"Nadie esperaba que cambiaran su «estrategia antiterrorista» aunque no hubiera «terrorismo». La razón es muy sencilla: no se trata de una respuesta a la actividad armada de ETA sino de la práctica habitual del nacionalismo de estado español, empeñado en usar la violencia y la fuerza para imponer sus objetivos. Haya o no lucha armada, como ha querido dejar claro Rubalcaba." (Floren Aoiz, Gara)
dimarts, 7 de setembre del 2010
"No es pot demanar a ETA que deixi de matar a canvi de res"
"Em donaria per satisfet que ens ajudés una comissió internacional que emanés de la UE, directament de la Comissió Europea o millor, del Parlament europeu, que seria encara més democràtic perquè els diputats han estat escollits directament pels ciutadans europeus." (Julen Madariaga, Nació Digital)
El nacionalisme invisible
"Que Rivera pugui comparar la política lingüística de la Generalitat amb el franquisme com ja s'ha fet des de Madrid tantes vegades és la mínima cosa que pot passar en un Estat que no ha jutjat cap dels seus criminals del segle XX; o en un país on els mateixos que converteixen Garzón en màrtir de l'antifranquisme són els que van legitimar la transició i van callar quan aquest jutge detenia independentistes vulnerant l'Estat de dret." (Enric Vila, Catalunya Oberta)
Autoestima versus autoodi
"Cada dia hi ha més catalans disposats a creure’s que les memòries del franquisme són contes a la vora del foc; cada dia allò que els catalans ignorem fa més espanyola Catalunya. No caiguem, per tant, en el parany d’aquells que volen fer de l’Onze de Setembre una jornada festiva, no pas reivindicativa." (Víctor Alexandre, el Singular Digital)
Doneu corda al català (perquè es pengi)
"Pel que es veu, l'excel·lència acadèmica i científica és incompatible amb un ús fluid i presentable de la llengua catalana. O una cosa o l'altra, però totes dues alhora no pot ser. " (Sebastià Alzamora, Avui)
dilluns, 6 de setembre del 2010
Madrid no vol treves
"PSOE i PP tenen majoria al Parlament basc gràcies a la Llei de Partits, que els permet llençar a les escombraries els cent mil vots de l'esquerra abertzale. Però aquesta maniobra només té alguna justificació si ETA continua existint, no pas si el conflicte es planteja en termes pacífics. A més, l'actual règim espanyol, hereu indirecte d'una dictadura, s'ha acabat legitimant a través de les víctimes del terrorisme." (Salvador Cot, Nació Digital)
Un alto-el-foc ben diferent
"No s'ha pensat per negociar amb l'estat, ans per respondre a la demanda de l'esquerra abertzale. I això ho canvia tot." (Vicent Partal, Vilaweb)
Un paso que anuncia nuevos escenarios
"Otro tanto cabe decir respecto a los agentes internacionales, que han visto que sus llamamientos -al menos, en Euskal Herria- no caen en saco roto, por lo que perfectamente pueden avanzar en su trabajo de ayudar a buscar salidas posibles y justas al conflicto por la senda marcada por la Declaración de Bruselas." (Editorial, Gara)
La mateixa música amb més bombo
"No els interessa que s'acabi l'amenaça que ETA representa, perquè volen allargar la por fins allà on puguin per poder seguir relacionant l'independentisme amb el mal." (Astrid Bierge, el Singular Digital)
Desplaçament
"El problema no seria tant la sentència i que l'Estat vagi convocar els catalans a votar i després no respectés allò que democràticament van decidir. [...] Ni la humiliació infligida a la nostra societat. El problema, el que ens ha d'inquietar, és que els catalans se sentin –i, per tant, siguin– menys espanyols. Es problematitza l'actitud dels catalans, el que fa que la causa de la seva actitud, així com els principals artífexs de l'ofensa i el desastre, perdin importància." (Marçal Sintes, Avui)
Futbolistes sense compromís polític
"Quan concedeixen entrevistes no se'ls pot posar en l'abominable compromís de dir si volen o no que el seu país sigui lliure. I ara! Per això en les capçaleres de les manifestacions, donant la cara, mai no hi veiem cap futbolista. [...] Em pregunto, tanmateix, què en quedaria de nosaltres si tots els catalans ens haguéssim negat a implicar-nos en la llibertat del país amb el pretext que som escriptors, pintors, fusters, metges, mecànics, professors, advocats o manyans." (Víctor Alexandre, E-notícies)
Visca Convergència lliure!
