dimarts, 31 d’agost del 2010

Federalisme? Tampoc!

"Que ningú deixi de votar desestimulat per la manca d'unitat; mentre hi hagi opcions independentistes per triar, hi ha vida. I després, que la societat civil no flaquegi." (Patrícia Gabancho, Avui)

Els nous independentismes

"Tenen una aproximació més cauta, però cada cop més explícita, a la qüestió de la independència, sobretot arran de la frustració de tota esperança federalista pel desenllaç del procés estatutari. El dret a decidir, el respecte a la voluntat democràtica i la necessitat estratègica de disposar d'estructures d'estat són els elements nuclears del seu discurs." (Jordi Muñoz, Avui)

Renúncies

"Per què no respectem el seu dret, i el seu deure, de conèixer la nostra llengua i els reconeixem la capacitat intel·lectual d'aprendre-la?" (Andreu Mas, el Punt)

Obra pública i transparència

"Feia mal a la vista que, mentre es retallen els sous, pensions i prestacions socials, en canvi, es tornés a afavorir els poders fàctics que s'han convertit en propietaris d'aquesta mercaderia que es diu Estat espanyol." (Francesc Sanuy, el Punt)

divendres, 27 d’agost del 2010

Un poble creatiu

"Els estudis d'activitat econòmica de Florida posen Barcelona al centre d'un món que ha quedat ofegat per la política durant els últims segles. Aquesta àrea ja va dibuixar-la el Doctor Trueta a L'Esperit de Catalunya i comprèn l'antiga Occitània, la geografia que va omplir de capitells el mestre Cabestany i que és el nostre espai natural de relacions." (Enric Vila, Catalunya Oberta)

'Made in Catalonia'

"La societat catalana (amb el seu govern al capdavant) és, probablement, de les menys liberals d'Europa. I no em refereixo només a l'accepció econòmica [...] , sinó a la liberalitat en el sentit més ampli: flexibilitat i capacitat per acceptar canvis, aversió al dogmatisme, equidistància real entre extrems (feixisme i comunisme), una premsa lliure, una societat amb individus i col·lectius amb capacitat d'autocrítica envers ells mateixos..." (Xavier Roig, Avui)

Cohesió

"Afirma Montilla que cal relligar la cohesió del país [...]. Montilla feia referència a l'independentisme, amb el qual, d'altra banda, el PSC ha governat durant set anys. Li va faltar afegir que la cohesió nacional la poden posar també a prova aquells que –de fora o de dins estant– tracten Catalunya com si fos menor d'edat o una mena d'esclava ximpleta." (Marçal Sintes, Avui)

dimecres, 25 d’agost del 2010

Charlot a Sants

"En definitiva, que si els jutges de l'Audiència Nacional estan tan preocupats pel terrorisme que emetin una ordre de recerca internacional contra Omar Sahrauí, un mercenari segrestador que treballa per a Al-Qaeda i que, sospitosament, acaba de quedar en llibertat a Mali. De passada, també, que mirin per Madrid aviam si algú ha pagat uns quants milions d'euros a un grup terrorista... I que deixin en pau les festes de Sants." (Salvador Cot, Nació Digital)

Els reptes estratègics de la Catalunya Independent

"Una sòlida política d’aliances de la Catalunya independent, ha de tenir com a referents principals els Estats Units i Alemanya." (Josep Sort, el Bloc Gran del Sobiranisme)

dimarts, 24 d’agost del 2010

Catalans, però simpàtics

"Ser simpàtic és una qualitat, sens dubte. Però, en fi, potser no hauria de ser aquesta la principal característica dels diputats catalanistes a Madrid." (Salvador Cot, Nació Digital)

La descentralització de l'estat

"El sobiranisme català potser convindria que se signifiqués no tant per la garantia d'un millor benestar derivat d'una major despesa social, ja que “sols ens finançaríem millor”, com per una millor capacitat de construir polítiques pròpies, de creació de capital humà i teixit social nous sense descosits." (Guillem López i Casasnovas, Avui)

El crepuscle de la política

"La millor resposta al monopoli espanyol (judicial, legislatiu, diplomàtic, cultural, esportiu) és abandonar el pesant galió i radicalitzar la mobilitat catalana en els fluxos globals. Es tractaria d'avesar-se al domini de l'extraterritorialitat en tot d'àrees professionals on els catalans, alleugerits de la carcassa espanyola, puguin moure's en aigües internacionals, com ho feren en èpoques llunyanes." (Joan Ramon Resina, Avui)

Dogmas y lecciones de un desenlace feliz

"El feliz desenlace de este secuestro ha confirmado que se han satisfecho ciertas demandas políticas y económicas de los secuestradores. Y a su vez, vuelve a destrozar el mito, que algunos quieren elevar a categoría de dogma, que dice que el estado «no negocia con terroristas» y «nunca cede al chantaje»." (Editorial, Gara)

dissabte, 14 d’agost del 2010

Una nova classe dirigent

"La paradoxa és que els quadres dirigents dels sectors de les classes mitjanes independentistes, malgrat la seva alta qualificació i la seva remarcable trajectòria professional, encara no han accedit al conjunt de les estructures de poder, sigui perquè en les esferes empresarials i administratives encara predomina una gerontocràcia amb un esquema mental tardofranquista [...] sigui perquè a aquesta gerontocràcia li ha convingut la consolidació de partits que han promogut dirigents poc preparats, servils i, sobretot, lleials al marc polític i econòmic derivat de la Transició." (Hèctor López Bofill, Nació Digital)

