Afers interns

"És transcendental que l’elector pugui posar cara al seu diputat. En poder escollir un diputat determinat, s’estan aconseguint dues coses. La primera és que els desitjos de l’elector es traslladin al parlament passant sovint per sobre els interessos del partit. I segona, tan important com la primera, l’elector governa indirectament els partits, ja que la maquinària d’aquests no pot sistemàticament ignorar les indicacions dels seus diputats, a risc de perdre’l i, per tant, reduir escons. Winston Churchill va canviar de partit un parell de cops, i no pas per oportunisme." (Xavier Roig, Nació Digital)

Seny/rauxa

"Els fruits del seny han estat sempre escadussers. Els catalans més optimistes interpreten la relació entre Catalunya i Espanya com una història de cinquanta, cent, dos-cents anys de plets inacabables. A mi, per contra, els partits catalanistes em recorden el mite de Sísif, sempre pujant una pedra autonomista que torna a rodolar cap avall abans d'arribar al cim desitjat." (Carles Boix, Avui)

Societat civil

"Es definia a ella mateixa amb un acte escassament atrevit i es dissolia poc després quan Aena cedia el pastís de la nova terminal del Prat a Iberia o quan el president del govern espanyol aclaria que l'Estat no cediria la vara del comandament. Així i això era la societat civil no fa gaire. Però, vejats miracle!, des de fa un parell de setmanes la societat civil és la que convoca una manifestació al centre de Barcelona per reivindicar que les nacions decideixen. Més de mil entitats en formen part. Hi ha coincidències? Quina és més civil, la societat de l'IESE o la de la manifestació? O encara més clar, fins a quin punt la vella societat civil farà de tap per impedir que la nova societat civil la substitueixi?" (Vicent Sanchis, Avui)

Setanta-quatre anys

"En tots aquests anys, els bons desitjos de la meva mestra han estat durament impugnats:[...] ni l'amistat ens ha unit ni la llibertat ens ha deslliurat de res. Hi ha hagut més ira que llibertat, de la camisa blanca se'n van fer draps per a la neteja, l'amnistia va ser parcial i interessada, i l'estatut d'autonomia... Bé, què més en direm, de l'estatut d'autonomia? No sé què deu pensar ara la meva mestra més o menys progressista, que ja deu estar jubilada. Però espero que, quan vegi els nens d'ara, desitgi encara que aquests sí: que aquests s'estalviïn la misèria que arrosseguem de fa setanta-quatre anys." (Sebastià Alzamora, Avui)

Qui té el cul llogat...

"Si els pregunten “què faran perquè no torni a haver-hi un cas com el del Palau?”, contestaran que “estem posant en marxa un protocol” que “actuarem amb contundència” i que “miri, escolti”. I si els pregunten què faran per evitar els focs de l'estiu també posaran en marxa un protocol i actuaran amb contundència, miri, escolti." (Empar Moliner, Avui)

Cap a la segona transició: el sobiranisme

"Alemany va anar a la manifestació, on també es va poder veure una munió d’empresaris, diguem-ne clàssics, com Joan Rosell, de Foment del Treball; Miquel Valls, de la Cambra de Barcelona; Antoni Abad, de Cecot; Josep González, de Pimec o Eusebi Cima, de Fepyme. Però al passeig de Gràcia també van donar-se cita altres empresaris, com ara els integrants de FemCat o del Cercle Català de Negocis, clarament compromesos amb el sobiranisme, o bé la munió de nous capitans d’indústria agrupats en l’activa Federació d’Associacions de Joves Empresaris i Emprenedors de Catalunya (FAJEEC). Els temps estan canviant, oi?" (Agustí Colomines, el Singular Digital)

Arguments colonials

"Un dels arguments més recorreguts al llarg de la història contemporània per justificar una agressió colonial ha estat la defensa de la població de la metròpoli resident en aquell territori subaltern o, encara més directament, dels interessos econòmics o estratègics de l’agressor. Un esquema que es comença a insinuar aquí també." (Vicent Sanchis, Avui)

Socialisme de mínims

"L'Estatut és el paradigma dels mínims: es va aprovar un estatut de mínims al Parlament, es va aprovar un estatut de mínims a les Corts, es va ratificar un estatut de mínims, la sentència del TC deixa un estatut de mínims, i la unitat per defensar els mínims és una unitat de mínims. No són, a més, aquests mínims, estables, sinó minvants: cada mínim minimitza el mínim anterior, com un striptease." (Josep M. Pasqual, el Punt)

La poda final

"El Constitucional afirma que els compromisos pressupostaris formalitzats en un estatut d'autonomia no constitueixen “un recurs que l'Estat hagi de consignar obligatòriament en els pressupostos generals de cada exercici econòmic”, frase ben il·lustrativa de la consideració que els estatuts d'autonomia tenen en l'ordenament jurídic espanyol." (Elisenda Paluzie, Avui)

