Fins aquí hem arribat

"Aquesta vegada el recurs que el PSOE va presentar contra l'acord CiU-PP pel concert, que també havia tingut el suport d'ERC i de Solidaritat per la Independència, va acabar prosperant [...]. Rajoy no tenia cap altra sortida aritmètica que el pacte amb CiU si volia governar amb una certa estabilitat. És clar que Mas havia hagut de renunciar a la possibilitat de convocar un referèndum per la independència, al marge d'avalar polítiques incòmodes en la governació de l'Estat." (Pep Riera, Avui)

Crisi total

"El discurs dels espanyols respecte a la Unió Europea dóna poques esperances. Recorda al que fan respecte Catalunya. Vull dir que es basa en aquest igualitarisme i aquest oblit interessat del passat, en aquest cosmopolitisme de casino, que els catalans ens podem creure però que els francesos i els alemanys saben perfectament que són arguments per viure de gorra." (Enric Vila, Catalunya Oberta)

Votar trempat

"Jo de tu votaria el candidat que representi, de manera més aproximada, la teva manera d'estimar el país. [...] Si fas un vot prudent no esperis que el teu líder actui amb valentia; i si fas un vot valent has d'estar disposat a tornar-te a aixecar en cas de perdre. Decideix el que et vingui de gust però vés a votar i no deixis que ningú del teu voltant s'abstingui. El perill d'aquestes eleccions no és pas el tripartit, que no es farà -això és pura xerrameca-, sinó l'abstenció del món sobiranista que és molt llepafils." (Enric Vila, Catalunya Oberta)

Eleccions a la colònia

"Els representants de la metròpoli vénen a la colònia per explicar les meravelles de la dependència i per qualificar la sobirania com una 'aventura perillosa'. S’ha acabat l’etapa d’un catalanisme compartit que semblava viable dins o fora de la constitució espanyola. Ara la defensa de la catalanitat només sembla realista amb la creació d’un estat propi. Els polítics saben que és un objectiu que no solament suposa una ruptura amb el marc polític i jurídic espanyol sinó que suscitarà una resistència agressiva per part de la societat i dels polítics espanyols. Per aquesta raó, cal un procés que articuli tots els possibles actors de la societat catalana: intel·lectuals, agents econòmics, moviments socials, mitjans de comunicació i líders polítics. I s’ha de guanyar, en l’àmbit internacional, un relat que no serveixi els interessos d’Espanya." (Fèlix Martí, Tribuna)

Eleccions provisionals

"Si ni uns ni altres arriben a entrar al Parlament, haurà estat una oportunitat perduda per trencar l'aïllament mediàtic al que es condemnen els extraparlamentaris. Només cal veure els avantatges diferencials amb què compta una organització minúscula i irrellevant com Ciudadanos davant dels més de tres mil membres de RCat i els milers d'actes que ha estat capaç d'organitzar." (Salvador Cardús, Nació Digital)

Trampes en campanya

"Finalment, un mot cap a l'independentisme emergent, que és el de Reagrupament i Solidaritat. He participat, per invitació de sengles amics, en un acte de cada formació. M'he trobat un parell d'actes racionals, assenyats, gens mitiners, en els quals s'han desenvolupat arguments que vosaltres coneixeu molt bé, perquè els trobeu cada dia a l'Avui. És un indici. Dit això, amics i amigues, sortiu allà fora i voteu Catalunya i, si us va bé, feu-vos un favor i voteu independència." (Patrícia Gabancho, Avui)

A QUI VOTAR EL 28N? Solució per a independentistes indecisos

"Per la gent que se sent indecisa li proposo una fórmula que vaig fer servir una vegada i que em va anar molt bé. 1r- Es descarten les opcions espanyolistes, tant si són autonomistes -PSC, CiU, ICV,...- com si són feixistes -PP, C's, PXC, UPyD. 2n- S'agafen les tres paperetes en dubte i es posen en els sobres respectius, es llepen i es tanquen. 3r- Es barregen a l'esquena, ben barrejades, una bona estona. 4t- Se'n tria una a l'atzar i s'introdueix a l'urna. 5t- Les altres dues es llencen a la paperera del mateix col·legi electoral sense mirar-les. Si el que es volia era expressar l'independentisme amb un vot, s'haurà fet. I res del que pugui fer el partit votat amb aquell vot, hom ho sentirà com a responsabilitat pròpia, ja que no sabrà si l'ha votat o no." (Titot, El Bloc d'en Titot)

