Oir les palpitacions del temps

"No cal ser profeta per endevinar que si Reagrupament esdevé una força canviarà la política catalana. Més que un dèficit, la manca de projecte gestionari és una garantia. Es va per feina i els patrons ja estan tallats. Renunciant d'antuvi al paradís de la gestió, Carretero demostra que Catalunya no és una dona entretinguda en mans d'un arlot. Reagrupament no és una màquina de poder; és una voluntat de desencallament. Si persevera en les intencions, cap partit podrà resistir-ne l'autoritat moral."(Joan Ramon Resina, Avui)

La utilitat de les consultes

"[...]Tercer, la voluntat independentista d'una part molt significativa de catalans esdevé coneguda arreu d'Europa i del món, perquè les consultes desperten l'interès dels mitjans de comunicació internacionals. Quart, la ciutadania de Catalunya s'acostuma a votar a favor (o en contra) de la independència, un fet que anys enrere la immensa majoria de la població creia impossible. Cinquè, la qüestió nacional se situa en el centre del debat polític, la qual cosa els partits espanyolistes sempre han intentat evitar amb falsos debats. Sisè, el mapa polític es divideix no pas entre dretes i esquerres sinó entre sobiranistes i unionistes, entre els que volen la llibertat per al propi poble i els que volen una Catalunya sotmesa a Espanya i, de retruc, i setè punt, es desemmascara els que, malgrat voler aparèixer com a catalanistes, acaben votant junts amb els més espanyolistes per impedir la celebració de les consultes, cosa que els deixa sense coartada catalanista davant l'electorat." (Carles Bonaventura, el Punt)

Necessitem partits menys forts i polítics més lliures

"Parle de llistes electorals obertes, que són imprescindibles per a evitar l'anquilosament de les direccions dels partits i de les institucions. Parle d'un sistema transparent de finançament dels partits, que ningú no puga discutir i en què les despeses siguen no solament auditables sinó públiques i de fàcil accés. Parle de controls públics realment independents, que no reproduesquen en petit el parlament i la seua dinàmica. Parle, també, de la dissolució de l'Audiència Nacional espanyola i de les seues arbitrarietats, de la necessària recuperació de la credibilitat d'un sistema judicial que és tocat de mort a còpia de tanta i tanta instrumentalització partidista."(Vicent Partal, Vilaweb)

Si en diuen Commonwealth...

"Els estudis de Josep Vicent Boira mateix, el treball fet des de l'Institut Villalonga, l'existència d'organitzacions com la Ferrmed, el concepte d'arc mediterrani, la col·laboració entre les cambres de comerç, l'augment constatat del comerç entre els nostres territoris..., tot això i més coses són, i així ho podem considerar, senyals interessants. Perquè indiquen, a través de l'economia, de les comunicacions i de la inserció dins Europa, que els interessos comuns de València i Barcelona, del Principat i del País Valencià, de Catalunya i de la Comunitat Valenciana, com se'n vulga dir, són d'una tenacitat i d'una tossuderia capaç de resistir fins i tot una de les manipulacions històriques més reeixides de la segona meitat del segle XX a Europa, això que n'hem dit el blaverisme."(Vicent Partal, Vilaweb)

L'acte de covardia del PSOE a Sant Cugat

"Arribats aquí, no és estrany que el PSOE de Catalunya odiï tan profundament les consultes sobre la independència. Sap que, entre moltes altres coses, tenen la virtut de desemmascarar-lo. Quines ironies que té la vida, oi? Ves per on, unes innocents consultes no vinculants han deixat al descobert la vinculació ideològica d'aquest partit amb l'extrema dreta espanyola."(Víctor Alexandre, E-notícies)

Arenys de Munt, o com guanyar la primera batalla mediàtica

"S'atribueix a Gandhi una frase d'aquelles lapidàries: "Primer t'ignoren, després se'n riuen, després t'ataquen, i finalment guanyes". L'independentisme ha passat de la fase 1 gairebé a la 3 en quatre dies."(Editorial, Racó Català)

ERC: independentistes de cap de setmana

"La veritat, però, és que cada cop hi ha menys gent que es deixi entabanar per aquests independentistes de cap de setmana, que de dilluns a divendres exerceixen de disciplinats i obedients lacais de l'autonomisme, a canvi d'un sou públic que difícilment obtindrien en l'empresa privada."(Carles Bonaventura, E-notícies)

