La qüestió espanyola

"[...]Si som una nació, la pregunta més lògica no és ¿per què la independència? La pregunta que ha de trobar resposta és ¿per què la dependència? O tal com ha anat el tema de l'Estatut, sembla obvi que no té sentit parlat de la qüestió catalana. De Barcelona estant, ja només té sentit parlar de la qüestió o del problema espanyol. I ja no té cap mena de sentit parlar de l'encaix de Catalunya a Espanya. El que es podria plantejar, encara que pugui semblar una provocació, és l'encaix d'Espanya a Catalunya." (Enric Marín i Otto, el Punt)

Una ciutat intel·ligent

"L'ajuntament estava, i està, obligat a aportar contingut simbòlic per desfer l'empat entre les dues cultures principals. Això no s'ha fet a favor de la identitat catalana i és una omissió greu. El projecte socialista se sent cridat a defensar l'espanyolitat de Barcelona sense dir-ho, perquè no queda bé explicitar-ho, no fóra correcte. Aleshores apareixen invents com ara el cosmopolitisme, entès no pas com una relació amb el món sinó com una relació amb el castellà." (Patrícia Gabancho, Avui)

La gran aixecada de camisa

"Els tribunals, TOTS els tribunals, han d’acatar la voluntat sobirana del poble emanada dels seus Parlaments. Doncs no senyor. A aquesta Espanya que “is different” hi ha un organisme que diu que la sobirania popular pot esdevenir llei o no, o sigui que, en definitiva és un tribunal i no el poble el qui decideix." (Isabel-Clara Simó, el Singular digital)

Provincianisme socialista

"I si, com diuen els socialistes, les festes d’origen catòlic no tenen sentit a Catalunya, ja que no tots els catalans es consideren catòlics, cal demanar-los que, consegüentment, esborrin del calendari el 12 d’octubre i el 6 de desembre, ja que no tots els catalans ens considerem espanyols." (Víctor Alexandre, Elsingulardigital.cat)

En el punt de mira

"Fa anys aquesta normalitat semblava impensable i ara ja no ens sorprèn que la TV neerlandesa diga 'partit internacional' quan parla de Catalunya-Argentina. Més val així, però no afluixem la guàrdia: ens miren i més que ens hauran de mirar." (Vicent Partal, Vilaweb)

Referèndum a Osona

"Neutralitat, rigor, seriositat, i assumpció de les funcions de l’Estat són les claus de l’èxit. Això implica que no s’ha de fer cap acte ni defensar cap argument en favor ni en contra de la independència, que la campanya institucional s’ha de limitar a donar a conèixer que s’hi celebra el referèndum i a promoure la participació, que la reivindicació no és d’independència sinó de democràcia: els governs espanyols no ens deixen votar si volem o no la independència, organitzem-nos nosaltres mateixos per fer-ho." (Alfons López Tena, Avui)

Què hi feia Hereu al mig del camp?

"Hi ha hagut anys que el president de la Generalitat ni tan sols s'ha dignat assistir al partit ritual de la selecció catalana. I ahir al vespre, de sobte, tots eren al mig de la gespa. Sotmesos als crits del públic, és cert. Però xuclant càmera."(Vicent Partal, Vilaweb)

Hacia una nueva ambición

"Buena parte del país ya ha pasado página y espera del futuro algo más que una resolución jurídica sobre la constitucionalidad de media docena de artículos de un estatuto de mínimos." (Salvador Cardús, La Vanguardia)

Ara és l'hora

"Sempre hi ha una desproporció entre les vegades que un surt a la foto i la seva capacitat mental, organitzativa o moral. I continuarà essent així. A Catalunya, com que som poca població, es nota més."(Isabel-Clara Simó, Elsingulardigital.cat)

TV3 al reducte autonòmic

"Recloure TV3 en el reducte autonòmic és contribuir a distorsionar la catalanitat per fer-la aparèixer com un component secundari de l'espanyolitat, que és el que reclama Joan Ferran quan parla d'endogamia. El seu model del que hauria de ser la televisió pública catalana és El Periódico."(Jaume Renyer, blogs.mesvilaweb.cat)

Aquesta remor que se sent

"La Vanguardia té les àncores ben fermes en les profunditats de la societat catalana, sempre a recer de les inclemències, sense arriscar-se a salpar mar endins per tal de no quedar a mercè dels temporals que remouen la superfície. Però la insistència i la intensitat de les darreres garbinades podrien estar deixant en fals el seu ancoratge. Més del que ells voldrien i més dels que nosaltres ens pensem. No oblidem que, com a butlletí del Club dels Immobilistes, La Vanguardia és una màquina pesada, lenta i poruga. Les seves maniobres no poden ser perceptibles a primer cop d'ull. Però si escoltem atentament potser sentirem la remor metàl.lica de les seves cadenes. Potser estan recollint àncores perquè, entre puro i puro, els 400 i el seu full parroquial comencen a descobrir que hi ha ports millors on amarrar els seus interessos."(Ricard Vaqué, directe.cat)

Decimonònics

"Els autonomistes ens prometen que, amb una sentència del TC mitjanament passable, aquesta remor incessant, aquesta protesta constant, a vegades sorda, a vegades sorollosa, s'acabaran, i que serem normals. Ho dubto. I jo diria que el catalanisme del carrer ho dubta també. La història de sempre no s'acabarà. Un cop passada la sentència, fins i tot la més favorable, Catalunya haurà de continuar gastant totes les seves energies a fer complir, una per una, cadascuna de les clàusules d'un Estatut inconcret i borrós.En una paraula, els autonomistes només ens ofereixen sang, suor i llàgrimes. És clar, això valia per al món dels nostres avis. Però, ara? Cal empassar-se tot això quan hi ha tantes oportunitats a fora?"(Carles Boix, Avui)

L'èxit del 13-D i la por d'alguns

"Exigir que unes consultes no vinculants haurien de tenir el mateix nombre de participació que un referèndum vinculant és d'imbècils o bé de cínics. Des de quan tot un Barça omple ni un quart d'entrada del Camp Nou en un partit no oficial? I dic cínics perquè aquells que fan aquesta exigència són els mateixos que s'han girat d'esquena a les consultes. Entre aquests exigents incloc CiU, que hi ha passat de puntetes, i fet i fet Esquerra, que s'hi ha sumat com qui no vol, sense convenciment real, però no per això sense manca de ganes d'esgarrapar vots d'on sigui davant l'ensulsiada que saben que els espera. I és que el seu únic convenciment és que res no canviï per poder continuar vivint de la moma dels càrrecs en la Catalunya actual, és a dir, ben espanyola. Miserables com són, Esquerra s'ha guardat prou que no se li veiés el llautó més del compte després d'haver votat contra el dret a l'autodeterminació al Parlament, entre tantes altres punyalades baixes, no fos cas que no hagués pogut ni enredar el potencial votant babau del partit."(Ricard Biel, directe.cat)

