 47 al 40 per cent. Però ni que fos així. Ara i abans gairebé un de cada dos catalans assumeix amb normalitat el fet." (Vicent Sanchis, Avui)

La llei de Goodwin en la versió peninsular: o com cal no esmentar Franco quan no és necessari

"Franco i el franquisme sociològic, òbviament són partidaris del "no". Però no són els únics, i no crec que siguin els més rellevants. Els més rellevants negadors de l'exercici del dret d'autodeterminació són els que empren el "catalanisme" amb una finalitat purament especulativa." (Dídac López, Disponibilitat Permanent)

Ni política, ni debats

"La cosa s'acabarà en un trist debat on a Josep Cuní li donaran un cronòmetre per a què, justament, allò no sigui un debat..." (Salvador Cot, Nació Digital)

L'Onze de Setembre no és una festa

"L'Onze de Setembre és una diada commemorativa, no pas festiva." (Víctor Alexandre, Victoralexandre.cat)

¿Fractura social catalana?

"Si se suman los que ahora se sienten sólo catalanes (14%) y más catalanes que españoles (21%), está claro que el independentismo también atrae a una parte de quienes proclaman sentirse tan catalanes como españoles. La encuesta de julio arrojaba que tres de cada diez ciudadanos de este grupo central también apoyarían la creación de un Estado catalán." (Francesc-Marc Álvaro, la Vanguardia)

Montilla s'aferra a les paraules

"Després d'una legislatura on, suposadament, es tractava de gestionar en silenci, sense més política que les carreteres i els hospitals, ara resulta que el líder del PSC sacseja l'espantall de l'independentisme per mobilitzar uns electors que, segons les enquestes, estan desertant del tripartit de forma massiva." (Salvador Cot, Nació Digital)

Canviar: qui i el què?

"D'aquí surten una bona colla de nouvinguts al regionalisme càntabre, asturià, canari o aragonès, per esmentar-ne alguns. Regionalisme difús o en estat pur, tant se val. Paradoxalment però, per al cas català, l'efecte produït ha estat el contrari. És l'experiència del poder o, per ser precisos, de la manca d'efectivitat d'aquest, la que ha convertit molts polítics autonòmics a un nacionalisme més o menys radical." (David Murillo, Avui)

Veus: 3 i 3

"Les tres primeres veus aquí al·ludides sumen entre totes vora tres-cents anys. Veus, doncs, com a mínim venerables. Però també assenyades i conseqüents. Amb un tou d'experiència que les empeny a convertir-se en crida del pragmatisme. Ja no els queda temps per perdre i volen anar per feina. Prou il·luminismes i, encara menys, personalismes. Unir-se i ser forts comporta també saber cedir.Són les veus d'Heribert Barrera, Oriol Domènec i Moisès Broggi." (Josep Murgades, el Punt)

Contradiccions espanyoles

"Si ETA ja no és terrorista, ¿quins arguments li queden al nacionalisme espanyol, soî disant demòcrata? Observem que la col•locació de personatges ambiciosos, servidors d’Espanya i la seva “sagrada” unitat, al front de les nacions conquerides els fa sentir més tranquils. Per això crida tant l’atenció que a l’hora de negociar amb Euskadi, el govern de Madrid se salti alegrement el seu home-titella, i prefereixi pactar amb els autèntics representants d’Euskadi." (Isabel Clara Simó, el Singular Digital)

Massa independentistes?

"Donada la llei electoral, hi haurà massa vots que poden ser perduts en el moment del recompte. En aquest context és important anar a votar. La manca d’acord preelectoral no hauria de limitar la força que caldrà exercir després de les eleccions." (Muriel Casals, Tribuna)

La decisió d'ETA

"Deien que ETA era un problema criminal no polític, i ara s’han trobat amb un problema polític, que resulta que tampoc no els agrada. És legítim, perquè totes les idees defensades democràticament són legítimes. Però és poc honest que, després de donar a la vida humana el valor immens que té, davant de tants fèretres, es tregui valor a la frase taxativa “no llevar a cabo acciones criminales ofensivas”." (Antoni Batista, Tribuna)

¡Sigan vendiendo su «guerra contra el terrorismo», nos negamos a comprarla!