"L'ambigüitat calculada de CiU és, doncs, absolutament perniciosa des del punt de vista de la dignificació del sistema democràtic, ja que manlleva del debat polític qüestions que la ciutadania té tot el dret a conèixer abans de decidir el vot." (Eduard López, E-notícies)
Bèlgica i els independentistes
"El president del Senat és el senyor Danny Pieters, nacionalista independentista flamenc, cosa que dona un valor especial a l’encàrrec del rei. És inimaginable que a Espanya un independentista pugui arribar a ser president del Senat cosa que demostra que la cultura política no a tot arreu s’entén de la mateixa manera." (Ramon Boixet, De Suïssa estant)
diumenge, 5 de setembre del 2010
Compromís municipal sobiranista de Sant Pere de Rodes
"Som conscients, però, que la ciutadania catalana ha madurat els darrers anys en la defensa dels seus drets nacionals i en l'assumpció dels greuges que comporta la pertinença a un Estat centralista i uniformitzador del qual cada vegada se sent més incompresa i allunyada. És per això que volem expressar en veu alta i clara la nostra voluntat de seguir empenyent, de forma unitària, des dels nostres municipis, per tal d'avançar de forma efectiva cap a la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació, recollint el clam expressat a la manifestació del 10 de juliol, al qual, fins ara, els representants de les grans institucions del país no han sabut donar resposta." (Compromís municipal sobiranista, Avui)
Independència i regeneració política
"Aquests han arribat a parlar de Catalunya com a nació, dels drets del poble, d'aprofundir l'autonomia, han maldat per posar-se al davant d'una manifestació independentista, tot intentant desvirtuar-la i orientar-la cap a una queixa contra quatre indocumentats magistrats d'un tribunal espanyol. [...] Fent-ho tracten de compensar la seva negativa a reconèixer que tota nació té dret a decidir el seu futur, àdhuc a ser independent. Accepten que existeix una línia que no estan disposats a sobrepassar: la que marca el fet que la plena sobirania per decidir el futur de Catalunya resideix a les Corts de l'Estat i no en el poble català." (Jaume Sobrequés, Avui)
Declaración de Euskadi Ta Askatasuna
"Hemos demostrado que el marco autonómico constituye un camino yermo para satisfacer los deseos de los ciudadanos vascos, que no es más que un instrumento para incidir en la división y la desmembración del País Vasco." (Comunicat d'ETA, reproduït a Gara)
Universitat, llengua i normalitat
"La distància de la realitat catalana respecte de la normalitat homologable a la resta de països democràtics es demostra periòdicament, i per desgràcia massa sovint, amb polèmiques que es generen al voltant de temes que en una societat adulta ni es plantegen, com per exemple la necessitat de conèixer la llengua d'un país per treballar en aquell país." (Editorial, el Punt)
dissabte, 4 de setembre del 2010
Misèria de l'autonomisme
"L'autonomisme és impotència. Només vol, pot i sap acatar la sentència, gestionar una Generalitat en fallida i pidolar a un govern del PSOE o del PP que ja no vol cedir res, ni recursos ni competències. Avui l'autonomisme no té projecte davant la situació límit de Catalunya. Els vells partits catalans han sacrificat els drets de Catalunya a l'estabilitat de l'Estat espanyol. " (Alfons López Tena, Solidaritat Catalana)
Una abraçada a l'aire
"Un de sol es pot independitzar, si ho vol i té prou força per fer-ho. Però per federar-se han de ser dos o més. Amb qui es volen federar, els federalistes catalans?" (Miquel Pairolí, el Punt)
Un rei que sí que ens defensava
"Fou Joan Carles de Borbó el designat per Franco com a successor el 19 de juliol de 1969. Lluny, molt lluny, del seu parent Xavier de Borbó i Parma, pare de Carles Hug, que va participar a la Resistència durant la Segona Guerra Mundial. Arrestat per la Gestapo el 1944, va estar als camps de concentració de Schirmeck, Dachau i Natzweiler." (Josep Maria Solé i Sabaté, Avui)
El Reial Madrid, un exemple de "pueblerinismo i aldeanismo": imposa el castellà als jugadors!