La instantània del 13-D

"De vegades la història passa i els homes, tancats dins l'estretor de l'ambició personal, no la veuen venir. A la llum del 13-D, la fotografia del govern en un vagó de metro fa impressió de vellúria. Són figures del passat. No és possible mantenir-se eternament en contradicció amb l'estat objectiu de les coses. Quan s'és conscient d'una contradicció i es persisteix en una determinada actitud, cal modificar la idea que es té de la realitat, eliminar-ne els aspectes molestos. Aquesta ha estat durant molts anys la tàctica dels socialistes, amb la seva curiosa versió de la "Catalunya real", de la Barcelona "cosmopolita" i d'un "catalanisme" junyit a la voluntat, mai contrapuntada, de l'amo espanyol. Però heus aquí que apareix un fet inajornable: el país negat i pretesament superat per un "no-nacionalisme" d'obediència espanyola els dóna una lliçó de civilitat i democràcia, reivindicant un horitzó obert davant l'horitzó tancat i barrat per Madrid i ara també per Barcelona. (Joan Ramon Resina, Avui)

A la manera del Pep

"Quantes vegades hem sentit Guardiola dient: nosaltres a jugar a la nostra, i el rival que jugue com vulga... I és això que hem començat a fer amb els referèndums. Ells que juguen el partit que vulguen. Que estripen l'estatut, que ens amenacen amb totes les calamitats, que ens envien la Falange o que bramen. Nosaltres, a fer el nostre joc, a jugar el nostre partit amb ambició i amb paciència, amb creativitat i elegància, conscients d'on venim i fent passar, per favor, la col·lectivitat al davant de les individualitats." (Vicent Partal, Vilaweb)

Espanya amenaça l'europeïtat de Catalunya

"En aquestes circumstàncies, el fet de continuar units a Espanya amenaça l'europeïtat de Catalunya. I la millor garantia per continuar dins de la zona euro és la independència." (Oriol Junqueras, el Punt)

Barça, catalanisme i desafecció

"Més enllà dels episodis desencertats que Laporta hagi pogut protagonitzar o de les seves ambicions personals, és innegable que no es pot qüestionar la seva coherència amb el llegat històric del club. En aquest sentit, les seves intervencions no evidencien una desafecció presidencial sinó col·lectiva, emparada en la història reivindicativa de l'entitat. En paraules del mateix Laporta: "Al Barça no fem política, fem país". (Carles Viñas, Avui)

13-D: èxit o fracàs?

"La consulta desdramatitza un possible referèndum vinculant, i aquesta és una lliçó molt important i positiva per a tothom." (Ferran Sáez Mateu, Catalunyaoberta.cat)

Sociología soberanista

"Por si acaso, sugiero empezar a contar al revés. En vez de sumar a los independentistas y ponerles en una especie de coto cerrado, ya va siendo hora de contar a los antiindependentistas convencidos, a quienes están y estarán en contra pase lo que pase, incluso de forma activa."(Xavier Bru de Sala, La Vanguardia)

Guanyar, com vol la UE

"Perquè, en el cas d'un 50% del vot, ho torne a dir, només cal que un 27,5% vote en favor de la independència per a guanyar el referèndum complint escrupolosament les condicions imposades per la Unió Europea." (Vicent Partal, Vilaweb)

Això ha de madurar

"[...]Catalunya no ha entrat en l’etapa postnacional que auguraven els gurus del PSC, tot just Pujol havia sortit del Palau de la Generalitat. Sense Pujol s’havia d’acabar la Catalunya ploraniques, la reivindicativa, la insatisfeta i s’havia de començar a construir la Catalunya social. Quin pronòstic tan desencertat!"(Carles Llorens, E-notícies)

La por dels partits a les consultes

"Potser pensa Puigcercós que els catalans són amnèsics, però, mentre s'ho pensa, els catalans han agafat el bou per les banyes i van per feina fins al punt que, ves per on, la història explicarà que les consultes van sorgir del desconcert, primer, de la indignació, després, i de la decepció, més tard, que Esquerra va provocar en el gruix dels seus votants."(Víctor Alexandre, E-notícies)

Mala herba

"També defensant el que resulta indefensable Catalunya salvarà la seva marca de qualitat, el seu distintiu històric. Farcits només de seny ben aviat no vendrem al món ni els cendrers de trencadís." (Francesc Bellmunt, Directe.cat)

El Kiki Ràpid

"[...]Té gràcia que sigui precisament l’Albert Rivera el que menystingui les minories." (Empar Moliner, Avui)

Si no és oficial, no és notícia

"Perquè se suposa que no es pot exigir als ciutadans d’aquest país que s’informin pels diaris, ràdios i televisions d’altres llocs només perquè a José Luis Rodríguez Zapatero o a José Montilla no els convinguin les consultes." (Salvador Cot, Avui)

Mantenir la corda tibada

"La gent ha perdut la timidesa i, tot i que a vegades qüestiona la viabilitat de la independència, per aquesta por atàvica dels catalans davant la història, no està disposada a recular. Ja sap on està el llistó. [...] El procés estatutari ha servit perquè Catalunya fes una proposta i Espanya li contestés que ni parlar-ne: que la solució correcta és la que ella imposa. [...] Aquest és el tracte. I la gent diu que no. Que amb aquestes regles estem tips de jugar, i que els resultats -aquesta "dolça decadència" catalana que tant agrada als espanyols- no són satisfactoris. El malestar s'ha traduït, aleshores, en una iniciativa espectacular: les consultes sobiranistes. Un missatge adreçat, no tant als espanyols -no hi ha res en particular a dir-los, ells van fent- com als catalans. Un missatge de sí que podem. I a partir d'aquí ha germinat una organització gairebé espontània, de voluntaris i d'entusiasme que feia dècades que no existia: un capital social extraordinari, que és precisament el que ha fascinat a Europa. El que ha fet que el conflicte català, per a ells inexistent fins ara, passés a ser tema de l'editorial de Le Monde."(Patrícia Gabancho, Avui)

