Enrenou socialista

"Ahir, a més, van saltar algunes veus d'alarma quan Rajoy, a Barcelona, va dir que el PP seria el garant de l'estabilitat i de la moderació (i ja sabeu què vol dir això) a Catalunya. I per si algú no l'havia entès i es pensava que parlava de Convergència, ho va relacionar amb aquell lloc on ningú no s'esperava que això poguera passar: el País Basc. La referència al pacte PP-PSE va ser molt clara i, per més que el PSC immediatament féu un comunicat dient que això era impossible, la veritat és que avui és una perspectiva que no es pot descartar. Cada dia menys." (Vicent Partal, Vilaweb)

Optimisme governamental

"[...] els gradualistes (els optimistes, al capdavall) consideren que cal fer una feina prèvia –i llarga– des de les institucions per arribar a una societat prou homogènia, sigui quina sigui la seva identitat final, que pugui plantejar-se una aventura nacional. Per contra, els pessimistes pensen que cal actuar ràpidament des de la política, perquè només un Estat propi pot garantir aquest destí final com a societat cohesionada i amb una identitat comuna i hereva de la història. Curiosament, fins no fa gaire aquesta segona opció era la dels independentistes. Així que tot indica que ser al govern confereix optimisme." (Salvador Cot, Avui)

Turisme cultural

"Donem als turistes el que suposem que volen, perquè ho tinguin més fàcil, per comptes d’exigir-los l’esforç de descobrir una realitat diferent. Com sempre, partim de la base que la nostra identitat és un destorb i que val més presentar-nos davant del món sota la màscara aliena de la banalitat més banal. I en aquest pecat, la penitència."(Patrícia Gabancho, Avui)

El capitalisme madrileny

"Víctima de l'asfíxia financera premeditada, del 23-F, de la LOAPA, de la legislació d'àmbit general, del Tribunal Constitucional, dels organismes autònoms de l'administració central, de la Renfe, de l'Adif, d'Aena, dels monopolis i les concessionàries de serveis públics o peatges, de la companyia Iberia i dels còmplices locals que, a canvi de les molles del banquet, actuen de moro amic a la colònia, entre tots i un llarg etcètera suplementari han aconseguit rebaixar-nos al 9è lloc en el rànquing de les autonomies pel que fa a la renda familiar disponible, després d'impostos i de transferències." (Francesc Sanuy, el Punt)

El ridícul de La Vanguardia

"Perquè, encara que no ho diga tampoc, interprete que el senyor Antich deu comptar que els nicaragüencs no entenen d'entrada el català, de manera que, havien de ser els diputats catalans els qui havien de canviar de llengua, per caure en el 'ridícul'. Per sort, no ho van fer. Començant per David Minoves, secretari de Cooperació i Solidaritat del govern, que no va perdre gens de vista que les institucions també tenen obligacions envers la pròpia dignitat, perquè no són únicament una col·lecció d'individus, ans representen un país, amb les obligacions que això implica."(Vicent Partal, Vilaweb)

Diplomàcia de tonyinaire

"Pensin només què hauria passat si els segrestadors d'un vaixell tonyinaire no fossin pirates somalis sinó etarres i en lloc de l'oceà Índic parléssim del Cantàbric." (Pere Martí, Avui)

Del tòpic al pensament

"Podria citar-ne d'altres, però l'important no són els noms sinó el fet que Catalunya té cervells que avui estan pensant al costat de la gent que pensa i que pesa en el món. Que pensa d'una manera més desacomplexada. La internacionalització de Catalunya no vindrà tan sols d'explicar fil per randa les raons i les emocions d'un conflicte que és polític i no social, sinó també d'aportar al pensament universal parcel·les de pensament d'arrel local i projecció global. Demostrar que no som només una nosa reivindicativa, sinó també una forma d'estar en el món i de pensar-lo." (Patrícia Gabancho, Avui)

Corrupció d'arrel espanyola

"Els darrers mesos, el creixement del sobiranisme en general i de l’independentisme en particular a Catalunya havia aconseguit situar Espanya contra les cordes. No és estrany, doncs, que els estrategues espanyols hagin decidit maniobrar perquè a casa nostra la gent estigués entretinguda en altres qüestions."(Carles Bonaventura, E-notícies)

