El 'chaconisme' com a símptoma

"Si la regió està descentralitzada, tot el que demani de més serà excessiu. El canvi que representa entendre que la nació requereix (com ha buscat el catalanisme polític durant cent anys) un espai de realització cultural, polític i econòmic, Espanya no el farà." (Patrícia Gabancho, Avui)

Ètica bovina

"L'arma més eficaç per a qualsevol causa justa és la internacionalització. Per això, la prohibició de les curses de braus ha contribuït molt a què milions de persones a tot el món hagin fet una distinció nítida entre els nivells d'exigència ètica de les societats espanyola i catalana. En aquest sentit, res no fóra més negatiu per a la imatge exterior dels espanyols que el Tribunal Constitucional, amb els tres subjectes de la Maestranza al capdavant, obligués a reobrir la Monumental contravenint -una vegada més- una decisió democràtica. Una cafrada que, en aquesta ocasió, aniria a totes les portades de la premsa internacional. A més, se suposa que hauran de buscar la manera de reintroduir els toros a les illes Canàries... En fi, allà ells." (Salvador Cot, Nació Digital)

Parlament escombraria

"Es fa absolutament necessari un sistema electoral que porti al Parlament gent de més nivell. Representants que tinguin la democràcia al capdamunt de la seva llista de valors." (Xavier Roig, Avui)

Feu-vos ho mirar

"El poder legislatiu, representant del poble sobirà, dictamina unes lleis; el poder executiu, és a dir el govern, les executa; i el poder judicial dirimeix si els ciutadans les compleixen. El que no es pot fer es que una llei d’un parlament sigui anul•lada pel poder judicial. Això només és possible en l’envintricollada democràcia espanyola." (Isabel Clara Simó, el Singular Digital)

Internacionalització del procés

"El problema entre Catalunya i Espanya no és un problema intern de l'Estat espanyol. Ni Catalunya, nació annexada a Espanya el 1716, ni cap altra nació oprimida no poden esperar cap voluntat de solució del seu propi opressor. És un problema d'ordre internacional. La via és la internacionalització del problema. [...] La sentència del Tribunal de l'Haia sobre la legalitat de la independència de Kosova i la moció a la Cambra dels Comuns prefiguren una acció protodiplomàtica del govern de Catalunya que sorgeixi de les properes eleccions. Haurà d'engegar novament els motors del país, que el tripartit ha paralitzat, i tindrà la responsabilitat històrica de canalitzar els anhels d'independència. Per fer-ho li caldrà desenvolupar una eficaç protodiplomàcia." (Narcís Oliveres i Terrades, el Punt)

Estimats Laporta i Carretero

"El sentiment de derrota, ja ho hem dit, és profundament autodestructiu, perquè no sols no té prou força per plantar cara al dominador sinó que la poca que li queda la perd barallant-se amb la resta de derrotats. Unes baralles, a més, que, per fonamentades que estiguin, esdevenen insignificants si les comparem amb el noble objectiu de la llibertat. És veritat que els serveis secrets espanyols treballen per dinamitar l'independentisme des de dins, i també ho és que els catalans que han trobat una font d'alimentació en l'statu quo actual –alguns fins i tot utilitzen la independència com una pastanaga–, segueixen la mateixa estratègia. No hi ha cap procés d'emancipació nacional sense enemics." (Víctor Alexandre, Victoralexandre.cat)

La volta al món del Parlament

"La votació d'ahir és una afirmació moral, però està clar que es fa des d'una nació que no és l'espanyola." (Salvador Cot, Nació Digital)

I ara, els souvenirs

"La feina de veritat és ara a les botigues de records de la Rambla de Barcelona o de Lloret de Mar. Aquest sí que és un debat identitari!" (Xevi Xirgo, Avui)

Els EUA, Kosovo i Catalunya

"Internacionalitzar la causa catalana és tant o més important que demanar la independència dia sí, dia també. Perquè el transcendental no és tenir-hi dret, sinó saber com arribar-hi. Els deixo aquest pensament com a reflexió estiuenca." (Agustí Colomines, el Singular Digital)

Banderes al sol

"Finalment, aquesta història ha acabat amb la coneguda llegenda urbana dels partits no nacionalistes a Catalunya. Després de l'esperpèntica mostra de populisme identitari protagonitzat per l'Albert Rivera o l'Alícia Sánchez-Camacho, espero no tornar-los a sentir dir que ells són “no nacionalistes”. O és que és pensen que ens mamem el ditet?" (Ferran Sáez Mateu, Avui)

