El independentismo como hegemonía popular

"Conquistar la hegemonía popular quiere decir que al Estado ocupante sólo le queda la razón de su fuerza, porque la fuerza de la razón radica en el independentismo. Avanzar en la hegemonía requiere trabajo militante, capacidad de debate pedagógico y constructivo, formación teórica y política, y rectitud y coherencia, aptitudes que debemos mejorar." (Iñaki Gil San Vicente, Gara)

Nazio bat gara, ¿sin sentido?

"Cada vez los ataques del Estado son mayores, la sentencia del TC no es más que otro ejemplo, hoy tiene más sentido que nunca que demostremos en la calle y en los compromisos personales y colectivos que estamos dispuestos a recorrer el camino del soberanismo hacia la independencia." (Joxean Urkiola, Gara)

Els líders ixen de sota les pedres

"Què dirien a Brussel·les, si els arribaren plecs d'ajuntaments catalans notificant-los que la constitució espanyola no és vigent al seu territori, però que ho continua essent la constitució europea i, malgrat tot, l'estatut d'autonomia de Catalunya?" (Vicent Partal, Vilaweb)

Pacte constitucional esgotat

"Catalunya com a unitat política no va participar en cap procés constituent, ni va ser part en cap pacte i si malgrat aquesta mancança d'origen la Constitució va ser un pacte, quins efectes produeix l'incompliment del pacte?" (Narcís Oliveres i Terrades, el Punt)

El fracàs estatutari

"Cal negar suport als pressupostos generals del senyor Zapatero. Si Catalunya no opera com un bloc, els nostres amics bascos en trauran el profit de sempre i haurem perdut un altre any." (Carles Boix, Avui)

«Be water, my friend»

"La convocatòria contra l'assassinat d'Ernest Lluch, unitària però organitzada pel PSC, va portar una pancarta amb el lema "Catalunya per la pau, ETA no". [...] O sigui que, al capdavall, unitari vol dir el que digui el PSC." (Salvador Cot, Nació Digital)

Onze motius d’un independentista per anar a la manifestació

"El mateix dia, a Donostia, l’independentisme basc ha convocat una marxa. El lema?. “Nazio gara. Autodeterminazioa” (Som una nació. Autodeterminació). No és casual." (Jordi Vàzquez, Reagrupament.cat)

Declaració del Port

"Des d'aquesta corporació municipal creiem arribat el moment de qüestionar la sobirania espanyola sobre Catalunya i, com a representants legítims dels nostres veïns, acordem declarar el nostre municipi moralment exclòs de l'àmbit de la Constitució Espanyola, en un gest conscient d'afirmació nacional i democràtica, de resposta a aquesta sentència humiliant." (Ple de l'ajuntament del Port de la Selva)

El perill de la "normalitat"

"Una certa premsa de Madrid insinuarà l'endemà que Barcelona s'ha de bombardejar cada 50 anys, perquè si no les coses no rutllen. Tots plegats farem veure que no passa res, com sempre. I és cert: no passa res, però tots sabem que sí que pot arribar a passar. L'hauríem de negar com més aviat millor, aquesta falsa normalitat. N'hauríem de parlar molt seriosament, de tot això. En cas contrari tastarem, tard o d'hora, els resultats de la veritable anomalia, tan amargs." (Ferran Sáez Mateu, Catalunya Oberta)

No patiu, que no passarà res

"Els espanyols, mort Franco, potser també es van manifestar unes quantes vegades, però immediatament es van posar a fer feina i van fixar un nou estat, amb una Constitució, un Tribunal Constitucional i un monopoli de la sobirania (a banda de totes les institucions i de tots els reconeixements exteriors necessaris). Van canviar les manifestacions per l'Estat." (Josep M. Pasqual, el Punt)

Aniré a la manifestació

"El canvi històric que han afavorit les consultes i la sentència del constitucional és normal que encara no s'haja paït. Però té una dimensió colossal." (Vicent Partal, Vilaweb)