Pánico a la política

"Por encima de la media de otros países de su entorno, en Euskal Herria la política es una pasión compartida por personas de diferente ideología e identidad que ven en ella el mejor modo de resolver los conflictos. Frente a ellos se sitúan un Estado y un stablishment que aborrecen la política y que sólo utilizan su poder e influencia para tomar decisiones ajenas a los intereses de la sociedad. Se hacen llamar políticos, pero tienen pánico a la política, a la democracia. " (Editorial, Gara)

Organitzar la unitat per la independència

"S'enganyen, aquelles persones que posen tots els seus esforços i les seves il·lusions en un simple procediment parlamentari, perquè sabem que es tracta d'un procés més complex. La clau de tot és aconseguir una massa social conscient i organitzada, preparada per a un previsible període, incruent però llarg, de confrontació a diferents nivells." (Carles Castellanos, El Punt)

Els punts dèbils del PSC

"Hi ha un darrer factor que pot debilitar el PSC. Com assenyalen les enquestes, fins i tot augmenten lleugerament en intenció de vot. Però el descens d’Esquerra podria fer inviable la repetició del tripartit. Paradoxalment, doncs, els socialistes catalans s’han convertit en els guardians del camp de sègol republicà. Són ells els que més pressions estan escampant contra tots els elements que debiliten Esquerra republicana. Ells i una part de la premsa que els fa d’ariet. La fidel infanteria ha decidit que, d’aquí a les eleccions al Parlament, qualsevol anomalia que posi en perill l’estabilitat del tripartit i la seva repetició és un enemic a abatre. Però potser amb la pluja de dossiers revestida de grans investigacions periodístiques no n’hi haurà prou aquesta vegada."(Vicent Sanchis, Avui)

Laporta fa por (a alguns)

"O és que caldrà recordar els crits de 'Laporta president, Catalunya independent!' que van ressonar a l'estadi la nit de la seua victòria, victòria que ja aleshores ho era també contra l'stablishment barceloní."(Vicent Partal, Vilaweb)

Otegi no té el Nobel

"“La solució al conflicte no pot ser només militar, ha de ser també política i social”. Són paraules de la ministra de Defensa, Carme Chacón." (Pere Martí, Avui)

Un acte de normalitat

"Un altre acte normal seria no interferir mai en la tramitació de lleis democràtiques, com va passar amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i la destitució fulminant del tristament recordat tinent general Mena Aguado. I encara un altre consistiria a treure d’una vegada els escuts franquistes presents en alguns edificis castrenses i acatar la llei de símbols de Catalunya. També seria ben normal acceptar el plurilingüisme de l’Estat i actuar en conseqüència. La normalitat, cosa de tots." (Vicent Sanchis, Avui)

Els fem por?

"De fet, des de fa uns mesos han deixat d’arribar declaracions prepotents des de Madrid. Ja no sentim els líders del PP menystenint l’Estatut ni els del PSOE fanfarronejant a l’estil d’Alfonso Guerra. Fins i tot el Defensor del Pueblo (de quin, per cert?) ha callat i procura que ningú no recordi gaire que ell també ha recorregut l’Estatut. De la capital espanyola només arriben declaracions suaus i plenes de prudència. I un silenci espès i estrany.
O no tant. Perquè saben que una part decisiva d’aquesta societat ha decidit respondre. Seriosament. És a dir, a les urnes i al carrer."(Salvador Cot, Avui)

Endavant les consultes!

"L’independentisme necessitava una concreció, havia de sortir de la trinxera identitària –ara com ara en crisi– on l’havien endormiscat alguns partits, que en el decurs dels anys s’han anat envoltant d’una aurèola independentista i n’han volgut tenir l’exclusivitat, però que a l’hora de passar comptes han decebut i han entronitzat precisament els qui no desitgen aquests plebiscits, argumentant que “està prohibit” o que “és una aventura arriscada”. El poble és savi; no se’l pot fer beure a galet cada dia. El teixit associatiu ha superat el sistema polític i s’ha volgut expressar lliurament: hi ha quelcom més democràtic que la lliure expressió?
Qui pot defensar romandre dins un Estat que ens espolia? 500 euros cada segon, 60 milions d’euros diaris, que representarien 12 escoles o 8 geriàtrics cada dia." (Carles Móra, Avui)