Els beneficis de les consultes

"N’hi ha hagut prou que un alcalde, un sol alcalde –Jordi Fàbrega, de Sant Pere de Torelló– hagi desafiat l’Estat dient que cediria l’Ajuntament per fer la consulta –i que l’hagin seguit un parell de municipis més– perquè Espanya, intimidada davant la mirada europea i l’assertivitat catalana, hagi fet marxa enrere i ara permeti allò que abans prohibia." (Víctor Alexandre, elsingulardigital.cat)

La història i el "pollo de Iznájar"

"Mentre Catalunya proclamava ahir les seves aspiracions nacionals en un exercici democràticament impecable i sense precedents en la nostra història, mentre Catalunya començava a exercir massivament la llibertat, tot el que va saber fer aquest analfabet que tenim de president de la Generalitat va ser inaugurar un tram de la línia 9 del metro: entre les estacions de Can Zam i Can Peixauet, concretament. I presentar aquest tram de metro com la pràctica real de l’autogovern." (Salvador Sostres, salvadorsostres.com)

Parlarem de tot

"No es planteja un problema identitari, sinó de respecte a la voluntat popular. I plantejat en aquests termes, el recorregut de l'independentisme és molt major que el del nacionalisme tradicional. En segon lloc, s'envia un senyal inequívoc de la naturalesa del procés que es vol engegar: democràtic i inclusiu, com ho mostra el reconeixement del dret a vot als immigrants. I, en tercer lloc, es posa de manifest que, davant els límits del marc institucional, la societat civil està disposada a posar-se al capdavant." (Jordi Muñoz, Avui)

Lliures i intel·ligents

"Ibarretxe es va equivocar demanant a Espanya un referèndum. Espanya no dóna. Ni se li pot pidolar res ni val la pena exposar-li cap queixa. Senzillament se l'ha d'ignorar. I ahir Espanya no va existir, vam passar-ne olímpicament, vam comptar nosaltres i prou. "(Astrid Bierge, elsingulardigital.cat)

La política deixa fora els polítics

"Des d’ahir, el catalanisme ha entrat en una fase nova. La jornada de consultes es pot intentar minimitzar tant com es vulgui, però dues-centes mil persones fent cua per votar en una consulta estrictament simbòlica no tenen precedents a Europa." (Salvador Cot, Avui)

Retorn als orígens

"Els manaments de l'Assemblea de Catalunya es resumien en quatre i, un [...] deia que Catalunya acceptava les institucions com a via per al ple exercici del dret a l'autodeterminació. [...] Al llarg dels trenta anys que han transcorregut, aquesta condició inicial i sine qua non no només s'ha ignorat sinó que, amb el pas del temps, s'ha negat i s'ha perseguit des dels mateixos aparells d'estat que es van beneficiar de la candidesa i de la gentilesa dels catalans de fa trenta anys. " (Josep M. Pasqual, el Punt)

Ens ignoren, se'ns en riuen, ens ataquen... Guanyem!

"La incògnita és la fase final de la proclama de Gandhi. Una enquesta de la UOC acaba d’anunciar que els unionistes declarats són un anèmic 17,8 %. És tan orientada com qualsevol altra enquesta, però demostra que ja en comencem a aprendre. La independència per a quan? pregunten els més frisosos. Ja ha començat, els va respondre Víctor Alexandre a l’acte de presentació de la campanya dels referèndums." (Eugeni Casanova, Eldebat.cat)

Visió altra d'X

"Acabat el franquisme, es va acabar l'èpica. I el compromís. I la conseqüència. Cosa que, com a tants altres, ja va estar-li bé a X. La transició, més que no a pactar, va consistir a cedir i a oblidar. És aleshores que ell, en la seva condició professional de jurista, col·labora en aquell remake vagament aggiornato del Fuero de los Españoles que és la Constitución." (Josep Murgades, el Punt)

Combat intel·lectual

"Aquests dies s'ha remarcat una vegada i una altra el seu paper de redactor de l'actual constitució espanyola, i sorprèn que això no desperte precisament cap crítica, en un moment en què el país sembla començar a estar d'acord que és notablement insuficient. Però per damunt d'això, car és més important encara, cal dir que Jordi Solé-Tura és el gran inventor d'un discurs sobre el país que s'entesta a creure que el nacionalisme és un invent de la burgesia; un discurs nefast, que cal combatre sense vacil·lacions." (Vicent Partal, Vilaweb)

Sense Catalunya

"No serà una festa, amb gegants, tallers per als infants, xocolatada, i botiguetes medievals pels carrers. Serà una tasca dura. I, si mai s’aconsegueix, no serà exactament com ho havíem imaginat. Per demanar la independència calen ganes. Treure’s la por de sobre. És cert. Però cal, sobretot, carregar-se d’estratègia." (Xavier Roig, Avui)

L'editorial dependentista

"José Montilla i el PSOE de Catalunya, l’home i el partit que van defensar el dret de la Falange a manifestar-se pels carrers d’Arenys de Munt i que, alhora, van menysprear el dret dels ciutadans d’aquell municipi a expressar la seva opinió per mitjà de les urnes es troben ara desbordats per la força dels referèndums independentistes que se celebraran properament. Malgrat els impediments polítics, malgrat les amenaces de la fiscalia, malgrat els intents de ridiculització, malgrat la conspiració de silenci mediàtic entorn la campanya del 13-D, els referèndums van endavant i al febrer i a l’abril en vindran més. No pot ser de cap altra manera, atès que, davant la inoperància dels seus gestors polítics, la societat catalana ha agafat el bou per les banyes i ara és ella qui marca el full de ruta a seguir, ara és ella qui, desemmascarant desacomplexadament l’ambigüitat, està obligant les forces polítiques a pronunciar-se dient si estan a favor d’una Catalunya subordinada o d’una Catalunya lliure." (Víctor Alexandre, el Singular Digital)

El capitalisme madrileny (3)

"L'escenificació més visible d'aquest estat de coses, la vam tenir en la visita d'obres del president Zapatero a la terminal 1 de l'aeroport de Barcelona. En efecte, qui el rebia en primer rengle i feia els honors amb el casc i l'armilla reflectant posats, era Florentino Pérez, mentre el president de la Generalitat ocupava un segon pla ben discret. Són les lògiques derivades del funcionament centralista d'un organisme tan pervers i contrari als interessos de Catalunya com Aena. Queda clar que sota la batuta del secretari d'estat, Palao, aquell que va brindar amb xampany, evidentment francès, quan la gestió de l'aeroport de BCN va quedar fora de l'Estatut, i degut a la nefasta aliança Iberia-Aena ja s'ha aconseguit un primer objectiu: fer perdre a Barcelona 3,5 milions de passatgers en un any. A part, és clar, que els catalans no puguin fer ni de paletes en les obres finançades amb els seus propis impostos."(Francesc Sanuy, el Punt)

