El capitalisme madrileny (3)

"L'escenificació més visible d'aquest estat de coses, la vam tenir en la visita d'obres del president Zapatero a la terminal 1 de l'aeroport de Barcelona. En efecte, qui el rebia en primer rengle i feia els honors amb el casc i l'armilla reflectant posats, era Florentino Pérez, mentre el president de la Generalitat ocupava un segon pla ben discret. Són les lògiques derivades del funcionament centralista d'un organisme tan pervers i contrari als interessos de Catalunya com Aena. Queda clar que sota la batuta del secretari d'estat, Palao, aquell que va brindar amb xampany, evidentment francès, quan la gestió de l'aeroport de BCN va quedar fora de l'Estatut, i degut a la nefasta aliança Iberia-Aena ja s'ha aconseguit un primer objectiu: fer perdre a Barcelona 3,5 milions de passatgers en un any. A part, és clar, que els catalans no puguin fer ni de paletes en les obres finançades amb els seus propis impostos."(Francesc Sanuy, el Punt)

Rebus sic stantibus

"Els nostres dependentistes encara voldrien retornar a la Catalunya dels anys 70 i 80 quan ells eren joves i guapos, i els reis del Mambo. Aquella Catalunya is gone. Els dependentistes voldrien l'Ecspanya dels anys 70, on Catalunya era vista com la capdavantera de la modernitat, i la veritat és que l'Ecspanya d'ara és tant o més catalanòfoba, amb l'afegit que gràcies a l'espoli fiscal i als diners d'Europa, s'ha modernitzat i intenta per tots els mitjans esclafar definitivament el fet diferencial, com ja en el seu moment es proposà el franquisme quan va crear l'Instituto Nacional de Industria (INI)."(Josep Sort, Josepsort.blogspot.com)

Xantatge a la democràcia

"Recalcitrants suposats demòcrates de sempre, ara esdevinguts comissaris inquisidors ideològics i polítics. Gent gran desil·lusionada de tanta democràcia a l’espanyola, la del PSOE del PP, són els qui avisen els joves innocents, la majoria políticament tendres, educats, creien, en democràcia, que fan malament de fiar-se dels vells esquemes de sempre que recorden els valors del franquisme, al cap i a la fi un nacionalisme espanyol fanàtic i excloent. O si es vol d’un unitarisme espanyol que vol les boques tancades dels qui se senten diferents." (Josep Maria Solé i Sabaté, Avui)

Estatutitis

"El risc més gran de la sentència del Tribunal Constitucional no és l'escapçament de l'Estatut sinó la liquidació de la Constitució, del que queda de la Constitució, per dir-ho amb l'estil de Jiménez Losantos. Mentre que en la normalitat democràtica recórrer al TC hauria de ser excepcional, a Espanya es fa rutinàriament per dirimir diferències polítiques. A resultes d'aquest abús s'ha acabat arribant on de fet es volia anar: tornar, estatutàriament, al punt de partida. El problema, des d'un punt de vista democràtic, és que, en un Estat multinacional de facto, la composició ètnicament uniforme del tribunal discrimina les altres nacionalitats." (Joan Ramon Resina, Avui)

Poca filosofia

"I bé: tota aquesta fixació en el que dictaminin o deixin de dictaminar aquests nous padres de la Patria, no deixa de ser sinó una de tantes manifestacions de la dependència mental de la major part de catalanets –començant pels qui políticament diuen representar-los– envers el poder colonial espanyol. D'acatament mesell d'aquest." (Josep Murgades, el Punt)

Gabilondo fa més por

"I després de recordar-nos l'existència de l'home del sac i de pregar-nos que no l'obliguem a cridar-lo, Gabilondo ens reconeix que som bons minyons: que el govern català és "legítim". Glups! ¿Algú ho posava en dubte?" (Sílvia Barroso, Avui)

No veig on és la 'fermesa'

"Que potser els diputats catalans, començant pels del PSC, abandonaran les Corts generals? Que potser reclamarem el suport de la Unió Europea, vist l'extravagant comportament jurídic espanyol? Que potser es convocaran les forces polítiques a votar de nou al Parlament aquell primer estatut que Montilla mateix va ser el primer de retallar presentant a Madrid les primeres esmenes contra el text? Què penseu fer, president?" (Vicent Partal, Vilaweb)