De Cambó a Chacón

"Gracias al fallo [...] sabemos que: España se reconoce a sí misma como un ente homogéneo al que Catalunya debe someterse aun en contra de la voluntad democráticamente expresada por sus ciudadanos. Que Catalunya nació en 1978 como un poder delegado del Estado español. Que en Catalunya la lengua castellana ha de tener preeminencia sobre la lengua propia del país y que los catalanes no tienen por qué recibir del Estado contrapartidas proporcionales a los impuestos que pagan." (Jordi Barbeta, la Vanguardia)

La quadratura del cercle espanyol

"¿Algú creia sincerament que la Catalunya que volem cap a la Constitució del 78? Els que van pintar aquell cercle haurien de donar explicacions: sabien que el nostre país arribaria a tocar amb el cap al sostre. [...] Ho palpem ara: ni diners, ni símbols, ni llengua plenament normalitzada, ni un poder judicial amb traces nostrades. Conclusió: l’estat de les autonomies ha mostrat on s’acaba el tauler de joc. Catalunya ha arribat a la última línia: ha demanat que el peó es torni dama i li han dit que res de res, que, com a molt, li donen un trist cavall sense possibilitats de jugada guanyadora." (Melcior Comes, el Singular Digital)

Legitimitats

"El dilema que es planteja, doncs, no és només el de si els catalans volem o no formar part d’Espanya. El dilema és de més calat, èticament i políticament. Els líders polítics catalans hauran de decidir si, amb la seva actuació a partir d’ara, defensen un mandat democràtic dels ciutadans, o s’emparen sota el paraigua institucional espanyol. Si serveixen al poble que els ha escollit o serveixen a les lleis injustes de l’Estat. Dubto que el dilema es resolgui amb el tòtem de la “unitat”, que pot acabar esdevenint un motiu per adquirir els mínims compromisos possibles, sinó amb la valentia ètica d’aquells que vulguin fer el primer pas de no arronsar-se, i posar-se al capdavant dels catalans per salvaguardar el seu dret a decidir democràticament." (Marta Rovira, Tribuna)

Punt i a part

"Només hi ha una nació, indissoluble, esquerpa a la diversitat –especialment a la de les llengües–, i només hi ha un poble, l'espanyol, gasiu i orgullós de la seva única sobirania. Només hi ha una autoritat impositiva per espoliar el 10 per cent o el que li plagui de la riquesa produïda pels catalans, i només hi ha una justícia, que és la seva. L'autonomia catalana anava despullada i tothom en lloava les grans vestimentes que li anàvem inventant. S'ha desfet l'engany, s'han acabat les ambigüitats, i qui vulgui apuntar-se a l'unionisme amb Espanya, ja sap quin peu calça." (Salvador Cardús, Avui)

“No pasará nada” (Alfonso Guerra)

"Del mateix foc d'on surten les flames de l'ira s'escolten ja veus que demanen refer el pacte constitucional i estatutari, que cal tornar a bastir els ponts, que no es precipitéssim, que evitem extrems perillosos, que valorem tot el que hem guanyat (?) i, sobretot, que no prenguem mal. Llegir els diaris socioconvergents aquests dies fa posar pell de gallina."(Quim Torra, el Singular Digital)

Catalans desagraïts

"Els temps han canviat i, de cop, Chacón ha deixat de somriure. Ara ens renya a tots perquè no expressem prou la gratitud que, segons ella, li devem a Zapatero i Montilla per tot el que ens han volgut donar. En fi, que hem passat de desafectes a desagraïts. Sort que ella fa el que pot per nosaltres des del passeig de la Castellana." (Salvador Cot, Nació Digital)

Catalunya, Espanya: vuvuzela mon amour

"No tenim estat, aviat no tindrem nació." (Francesc Canosa, el Singular Digital)

Un altre 1714

"L'augment de l'independentisme demostra que la feblesa de les elits catalanes no es pot atribuir a la manca de país, sinó al discurs catalanista.[...]El catalanisme ja només és un fantasma, una gallina sense cap que corre per inèrcia i a les fosques. Per això Omnium Cultural tolera que el mateix partit que ha nomenat els jutges del TC, ara lideri una manifestació a favor de l'Estatut." (Enric Vila, Catalunya Oberta)