Rebus sic stantibus

"Els nostres dependentistes encara voldrien retornar a la Catalunya dels anys 70 i 80 quan ells eren joves i guapos, i els reis del Mambo. Aquella Catalunya is gone. Els dependentistes voldrien l'Ecspanya dels anys 70, on Catalunya era vista com la capdavantera de la modernitat, i la veritat és que l'Ecspanya d'ara és tant o més catalanòfoba, amb l'afegit que gràcies a l'espoli fiscal i als diners d'Europa, s'ha modernitzat i intenta per tots els mitjans esclafar definitivament el fet diferencial, com ja en el seu moment es proposà el franquisme quan va crear l'Instituto Nacional de Industria (INI)."(Josep Sort, Josepsort.blogspot.com)

Xantatge a la democràcia

"Recalcitrants suposats demòcrates de sempre, ara esdevinguts comissaris inquisidors ideològics i polítics. Gent gran desil·lusionada de tanta democràcia a l’espanyola, la del PSOE del PP, són els qui avisen els joves innocents, la majoria políticament tendres, educats, creien, en democràcia, que fan malament de fiar-se dels vells esquemes de sempre que recorden els valors del franquisme, al cap i a la fi un nacionalisme espanyol fanàtic i excloent. O si es vol d’un unitarisme espanyol que vol les boques tancades dels qui se senten diferents." (Josep Maria Solé i Sabaté, Avui)

Estatutitis

"El risc més gran de la sentència del Tribunal Constitucional no és l'escapçament de l'Estatut sinó la liquidació de la Constitució, del que queda de la Constitució, per dir-ho amb l'estil de Jiménez Losantos. Mentre que en la normalitat democràtica recórrer al TC hauria de ser excepcional, a Espanya es fa rutinàriament per dirimir diferències polítiques. A resultes d'aquest abús s'ha acabat arribant on de fet es volia anar: tornar, estatutàriament, al punt de partida. El problema, des d'un punt de vista democràtic, és que, en un Estat multinacional de facto, la composició ètnicament uniforme del tribunal discrimina les altres nacionalitats." (Joan Ramon Resina, Avui)

Poca filosofia

"I bé: tota aquesta fixació en el que dictaminin o deixin de dictaminar aquests nous padres de la Patria, no deixa de ser sinó una de tantes manifestacions de la dependència mental de la major part de catalanets –començant pels qui políticament diuen representar-los– envers el poder colonial espanyol. D'acatament mesell d'aquest." (Josep Murgades, el Punt)

Gabilondo fa més por

"I després de recordar-nos l'existència de l'home del sac i de pregar-nos que no l'obliguem a cridar-lo, Gabilondo ens reconeix que som bons minyons: que el govern català és "legítim". Glups! ¿Algú ho posava en dubte?" (Sílvia Barroso, Avui)

No veig on és la 'fermesa'

"Que potser els diputats catalans, començant pels del PSC, abandonaran les Corts generals? Que potser reclamarem el suport de la Unió Europea, vist l'extravagant comportament jurídic espanyol? Que potser es convocaran les forces polítiques a votar de nou al Parlament aquell primer estatut que Montilla mateix va ser el primer de retallar presentant a Madrid les primeres esmenes contra el text? Què penseu fer, president?" (Vicent Partal, Vilaweb)

Un gran Estat de dret

"Tota la vida apel·lant a l’ètica, a l’Estat de dret, a la dignitat i a la seva Constitució, i a la primera de canvi, tot es fa fum. Potser qualsevol hauria fet el mateix en el mateix lloc. Però, per l’amor de Déu i de la llei, que no tornin a donar lliçons a ningú." (Vicent Sanchis, Avui)

Estrès estatutari

"Que el Constitucional dictamini el que vulgui i quan vulgui. Catalunya té un Estatut que ha d'aplicar i que el govern espanyol ha d'acatar i complir. Si en el seu dia es produeix el xoc de legitimitats que s'entreveu entre la raó politicojurídica del Constitucional i la voluntat sobirana del poble català ja hi haurà temps que cada partit es defineixi. I que ningú dubti que seran els nostres ciutadans i ciutadanes qui tindrà l'última paraula. Agradi o no." (Ferran Espada, el Punt)

Temps de política

"He estat en diversos actes de suport, on la gent es reuneix per escoltar i debatre i aplaudir i frisar, gent de tota mena, gent de totes edats: el més a prop que he estat mai d'un moviment popular, sense lideratges ni prepotències, però carregat d'il·lusió i d'energia. "És la terra que s'alça en els seus homes", escrivia Joan Maragall el 1906 durant el moviment de Solidaritat. [...] L'article es diu L'alçament i és una resposta al menyspreu que des de Madrid es mostrava envers l'ebullició catalana." (Patrícia Gabancho, Avui)

El capitalisme madrileny (2)

"[...] els èxits aparents conduïen la pregunta de si, en efecte, els grans empresaris madrilenys s'havien tornat més intel·ligents i eficaços. Doncs bé, tal com diu el poema, «mas cuando el rostro volvió, halló la respuesta viendo» que tot aquest miracle espanyol era degut, com sempre, al suport involuntari i forçós dels contribuents en forma d'exempcions fiscals a favor de les empreses compradores de societats estrangeres. [...] Del procediment que ara la Comissió Europea ha declarat il·legal se'n diu goodwill en l'amortització, un eufemisme que oculta el regal de diners dels contribuents als rics de sempre." (Francesc Sanuy, el Punt)

El país de les institucions de fireta

"Però la realitat és la que és i, avui, les institucions catalanes, per molt que alguns ens vulguin enganyar, no deixen de ser uns ens de rang “regional” i encara ho són més quan els qui les ocupen també són polítics de rang “regional” als quals ja els va bé que Catalunya continuï sent només una comunitat autònoma espanyola de règim comú. Algú creu que el senyor Montilla pretén que la Generalitat de Catalunya arribi a ser en un futur quelcom nacionalment més consistent del que és ara? Dons ja està tot dit." (Carles Bonaventura, E-notícies)

Granollers obre una gran porta

"[...] al capdavall, si la consulta és una iniciativa privada en la qual el consistori té prohibit participar-hi -com va passar a Arenys de Munt-, en realitat aquesta és perfectament factible encara que no tingui el suport del ple municipal. Si de cas, l'aval dóna una certa orientació sobre el sentit del vot, però a efectes pràctics, el que importa és la llista del padró, i això ho tindran igualment." (Jordi Palmer, Avui)