'Indepes' per diners. Com els EUA

"Els rebels van convocar el Primer Congrés Continental per a coordinar la resistència, organitzar un boicot a tots el productes britànics i demanar justícia a la Corona… de la que es van declarar súbdits fidels! La Gran Bretanya no va afluixar i va enviar-hi soldats. El Segon Congrés Continental autoritzà la constitució d’un exèrcit americà. El Tercer va declarar la Independència: “…quan qualsevol Forma de Govern es torna destructora d’aquestes finalitats, el poble té dret a alterar-la o a abolir-la i a instituïr un nou Govern…”." (Antoni Maria Piqué, el Singular Digital)

L'exemplaritat, per dalt

"Ja sé que els presidents de la Generalitat poden condecorar Fèlix Millet (Creu de Sant Jordi o millor empresari) tot i els antecedents per l'afer Renta Catalana de fa més de 20 anys. O bé que encara no fa un mes, en Mestre també rebia, a petició del SIL d'Enrique Lacalle, de les mans del president Montilla el títol de millor empresari de la logística, sense que ningú recordés que fa 28 anys ja feia robatoris de coure i llautó de la digníssima empresa Metalls i Plateria Ribera. Aquest és, doncs, un estat en què els poderosos tenen impunitat i la corona, immunitat, però el Cèsar, a més de la seva dona, ha de ser honrat i, sobretot, semblar-ho. Repassin, per tant, si a Caixa Girona no hi ha hagut irregularitats com ara atorgar pisos o crèdits en condicions privilegiades als polítics de la zona, començant per la líder del PP a Catalunya, o crèdits que poden quedar aparcats indefinidament. I segurament convindran que la Fundació Príncep de Girona hauria de fer uns canvis obligats i que s'haurien d'haver produït de motu proprio." (Francesc Sanuy, el Punt)

De la vergonya a l'esperança

"Encara que el seu partit guanyi les properes eleccions i aconsegueixi formar govern, les seves resistències a encapçalar el procés de sobirania acabaran de fer naufragar el país amb una crisi econòmica en plena fúria, amb una Generalitat arruïnada i amb una Espanya que no donarà res: ni el concert, ni l'aeroport, ni la competència en matèria de ferrocarrils regionals. ¿De debò es pensa Mas que restablirà l'ordre pactant amb el PSOE o el PP i podrà continuar fent la viu-viu amb vint anys més de peixalcovisme? Que no va sentir els clams d'indignació del 10 de juliol? Que no parla amb la gent? Que no tracta amb ningú més que amb els empresaris catalans que viuen del Butlletí Oficial de l'Estat espanyol?" (Hèctor López Bofill, Avui)

“En l’aspecte nacional, el PP i el PSOE són el mateix”

"No pot ser que tinguem un sistema radial, de ports i autopistes dissenyat contra els nostres interessos més elementals. Hi ha condicions objectives, com que Catalunya té una situació geoestratègica estupenda. I encara esperem que els espanyols i els francesos empalmin el tren, i ens facin el corredor del mediterrani. [...] Quan veus els motius de perquè no s’ha fet... Quan era socialista vaig sentir en converses: “por aquí no, aquí esto ya empalma el mediterráneo con el norte y se nos escapan...”. Això en converses amb tota naturalitat i penses que tu per ells ets més una matèria perillosa que una persona. Veus que van en contra teu. [...] Jo em vaig fer independentista quan vaig estar de parlamentari a Madrid. Abans no ho era." (Xavier Rubert de Ventós, el Singular Digital)

Espanya atia la independència

"Primer van ser reivindicacions sobiranistes –el famós dret a decidir– i, al final, es van acabar convertint en independentistes. El cas més paradigmàtic va ser el d'Ucraïna, que en el termini de vuit mesos va fer dos referèndums completament antagònics. En el primer, un 70% de la ciutadania va votar a favor de continuar a la federació soviètica, sempre que es reconegués la sobirania de les seves repúbliques. Però la desconfiança en la federació i les seves promeses descentralitzadores van provocar que en una segona consulta un 90% dels ciutadans donessin suport a la creació d'un estat propi." (Marc Bataller, Avui)

Tapar la boca a Catalunya

"De fet, segons ens diuen els socialistes, se'ns pot "tapar la boca", ja sigui per deixar-nos en ridícul, per emmudir-nos o per reprimir-nos, però, com que la democràcia els obliga a guardar les formes, fan lleis que assoleixin per la via civil el mateix objectiu que el franquisme assolia per la via militar: la captivitat de Catalunya. Fixem-nos, per altra banda, que en les paraules de Zapatero no hi ha només la prova d'una incapacitat congènita per entendre el significat del mot llibertat. També hi ha una subtil amenaça i una burla manifesta al poble català tractant-lo de somiatruites i de guillat." (Víctor Alexandre, E-notícies)

Què cal fer per treure un bon resultat?