Matar

"Si, el joc en qüestió, l'haguessen fet la JNC, i no dic les JERC o la CUP o el partit de Laporta, i s'atacassen banderes espanyoles, és possible que l'Audiència Nacional ja se n'hauria ocupat i l'escàndol i la tergiversació política haurien estat colossals." (Vicent Partal, Vilaweb)

L'ase dels cops

"A la resta del territori l’Estat construïa unes flamants autovies lliures de peatge. D’aquestes se’n van fer, en 20 anys, 500 km. a Madrid [...] contra només 60 a Barcelona.I ara resulta que, saturats d’autovies, els madrilenys no passen per les autopistes de pagament i les concessionàries no guanyen diners. Solució? Doncs no rescatar els peatges de Catalunya, sinó subvencionar les constructores que havien fet error de càlcul i ara ploren davant el papà – Estat, com si en la funció d’empresari no hi entrés el risc i a ells se’ls hagués de considerar una espècie protegida d’acròbates amb xarxa." (Francesc Sanuy, el Singular Digital)

Cercles quadrats

"Ara mateix, l'esquerrà Montilla ja no en vol saber res de l'esquerrà Puigcercós ni de l'esquerrà Herrera. A l'esquerrà Montilla, per cert, no va semblar que li fes gaire nosa el pacte que el seu coreligionari Patxi López va signar al País Basc amb el PP." (Ferran Sáez Mateu, Avui)

Tots els independentistes tenen "pegues"

"Tota formació independentista és objecte de burla i llavors sembla que el vot útil independentista sigui...no votar independentista." (Jordi Vàzquez, Utopia possible)

El PSC espanyol

“No toleraré cap referèndum”. No toleraré? Que potser hi ha manera més espanyola de dir les coses?" (Patrícia Gabancho, Nació Digital)

PSC, “dependentista i espanyolista”

“Combatrem l’independentisme” perquè “la sobirania popular correspon al govern espanyol”. Només li va faltar dir “¡Arriba España!”. (Víctor Alexandre, el Singular Digital)

Gràcies Saïda

"Ha desaparegut una prova essencial de la defensa: la cinta de vídeo dels fets. L'han perduda, diuen. Sensacional" (Vicent Partal, Vilaweb)

Que es disculpi Hisenda!

"Ni els partits ni els successius governs de la Generalitat no han trobat cap sistema eficaç per resoldre una discriminació financera que és estructural. Espanya és un gran Madrid, envoltat de l'excepció basca i un sud que absorveix subvencions de forma permanent, mentre això mateix el manté en la dependència política. L'eix mediterrani no compta i el TGV Tarragona-Castelló, simplement, no es farà mai." (Salvador Cot, Nació Digital)

Hauria pogut dir sí

"Si la determinació de l'enemic és la condició de tota política, el sobiranisme hauria de saber qui és el seu antagonista. [...] Si el senyor Duran adopta el punt de vista de l'Estat en una qüestió tan transcendental, aleshores en referma la sobirania en tota la seva extensió. I això vol dir, senzillament, renunciar a una sobirania catalana que, per ser-ho, ha de reivindicar el dret a postular el seu propi enemic i a no conviure en els budells dels altres. Reivindicar el dret a triar l'enemic, i a rebutjar-lo si convé, no implica enaltir el terrorisme, sinó tot el contrari, implica un rebuig total i radical de les solucions violentes als conflictes de sobirania, sense que la violència dels uns ens llanci als braços de la violència dels altres." (Joan Ramon Resina, Avui)

Vota independència

"Potser als seus caps visibles els falta experiència; potser alguns d’ells no desperten simpaties unànimes… Poc importa, ells són, a dia d’avui, els únics, els primers que han recollit el repte, han fet seva la missió de dur el país a la seva plenitud nacional. I ja només això, ja val el nostre vot de confiança. Són els que tenim, no en tenim més, no en tenim d’altres (de moment), ara mateix són la nostra eina, el nostre instrument per fer entrar l’independentisme en el Parlament i allí fer-lo créixer." (Acte de Sobirania, 68 diputats)