La ruptura del PSC i l'home dels nassos

"On rau, nens i nenes, la força dels grans homes que viuen, canten i treballen al bonic carrer de Nicaragua? Bingo! El PSC pot perdre la presidència de Catalunya sense problemes però, en canvi, no es pot permetre – de cap de les maneres - deixar de controlar els grans ajuntaments i la Diputació perquè, aleshores, s’esdevindria una tragèdia de dimensions colossals: adéu a la moma de tants i tantes, adéu a la substància que greixa les campanyes electorals, adéu a les parròquies dòcils i silents, adéu al pàrquing de càrrecs i col•laboradors, adéu a les empreses dels amics, adéu a les concessions dels coneguts i saludats, adéu a les xarxes de solidaritat ben entesa, adéu a un univers que, des de l’any 1979, no ha fet altra cosa que créixer i augmentar fabulosament, sempre a compte dels nostres impostos, sempre ampliant una maquinària basada en una lògica tant simple com inalterable: tot allò que pugui dependre de nosaltres, que no depengui de ningú més. " (Francesc-Marc Álvaro, Elsingulardigital)