Enrenou socialista

"Ahir, a més, van saltar algunes veus d'alarma quan Rajoy, a Barcelona, va dir que el PP seria el garant de l'estabilitat i de la moderació (i ja sabeu què vol dir això) a Catalunya. I per si algú no l'havia entès i es pensava que parlava de Convergència, ho va relacionar amb aquell lloc on ningú no s'esperava que això poguera passar: el País Basc. La referència al pacte PP-PSE va ser molt clara i, per més que el PSC immediatament féu un comunicat dient que això era impossible, la veritat és que avui és una perspectiva que no es pot descartar. Cada dia menys." (Vicent Partal, Vilaweb)

Optimisme governamental

"[...] els gradualistes (els optimistes, al capdavall) consideren que cal fer una feina prèvia –i llarga– des de les institucions per arribar a una societat prou homogènia, sigui quina sigui la seva identitat final, que pugui plantejar-se una aventura nacional. Per contra, els pessimistes pensen que cal actuar ràpidament des de la política, perquè només un Estat propi pot garantir aquest destí final com a societat cohesionada i amb una identitat comuna i hereva de la història. Curiosament, fins no fa gaire aquesta segona opció era la dels independentistes. Així que tot indica que ser al govern confereix optimisme." (Salvador Cot, Avui)

Turisme cultural

"Donem als turistes el que suposem que volen, perquè ho tinguin més fàcil, per comptes d’exigir-los l’esforç de descobrir una realitat diferent. Com sempre, partim de la base que la nostra identitat és un destorb i que val més presentar-nos davant del món sota la màscara aliena de la banalitat més banal. I en aquest pecat, la penitència."(Patrícia Gabancho, Avui)

El capitalisme madrileny

"Víctima de l'asfíxia financera premeditada, del 23-F, de la LOAPA, de la legislació d'àmbit general, del Tribunal Constitucional, dels organismes autònoms de l'administració central, de la Renfe, de l'Adif, d'Aena, dels monopolis i les concessionàries de serveis públics o peatges, de la companyia Iberia i dels còmplices locals que, a canvi de les molles del banquet, actuen de moro amic a la colònia, entre tots i un llarg etcètera suplementari han aconseguit rebaixar-nos al 9è lloc en el rànquing de les autonomies pel que fa a la renda familiar disponible, després d'impostos i de transferències." (Francesc Sanuy, el Punt)

El ridícul de La Vanguardia

"Perquè, encara que no ho diga tampoc, interprete que el senyor Antich deu comptar que els nicaragüencs no entenen d'entrada el català, de manera que, havien de ser els diputats catalans els qui havien de canviar de llengua, per caure en el 'ridícul'. Per sort, no ho van fer. Començant per David Minoves, secretari de Cooperació i Solidaritat del govern, que no va perdre gens de vista que les institucions també tenen obligacions envers la pròpia dignitat, perquè no són únicament una col·lecció d'individus, ans representen un país, amb les obligacions que això implica."(Vicent Partal, Vilaweb)

Diplomàcia de tonyinaire

"Pensin només què hauria passat si els segrestadors d'un vaixell tonyinaire no fossin pirates somalis sinó etarres i en lloc de l'oceà Índic parléssim del Cantàbric." (Pere Martí, Avui)

Del tòpic al pensament

"Podria citar-ne d'altres, però l'important no són els noms sinó el fet que Catalunya té cervells que avui estan pensant al costat de la gent que pensa i que pesa en el món. Que pensa d'una manera més desacomplexada. La internacionalització de Catalunya no vindrà tan sols d'explicar fil per randa les raons i les emocions d'un conflicte que és polític i no social, sinó també d'aportar al pensament universal parcel·les de pensament d'arrel local i projecció global. Demostrar que no som només una nosa reivindicativa, sinó també una forma d'estar en el món i de pensar-lo." (Patrícia Gabancho, Avui)

Corrupció d'arrel espanyola

"Els darrers mesos, el creixement del sobiranisme en general i de l’independentisme en particular a Catalunya havia aconseguit situar Espanya contra les cordes. No és estrany, doncs, que els estrategues espanyols hagin decidit maniobrar perquè a casa nostra la gent estigués entretinguda en altres qüestions."(Carles Bonaventura, E-notícies)

Curiositats numèriques

"[...]El suport a la independència es mouria entre el 42% i el 46,9%. Molt lluny del 35% que diuen, i amb molta probabilitat seria majoritari. A partir d’aquest estudi estatístic es pot assegurar, amb quasi total certesa, que hom ha intentat de minimitzar tant els qui donen suport a la consulta com els qui dirien sí al referèndum." (Ignasi Sivillà, citat per Vicent Partal, Vilaweb)

Laporta: rauxa inqüestionable (i 2)

"A tall d’exemple, l’any 1987, gairebé un any després de la designació olímpica,[...] es publicava que la inversió per a autovies estatals (punt important: el flux viari és bàsic en un esdeveniment d’aquestes característiques) seria de 10.736 milions de pessetes a Madrid i de 2.500 milions a Catalunya. És clar, si en aquestes condicions, Madrid superava a Catalunya en inversió, què no s’hagués fet ara en el cas que la capital espanyola hagués estat designada seu olímpica! [...] Però, és clar, defensar els Jocs Olímpics per Madrid és cosa de tots [...] doncs, què caram! els grups mediàtics catalans, al capdavant! Però bé, això no és fer política o nacionalisme, segons el Grupo Godó i el Grupo Zeta..." (Pau Valero, E-notícies)

Oir les palpitacions del temps

"No cal ser profeta per endevinar que si Reagrupament esdevé una força canviarà la política catalana. Més que un dèficit, la manca de projecte gestionari és una garantia. Es va per feina i els patrons ja estan tallats. Renunciant d'antuvi al paradís de la gestió, Carretero demostra que Catalunya no és una dona entretinguda en mans d'un arlot. Reagrupament no és una màquina de poder; és una voluntat de desencallament. Si persevera en les intencions, cap partit podrà resistir-ne l'autoritat moral."(Joan Ramon Resina, Avui)