Més política, menys partit

"La meva opinió és crua: els partits tradicionals no són ni seran capaços d’aplicar-se la medicina que recomanen a la resta de la societat sobre l’excel·lència, la productivitat o la internacionalització. Viuen atrapats en els mecanismes medievals del vassallatge i la fidelitat al partit, en la insostenibilitat de les seves estructures i en el tancament autista dins la ratera nacional que els peixa. Els partits tradicionals no estan en condicions d’encarar el repte polític de fons que té el nostre país. I, per tant, només podem confiar en organitzacions amb noves estructures, lleugeres i àgils, sostenibles i transparents, capaces de retre comptes, en contacte directe amb el ciutadà amb consciència política, que permetin esberlar la ratera nacional i fer possible que tothom, també els que ara hi estan atrapats, avanci cap a la maduresa i la llibertat política a què aspirem." (Salvador Cardús, Avui)

Si tu no hi vas, ells posen una urna

"Potser veurem cartells del PSC amb les cares d’Artur Mas, Joan Carretero i l’alcalde d’Arenys de Munt amb la llegenda Si tu no hi vas, ells tornen a sota. El que ja no sé és com aconseguiran afegir-hi Puigcercós." (Salvador Cot, Avui)

Dependència i crisi

"També som excepcionals perquè és al nostre abast disposar cada any sense cap cost de més de 20.000 milions d’euros, més del 10% del PIB, si impedim que els espanyols deixin de robar-nos, com han fet fins ara, aquests diners. Podríem duplicar la despesa en sanitat, quadruplicar la despesa en ensenyament, multiplicar per 16 la inversió en obres públiques, i per 40 la quantitat dedicada a avals i crèdits a les empreses. Podríem triplicar els pressupostos dels ajuntaments, i augmentar un 60% el pressupost de la Generalitat. Podríem també rebaixar els impostos, IRPF i IVA inclosos, un 25%." (Alfons López Tena, Avui)

Suárez a Arenys

"[...] Els corrents –diguem-ne– unionistes mai no tenen raó “per definició” de cara a la comunitat internacional. Sèrbia va ser la principal i única valedora de la unitat de l’antiga Iugoslàvia, i ara es troba fora de la Unió, i fora de moltíssims altres llocs. La que està dintre de la Unió, i amb una economia ben sanejada, és justament Eslovènia...". (Ferran Sáez Mateu, Avui)

Abans i després del 13-S

"Necessitem un milió i mig de veus a favor de la independència, 68 escons. El Cercle d’Estudis Sobiranistes (CES) calcula en dos milions els electors que hi estarien d’acord. S’ha de fer, però, molta pedagogia perquè els ciutadans i ciutadanes ho vegin clar. Pedagogia des de l’empatia i l’afabilitat; des de la claredat i el pragmatisme."(Carles Mora, Avui)

Sobre la manifestació

"Però que els líders del nostre país hagin estat febles o insensats no ens obliga a tots a fer-nos-en còmplices. El TC té tota la legitimitat espanyola per potinejar l’Estatut, i discutir-ho ara és de mal perdedors. Nosaltres no som sobirans i als ulls d’Espanya no som una nació amb dret de decidir tots sols el nostre futur. Que ningú no s’enganyi ni ens vulgui embolicar: la manifestació només pot ser per expressar la voluntat de desbordar aquesta legitimitat espanyola. I, sobretot, ha de quedar clar que la nostra dignitat nacional no depèn de cap sentència ni és a mans de cap tribunal espanyol, només faltaria! La dignitat nacional es defensa treballant pel nostre dret a l’autodeterminació." (Salvador Cardús, Avui)

Espanyols a París

"La mala educació i la impertinència dels turistes espanyols és de vergonya aliena. La seva incapacitat de dir "bonjour" o "au revoir" és quasi patològica. Aquesta ignorància té una contrapartida: els francesos han acabat cedint i posant els rètols en espanyol (i no en alemany, els alemanys no són tan totxos i solen entendre l'anglès). Com a tàctica de difusió d'una llengua no està malament. Potser els catalans ens l'hauríem de plantejar."(Francesc Puigpelat, Avui)

