La no-nacionalista ‘Spanish Revolution’

"Els anglesos, els francesos, els alemanys o els espanyols poden demanar moltes coses, però mai la llibertat dels seus països i el consegüent reconeixement jurídic per la senzilla raó que no els cal." (Víctor Alexandre, el Singular Digital)

Indignats i espanyolíssims

"D'aquesta manera arribaran “al máximo de personas posible”. Les persones, com tothom sap, només parlen en espanyol." (Ferran Sáez Mateu, el Punt)

Un mapa i un projecte

""El canvi d’Estatut va significar una topada ostensible entre el projecte català i el projecte espanyol, fins i tot amb una conjuntura que en principi era favorable a l’entesa (“apoyaré”). El PSC havia de triar, i va triar: va treure Maragall i va posar Montilla." (Patrícia Gabancho, Nació Digital)

Tensar la corda

"... la realitat els empeny a acceptar una tutela de Brussel·les que en alguns casos, com l'espanyol, converteix les autoritats econòmiques locals en simples executors de les consignes europees. Aquesta situació provoca una reacció dels estats, que [...] consisteix a recuperar el to muscular perdut, amb el drenatge de competències dels poders descentralitzades. En el cas espanyol, les comunitats autònomes i les autoritats locals. El que es perd per una banda, es recupera per l'altra." (Germà Capdevila, Avui)

¿Habla mi idioma?

"La indígena va voler saber si aquest fet (que li fes gràcia com sona una paraula) li passava únicament amb el català o també, posem pel cas, en anglès. ¿Li feia gràcia fear , que també és molt diferent de miedo ? " No, no. En inglés no. Sólo en catalán "." (Empar Moliner, Ara)

El crepuscle d'ERC

"A aquest autisme s'hi afegeix (cosa insòlita per a un partit de govern) la pèrdua de cercles d'opinadors, de complicitats mediàtiques, de grups d'intel·lectuals que havien confiat en ells feia tan sols un lustre. Per acabar-ho d'adobar tampoc no van aprofitar el seu pas en el govern de la Generalitat per reclutar professionals preparats, per crear pedrera de gestors a les universitats i a les empreses, per atraure gent amb experiència encara que haguessin militat en el passat en altres formacions (com a CiU). S'estimaven més ser petits i purs en l'esquerra, cosa idònia per al PSC que necessitava ERC però que tampoc no els interessava que cresqués massa." (Hèctor López Bofill, Lopezbofill.blogspot)

La revolució catalana?

"Temo molt que el moviment dels “indignats” que acampen a la plaça Catalunya i, simptomàticament, a la Puerta del Sol, reprodueixi aquests anhels que ho volen transformar tot menys la mateixa estructura de l'Estat. Un immobilisme de fons que, com també és habitual, disposa de la irresponsable complicitat d'alguns actors polítics i intel·lectuals de l'esquerra catalana, de vegades autoanomenada “catalanista”, que recolzen totes les lluites antiglobalitzadores, però que miren cap a una altra banda quan la reivindicació de drets es concreta en el dret a l'autodeterminació." (Hèctor López Bofill, Avui)

Xoc de trens

"La Barcelona de Cobi i el disseny, delicadament anacional, ha desaparegut empassada pel conflicte entre Catalunya i Espanya i des d'ahir torna a ser la capital d'un país, en comptes d'una ciutat dins d'una muralla dibuixada per Mariscal." (Salvador Cot, Nació Digital)

Impuls i acceleració

"Ningú no sap en quin moment les elits polítiques del país apostaran per trencar definitivament amb les trampes de l'autogovern actual. Perquè, de fet, aquells que parlen de divisió fan trampa quan obliden que sovint són les elits econòmiques i polítiques les que donen l'acceleració final a processos de canvi. I si no ho fan, cal que estiguin atentes, perquè poden ser substituïdes per una força mobilitzadora a la qual hauran girat l'esquena. El que està passant als països àrabs és una lliçó de com les elits, incapaces de conduir els canvis, són forçades a deixar el lloc." (Marta Rovira, Tribuna)