Espanya, Estatut, futbol

"Si “Catalunya és una nació” és més que afirmació retòrica, ha de tenir conseqüències efectives: si és una nació no pot ser alhora part d'una altra, i el seu centre moral, cultural i polític es troba en ella mateixa i no fora." (Joan F. Mira, Avui)

Panorama

"Em fa l’efecte que quan Mas diu que Catalunya no està madura per un procés d’independència el que està dient és que ell i el seu partit no estan madurs per liderar-lo." (Enric Vila, Catalunya Oberta)

Els partits com a obstacle

"Queda clar quin és el llistó de la unitat: el que accepti el PSOE. Ni més ni menys." (Salvador Cot, Nació Digital)

Vacances i nacionalitats

"Un home d'uns setanta anys em va preguntar —en francés— d'on era. Es veu que ens havia sentit parlar entre nosaltres, i no acabava d'identificar l'idioma que parlàvem. Decidit a no convertir aquella pregunta de cortesia en una llarga disquisició, li vaig respondre «Dans les papiers?». L'home, que molt probablement no tenia molts estudis, però sí un sentit comú que podríem esperar de qualsevol ésser humà, va negar ostensiblement amb el cap i amb les mans, i replicà emfàticament: «Mais non!, dans le coeur»." (Ferran Suay, el Punt)

Cosa d’interpretacions

"Avui és difícil justificar que sense independència els catalans puguem aspirar a res. Perquè no hi ha, sentència en mà, alternatives. Ni ningú no les pot proposar sense quedar atrapat en les interpretacions més càndides de la situació." (Marta Rovira i Martínez, Tribuna)

Sobra greix partidista i falta múscul nacional

"Catalunya no sap triar els seus aliats; no sap veure quan l’enganyen, confia massa. Catalunya no té cap lideratge sòlid, creïble i consolidat i no té una estructura administrativa funcionarial (alts funcionaris) capaços de guanyar la partida als alts funcionaris de l’Estat. Per això creu amb el PSOE, i el PSOE l’enganya; anhela a convèncer Espanya i aquesta no en vol saber res." (Josep M. Torrent, el Singular Digital)

La quota catalana de "la roja"

"El país que la roja representa és el país que impedeix que Catalunya tingui la seva selecció -cal ser molt masoquista per aplaudir qui et menysprea- i que, a més, és l'únic que sanciona i inhabilita els jugadors que es neguen a defensar-ne els colors. [...] El país de la roja necessita imposar aquestes mesures perquè la societat catalana, en veure-hi jugadors catalans, caigui en el parany d'identificar-s'hi." (Víctor Alexandre, E-notícies)

Pla B: treballar

"A Espanya saben molt bé que una Catalunya pobra no pot subsistir, i l'estratègia ha consistit, consisteix encara, a empobrir-nos. Però no només materialment, sinó canviant el nostre comportament. Catalunya ha espanyolitzat els seus hàbits socials, laborals i productius. El nostre tarannà s'ha desenquadernat." (Xavier Roig, Avui)

Escac: independentistes juguen

"És clar que tenim Václavs Havels!. La llista del vídeo d’Òmnium, la llista dels premis d’honor de les lletres catalanes, la llista dels nostres vells independentistes (Barrera, Bassols, Broggi, etc..), fins el mateix president Pujol, si volgués liderar la nació cap a la seva llibertat (vinga, president Pujol, va, som-hi!, poseu-vos al davant!)." (Quim Torra, el Singular Digital)

Catalunya és llibertat

"Els catalans hem de decidir si acceptem ser esclaus: privats de llengua, privats del fruit del nostre treball i privats d’identitat. L’Estat espanyol ha demostrat, novament, la inviabilitat d’arribar a un pacte, de respectar un compromís de mínims. Conseqüentment, l’elecció és clara: la decadència de l’autonomia, l’abús i l’espoli, o bé, alternativament, la llibertat, el progrés i la independència. Nosaltres decidim." (Agustí Bordas, el Singular Digital)

Si els blocs ens ajuden

"Si volem convertir les eleccions de la tardor en alguna cosa més que en unes eleccions, i ho podem fer, el diàleg entre tots els independentistes és necessari." (Vicent Partal, Vilaweb)

Voluntat de resistència. I la llengua

"Atès que s’ha esguerrat el projecte que el nacionalisme majoritari –i de fet Catalunya en el seu conjunt– ha defensat des dels anys 60, i molt especialment a partir de la Transició –basat en una entesa i un encaix fructífers–, quin ha de ser ara el projecte de país?Un interrogant en un moment incert. Menys incert ara que abans de la manifestació del dia 10. Però encara no del tot definit." (Jordi Pujol, Jordipujol.cat)

La setmana del PSC

"La decisió del Constitucional està fent embarrancar el projecte que va edificar el PSC sobre la fusió dels diversos partits socialistes de Catalunya l'any 1978. S'haurà de refundar i això comportarà debat. És el partit que ha quedat més descol.locat per la sentència del TC, que ha situat l'eix nacional, i a més tenyit de sobiranisme, com el pilar de la política catalana. La gran manifestació del "Som una nació, nosaltres decidim" només n'és un exponent. N'hi haurà més." (Lluís Bou, el Singular Digital)