La utilitat de les consultes

"[...]Tercer, la voluntat independentista d'una part molt significativa de catalans esdevé coneguda arreu d'Europa i del món, perquè les consultes desperten l'interès dels mitjans de comunicació internacionals. Quart, la ciutadania de Catalunya s'acostuma a votar a favor (o en contra) de la independència, un fet que anys enrere la immensa majoria de la població creia impossible. Cinquè, la qüestió nacional se situa en el centre del debat polític, la qual cosa els partits espanyolistes sempre han intentat evitar amb falsos debats. Sisè, el mapa polític es divideix no pas entre dretes i esquerres sinó entre sobiranistes i unionistes, entre els que volen la llibertat per al propi poble i els que volen una Catalunya sotmesa a Espanya i, de retruc, i setè punt, es desemmascara els que, malgrat voler aparèixer com a catalanistes, acaben votant junts amb els més espanyolistes per impedir la celebració de les consultes, cosa que els deixa sense coartada catalanista davant l'electorat." (Carles Bonaventura, el Punt)

Necessitem partits menys forts i polítics més lliures

"Parle de llistes electorals obertes, que són imprescindibles per a evitar l'anquilosament de les direccions dels partits i de les institucions. Parle d'un sistema transparent de finançament dels partits, que ningú no puga discutir i en què les despeses siguen no solament auditables sinó públiques i de fàcil accés. Parle de controls públics realment independents, que no reproduesquen en petit el parlament i la seua dinàmica. Parle, també, de la dissolució de l'Audiència Nacional espanyola i de les seues arbitrarietats, de la necessària recuperació de la credibilitat d'un sistema judicial que és tocat de mort a còpia de tanta i tanta instrumentalització partidista."(Vicent Partal, Vilaweb)

Si en diuen Commonwealth...

"Els estudis de Josep Vicent Boira mateix, el treball fet des de l'Institut Villalonga, l'existència d'organitzacions com la Ferrmed, el concepte d'arc mediterrani, la col·laboració entre les cambres de comerç, l'augment constatat del comerç entre els nostres territoris..., tot això i més coses són, i així ho podem considerar, senyals interessants. Perquè indiquen, a través de l'economia, de les comunicacions i de la inserció dins Europa, que els interessos comuns de València i Barcelona, del Principat i del País Valencià, de Catalunya i de la Comunitat Valenciana, com se'n vulga dir, són d'una tenacitat i d'una tossuderia capaç de resistir fins i tot una de les manipulacions històriques més reeixides de la segona meitat del segle XX a Europa, això que n'hem dit el blaverisme."(Vicent Partal, Vilaweb)

L'acte de covardia del PSOE a Sant Cugat

"Arribats aquí, no és estrany que el PSOE de Catalunya odiï tan profundament les consultes sobre la independència. Sap que, entre moltes altres coses, tenen la virtut de desemmascarar-lo. Quines ironies que té la vida, oi? Ves per on, unes innocents consultes no vinculants han deixat al descobert la vinculació ideològica d'aquest partit amb l'extrema dreta espanyola."(Víctor Alexandre, E-notícies)

Arenys de Munt, o com guanyar la primera batalla mediàtica

"S'atribueix a Gandhi una frase d'aquelles lapidàries: "Primer t'ignoren, després se'n riuen, després t'ataquen, i finalment guanyes". L'independentisme ha passat de la fase 1 gairebé a la 3 en quatre dies."(Editorial, Racó Català)

ERC: independentistes de cap de setmana

"La veritat, però, és que cada cop hi ha menys gent que es deixi entabanar per aquests independentistes de cap de setmana, que de dilluns a divendres exerceixen de disciplinats i obedients lacais de l'autonomisme, a canvi d'un sou públic que difícilment obtindrien en l'empresa privada."(Carles Bonaventura, E-notícies)

Pánico a la política

"Por encima de la media de otros países de su entorno, en Euskal Herria la política es una pasión compartida por personas de diferente ideología e identidad que ven en ella el mejor modo de resolver los conflictos. Frente a ellos se sitúan un Estado y un stablishment que aborrecen la política y que sólo utilizan su poder e influencia para tomar decisiones ajenas a los intereses de la sociedad. Se hacen llamar políticos, pero tienen pánico a la política, a la democracia. " (Editorial, Gara)

Organitzar la unitat per la independència

"S'enganyen, aquelles persones que posen tots els seus esforços i les seves il·lusions en un simple procediment parlamentari, perquè sabem que es tracta d'un procés més complex. La clau de tot és aconseguir una massa social conscient i organitzada, preparada per a un previsible període, incruent però llarg, de confrontació a diferents nivells." (Carles Castellanos, El Punt)

Els punts dèbils del PSC

"Hi ha un darrer factor que pot debilitar el PSC. Com assenyalen les enquestes, fins i tot augmenten lleugerament en intenció de vot. Però el descens d’Esquerra podria fer inviable la repetició del tripartit. Paradoxalment, doncs, els socialistes catalans s’han convertit en els guardians del camp de sègol republicà. Són ells els que més pressions estan escampant contra tots els elements que debiliten Esquerra republicana. Ells i una part de la premsa que els fa d’ariet. La fidel infanteria ha decidit que, d’aquí a les eleccions al Parlament, qualsevol anomalia que posi en perill l’estabilitat del tripartit i la seva repetició és un enemic a abatre. Però potser amb la pluja de dossiers revestida de grans investigacions periodístiques no n’hi haurà prou aquesta vegada."(Vicent Sanchis, Avui)

Laporta fa por (a alguns)

"O és que caldrà recordar els crits de 'Laporta president, Catalunya independent!' que van ressonar a l'estadi la nit de la seua victòria, victòria que ja aleshores ho era també contra l'stablishment barceloní."(Vicent Partal, Vilaweb)

Otegi no té el Nobel

"“La solució al conflicte no pot ser només militar, ha de ser també política i social”. Són paraules de la ministra de Defensa, Carme Chacón." (Pere Martí, Avui)

Un acte de normalitat

"Un altre acte normal seria no interferir mai en la tramitació de lleis democràtiques, com va passar amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i la destitució fulminant del tristament recordat tinent general Mena Aguado. I encara un altre consistiria a treure d’una vegada els escuts franquistes presents en alguns edificis castrenses i acatar la llei de símbols de Catalunya. També seria ben normal acceptar el plurilingüisme de l’Estat i actuar en conseqüència. La normalitat, cosa de tots." (Vicent Sanchis, Avui)

Els fem por?

"De fet, des de fa uns mesos han deixat d’arribar declaracions prepotents des de Madrid. Ja no sentim els líders del PP menystenint l’Estatut ni els del PSOE fanfarronejant a l’estil d’Alfonso Guerra. Fins i tot el Defensor del Pueblo (de quin, per cert?) ha callat i procura que ningú no recordi gaire que ell també ha recorregut l’Estatut. De la capital espanyola només arriben declaracions suaus i plenes de prudència. I un silenci espès i estrany.
O no tant. Perquè saben que una part decisiva d’aquesta societat ha decidit respondre. Seriosament. És a dir, a les urnes i al carrer."(Salvador Cot, Avui)

Endavant les consultes!

