'La solución federal'

"Quan TVE, que també paguem tots, emeti el programa La solución federal i sapiguem els federals que hi ha a Espanya, llavors comptem els nostres." (Vicent Sanchis, Avui)

Puigcercós / Rubén Blades

"La vistosa fraseologia de Carod amagava un partit que, l'any 2003, encara no podia assumir tasques de govern perquè no disposava de prou persones preparades per fer-ho."(Ferran Sáez, el Singular Digital)

L’aversió a l’“Adéu, Espanya?” de TV3

"És un documental que ha assolit, si més no, tres objectius: mostrar l’existència de processos similars en diferents llocs del món, explicar que la independència dels pobles, com la de les persones, és un fet natural, no pas anòmal, i advertir que, dels quatre estats a què al•ludeix, només Espanya no reconeix aquest fet. Espanya nega l’existència nacional de Catalunya perquè sap que sense nació catalana no hi ha poble català, només poble espanyol. [...] I, és clar, ningú no es pot independitzar d’ell mateix. Doncs bé, el documental de Dolors Genovès desemmascara aquest absolutisme i, en comparar l’actitud espanyola amb la del Regne Unit, Dinamarca i Canadà, posa en evidencia que l’anomalia és Espanya, no pas Catalunya." (Víctor Alexandre, el Singular Digital)

Joan Ferran, TV3 i els federalistes

"M'agradaria veure'ls explicar la seva experiència en horari de prime time a TV3. Que ens diguessin, en directe i per esborrar qualsevol dubte que, a Madrid, que té 4 milions d'habitants, el nombre de federalistes és exactament zero." (Francesc Puigpelat, Catalunya Oberta)

La política nacional dels no nacionalistes

"Quant a l'acció presidencial de Joan Laporta, ell mateix ha contestat això: "Mai no he utilitzat el Barça per fer política. Com a president sí que he utilitzat el club com a instrument per fer país, i ho continuaré fent fins al darrer dia d'exercici del meu càrrec. Presidir el Barça és una manera més de defensar els drets i les llibertats de Catalunya"." (Víctor Alexandre, E-notícies)

Al Barça: imatges i paraules

"Pensin que si s'accepta ara un nuñista l'any que ve podria tornar al Círculo de president en Lara, amo de la división blanquiazul dels periquitos, i que podria automàticament assumir el control dels diners del Barça." (Francesc Sanuy, el Punt)

Hacia la independencia

"La legalidad española no lo permitirá jamás. Por tanto, llegado el momento, no deberá hacerse a través de esta última, sino a pesar de ella, contando con complicidades y observadores internacionales." (Ferran Requejo, la Vanguardia)

Ara som neoliberals

"Per cert, El Periódico ja ha eliminat el .cat de la seua web i quan lliges la versió catalana passes a ser es_ca o siga 'espanyol en català'. Cap dubte?" (Vicent Partal, Vilaweb)

Majories presumptament democràtiques

"No és temerari afirmar que una reforma constitucional que ara qüestionés el model territorial espanyol desembocaria en una retallada unitarista." (Vicent Sanchis, el Singular Digital)

A reveure, Espanya!

"Menys conegut, però no menys pertinent per als temps que corren, és un escrit del mateix Joan Maragall del 1895 [...]: “El pensament espanyol és mort. No vull dir que no hi hagi espanyols que pensin, sinó que el centre intel·lectual d’Espanya ja no té cap significació ni eficàcia actual dintre del moviment general d’idees del món civilitzat. Per això, nosaltres que tenim cor de seguir dintre d’aquest moviment general, hem de creure arribada a Espanya l’hora del campi qui puga, i hem de desfer-nos ben de pressa de tota mena de lligam amb una cosa morta”. Maragall, en el seu text, s’adreça a la intel·lectualitat catalana i adverteix dels perills dels afalacs de Madrid als nostres artistes i escriptors, als quals s’intenta seduir aprofitant els seus possibles desenganys en la terra pròpia. El poeta alerta que “en aquesta suggestió hi ha un gran perill per la nostra independència intel·lectual”." (Salvador Cardús, Avui)

Hola, Espanya

"I quan les dues es trobin pel carrer, es miraran i es diran: “Hola, Espanya, bufona; caram, et trobo més prima; que no menges prou?”, seguit d’un “No, Catalunya, reina, és que ara m’obliguen a fer règim per afrontar la crisi”... “Doncs nena, et prova!”. I un “Escolta, quan sortirem plegades de compres?”, per acabar amb un “Quan vulguis, però a mitges, que ara ja no barregem comptes.” I tan amigues." (Alfred Bosch, Avui)

David creix, Goliat tremola

"David ha de créixer. Necessita guanyar més complicitat dins i fora de l’estat. Calen cosins de Zumosol. I cal generar un procés d’independència prou potent i articulat per guanyar la consulta d’autodeterminació a la primera." (Xavier Fähndrich, el Singular Digital)

Debats normalitzats

"Entre els valors distintius que han fet que el discurs de TV3 no tingui res a veure amb els de les altres televisions de l'Estat han tingut un paper clau els documentals periodístics que han fet sortir a la llum realitats complexes de la història i la política." (Àngel Quintana, el Punt)

Ares y los sicofantes

"Con el cambio de paradigma se pretende traspasar la iniciativa al pueblo, que participe en tareas que corresponden a las Fuerzas de Seguridad del Estado que, por los motivos que imaginamos, tenían una imagen totalmente deteriorada." (Julen Arzuaga, Gara)