"Si volem que una candidatura unilateralista esdevingui la tercera força del Parlament cal [...] proposar una llista de candidats formada per les personalitats independentistes més rellevants. És l'alternativa a elaborar la llista segons les quotes dels partits que integrin la coalició. L'exemple a seguir és la candidatura dels Quatre Presidents, encapçalada pel Doctor Robert, que va permetre la irrupció del catalanisme al panorama polític català." (Josep Pinyol i Balasch, Tribuna)

El monument

"El conseller Nadal va esmentar el pont de Castellbisbal a mig fer i va dir: “Quedarà com un monument a no se sap ben bé què”. Podríem dir que serà un monument a una etapa de la història en què els catalans pagaven i a Madrid decidien què fer amb els nostres diners i de vegades ni tan sols escoltaven el clam dels companys consellers. I si en la remota i díscola Catalunya queda un pont a mig fer o una carretera a mig eixamplar, que hi quedin, home." (Miquel Pairolí, el Punt)

Kosova i Catalunya

"La independència, constituir-nos en estat sobirà, és plenament legal segons el dret internacional, encara que la Generalitat no en tingui competència ni la Constitució espanyola la permeti, si els representants democràtics del poble català així ho decideixen. [...] Si votem candidatures compromeses a declarar la independència, serem independents. Si no, no. [...] El futur ja és aquí, no hi caben ni eufemismes ni excuses: qui no es compromet a la independència, és que no la vol, és que hi està en contra. Votem en conseqüència." (Alfons López Tena, Avui)

Kosova, estat independent

"D'ara endavant, un país pot segregar-se i convertir-se en estat amb els vots adients. Ho explicava el president del tribunal (TIJ), Hissahi Owada, i afegia que “la independència unilateral no viola la llei internacional”. I, per si no quedava prou clar, assegurava que “declarar-se independent és una qüestió política i, en cap cas, jurídica”." (Assumpció Cantalozella, el Punt)

L'Espanya impossible

"Fa gràcia, per no dir pena, el respecte que els mereixen les seves pròpies lleis. Davant la incontestable manifestació del poble català, ara resulta que tot es pot arreglar. I no, això no és així, això és fer trampa. En el país que somiem, la llei serà sagrada, evolucionarà com els temps, però no serà mai una excusa per mentir a ningú o per enganyar o confondre. La Catalunya possible que va esmicolar el 1936 la fúria infernal de militars colpistes o totalitaris de tot signe –enduent-se les bases culturals àmplies, populars, internacionals i cosmopolites que tan bé ha estudiat Quim Torra a Viatge imaginari a una Catalunya impossible– ha renascut a poc a poc amb la democràcia. La nostra arma invencible, la lliure voluntat d'un poble. " (Josep Maria Solé i Sabaté, Avui)

Nerviosisme independentista

"Potser no tothom sap que aquests pamflets -digitals o de paper- s'alimenten de diverses menjadores, quan no directament d'una mena de xantatge que es basa en "si no m'expliques què passa, publicaré això o allò o el de més enllà", encara que els citats això o allò o el de més enllà siguin, evidentment, pures invencions que només poden servir i aprofitar als enemics de Catalunya. Som a temps, encara, d'adonar-nos-en?" (Xavier Borràs, Nació Digital)

Catalunya és així, senyor ZP

"Això explica que en influents despatxos del món empresarial i civil de Catalunya més aviat poc separatistes no només es parli obertament de la independència o quasi com una possibilitat real de futur, sinó de l'endemà de la independència. O sigui, de qui governarà la Catalunya independent o quasi que estan dibuixant les enquestes i, encara que sigui per passiva, els editorials dels diaris d'ordre." (David González, Avui)