"L’independentisme necessitava una concreció, havia de sortir de la trinxera identitària –ara com ara en crisi– on l’havien endormiscat alguns partits, que en el decurs dels anys s’han anat envoltant d’una aurèola independentista i n’han volgut tenir l’exclusivitat, però que a l’hora de passar comptes han decebut i han entronitzat precisament els qui no desitgen aquests plebiscits, argumentant que “està prohibit” o que “és una aventura arriscada”. El poble és savi; no se’l pot fer beure a galet cada dia. El teixit associatiu ha superat el sistema polític i s’ha volgut expressar lliurament: hi ha quelcom més democràtic que la lliure expressió?
Qui pot defensar romandre dins un Estat que ens espolia? 500 euros cada segon, 60 milions d’euros diaris, que representarien 12 escoles o 8 geriàtrics cada dia." (Carles Móra, Avui)

Més política, menys partit

"La meva opinió és crua: els partits tradicionals no són ni seran capaços d’aplicar-se la medicina que recomanen a la resta de la societat sobre l’excel·lència, la productivitat o la internacionalització. Viuen atrapats en els mecanismes medievals del vassallatge i la fidelitat al partit, en la insostenibilitat de les seves estructures i en el tancament autista dins la ratera nacional que els peixa. Els partits tradicionals no estan en condicions d’encarar el repte polític de fons que té el nostre país. I, per tant, només podem confiar en organitzacions amb noves estructures, lleugeres i àgils, sostenibles i transparents, capaces de retre comptes, en contacte directe amb el ciutadà amb consciència política, que permetin esberlar la ratera nacional i fer possible que tothom, també els que ara hi estan atrapats, avanci cap a la maduresa i la llibertat política a què aspirem." (Salvador Cardús, Avui)

Si tu no hi vas, ells posen una urna

"Potser veurem cartells del PSC amb les cares d’Artur Mas, Joan Carretero i l’alcalde d’Arenys de Munt amb la llegenda Si tu no hi vas, ells tornen a sota. El que ja no sé és com aconseguiran afegir-hi Puigcercós." (Salvador Cot, Avui)

Dependència i crisi

"També som excepcionals perquè és al nostre abast disposar cada any sense cap cost de més de 20.000 milions d’euros, més del 10% del PIB, si impedim que els espanyols deixin de robar-nos, com han fet fins ara, aquests diners. Podríem duplicar la despesa en sanitat, quadruplicar la despesa en ensenyament, multiplicar per 16 la inversió en obres públiques, i per 40 la quantitat dedicada a avals i crèdits a les empreses. Podríem triplicar els pressupostos dels ajuntaments, i augmentar un 60% el pressupost de la Generalitat. Podríem també rebaixar els impostos, IRPF i IVA inclosos, un 25%." (Alfons López Tena, Avui)

Suárez a Arenys

"[...] Els corrents –diguem-ne– unionistes mai no tenen raó “per definició” de cara a la comunitat internacional. Sèrbia va ser la principal i única valedora de la unitat de l’antiga Iugoslàvia, i ara es troba fora de la Unió, i fora de moltíssims altres llocs. La que està dintre de la Unió, i amb una economia ben sanejada, és justament Eslovènia...". (Ferran Sáez Mateu, Avui)

Abans i després del 13-S

"Necessitem un milió i mig de veus a favor de la independència, 68 escons. El Cercle d’Estudis Sobiranistes (CES) calcula en dos milions els electors que hi estarien d’acord. S’ha de fer, però, molta pedagogia perquè els ciutadans i ciutadanes ho vegin clar. Pedagogia des de l’empatia i l’afabilitat; des de la claredat i el pragmatisme."(Carles Mora, Avui)

Sobre la manifestació

"Però que els líders del nostre país hagin estat febles o insensats no ens obliga a tots a fer-nos-en còmplices. El TC té tota la legitimitat espanyola per potinejar l’Estatut, i discutir-ho ara és de mal perdedors. Nosaltres no som sobirans i als ulls d’Espanya no som una nació amb dret de decidir tots sols el nostre futur. Que ningú no s’enganyi ni ens vulgui embolicar: la manifestació només pot ser per expressar la voluntat de desbordar aquesta legitimitat espanyola. I, sobretot, ha de quedar clar que la nostra dignitat nacional no depèn de cap sentència ni és a mans de cap tribunal espanyol, només faltaria! La dignitat nacional es defensa treballant pel nostre dret a l’autodeterminació." (Salvador Cardús, Avui)

Espanyols a París

"La mala educació i la impertinència dels turistes espanyols és de vergonya aliena. La seva incapacitat de dir "bonjour" o "au revoir" és quasi patològica. Aquesta ignorància té una contrapartida: els francesos han acabat cedint i posant els rètols en espanyol (i no en alemany, els alemanys no són tan totxos i solen entendre l'anglès). Com a tàctica de difusió d'una llengua no està malament. Potser els catalans ens l'hauríem de plantejar."(Francesc Puigpelat, Avui)

El mite de la centralitat

"Aquesta és la trampa de la centralitat: desactiva la tensió natural amb Espanya. Per això aquesta mena de centralitat convé al PSC, que té el legítim projecte d’encaixar Catalunya en Espanya, intentant que sigui amb renúncies poc visibles o fàcils d’emmascarar –ara el finançament que no compleix l’Estatut, després l’Estatut comentat pel Tribunal Constitucional–, però sabent que, en aquest joc, qui no renuncia mai a res és Espanya. Ara bé, aquesta centralitat no hauria de servir als partits que diuen defensar altres horitzons, sigui ERC, sigui CiU. Perquè aquesta centralitat nul·la s’està llaurant sobre la frustració d’una part important de la societat catalana, que ha acceptat fins ara de callar i cedir en nom d’una pau social que no estava en absolut amenaçada."(Patrícia Gabancho, Avui)

1,8% o la crua realitat sobre el finançament

"Segons dades del govern català, el nou dèficit fiscal seria del 8,0% (segons flux monetari) o del 5,6% (segons flux benefici), el que suposa un dèficit de 17.403€ o 12.197€ milions a l’any, 2.320€ o 1.626€ per català a l’any." (Salvador Garcia, Directe.cat)

Decidir. Manifestar-se. Subjecte

"Si queda clar que el que decideixi Catalunya es pot canviar –encara que tingui l’aval del vot dels ciutadans– perquè el subjecte polític no són els catalans sinó tots els ciutadans de l’Estat, hi ha possibilitats que es tanquen, que desapareixen o que es redueixen a la mínima expressió. Llavors, tots els qui ens han dit que Catalunya serà el que els catalans vulguin que sigui o ens han enganyat o els han enganyat." (Vicenç Villatoro, Avui)