Rugbi, futbol, USAP i política

"Als anys seixanta a les grades de l'USAP no hi havia ni una senyera, i només un parell als anys setanta. Avui n'hi ha centenars. [...] I l'USAP és l'únic equip del Top 14 que és bilingüe tant en la retolació del camp com als anuncis oficials de megafonia... Si, com la guerra, l'esport és la continuació de la política per altres mitjans, és evident que l'USAP i els seus seguidors també fan política, tot i que de manera notablement inconscient." (Joan Lluís Lluís, el Punt)

Adéu

"Les actituds del Canadà, la Gran Bretanya i Dinamarca també s’assemblen: no els fa cap gràcia la secessió, voldrien convèncer als qui se’n volen anar que no els convé, però creuen que s’ha de respectar la seva decisió democràtica. En aquest joc de miralls i de semblances, només hi ha havia una cosa que desentonava: Espanya. [...]No sortia una Catalunya rara. Sortia una Espanya rara." (Vicenç Villatoro, Avui)

Deixin d'emprenyar

"Som grandets i sabem que no hem de creure tot el que surt a televisió, però no podem tolerar que vostès ens vinguin a fer dirigisme polític. De la mateixa manera que servidor no mira els partits de la roja perquè entén que fomenten el nacionalisme, vostès poden no mirar el documental. I deixin d'emprenyar." (Jordi Palmer, Avui)

Adéu, TV3 regionalista?

"I pensar que fa uns mesos, el dia de la consulta independentista d'Arenys de Mar, TV3 va fer la Marató i no en va parlar en tot el dia més que un minut als informatius!" (Astrid Bierge, Catalunya Oberta)

La «sociovergència» soterrada

"El sumari, amb aquella abundància de noms, traça el mapa d'una mena de sociovergència soterrada, una sociovergència a les clavegueres, inconfessable, en algun cas clarament delictiva i en d'altres amb tot de complicitats i veïnatges perillosos." (Miquel Pairolí, el Punt)

Sorpresa

"Astora que havent-hi tanta gent que podrien jutjar post mortem el lleig caiga únicament en el pobre Rubianes. Fa pensar, certament." (Vicent Partal, Vilaweb)

I Rubianes, què en pensa?

"–Hòstia nene, ¡no me jodas! I ara què haig de fotre? Tu creus que per anar a recollir la sentència hauré de ressuscitar o què?" (Iu Forn, Avui)

Per Espanya

"Jo diria que amb el pressupost del ministeri d’Igualtat i la rebaixa del sou dels monarques (Marivent podria convertir-se en una casa de turisme rural, si els costés de pagar) ens posaríem força al dia. I ja sé que és un sacrifici, però els patriotes de veritat per Espanya ho fan tot." (Empar Moliner, Avui)

La fi de la crisi

"Un nou Estat català serà vist per importants grups empresarials internacionals com a una oportunitat per establir-se aquí, per una banda perquè hi haurà moltes inversions per fer derivades de l'eliminació de l'espoli fiscal i del dèficit acumulat de tants anys d'arraconament clarament premeditat, però per una altra perquè entendran que pocs llocs d'Europa ofereixen una tradició empresarial com la nostra, un alt de coneixement tecnològic, algunes de les millors escoles de negoci del món, i una situació estratègica al sud d'Europa." (Joan Canadell, el Punt)

És el centralisme, estúpid!

"El que els molesta és que siguem." (Jordi Grau, el Punt)

Eleccions i dret a l'autodeterminació

"Un desllorigador important a aquesta situació, el dóna un dictamen del Tribunal de les Nacions Unides dient que a les consultes d'autodeterminació hi ha de votar el poble que no té estat propi i no el conjunt de la població; i que la part de població que ja té l'estat de la seva nació no és subjecte del dret d'autodeterminació. Per això cal un cens nacional del poble català, a fi de ser pres com a subjecte de dret internacional i no ser considerat, només, una part del poble espanyol. Un cens d'inscripció voluntària, com a França i als Estats Units, per exemple, on no pot votar a les eleccions tota la població de dret i només voten les persones que s'hagin inscrit prèviament per votar. [...]Ho volem aprofitar?" (Albert Bertrana i Bernaus, el Punt)

Espanya, invitada d'honor a la fira de Nova York

"Dit en altres paraules: ells no ens volen als seus catàlegs però exigeixen estar en els nostres. I encara, si pares l’orella, sentiràs que et diuen que la llengua espanyola vol dir llibertat i la llengua catalana vol dir imposició i talibanisme." (Isabel Clara Simó, el Singular Digital)

Significats

"La RAE considera la possibilitat d'aprovar una definició de 'nacionalitat' completament desvinculada de 'nació', un artifici insòlit des del punt de vista lingüístic." (Vicent Partal, Vilaweb)

La pinacoteca (nacionalista)

"Suposo que si l’anònim galerista va al Museu Dalí, on hi ha obres del pintor Salvador Dalí, que és empordanès, trobarà que és un museu en clau ultranacionalista. I val més que no vagi mai a segons quin museu nord-americà, on hi ha sales senceres dedicades a l’art romànic (nacionalista) català. Els imputats en altres trames que vulguin col·leccionar art faran bé de comprar quadres de pintors com Andy Warhol, per exemple, que està lliure de tota sospita nacionalista perquè va néixer a Pittsburg." (Empar Moliner, Avui)

Font Vella la llengua afusella

"És important que prenguem consciència de l’immens poder que tenim i que ens mantinguem ferms en aquesta qüestió. Oi que volen els nostres diners? Doncs diguem-los que sense català no hi ha diners." (Víctor Alexandre, el Singular Digital)

Silenci nacional

"Per a ells, mai serà el moment. Ni castigats per l’atur ni feliços amb l’opulència. El moment dels altres, no cal dir-ho. El seu és etern." (Vicent Sanchis, Avui)