El fill de la minyona

"El món és així, uns neixen en un bressol daurat i la majoria en un hospital públic. Per això no m'estranya que Mas hagi anunciat que ell no permetrà exercir el dret a decidir si és president del govern (no som prou madurs) però que, en canvi, tan aviat sigui investit eximirà de pagar l'impost de successions al 6% dels catalans que encara l'han de pagar." (Sergi Sol i Bros, Avui)

Kosovë i nosaltres: una victòria compartida

"En primer lloc, deixa clar que res en l'ordenament jurídic internacional no pot servir per blocar un procés independentista. S'ha acabat, doncs, la broma de la integritat territorial, de la inviolabilitat de les fronteres o de la indissoluble unitat que esgrimia el constitucional espanyol. Aquestes frases rituals han perdut sentit d'un dia per altre i ara es veuen condemnades a ser pura retòrica o propaganda; potser ni això. En segon lloc, afirma una cosa encara més impressionant: que una declaració unilateral d'independència, és a dir: una declaració feta sense acord amb l'altre estat, amb l'estat del qual una part se separa, pot ser legal. [...] Ara, contra la manipulació que s'intenta fer aquesta vegada hi ha un argument incontestable: hi ha un text públic que tothom pot llegir i que, s'interprete com s'interprete, és rotund en la literalitat. I n'hi ha prou de demanar-los on són els paràgrafs que els donarien la raó, a ells. No en podran esmentar cap perquè no n'hi ha cap, simplement. I això és el que els fa tremolar de por.

Per cert: enhorabona." (Vicent Partal, Vilaweb)

Accordance with international law of the unilateral declaration of independence in respect of Kosovo

"The Court has concluded above that the adoption of the declaration of independence of 17 February 2008 did not violate general international law, Security Council resolution 1244 (1999) or the Constitutional Framework. Consequently the adoption of that declaration did not violate any applicable rule of international law." (Sentència del Tribunal Internacional de Justícia de l'Haia)

Si se puede ser independiente, ¿no se debería poder votar?

"Institucionalizar el derecho de autodeterminación, incluirlo en los respectivos textos constitucionales de los estados de derecho, es uno de los retos del Derecho internacional del siglo XXI. Hasta el momento, los únicos países que han dado ese paso lo han hecho en sentido negativo, es decir, para prohibirlo en vez de garantizarlo." (Editorial, Gara)

La capçalera

"El 10-J la gent va manifestar-se contra les institucions: el Tribunal Constitucional, una Constitució dissenyada per ofegar Catalunya i esdevinguda l'última ratio de la intolerància espanyola. Però també es manifestà contra uns partits que han perdut el sentit de la realitat i carreguen la seva retòrica amb evasives. Ara toca obrir un procés constituent, no perquè la sentència del TC mutili més o menys un text referendat pel poble, sinó perquè Catalunya s'atorga el dret de regir-se ella mateixa. Aquest fou sense cap mena de dubte el sentit majoritari de la manifestació, mentre que l'encarcarament dels polítics aferrant-se a fórmules atrabiliàries dóna una idea força clara de les opcions de futur de cadascú. Perquè, al marge dels interessos i vergonyes de cada partit, una cosa és indiscutible: quan un poble es manifesta amb la força amb què ho féu el català el passat dia 10, cal entendre que legisla." (Joan Ramon Resina, Avui)

Ara, judici a alcaldes i regidors bascos

"Ara que es tornen a obrir esperances de pau al País Basc, sense atemptats d'ETA des de fa un any i amb l'opció unilateral de l'esquerra abertzale per la confrontació democràtica pel dret a l'autodeterminació i la independència, sense violència ni ingerències, el judici a Udalbiltza serà també un judici a la justícia espanyola. Ja que donarà també la mesura de fins a quin punt els jutges del tribuinal d'excepció volen i poden contribuir a la distensió en el conflicte basc o opten, una vegada més, com van fer en l'anterior procés, per endurir la via repressiva." (Humbert Roma, Tribuna)

Esquerra i la solidaritat

"Anna Simó va dir ahir que Esquerra solament renunciaria a les sigles si era per a guanyar les eleccions. Doncs, d'això es tracta. Es tracta efectivament de guanyar les eleccions per proclamar la república. I això és així de senzill i així de difícil. I si Esquerra creu que això no és possible, aleshores m'agradaria que m'explicara en què es diferencia d'Artur Mas, quan diu que el país no és madur." (Vicent Partal, Vilaweb)