Un gran Estat de dret

"Tota la vida apel·lant a l’ètica, a l’Estat de dret, a la dignitat i a la seva Constitució, i a la primera de canvi, tot es fa fum. Potser qualsevol hauria fet el mateix en el mateix lloc. Però, per l’amor de Déu i de la llei, que no tornin a donar lliçons a ningú." (Vicent Sanchis, Avui)

Estrès estatutari

"Que el Constitucional dictamini el que vulgui i quan vulgui. Catalunya té un Estatut que ha d'aplicar i que el govern espanyol ha d'acatar i complir. Si en el seu dia es produeix el xoc de legitimitats que s'entreveu entre la raó politicojurídica del Constitucional i la voluntat sobirana del poble català ja hi haurà temps que cada partit es defineixi. I que ningú dubti que seran els nostres ciutadans i ciutadanes qui tindrà l'última paraula. Agradi o no." (Ferran Espada, el Punt)

Temps de política

"He estat en diversos actes de suport, on la gent es reuneix per escoltar i debatre i aplaudir i frisar, gent de tota mena, gent de totes edats: el més a prop que he estat mai d'un moviment popular, sense lideratges ni prepotències, però carregat d'il·lusió i d'energia. "És la terra que s'alça en els seus homes", escrivia Joan Maragall el 1906 durant el moviment de Solidaritat. [...] L'article es diu L'alçament i és una resposta al menyspreu que des de Madrid es mostrava envers l'ebullició catalana." (Patrícia Gabancho, Avui)

El capitalisme madrileny (2)

"[...] els èxits aparents conduïen la pregunta de si, en efecte, els grans empresaris madrilenys s'havien tornat més intel·ligents i eficaços. Doncs bé, tal com diu el poema, «mas cuando el rostro volvió, halló la respuesta viendo» que tot aquest miracle espanyol era degut, com sempre, al suport involuntari i forçós dels contribuents en forma d'exempcions fiscals a favor de les empreses compradores de societats estrangeres. [...] Del procediment que ara la Comissió Europea ha declarat il·legal se'n diu goodwill en l'amortització, un eufemisme que oculta el regal de diners dels contribuents als rics de sempre." (Francesc Sanuy, el Punt)

El país de les institucions de fireta

"Però la realitat és la que és i, avui, les institucions catalanes, per molt que alguns ens vulguin enganyar, no deixen de ser uns ens de rang “regional” i encara ho són més quan els qui les ocupen també són polítics de rang “regional” als quals ja els va bé que Catalunya continuï sent només una comunitat autònoma espanyola de règim comú. Algú creu que el senyor Montilla pretén que la Generalitat de Catalunya arribi a ser en un futur quelcom nacionalment més consistent del que és ara? Dons ja està tot dit." (Carles Bonaventura, E-notícies)

Granollers obre una gran porta

"[...] al capdavall, si la consulta és una iniciativa privada en la qual el consistori té prohibit participar-hi -com va passar a Arenys de Munt-, en realitat aquesta és perfectament factible encara que no tingui el suport del ple municipal. Si de cas, l'aval dóna una certa orientació sobre el sentit del vot, però a efectes pràctics, el que importa és la llista del padró, i això ho tindran igualment." (Jordi Palmer, Avui)

Enrenou socialista

"Ahir, a més, van saltar algunes veus d'alarma quan Rajoy, a Barcelona, va dir que el PP seria el garant de l'estabilitat i de la moderació (i ja sabeu què vol dir això) a Catalunya. I per si algú no l'havia entès i es pensava que parlava de Convergència, ho va relacionar amb aquell lloc on ningú no s'esperava que això poguera passar: el País Basc. La referència al pacte PP-PSE va ser molt clara i, per més que el PSC immediatament féu un comunicat dient que això era impossible, la veritat és que avui és una perspectiva que no es pot descartar. Cada dia menys." (Vicent Partal, Vilaweb)

Optimisme governamental

"[...] els gradualistes (els optimistes, al capdavall) consideren que cal fer una feina prèvia –i llarga– des de les institucions per arribar a una societat prou homogènia, sigui quina sigui la seva identitat final, que pugui plantejar-se una aventura nacional. Per contra, els pessimistes pensen que cal actuar ràpidament des de la política, perquè només un Estat propi pot garantir aquest destí final com a societat cohesionada i amb una identitat comuna i hereva de la història. Curiosament, fins no fa gaire aquesta segona opció era la dels independentistes. Així que tot indica que ser al govern confereix optimisme." (Salvador Cot, Avui)