La independència com a autodefensa

"Se’ns està enviant el mateix missatge subliminal que el de l’any 1906: quan es tracta dels catalans Espanya no es troba vinculada ni per la seguretat jurídica ni pel principi de legalitat, que es tradueixen en la possibilitat de saber, amb una mínima certesa, què es pot fer i què no es pot fer." (Pinós, el Matí Digital)

Visca l'Estat català! Mori l'Estat català!

"Certament, l'expressió d'aquesta aparent contradicció feia honor a la seva ideologia, però, també, denotava el camí a seguir: que per damunt del món de les idees, fossin les que fossin, el primer que calia era alliberar-nos dels qui ens mantenen esclaus al seu jou." (Xavier Borràs, Nació Digital)

Deu

"La noia anglesa, resident a Barcelona, que em va dir fa anys: “No tinc res contra els catalans, però vull que em deixin viure a Espanya”, per fi fotria el camp." (Matthew Tree, Avui)

divendres, 6 d’agost del 2010

Els efectes del 10-J

"Quant a la famosa cantarella de la doble identitat de molts catalans, poques coses hi ha tan rebatibles. La prova és que tots els qui diuen sentir-te tan catalans com espanyols, mai no permetrien una inversió de la situació política. És a dir, un Congrés espanyol subordinat al Parlament català i una Espanya regida per un Estatut davant d'una Catalunya regida per una Constitució." (Víctor Alexandre, E-notícies)

Ítaques convergents

"Dret a decidir pragmàtic, demana CiU: per decidir autopistes, impostos i la tarifa del funicular de Montserrat. Més val que recordin que cap poble no pot pretendre exercir la democràcia dins un altre poble. Que es deixin d'Ítaca, que la majoria vol un Palamós independent. I de veritat." (Quico Sallés, Nació Digital)

dijous, 5 d’agost del 2010

Die Partei, die Partei, die Partei!

"Preocupat pel volum que prenien les manifestacions, el govern hi envià tropes. La setmana següent el nombre de manifestants saltà de 120.000 a 320.000 en una ciutat de mig milió d'habitants. El lema d'aquelles manifestacions era “Wir sind das Volk!”, “Nosaltres som el poble”. “Som una nació” fou el crit de la manifestació de l'Onze de Setembre de 1977, la més gran de la transició a la democràcia. Trenta-tres anys més tard, els catalans no es limiten a afirmar que són una nació. Ara han dit alt i clar que són la nació; això és, l'únic agent sobirà del seu destí." (Joan Ramon Resina, Avui)

dilluns, 2 d’agost del 2010

Un precedent jurídic transcendental

"El dictamen del TIJ sobre Kosovo proporciona ara seguretat jurídica a una Catalunya independent. Una seguretat jurídica que, a més, està avalada pel Tractat de Lisboa que atorga una doble legitimitat, la dels estats i també la dels ciutadans. D’acord amb el dret comunitari, l’Estat espanyol tampoc es podria oposar jurídicament a la independència de Catalunya, atès que gaudeix de tanta legitimitat com la dels ciutadans -no més-, i atès que la democràcia és el principi fonamental de la Unió Europea. La independència, ara més que mai, depèn de la nostra voluntat." (Oriol Junqueras i Vies, Tribuna)

Catalunya i l'independentisme

"Descobrim que, com a darrera frontera de la República, estem en guerra freda contra els hereus de l'Espanya Nacional. En conseqüència, s'ha complert la profecia de Ramon Trias Fargas: “Els catalans no seran independentistes fins que els hi obliguin”." (Xavier Díez, el Punt)

Hi havia un parlament de paper

"Recuperada, però, la democràcia, els periodistes ens havíem de reciclar i normalitzar. Calia recuperar els principis professionals de neutralitat i imparcialitat en l'exercici de la informació. Més de trenta anys després, el nostre periodisme no ha superat encara aquells efectes secundaris de la transició." (Josep Maria Casasús, Avui)

Els "impermeables"

"En aquest país nostre cal escollir: o Pompeu Fabra o Emiliano Iglesias, el braç dret de Lerroux, o Nicolau d'Olwer o Luis de Galinsoga. És una elecció important perquè et marcarà tota la vida." (Quim Torra, el Matí)

Un moment

"Un dissabte qualsevol, en un tren ple de gent platgera, un llatinoamericà de pedra picada cantant dues cançons en català d'una manera espaterrant, com si fos la cosa més normal del món. Com deia un altre cantautor, els temps estan canviant." (Matthew Tree, Avui)