Defectes i desafectes

"Ningú no parla de desafecció a Madrid. Allà s’ha mantingut perfectament el vincle ideològic i sentimental entre els ciutadans i els polítics, per més que s’hagin convertit, igual que a Catalunya, en una classe totalment professionalitzada. De la mateixa manera, els catalans que voten en clau espanyola no semblen patir un cansament específic respecte als seus representants. I allà estan els famosos 25 diputats de Carme Chacón per deixar-ho clar."(Salvador Cot, Avui)

L'estatut sense nom

"La qüestió concreta és si els senyors Pablo Pérez, Manuel Aragón, Pascual Sala, Ramón Rodríguez, Eugeni Gay, Elisa Pérez, Javier Delgado, Vicente Conde, Guillermo Jiménez i María Emilia Casas estan per sobre del poble de Catalunya o no." (Salvador Cot, Avui)

Catalanisme o constitucionalisme

"En fi, havia de passar. Catalunya no és Euskadi, però la frontera entre el catalanisme i el constitucionalisme és exactament la mateixa. O l’autoritat última és el poble català, o ho són els dotze magistrats del TC. No té retop, no hi ha matisos possibles. D’aquí la incomoditat immensa del tripartit, travessat per una gran rasa nacional. Amb l’afegit que el PSC corre el risc de quedar-se sol, amb l’única companyia del PP i Ciutadans i –amb el maragallisme al carrer– desposseït de qualsevol vestigi de catalanisme." (Salvador Cot, Avui)

Ni independent ni imparcial

"Per entendre les claus de tot el procés cal no oblidar que segons la Constitució espanyola no es pot modificar ni derogar l’Estatut de Catalunya sense que els catalans ho aprovin en referèndum, cosa que ara el TC incomplirà derogant-ne alguns articles, però que l’any 2006 no es va gosar incomplir: no calia, perquè el govern espanyol socialista, un cop perdut el suport del PP, necessitava llavors el suport de CiU, d’ERC, o de tots dos, per tal de guanyar el referèndum, i per això va incloure a l’Estatut les normes imprescindibles per obtenir-lo, amb el benentès que després s’encarregaria de carregar-se-les al TC, per obra del recurs del PP i, per si de cas el retirava, del recurs del PSOE, presentat pel Defensor del Pueblo."(Alfons López Tena, Avui)

Gibraltar i Catalunya

"Continuarem tenint episodis deliciosos, com quan Espanya va retirar la seva pretensió d'incloure en els Tractats constitucional i de Lisboa la norma d'intangibilitat de les fronteres a la UE, amb el propòsit d'impedir les independències catalana i basca. Un glacial representant britànic va observar que això implicava renunciar a reivindicar Gibraltar, i els espanyols recularen quan tothom rigué en sentir-los defensar que entre Espanya i Gibraltar no hi ha una frontera sinó una tanca." (Alfons López Tena, Avui)

Les coses volen temps

"Durant la transició pràcticament ningú no parlava d'independència i la immensa majoria de polítics en rebutjaven explícitament la idea i tot. L'expectativa de la majoria de la població era que es podia construir una Espanya fraternal, oposada a l'Espanya opressora del franquisme, perquè hom donava per fet que les tensions nacionals eren degudes a la dictadura. Però no ho eren, prou que ho sabem trenta anys després." (Vicent Partal, Vilaweb)

Pujol i liquidar Catalunya

"Només una cosa permet als espanyols dur a terme la seva voluntat d'aniquilar-nos: que pertanyem al seu Estat". (Alfons López-Tena, Avui)

Al mercat, el castellà té més valor que el català

"El que cal és un Estat, -tant és que sigui un hipotètic Estat català independent, com l'Estat que tenim ara, Espanya- que deixés de ser hostil al català. Un Estat en el qual la noció de llengua espanyola fos una cosa tan absurda com que a Suïssa es parlés la llengua suïssa..." (Josep Murgades, Avui)

Unionistes

"Els sectors socials de major predomini unionista són els que més s’abstenen en totes les conteses electorals, ací i arreu, i els que ocupen esglaons inferiors en formació i en ingressos." (Alfons López-Tena, Avui)

Ja tenim ací la trampa

"Darrere els tecnicismes s'amaga una operació política de molta volada: aconseguir que el partit que al parlament espanyol puga influir com a partit frontissa siga també un partit espanyol i no, com fins ara, que siga la suma de CiU i PNB o Esquerra i BNG o qualsevol altra combinatòria entre nacionalistes." (Vicent Partal, Vilaweb)

Un conte sufí per a López Tena

"Artur Mas i Puigcercós estan molt orgullosos de tots els malabarismes que han après a fer per caminar sobre l'aigua (autonomia), però no se'ls ha acudit que la manera més lògica i natural per desplaçar-se per l'aigua és nedar (la independència)." (Francesc Puigpelat, E-notícies)

"A por ellos"

"Ja vaig advertir que la crisi trauria l'ogre de la cova. Aquest front representa la fi de la comèdia. S'ha acabat la comèdia del "podem parlar de tot" i de les esquerres i les dretes." (Enric Vila, Avui)

La il·legalització del PSC

"Si el govern espanyol vol demostrar que és la violència i no pas la ideologia allò que veritablement persegueix quan il·legalitza l'esquerra abertzale i n'anul·la les llistes electorals, ara té oportunitat de demostrar-ho il·legalitzant el PSC i anul·lant les seves llistes després que el secretari de l'executiva del districte de Ciutat Vella d'aquest partit, Abdul Razzaq Sadiq, hagi estat acusat per l'Audiència Nacional espanyola de connexió amb Al-Qaida." (Víctor Alexandre, E-notícies)

Internacionalitzar

"Si voleu la independència us farem costat, però si proposeu un afer intern espanyol, nosaltres no hi interferirem." (Vicent Partal, Vilaweb)

Si tú no vas, ellos (y Patxi) vuelven

"¿No habíamos quedado en que los populares son la encarnación del mal? Al parecer, en Euskadi son menos malos." (Francesc-Marc Álvaro, La Vanguardia)

Una lliçó espanyola

"Fa molt temps que dic que el nacionalisme espanyol és com més va més amenaçador i té més clar que vol impedir per sempre més el que considera que és una 'anomalia', que és això que som nosaltres." (Vicent Partal, Vilaweb)