Turisme cultural

"Donem als turistes el que suposem que volen, perquè ho tinguin més fàcil, per comptes d’exigir-los l’esforç de descobrir una realitat diferent. Com sempre, partim de la base que la nostra identitat és un destorb i que val més presentar-nos davant del món sota la màscara aliena de la banalitat més banal. I en aquest pecat, la penitència."(Patrícia Gabancho, Avui)

El capitalisme madrileny

"Víctima de l'asfíxia financera premeditada, del 23-F, de la LOAPA, de la legislació d'àmbit general, del Tribunal Constitucional, dels organismes autònoms de l'administració central, de la Renfe, de l'Adif, d'Aena, dels monopolis i les concessionàries de serveis públics o peatges, de la companyia Iberia i dels còmplices locals que, a canvi de les molles del banquet, actuen de moro amic a la colònia, entre tots i un llarg etcètera suplementari han aconseguit rebaixar-nos al 9è lloc en el rànquing de les autonomies pel que fa a la renda familiar disponible, després d'impostos i de transferències." (Francesc Sanuy, el Punt)

El ridícul de La Vanguardia

"Perquè, encara que no ho diga tampoc, interprete que el senyor Antich deu comptar que els nicaragüencs no entenen d'entrada el català, de manera que, havien de ser els diputats catalans els qui havien de canviar de llengua, per caure en el 'ridícul'. Per sort, no ho van fer. Començant per David Minoves, secretari de Cooperació i Solidaritat del govern, que no va perdre gens de vista que les institucions també tenen obligacions envers la pròpia dignitat, perquè no són únicament una col·lecció d'individus, ans representen un país, amb les obligacions que això implica."(Vicent Partal, Vilaweb)

Diplomàcia de tonyinaire

"Pensin només què hauria passat si els segrestadors d'un vaixell tonyinaire no fossin pirates somalis sinó etarres i en lloc de l'oceà Índic parléssim del Cantàbric." (Pere Martí, Avui)

Del tòpic al pensament

"Podria citar-ne d'altres, però l'important no són els noms sinó el fet que Catalunya té cervells que avui estan pensant al costat de la gent que pensa i que pesa en el món. Que pensa d'una manera més desacomplexada. La internacionalització de Catalunya no vindrà tan sols d'explicar fil per randa les raons i les emocions d'un conflicte que és polític i no social, sinó també d'aportar al pensament universal parcel·les de pensament d'arrel local i projecció global. Demostrar que no som només una nosa reivindicativa, sinó també una forma d'estar en el món i de pensar-lo." (Patrícia Gabancho, Avui)

Corrupció d'arrel espanyola

"Els darrers mesos, el creixement del sobiranisme en general i de l’independentisme en particular a Catalunya havia aconseguit situar Espanya contra les cordes. No és estrany, doncs, que els estrategues espanyols hagin decidit maniobrar perquè a casa nostra la gent estigués entretinguda en altres qüestions."(Carles Bonaventura, E-notícies)

Curiositats numèriques

"[...]El suport a la independència es mouria entre el 42% i el 46,9%. Molt lluny del 35% que diuen, i amb molta probabilitat seria majoritari. A partir d’aquest estudi estatístic es pot assegurar, amb quasi total certesa, que hom ha intentat de minimitzar tant els qui donen suport a la consulta com els qui dirien sí al referèndum." (Ignasi Sivillà, citat per Vicent Partal, Vilaweb)

Laporta: rauxa inqüestionable (i 2)

"A tall d’exemple, l’any 1987, gairebé un any després de la designació olímpica,[...] es publicava que la inversió per a autovies estatals (punt important: el flux viari és bàsic en un esdeveniment d’aquestes característiques) seria de 10.736 milions de pessetes a Madrid i de 2.500 milions a Catalunya. És clar, si en aquestes condicions, Madrid superava a Catalunya en inversió, què no s’hagués fet ara en el cas que la capital espanyola hagués estat designada seu olímpica! [...] Però, és clar, defensar els Jocs Olímpics per Madrid és cosa de tots [...] doncs, què caram! els grups mediàtics catalans, al capdavant! Però bé, això no és fer política o nacionalisme, segons el Grupo Godó i el Grupo Zeta..." (Pau Valero, E-notícies)