Ara o mai

"Hem de tenir fe. Fe en la victòria, que és a tocar si volem, si arraconem diferències inútils, si ens afirmem en el que som capaços de fer. Centenars de milers de ciutadans han votat sí a la independència en les consultes populars, molts municipis comencen a dir que ells no hi estan amb la Constitució Espanyola, creixen els partits independentistes, el sentiment nacional avança sense deturador. Nosaltres som l’únic enemic que tenim." (Miquel Giménez, el Debat)

Metamorfosi del catalanisme

"La Catalunya que ha volgut ser estimada i compresa, una part majoritària de l'anomenat catalanisme polític, dóna ja l'esquena a Espanya. La Catalunya incompresa, temuda i rebutjada, massa gran per ser acceptada tal com és, no es resigna a ser digerida i humiliada. " (David Murillo Bonvehí, Avui)

O caixa o faixa: o Estatut doblement ribotat o independència

"No hi ha escala de grisos, posicions intermèdies: o acceptar l’Estatut doblement ribotat o articular-nos, preparar-nos per saltar la paret. Endegar, elaborar –i posteriorment portar-lo a la pràctica- un projecte, un programa, un full de ruta amb les accions, les mesures i els passos a seguir per sortir de la gàbia que representa el marc constitucional espanyol i establir la nova legalitat catalana. És obvi que no serà fàcil, és tot un repte, però els partits polítics catalans han de decidir. El poble ja ho ha fet." (Carles Toronjo i Manyé, Tribuna)

El Mundial no els dóna la raó

"Igual que Espanya sobreviu gràcies als diners i el treball dels catalans, la seva selección ha conquerit el mundial gràcies a la vàlua d'un munt de jugadors catalans o formats en equips catalans, una majoria dels quals, en el cas que Catalunya tingués seleccions –un dret que Espanya veta–, vestirien la samarreta catalana. I això té un nom: parasitisme." (Carles Bonaventura, el Punt)

Mas juga amb foc

"El Consell mateix aclareix diàfanament que 'en política internacional comparada els processos d’autodeterminació i de secessió són fenòmens aconstitucionals, que generalment conclouen amb processos constituents nous que no utilitzen els procediments establerts en les constitucions dels estats dissolts'. És a dir que, si ens volem fer independents, haurem de seguir un procés que en algun moment no aplicarà 'els procediments establerts' en la constitució espanyola perquè acabarà essent un procés constitucional català. Es pot dir més alt, però no més clar." (Vicent Partal, Vilaweb)

Catalunya is not... Scotland

"Caldria recordar que el nostre país no és Escòcia, el Parlament de la qual, l'any 1707, va aprovar la seva incorporació a la Gran Bretanya. A banda dels avantatges econòmics [...], els escocesos van aconseguir representació a la Cambra dels Comuns i dels Lords i van mantenir el sistema educatiu i el seus tribunals de justícia. En aquella mateixa data, València –i posteriorment Catalunya i les Illes– van patir un procés sensiblement diferent, enmig d'un conflicte bèl·lic [...], la derrota al qual va comportar l'anorreament de les seves institucions amb els Decrets de Nova Planta. Aquesta és la diferència: [...] la Unions Act britànica enfront del dret de conquesta castellà. Però, és clar, res d'això ha existit, i la unitat entre Catalunya i Espanya es va produir per la gràcia de Déu." (Jordi Creus, Avui)

Espanya no es fa preguntes

"En aquesta parella política hi ha un membre que s'entesta a mantenir subjecte l'altre sense que li passi pel cap interrogar-se sobre els seus motius d'insatisfacció. No ho fa perquè saber-ho no li interessa gens ni mica. Allò que li importa són els resultats de la seva imposició. Li importa l'harmonia aparent, l'ordre imposat perquè té la paella pel mànec." (Eulàlia Solé, Avui)

Indignación y crema solar

"Los gritos de "In-de-pen-dènci- a!" son constantes, y al acabar la tarde sólo un sordo podría negar que ha sido el más coreado. Nunca en mi vida había visto tanto hartazgo, tanta convicción de que los lazos con España se han podrido. Nada que ver con el espíritu de la mani de 1977, que visto desde este 2010 parece medio cándido. La gente está realmente indignada y cada uno a su manera explica más o menos lo mismo: que no hay diálogo cuando sólo uno habla y el otro tiene que acatar, supuestamente. Muchas pegatinas de "Jo no acato", por cierto. Y muchas de "Som una nació. Nosaltres decidim". Y muchas manos recortadas con la frase "Adéu, Espanya!", adhesivos y recortables junto a los cuales el del PSC queda tronado y provincianista: "Barcelona vol tot l'Estatut"." (Quim Monzó, la Vanguardia)