"Els països que han defensat, al Tribunal Internacional de Justícia, que l'autodeterminació no pot ser retallada pel concepte d'integritat territorial del país del qual un altre vol segregar-se són, per dir-ne uns quants, Alemanya, Àustria, Dinamarca, Finlàndia, França, Noruega, els Països Baixos, el Regne Unit i... els Estats Units. Poca broma." (Vicent Partal, Vilaweb)
divendres, 16 d’abril del 2010
6 de febrer: Dia de l'Espoli
"Així els catalans, apart de treballar fins el 9 de maig només per pagar impostos, treballem de franc per Espanya fins el 6 de febrer, 37 dies de l’any, per contribuir a l’espoli fiscal, per pagar uns impostos que no ens retornaran ni a nosaltres ni als nostres." (Salvador Garcia, Directe)
Espanya sense escrúpols
"La idea és que, mitjançant el neologisme "incompatibilitat sobrevinguda", els càrrecs electes de l'esquerra abertzale puguin ser privats dels seus drets. Sembla increïble, però és veritat" (Víctor Alexandre, E-notícies)
dijous, 15 d’abril del 2010
El GAL judicial i Bertold Brecht
"L'estupefacció d'una certa esquerra oficial és interessant. És interessant perquè, amb notables i honorables excepcions, fins ara no li havia important gaire que passàs tot això. Que passa des de fa molt i que passa a tanta gent. No solament per afers polítics, però sobretot per afers polítics. " (Vicent Partal, Vilaweb)
Constitució adulterada
"[...]No només es modificaria l'Estatut ara vigent en un clar xoc de legitimitats amb la voluntat democràtica expressada per la ciutadania catalana a les urnes, sinó que també es modificaria la concepció constitucional de l'Estat i, per tant, el contingut de la carta magna, ja que tot i no variar el text, sí que se'n faria una reinterpretació molecular." (Ferran Espada, el Punt)
Ara processaran Del Olmo?
"És molt més còmode i queda més progre remoure les fosses del franquisme que investigar les clavegueres de l'Estat de dret." (Pere Martí, Avui)
Honors, mèrits i homenatges
"El tripartit concedeix ara el màxim honor institucional a dos fiscals que van voler tancar a la presó el primer president democràticament elegit de Catalunya després de la mort del dictador." (Francesc-Marc Álvaro, Catalunya Oberta)
Mas i la por
"Por. Aquesta és la paraula clau: por. Dissimulada de seny, de sentit de la responsabilitat, de moderació, de tantes disfresses com vulgueu, però, en definitiva, por." (Miquel Pairolí, el Punt)
Combat electoral d'alt nivell
"Dies després que el president de la Generalitat s'esforcés a garantir que és espanyol, el seu rival més fort va dedicar un quart d'hora d'entrevista a TV3 a aclarir que no és independentista (o que no gosa ser-ho)." (Sílvia Barroso, Avui)
Quina creu
"Qui ens havia de dir que el 14 d'abril, dia que Francesc Macià va proclamar la República Catalana dins de la Confederació Ibèrica, llegiríem als diaris que la Generalitat, governada per socialistes, excomunistes i republicans independentistes, concediria la Creu de Sant Jordi a Alberto Aza, cap de la Casa del Rei Joan Carles de Borbó." (Saül Gordillo, Avui)
dimecres, 14 d’abril del 2010
La República Catalana
"Allí on els antics poders encara són vigents, els partits dinàstics no troben obstacles per fer-se amb el control municipal. En canvi, a 41 capitals de província –i a moltes localitats mitjanes–, la derrota monàrquica enfront de les forces republicanes és aclaparadora. A la pràctica, aquests són els únics llocs on les eleccions es poden considerar veritablement lliures. I com que això ho saben tant els líders republicans com l’aparell polític de la monarquia, els uns s’apressen a proclamar la República...i els altres ja no gosen impedir-ho." (Oriol Junqueras, Directe)