Curiositats numèriques

"[...]El suport a la independència es mouria entre el 42% i el 46,9%. Molt lluny del 35% que diuen, i amb molta probabilitat seria majoritari. A partir d’aquest estudi estatístic es pot assegurar, amb quasi total certesa, que hom ha intentat de minimitzar tant els qui donen suport a la consulta com els qui dirien sí al referèndum." (Ignasi Sivillà, citat per Vicent Partal, Vilaweb)

Laporta: rauxa inqüestionable (i 2)

"A tall d’exemple, l’any 1987, gairebé un any després de la designació olímpica,[...] es publicava que la inversió per a autovies estatals (punt important: el flux viari és bàsic en un esdeveniment d’aquestes característiques) seria de 10.736 milions de pessetes a Madrid i de 2.500 milions a Catalunya. És clar, si en aquestes condicions, Madrid superava a Catalunya en inversió, què no s’hagués fet ara en el cas que la capital espanyola hagués estat designada seu olímpica! [...] Però, és clar, defensar els Jocs Olímpics per Madrid és cosa de tots [...] doncs, què caram! els grups mediàtics catalans, al capdavant! Però bé, això no és fer política o nacionalisme, segons el Grupo Godó i el Grupo Zeta..." (Pau Valero, E-notícies)

Oir les palpitacions del temps

"No cal ser profeta per endevinar que si Reagrupament esdevé una força canviarà la política catalana. Més que un dèficit, la manca de projecte gestionari és una garantia. Es va per feina i els patrons ja estan tallats. Renunciant d'antuvi al paradís de la gestió, Carretero demostra que Catalunya no és una dona entretinguda en mans d'un arlot. Reagrupament no és una màquina de poder; és una voluntat de desencallament. Si persevera en les intencions, cap partit podrà resistir-ne l'autoritat moral."(Joan Ramon Resina, Avui)

La utilitat de les consultes

"[...]Tercer, la voluntat independentista d'una part molt significativa de catalans esdevé coneguda arreu d'Europa i del món, perquè les consultes desperten l'interès dels mitjans de comunicació internacionals. Quart, la ciutadania de Catalunya s'acostuma a votar a favor (o en contra) de la independència, un fet que anys enrere la immensa majoria de la població creia impossible. Cinquè, la qüestió nacional se situa en el centre del debat polític, la qual cosa els partits espanyolistes sempre han intentat evitar amb falsos debats. Sisè, el mapa polític es divideix no pas entre dretes i esquerres sinó entre sobiranistes i unionistes, entre els que volen la llibertat per al propi poble i els que volen una Catalunya sotmesa a Espanya i, de retruc, i setè punt, es desemmascara els que, malgrat voler aparèixer com a catalanistes, acaben votant junts amb els més espanyolistes per impedir la celebració de les consultes, cosa que els deixa sense coartada catalanista davant l'electorat." (Carles Bonaventura, el Punt)

Necessitem partits menys forts i polítics més lliures

"Parle de llistes electorals obertes, que són imprescindibles per a evitar l'anquilosament de les direccions dels partits i de les institucions. Parle d'un sistema transparent de finançament dels partits, que ningú no puga discutir i en què les despeses siguen no solament auditables sinó públiques i de fàcil accés. Parle de controls públics realment independents, que no reproduesquen en petit el parlament i la seua dinàmica. Parle, també, de la dissolució de l'Audiència Nacional espanyola i de les seues arbitrarietats, de la necessària recuperació de la credibilitat d'un sistema judicial que és tocat de mort a còpia de tanta i tanta instrumentalització partidista."(Vicent Partal, Vilaweb)

Si en diuen Commonwealth...