"Nadie esperaba que cambiaran su «estrategia antiterrorista» aunque no hubiera «terrorismo». La razón es muy sencilla: no se trata de una respuesta a la actividad armada de ETA sino de la práctica habitual del nacionalismo de estado español, empeñado en usar la violencia y la fuerza para imponer sus objetivos. Haya o no lucha armada, como ha querido dejar claro Rubalcaba." (Floren Aoiz, Gara)

"No es pot demanar a ETA que deixi de matar a canvi de res"

"Em donaria per satisfet que ens ajudés una comissió internacional que emanés de la UE, directament de la Comissió Europea o millor, del Parlament europeu, que seria encara més democràtic perquè els diputats han estat escollits directament pels ciutadans europeus." (Julen Madariaga, Nació Digital)

El nacionalisme invisible

"Que Rivera pugui comparar la política lingüística de la Generalitat amb el franquisme com ja s'ha fet des de Madrid tantes vegades és la mínima cosa que pot passar en un Estat que no ha jutjat cap dels seus criminals del segle XX; o en un país on els mateixos que converteixen Garzón en màrtir de l'antifranquisme són els que van legitimar la transició i van callar quan aquest jutge detenia independentistes vulnerant l'Estat de dret." (Enric Vila, Catalunya Oberta)

Autoestima versus autoodi

"Cada dia hi ha més catalans disposats a creure’s que les memòries del franquisme són contes a la vora del foc; cada dia allò que els catalans ignorem fa més espanyola Catalunya. No caiguem, per tant, en el parany d’aquells que volen fer de l’Onze de Setembre una jornada festiva, no pas reivindicativa." (Víctor Alexandre, el Singular Digital)

Doneu corda al català (perquè es pengi)

"Pel que es veu, l'excel·lència acadèmica i científica és incompatible amb un ús fluid i presentable de la llengua catalana. O una cosa o l'altra, però totes dues alhora no pot ser. " (Sebastià Alzamora, Avui)

Madrid no vol treves

"PSOE i PP tenen majoria al Parlament basc gràcies a la Llei de Partits, que els permet llençar a les escombraries els cent mil vots de l'esquerra abertzale. Però aquesta maniobra només té alguna justificació si ETA continua existint, no pas si el conflicte es planteja en termes pacífics. A més, l'actual règim espanyol, hereu indirecte d'una dictadura, s'ha acabat legitimant a través de les víctimes del terrorisme." (Salvador Cot, Nació Digital)

Un alto-el-foc ben diferent

"No s'ha pensat per negociar amb l'estat, ans per respondre a la demanda de l'esquerra abertzale. I això ho canvia tot." (Vicent Partal, Vilaweb)

Un paso que anuncia nuevos escenarios

"Otro tanto cabe decir respecto a los agentes internacionales, que han visto que sus llamamientos -al menos, en Euskal Herria- no caen en saco roto, por lo que perfectamente pueden avanzar en su trabajo de ayudar a buscar salidas posibles y justas al conflicto por la senda marcada por la Declaración de Bruselas." (Editorial, Gara)

La mateixa música amb més bombo

"No els interessa que s'acabi l'amenaça que ETA representa, perquè volen allargar la por fins allà on puguin per poder seguir relacionant l'independentisme amb el mal." (Astrid Bierge, el Singular Digital)

Desplaçament

"El problema no seria tant la sentència i que l'Estat vagi convocar els catalans a votar i després no respectés allò que democràticament van decidir. [...] Ni la humiliació infligida a la nostra societat. El problema, el que ens ha d'inquietar, és que els catalans se sentin –i, per tant, siguin– menys espanyols. Es problematitza l'actitud dels catalans, el que fa que la causa de la seva actitud, així com els principals artífexs de l'ofensa i el desastre, perdin importància." (Marçal Sintes, Avui)

Futbolistes sense compromís polític

"Quan concedeixen entrevistes no se'ls pot posar en l'abominable compromís de dir si volen o no que el seu país sigui lliure. I ara! Per això en les capçaleres de les manifestacions, donant la cara, mai no hi veiem cap futbolista. [...] Em pregunto, tanmateix, què en quedaria de nosaltres si tots els catalans ens haguéssim negat a implicar-nos en la llibertat del país amb el pretext que som escriptors, pintors, fusters, metges, mecànics, professors, advocats o manyans." (Víctor Alexandre, E-notícies)

Visca Convergència lliure!