Objectius complerts
"Ara s'ha publicat la sentència i els acusats han estat absolts. En el text, el magistrat afirma que és de dubtosa constitucionalitat tancar un diari. Egunkaria fa set anys que va deixar d'existir. D'això es tractava. I de fer passar Otamendi per la banyera." (Miquel Pairolí, el Punt)
"Egunkaria"
"Alguns raonaments de la sentència són sensacionals. Tota una lliçó de cultura judicial democràtica. En destaco el següent fragment: «Les acusacions han invertit el procés inductiu. Primer s'ha decidit quina és la conclusió, de la qual es predica sense base que és indiscutible. Després es busquen els senyals, vestigis o indicis. I, finalment, es rebutja qualsevol sentit o explicació que no confirmin la conclusió»." (Enric Marín i Otto, el Punt)
Preconcebidas
"Se había partido de «tesis preconcebidas», es decir, eso será lo que ellos llaman prevaricación. " (Raimundo Fitero, Gara)
A punt per brindar
"Finalment hem pogut veure que Espanya diu «adéu, Catalunya», que dins el seu model d'estat Catalunya no hi té cap lloc reservat." (Assumpció Cantalozella, el Punt)
És la sobirania, estúpids!
"El PSC –i, de retruc, la seva versió en roig, verd i violeta– farà mans i mànigues per evitar una topada amb l’Estat que va contra el seu ADN ideològic; i CiU exclamarà farisaicament mecatxis, mecatxis! per, seguidament, continuar exigint, com si res no hagués succeït, la convocatòria immediata d’eleccions anticipades." (Eduard López, E-notícies)
L’estatut ja és mort, ara la República Catalana
"Tant és el que digui el Tribunal Constitucional espanyol, l’Estatut és mort i és la demostració del fracàs de les forces autonomistes." (Col·lectiu 2014, Directe)
dimarts, 13 d’abril del 2010
Egunkaria: alegria i pena
"Avui és un bon dia, per exemple, per a recordar Fermin Muguruza que va defensar decididament Egunkaria en un acte musical i fou xiulat i esbroncat (vídeo) pels mateixos 'progres' espanyols que ataquen el PP amb entusiasme i defensen amb ardor qualsevol causa exòtica. En el cas Egunkaria la solidaritat dels demòcrates espanyols ha brillat per l'absència. I això, ho hem de recordar avui amb una gran tristesa perquè és l'indici, un indici més, de com es troba de malalt aquell país i que difícil que serà de poder-hi simplement dialogar." (Vicent Partal, Vilaweb)
Espanya, un Estat de dret
"Per tant, que quedi clar que aquest article no critica ni (1) l’endimoniada velocitat de la sentència (només ha tardat set anys), ni (2) el jutge Juan del Olmo, que va tancar Egunkaria i va detenir i empresonar nou dels seus directius amb unes proves tan sòlides com el projecte Florentino –o més–, ni (3) al gran Eduardo Fungairiño –llavors fiscal en cap de l’Audiència Nacional–, que va convertir en querella quatre fulls presentats per un capità de la Guàrdia Civil sortit d’un Gran Hermano fet a Puerto Hurraco i ni (4) que el substitut de Fungairiño ja sol·licités l’arxivament del cas l’any 2006 però el cas hagi continuat viu encara quatre anys amb la fiscalia en contra." (Iu Forn, Avui)
Deute i sobirania
"En el supòsit que els 3.650 milions de què parlem s'haguessin deixat ahir, l'Estat espanyol hauria emès deute públic a deu anys pagant un interès del 3,91%, mentre que els grecs li pagarien per aquests diners un 5% d'interès[...]. ¿Per què no es fa el mateix en l'interior? [...] L'última emissió d'obligacions del govern català es va col·locar a un tipus del 4,95%, quasi un punt més que el 4% de l'última del Tresor espanyol. Si a ca la Salgado demanessin els diners que necessiten a can Castells i els hi deixessin [...], el dèficit públic total seria el mateix, a l'Estat no li costaria res i Catalunya s'estalviaria de pagar alguns interessos. Un joc en el qual si no tothom hi guanya, ningú hi perd, però en el qual no jugues si no tens un estat." (Joan Poyano, el Punt)