El mite de la centralitat

"Aquesta és la trampa de la centralitat: desactiva la tensió natural amb Espanya. Per això aquesta mena de centralitat convé al PSC, que té el legítim projecte d’encaixar Catalunya en Espanya, intentant que sigui amb renúncies poc visibles o fàcils d’emmascarar –ara el finançament que no compleix l’Estatut, després l’Estatut comentat pel Tribunal Constitucional–, però sabent que, en aquest joc, qui no renuncia mai a res és Espanya. Ara bé, aquesta centralitat no hauria de servir als partits que diuen defensar altres horitzons, sigui ERC, sigui CiU. Perquè aquesta centralitat nul·la s’està llaurant sobre la frustració d’una part important de la societat catalana, que ha acceptat fins ara de callar i cedir en nom d’una pau social que no estava en absolut amenaçada."(Patrícia Gabancho, Avui)

1,8% o la crua realitat sobre el finançament

"Segons dades del govern català, el nou dèficit fiscal seria del 8,0% (segons flux monetari) o del 5,6% (segons flux benefici), el que suposa un dèficit de 17.403€ o 12.197€ milions a l’any, 2.320€ o 1.626€ per català a l’any." (Salvador Garcia, Directe.cat)

Decidir. Manifestar-se. Subjecte

"Si queda clar que el que decideixi Catalunya es pot canviar –encara que tingui l’aval del vot dels ciutadans– perquè el subjecte polític no són els catalans sinó tots els ciutadans de l’Estat, hi ha possibilitats que es tanquen, que desapareixen o que es redueixen a la mínima expressió. Llavors, tots els qui ens han dit que Catalunya serà el que els catalans vulguin que sigui o ens han enganyat o els han enganyat." (Vicenç Villatoro, Avui)

Defectes i desafectes

"Ningú no parla de desafecció a Madrid. Allà s’ha mantingut perfectament el vincle ideològic i sentimental entre els ciutadans i els polítics, per més que s’hagin convertit, igual que a Catalunya, en una classe totalment professionalitzada. De la mateixa manera, els catalans que voten en clau espanyola no semblen patir un cansament específic respecte als seus representants. I allà estan els famosos 25 diputats de Carme Chacón per deixar-ho clar."(Salvador Cot, Avui)

L'estatut sense nom

"La qüestió concreta és si els senyors Pablo Pérez, Manuel Aragón, Pascual Sala, Ramón Rodríguez, Eugeni Gay, Elisa Pérez, Javier Delgado, Vicente Conde, Guillermo Jiménez i María Emilia Casas estan per sobre del poble de Catalunya o no." (Salvador Cot, Avui)

Catalanisme o constitucionalisme

"En fi, havia de passar. Catalunya no és Euskadi, però la frontera entre el catalanisme i el constitucionalisme és exactament la mateixa. O l’autoritat última és el poble català, o ho són els dotze magistrats del TC. No té retop, no hi ha matisos possibles. D’aquí la incomoditat immensa del tripartit, travessat per una gran rasa nacional. Amb l’afegit que el PSC corre el risc de quedar-se sol, amb l’única companyia del PP i Ciutadans i –amb el maragallisme al carrer– desposseït de qualsevol vestigi de catalanisme." (Salvador Cot, Avui)

Ni independent ni imparcial

"Per entendre les claus de tot el procés cal no oblidar que segons la Constitució espanyola no es pot modificar ni derogar l’Estatut de Catalunya sense que els catalans ho aprovin en referèndum, cosa que ara el TC incomplirà derogant-ne alguns articles, però que l’any 2006 no es va gosar incomplir: no calia, perquè el govern espanyol socialista, un cop perdut el suport del PP, necessitava llavors el suport de CiU, d’ERC, o de tots dos, per tal de guanyar el referèndum, i per això va incloure a l’Estatut les normes imprescindibles per obtenir-lo, amb el benentès que després s’encarregaria de carregar-se-les al TC, per obra del recurs del PP i, per si de cas el retirava, del recurs del PSOE, presentat pel Defensor del Pueblo."(Alfons López Tena, Avui)

Gibraltar i Catalunya

"Continuarem tenint episodis deliciosos, com quan Espanya va retirar la seva pretensió d'incloure en els Tractats constitucional i de Lisboa la norma d'intangibilitat de les fronteres a la UE, amb el propòsit d'impedir les independències catalana i basca. Un glacial representant britànic va observar que això implicava renunciar a reivindicar Gibraltar, i els espanyols recularen quan tothom rigué en sentir-los defensar que entre Espanya i Gibraltar no hi ha una frontera sinó una tanca." (Alfons López Tena, Avui)