"L'ambigüitat calculada de CiU és, doncs, absolutament perniciosa des del punt de vista de la dignificació del sistema democràtic, ja que manlleva del debat polític qüestions que la ciutadania té tot el dret a conèixer abans de decidir el vot." (Eduard López, E-notícies)

Bèlgica i els independentistes

"El president del Senat és el senyor Danny Pieters, nacionalista independentista flamenc, cosa que dona un valor especial a l’encàrrec del rei. És inimaginable que a Espanya un independentista pugui arribar a ser president del Senat cosa que demostra que la cultura política no a tot arreu s’entén de la mateixa manera." (Ramon Boixet, De Suïssa estant)

Compromís municipal sobiranista de Sant Pere de Rodes

"Som conscients, però, que la ciutadania catalana ha madurat els darrers anys en la defensa dels seus drets nacionals i en l'assumpció dels greuges que comporta la pertinença a un Estat centralista i uniformitzador del qual cada vegada se sent més incompresa i allunyada. És per això que volem expressar en veu alta i clara la nostra voluntat de seguir empenyent, de forma unitària, des dels nostres municipis, per tal d'avançar de forma efectiva cap a la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació, recollint el clam expressat a la manifestació del 10 de juliol, al qual, fins ara, els representants de les grans institucions del país no han sabut donar resposta." (Compromís municipal sobiranista, Avui)

Independència i regeneració política

"Aquests han arribat a parlar de Catalunya com a nació, dels drets del poble, d'aprofundir l'autonomia, han maldat per posar-se al davant d'una manifestació independentista, tot intentant desvirtuar-la i orientar-la cap a una queixa contra quatre indocumentats magistrats d'un tribunal espanyol. [...] Fent-ho tracten de compensar la seva negativa a reconèixer que tota nació té dret a decidir el seu futur, àdhuc a ser independent. Accepten que existeix una línia que no estan disposats a sobrepassar: la que marca el fet que la plena sobirania per decidir el futur de Catalunya resideix a les Corts de l'Estat i no en el poble català." (Jaume Sobrequés, Avui)

Declaración de Euskadi Ta Askatasuna

"Hemos demostrado que el marco autonómico constituye un camino yermo para satisfacer los deseos de los ciudadanos vascos, que no es más que un instrumento para incidir en la división y la desmembración del País Vasco." (Comunicat d'ETA, reproduït a Gara)

Universitat, llengua i normalitat

"La distància de la realitat catalana respecte de la normalitat homologable a la resta de països democràtics es demostra periòdicament, i per desgràcia massa sovint, amb polèmiques que es generen al voltant de temes que en una societat adulta ni es plantegen, com per exemple la necessitat de conèixer la llengua d'un país per treballar en aquell país." (Editorial, el Punt)

Misèria de l'autonomisme

"L'autonomisme és impotència. Només vol, pot i sap acatar la sentència, gestionar una Generalitat en fallida i pidolar a un govern del PSOE o del PP que ja no vol cedir res, ni recursos ni competències. Avui l'autonomisme no té projecte davant la situació límit de Catalunya. Els vells partits catalans han sacrificat els drets de Catalunya a l'estabilitat de l'Estat espanyol. " (Alfons López Tena, Solidaritat Catalana)

Una abraçada a l'aire

"Un de sol es pot independitzar, si ho vol i té prou força per fer-ho. Però per federar-se han de ser dos o més. Amb qui es volen federar, els federalistes catalans?" (Miquel Pairolí, el Punt)

Un rei que sí que ens defensava

"Fou Joan Carles de Borbó el designat per Franco com a successor el 19 de juliol de 1969. Lluny, molt lluny, del seu parent Xavier de Borbó i Parma, pare de Carles Hug, que va participar a la Resistència durant la Segona Guerra Mundial. Arrestat per la Gestapo el 1944, va estar als camps de concentració de Schirmeck, Dachau i Natzweiler." (Josep Maria Solé i Sabaté, Avui)

El Reial Madrid, un exemple de "pueblerinismo i aldeanismo": imposa el castellà als jugadors!