"El mateix Sala i Martín posa com a exemple la creació de RAC1 en català, nascuda per la voluntat dels empresaris sense cap imposició. I encara s'ha descuidat que Tele5, Antena3, Intereconomia, La Sexta, La Quatro, etc, etc. són televisions lliures, privades, que ens han caigut a Catalunya de la mà del cel i que enriqueixen la nostra pluralitat. Donem-los-en les gràcies. En el fons no som més que uns desagraïts." (Ramon Serra, Radiocatalunya)
Vente a Catalunya, Pepe!
"És el primer cop en ma vida (i en totes les que he viscut i viuré) que a les Festes Majors m’han parlat d'independència." (Francesc Canosa, el Singular Digital)
divendres, 3 de setembre del 2010
Ganivetades independentistes
"Cada dia tinc més clar que el xivarri ens ensordeix i que el que ens cal és seguir l'actitud d'entitats com el Cercle Català de Negocis o el col.lectiu Emma que, silenciosament, van fent feina que queda." (Quim Torra, el Singular Digital)
Ja vindrem decidits
"Tenint en compte que des del PSC arriben constantment veus que avisen que no pensen tornar a pactar amb independentistes, les hipotètiques aliances les hauria d’establir Esquerra amb CiU, dos partits que com tothom sap es troben units per una insuperable fraternitat i que plantegen objectius antitètics (concert econòmic i referèndum d’autodeterminació) que tenen, en canvi, una cosa en comú, i és la de ser anticonstitucionals i, per tant, irrealitzables dins la legalitat espanyola vigent." (Sebastià Alzamora, el Singular Digital)
Pobra universitat
"El que més sobta de la reacció d'alguns sectors acadèmics davant de l'anunci que per fer classes al país caldrà conèixer l'idioma del país és que les queixes provinguin d'un col·lectiu que, per definició, hauria de defensar el saber i no pas reivindicar el dret a ignorar." (Carles Ribera, Avui)
dijous, 2 de setembre del 2010
El gat de Schrödinger
"La fractura entre el moment actual i el futur és escruixidora, ja que la unitat de la cultura catalana només té passat: Llull, Ausiàs March i Verdaguer pertanyen clarament a la mateixa cultura, però actualment la relació qualificada entre les Illes Balears, València i Catalunya tendeix a esvair-se, i no em refereixo únicament a la llengua." (Jordi Coca, Avui)
Unitat uneix-nos
"Però, si per contra, ERC I CIU, conscients de la força nacional en vots i en experiència política que representen, es decideixen d’una punyetera vegada a constituir un veritable front nacional, units especialment de cara a Madrid i pacten només en interès de Catalunya [...] poden aconseguir que el país pugui anar assumint progressivament una mentalitat independentista forjada des de la unitat, el sentiment i la necessitat." (Vicenç Pedret, el Matí)
Sopem amb l'Estellés
"El desencís per la divisió de les forces nacionalistes cara a les pròximes eleccions té un bon antídot en actes unitaris com aquest. Però també [...] en la perspectiva de la independència del Principat són més necessàries que mai iniciatives que ancoren el País Valencià fermament en la societat catalana i que siguen un recordatori de que més enllà de la Sénia s'estén el país, el nostre." (Vicent Partal, Vilaweb)
Els amics bascos de Zapatero
"Surio deu ser un cas únic al món: desconeix la llengua basca i, per tant, no entén cap dels programes d'ETB1 ni les emissores públiques de ràdio que emeten en èuscar i que estan sota el seu comandament." (Salvador Cot, Nació Digital)
dimecres, 1 de setembre del 2010
Voler ser independents d'Espanya
"L’horitzó de la llibertat il·lusiona perquè porta al final, el deslliurament de l’opressor i grans avantatges però hem d’estar disposats a passar per un calvari inevitable. I si es tria el camí de l’emancipació cal estar vacunat de tot i no mirar mai més endarrere. Només així podem ser independents." (Enric Cirici, E-notícies)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)