La resposta a la sentència: plantar el congrés
"L’única reacció unitària possible a Madrid hauria de traduir-se en una plantada al Congrés; és a dir, que tots els diputats catalans agafin la cartera i marxin sine die. I ja tornaran si fa falta després de les properes eleccions." (Anna Figuera, el Singular Digital)
El traçat diabòlic contra la Sagrada Família
“Aquest traçat, tant aquí com a la Pedrera, incompleix la Llei de Patrimoni Històric Català. Aquesta diu que està prohibit fer moviments de terres que puguin afectar greument la geomorfologia i la topografia del subsòl. Fa anys que havien d’haver fet els sondatges de la Pedrera. Els dol haver de dir que s’han equivocat!” (Víctor Alexandre, el Singular Digital)
dijous, 8 d’abril del 2010
Democràcia és populisme
"Fa la sensació, doncs, que una certa intel·lectualitat creu tenir la patent pel que fa a arquitectura democràtica. I, en canvi, ignora clamorosament un dels fenòmens de la política de masses més destacables de la transició ençà. Com diuen els mateixos promotors de la Causa Comuna, «la millor manera d'evitar l'empobriment de la política, o el seu segrest per petits nuclis de poder, és socialitzar-la». Que s'ho apliquin. Que baixin al carrer i participin d'aquest moviment popular, transversal, integrador i democràtic de les consultes sobre la independència." (Albert Botran, el Punt)
dimecres, 7 d’abril del 2010
Foc nou
"En contrast amb això tenim un president de CDC que va preferir no "sortir de casa" el 13-S d'Arenys de Munt, subliminal galleda d'aigua freda antisobiranista on n'hi hagué. La deriva "multilingüista" i contrària a fomentar el sobiranisme, promoguda per la fundació Catdem, i el fet que el candidat gironí de CDC hagi descrit el PP com a "soci ideal" tampoc no semblen augurar res de bo." (Toni Strubell i Trueta, Avui)
Sobre la unitat. I sobre el lideratge
"És a dir, la unitat no es fa a còpia de cridar «unitat, unitat» mentre cadascú es guarda un roc a la faixa. Ni tampoc es fa amb proclames de bona fe autèntica, però sense potència intel•lectual o organitzativa." (Jordi Pujol, Jordipujol.cat)
dimarts, 6 d’abril del 2010
Ells i nosaltres
"Si el nacionalisme d'avui en dia tingués com a referent el pujolisme, el pujolisme hauria estat un gran fracàs. Si ha estat un èxit és perquè no ha mort amb el seu final, sinó que ha plantat una llavor que ara creix per ella mateixa. El meu avi em va transmetre la consciència nacional, però mala cosa seria si jo tingués les mateixes aspiracions que ell. Per tant, a mi m'és ben igual el que diguin els avis escèptics de Catalunya." (Àstrid Bierge, el Singular Digital)
Catalunya sense emissores nacionals
"¿No seria d’un cosmopolitisme galàctic substituir la notícia d’un accident a Terol per la d’un accident al Tirol, o la d’una carretera tallada a La Manxa per la d’una carretera tallada a Manchester, o la de la neu caiguda a Palència per la de la neu caiguda a Palerm, o la de la bombona de butà explotada a Salamanca per la de la bombona de butà explotada a Salamina...? Un universalista com ell hauria d’entrar en èxtasi només d’imaginar-s’ho. Però no s’ho imagina, perquè del que es tracta no és pas d’introduir Europa en la nostra quotidianitat perquè ens sentim europeus, sinó d’introduir-hi Espanya perquè ens sentim espanyols." (Víctor Alexandre, el Singular Digital)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)