"El mateix Sala i Martín posa com a exemple la creació de RAC1 en català, nascuda per la voluntat dels empresaris sense cap imposició. I encara s'ha descuidat que Tele5, Antena3, Intereconomia, La Sexta, La Quatro, etc, etc. són televisions lliures, privades, que ens han caigut a Catalunya de la mà del cel i que enriqueixen la nostra pluralitat. Donem-los-en les gràcies. En el fons no som més que uns desagraïts." (Ramon Serra, Radiocatalunya)

Vente a Catalunya, Pepe!

"És el primer cop en ma vida (i en totes les que he viscut i viuré) que a les Festes Majors m’han parlat d'independència." (Francesc Canosa, el Singular Digital)

Ganivetades independentistes

"Cada dia tinc més clar que el xivarri ens ensordeix i que el que ens cal és seguir l'actitud d'entitats com el Cercle Català de Negocis o el col.lectiu Emma que, silenciosament, van fent feina que queda." (Quim Torra, el Singular Digital)

Ja vindrem decidits

"Tenint en compte que des del PSC arriben constantment veus que avisen que no pensen tornar a pactar amb independentistes, les hipotètiques aliances les hauria d’establir Esquerra amb CiU, dos partits que com tothom sap es troben units per una insuperable fraternitat i que plantegen objectius antitètics (concert econòmic i referèndum d’autodeterminació) que tenen, en canvi, una cosa en comú, i és la de ser anticonstitucionals i, per tant, irrealitzables dins la legalitat espanyola vigent." (Sebastià Alzamora, el Singular Digital)

Pobra universitat

"El que més sobta de la reacció d'alguns sectors acadèmics davant de l'anunci que per fer classes al país caldrà conèixer l'idioma del país és que les queixes provinguin d'un col·lectiu que, per definició, hauria de defensar el saber i no pas reivindicar el dret a ignorar." (Carles Ribera, Avui)

El gat de Schrödinger

"La fractura entre el moment actual i el futur és escruixidora, ja que la unitat de la cultura catalana només té passat: Llull, Ausiàs March i Verdaguer pertanyen clarament a la mateixa cultura, però actualment la relació qualificada entre les Illes Balears, València i Catalunya tendeix a esvair-se, i no em refereixo únicament a la llengua." (Jordi Coca, Avui)

Unitat uneix-nos

"Però, si per contra, ERC I CIU, conscients de la força nacional en vots i en experiència política que representen, es decideixen d’una punyetera vegada a constituir un veritable front nacional, units especialment de cara a Madrid i pacten només en interès de Catalunya [...] poden aconseguir que el país pugui anar assumint progressivament una mentalitat independentista forjada des de la unitat, el sentiment i la necessitat." (Vicenç Pedret, el Matí)

Sopem amb l'Estellés

"El desencís per la divisió de les forces nacionalistes cara a les pròximes eleccions té un bon antídot en actes unitaris com aquest. Però també [...] en la perspectiva de la independència del Principat són més necessàries que mai iniciatives que ancoren el País Valencià fermament en la societat catalana i que siguen un recordatori de que més enllà de la Sénia s'estén el país, el nostre." (Vicent Partal, Vilaweb)

Els amics bascos de Zapatero

"Surio deu ser un cas únic al món: desconeix la llengua basca i, per tant, no entén cap dels programes d'ETB1 ni les emissores públiques de ràdio que emeten en èuscar i que estan sota el seu comandament." (Salvador Cot, Nació Digital)

Voler ser independents d'Espanya

"L’horitzó de la llibertat il·lusiona perquè porta al final, el deslliurament de l’opressor i grans avantatges però hem d’estar disposats a passar per un calvari inevitable. I si es tria el camí de l’emancipació cal estar vacunat de tot i no mirar mai més endarrere. Només així podem ser independents." (Enric Cirici, E-notícies)