"Els estudis de Josep Vicent Boira mateix, el treball fet des de l'Institut Villalonga, l'existència d'organitzacions com la Ferrmed, el concepte d'arc mediterrani, la col·laboració entre les cambres de comerç, l'augment constatat del comerç entre els nostres territoris..., tot això i més coses són, i així ho podem considerar, senyals interessants. Perquè indiquen, a través de l'economia, de les comunicacions i de la inserció dins Europa, que els interessos comuns de València i Barcelona, del Principat i del País Valencià, de Catalunya i de la Comunitat Valenciana, com se'n vulga dir, són d'una tenacitat i d'una tossuderia capaç de resistir fins i tot una de les manipulacions històriques més reeixides de la segona meitat del segle XX a Europa, això que n'hem dit el blaverisme."(Vicent Partal, Vilaweb)

L'acte de covardia del PSOE a Sant Cugat

"Arribats aquí, no és estrany que el PSOE de Catalunya odiï tan profundament les consultes sobre la independència. Sap que, entre moltes altres coses, tenen la virtut de desemmascarar-lo. Quines ironies que té la vida, oi? Ves per on, unes innocents consultes no vinculants han deixat al descobert la vinculació ideològica d'aquest partit amb l'extrema dreta espanyola."(Víctor Alexandre, E-notícies)

Arenys de Munt, o com guanyar la primera batalla mediàtica

"S'atribueix a Gandhi una frase d'aquelles lapidàries: "Primer t'ignoren, després se'n riuen, després t'ataquen, i finalment guanyes". L'independentisme ha passat de la fase 1 gairebé a la 3 en quatre dies."(Editorial, Racó Català)

ERC: independentistes de cap de setmana

"La veritat, però, és que cada cop hi ha menys gent que es deixi entabanar per aquests independentistes de cap de setmana, que de dilluns a divendres exerceixen de disciplinats i obedients lacais de l'autonomisme, a canvi d'un sou públic que difícilment obtindrien en l'empresa privada."(Carles Bonaventura, E-notícies)

Pánico a la política

"Por encima de la media de otros países de su entorno, en Euskal Herria la política es una pasión compartida por personas de diferente ideología e identidad que ven en ella el mejor modo de resolver los conflictos. Frente a ellos se sitúan un Estado y un stablishment que aborrecen la política y que sólo utilizan su poder e influencia para tomar decisiones ajenas a los intereses de la sociedad. Se hacen llamar políticos, pero tienen pánico a la política, a la democracia. " (Editorial, Gara)

Organitzar la unitat per la independència

"S'enganyen, aquelles persones que posen tots els seus esforços i les seves il·lusions en un simple procediment parlamentari, perquè sabem que es tracta d'un procés més complex. La clau de tot és aconseguir una massa social conscient i organitzada, preparada per a un previsible període, incruent però llarg, de confrontació a diferents nivells." (Carles Castellanos, El Punt)

Els punts dèbils del PSC

"Hi ha un darrer factor que pot debilitar el PSC. Com assenyalen les enquestes, fins i tot augmenten lleugerament en intenció de vot. Però el descens d’Esquerra podria fer inviable la repetició del tripartit. Paradoxalment, doncs, els socialistes catalans s’han convertit en els guardians del camp de sègol republicà. Són ells els que més pressions estan escampant contra tots els elements que debiliten Esquerra republicana. Ells i una part de la premsa que els fa d’ariet. La fidel infanteria ha decidit que, d’aquí a les eleccions al Parlament, qualsevol anomalia que posi en perill l’estabilitat del tripartit i la seva repetició és un enemic a abatre. Però potser amb la pluja de dossiers revestida de grans investigacions periodístiques no n’hi haurà prou aquesta vegada."(Vicent Sanchis, Avui)

Laporta fa por (a alguns)

"O és que caldrà recordar els crits de 'Laporta president, Catalunya independent!' que van ressonar a l'estadi la nit de la seua victòria, victòria que ja aleshores ho era també contra l'stablishment barceloní."(Vicent Partal, Vilaweb)

Otegi no té el Nobel

"“La solució al conflicte no pot ser només militar, ha de ser també política i social”. Són paraules de la ministra de Defensa, Carme Chacón." (Pere Martí, Avui)

Un acte de normalitat

"Un altre acte normal seria no interferir mai en la tramitació de lleis democràtiques, com va passar amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i la destitució fulminant del tristament recordat tinent general Mena Aguado. I encara un altre consistiria a treure d’una vegada els escuts franquistes presents en alguns edificis castrenses i acatar la llei de símbols de Catalunya. També seria ben normal acceptar el plurilingüisme de l’Estat i actuar en conseqüència. La normalitat, cosa de tots." (Vicent Sanchis, Avui)

Els fem por?