Això s'ha acabat, xiquets

"Quan el president del govern espanyol diu que 'ací s'ha acabat' la reivindicació autonòmica, em resulta massa sorprenent que hi haja polítics catalans que insistesquen a dir que no. Que no l'han entès? " (Vicent Partal, Vilaweb)

Explicacions, si us plau

"La manifestació hauria de ser per preguntar per què els parlamentaris catalans a Madrid han amagat el cap sota l'ala els darrers trenta anys. Jo no vull explicacions del TC, vull explicacions dels responsables que van redactar les normes, i dels simpàtics i campechanos parlamentaris catalans que els darrers trenta anys han donat suport a aquestes regles." (Xavier Roig, Avui)

Resposta?

"No sacralitzem pas la unitat, com a única salvació, perquè la unitat obliga a rebaixar molt els plantejaments ambiciosos i, per contra, acontenta aquells que caminen amb el llistó baix. La unitat arrana." (Patrícia Gabancho, Avui)

Ara, unitat? Ara, independència!

"Ara volen que la gent els faci la feina en què ells han fracassat? No era el senyor Montilla qui afirmava que el PSOE era l'aliat de Catalunya i que defensaria els interessos dels catalans? No era el senyor Mas el que encaixant la mà de Zapatero prometia que el nou Estatut tiraria endavant i solucionaria els nostres problemes? [...] Ara ens exigeixen unitat? Unitat per fer què?[...] No ens demanin res, tan sols facin el favor d'anar-se'n a casa. Ja no és l'hora de falses unitats autonomistes, és l'hora de la independència." (Carles Bonaventura Cabanes, el Punt)

Catalunya, punt zero

"La convocatòria no s'assembla gens a les anteriors. Perquè cap dels que hi vagin no hi serà per demanar res a l'Estat, sinó a qui el representa políticament des del catalanisme." (Salvador Cot, Nació Digital)

Sentència dura

"Sembla que l'alternativa que ens deixen és només submissió espanyolista o independència. Crec que a partir d'ara hem de tirar pel dret. La via del pacte està ferida de mort. El catalanisme s'ha de plantejar horitzons més radicals i més unilaterals." (Ferran Requejo, Avui)

Déu és espanyol

"Per a la generació que vam patir la dictadura i que d'una manera o una altra vam lluitar contra el franquisme i vam propiciar la recuperació de la democràcia, el moment serà molt dur. Serà un fracàs sense pal·liatius i una vergonya. Si això passa, si abaixem el cap una altra vegada, com a mínim a mi que ningú no em demani res diferent de la independència." (Jordi Coca, Avui)

Carta oberta a Laporta i Puigcercós

"S'atreveix ningú a valorar com podria ser-ne, de gran, l'efecte multiplicador que aquesta unitat podria conjuminar, especialment si poguessen integrar-s'hi també els sectors independentistes dels altres partits o els moviments cívics?" (Vicent Partal, Vilaweb)

La unitat, fins quan?

"Cal recordar que, per exemple, a Eslovènia o a Montenegro, fins mesos abans de proclamar-se la independència, aquesta no era l'opció majoritària?" (Miquel Riera, el Punt)

Una proposta

"Caldria que els diputats, senadors i alts càrrecs del govern pertanyents al PSC, CiU, Esquerra i ICV (del PP no dic res, per raons òbvies) sortissin dels seus llocs institucionals adduint una qüestió de dignitat nacional. Segon moviment, ara que estem en època de retre comptes a la hisenda pública espanyola: tancament de caixes i insubmissió fiscal." (Sebastià Alzamora, Avui)

El darrer estatut

“Valga'ns el nostre Estatut / coix i guenyo i geperut / més petit que un esternut / d'una puça presumida / com que arriba de Madrid / no ens arriba pas a mida / Mare de Déu que esquifit”. Aquests versos parlen de la retallada de l'Estatut referendat pel poble català el... 1931!" (Josep-Lluís Carod Rovira, Avui)