"De fet, des de fa uns mesos han deixat d’arribar declaracions prepotents des de Madrid. Ja no sentim els líders del PP menystenint l’Estatut ni els del PSOE fanfarronejant a l’estil d’Alfonso Guerra. Fins i tot el Defensor del Pueblo (de quin, per cert?) ha callat i procura que ningú no recordi gaire que ell també ha recorregut l’Estatut. De la capital espanyola només arriben declaracions suaus i plenes de prudència. I un silenci espès i estrany.
O no tant. Perquè saben que una part decisiva d’aquesta societat ha decidit respondre. Seriosament. És a dir, a les urnes i al carrer."(Salvador Cot, Avui)

Endavant les consultes!

"L’independentisme necessitava una concreció, havia de sortir de la trinxera identitària –ara com ara en crisi– on l’havien endormiscat alguns partits, que en el decurs dels anys s’han anat envoltant d’una aurèola independentista i n’han volgut tenir l’exclusivitat, però que a l’hora de passar comptes han decebut i han entronitzat precisament els qui no desitgen aquests plebiscits, argumentant que “està prohibit” o que “és una aventura arriscada”. El poble és savi; no se’l pot fer beure a galet cada dia. El teixit associatiu ha superat el sistema polític i s’ha volgut expressar lliurament: hi ha quelcom més democràtic que la lliure expressió?
Qui pot defensar romandre dins un Estat que ens espolia? 500 euros cada segon, 60 milions d’euros diaris, que representarien 12 escoles o 8 geriàtrics cada dia." (Carles Móra, Avui)

Més política, menys partit

"La meva opinió és crua: els partits tradicionals no són ni seran capaços d’aplicar-se la medicina que recomanen a la resta de la societat sobre l’excel·lència, la productivitat o la internacionalització. Viuen atrapats en els mecanismes medievals del vassallatge i la fidelitat al partit, en la insostenibilitat de les seves estructures i en el tancament autista dins la ratera nacional que els peixa. Els partits tradicionals no estan en condicions d’encarar el repte polític de fons que té el nostre país. I, per tant, només podem confiar en organitzacions amb noves estructures, lleugeres i àgils, sostenibles i transparents, capaces de retre comptes, en contacte directe amb el ciutadà amb consciència política, que permetin esberlar la ratera nacional i fer possible que tothom, també els que ara hi estan atrapats, avanci cap a la maduresa i la llibertat política a què aspirem." (Salvador Cardús, Avui)

Si tu no hi vas, ells posen una urna

"Potser veurem cartells del PSC amb les cares d’Artur Mas, Joan Carretero i l’alcalde d’Arenys de Munt amb la llegenda Si tu no hi vas, ells tornen a sota. El que ja no sé és com aconseguiran afegir-hi Puigcercós." (Salvador Cot, Avui)

Dependència i crisi

"També som excepcionals perquè és al nostre abast disposar cada any sense cap cost de més de 20.000 milions d’euros, més del 10% del PIB, si impedim que els espanyols deixin de robar-nos, com han fet fins ara, aquests diners. Podríem duplicar la despesa en sanitat, quadruplicar la despesa en ensenyament, multiplicar per 16 la inversió en obres públiques, i per 40 la quantitat dedicada a avals i crèdits a les empreses. Podríem triplicar els pressupostos dels ajuntaments, i augmentar un 60% el pressupost de la Generalitat. Podríem també rebaixar els impostos, IRPF i IVA inclosos, un 25%." (Alfons López Tena, Avui)

Suárez a Arenys

"[...] Els corrents –diguem-ne– unionistes mai no tenen raó “per definició” de cara a la comunitat internacional. Sèrbia va ser la principal i única valedora de la unitat de l’antiga Iugoslàvia, i ara es troba fora de la Unió, i fora de moltíssims altres llocs. La que està dintre de la Unió, i amb una economia ben sanejada, és justament Eslovènia...". (Ferran Sáez Mateu, Avui)

Abans i després del 13-S

"Necessitem un milió i mig de veus a favor de la independència, 68 escons. El Cercle d’Estudis Sobiranistes (CES) calcula en dos milions els electors que hi estarien d’acord. S’ha de fer, però, molta pedagogia perquè els ciutadans i ciutadanes ho vegin clar. Pedagogia des de l’empatia i l’afabilitat; des de la claredat i el pragmatisme."(Carles Mora, Avui)