"Un dissabte qualsevol, en un tren ple de gent platgera, un llatinoamericà de pedra picada cantant dues cançons en català d'una manera espaterrant, com si fos la cosa més normal del món. Com deia un altre cantautor, els temps estan canviant." (Matthew Tree, Avui)
dilluns, 2 d’agost del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
1 comentari:
Bona nit,
el cantautor que va dir això d'"els temps estan canviant", no sé pas qui era, però és ben clar que poc va afegir a la nostra cultura o imaginació. Cada vegada que passa un segon, un minut o una hora o més, els temps canvien, oi?
Bé,no cal ser tan estricte, i "els temps estan canviant" ha de ser una metàfora i, ara sí, el cantautor potser tenia raó, si el mot 'temps' fa referència al context històric.
El context històric té diversos components bàsics: els agents, els fets, els espais físics i no sé què més.
Els espais físics sempre canvien, obvi.
Els agents, no tant, només immigrants nouvinguts i nadons acabats de parir; la resta, els de sempre, més vells però els mateixos.
Els fets sí que han canviat, però no anecdòticament, un senyor que canta no és suficient per dir que els temps canvien. L'anècdota no és el general.
Si un americà canta en català ja és un fenomen nou, nou però excepcional, difícil de trobar o de veure; els emigrants, la major part, han acceptat com a natural a casa nostra el dret adquirit a la seva pàtria original, allà a Amèrica, de parlar argentí o xilè o qualsevol de les variants de l'espanyol que hi campen d'on vénen. Els hi costa, els sorprèn, descobrir que la llengua del país és el català i, de fet, massa d'ells agafen el vici,copiat dels emigrants espanyols i alimentat pels mitjans de comunicació de l'estat, de passar-se la vida sense voler fer servir el català amb excuses de mal pagador o amb orgulls fora de lloc. Copien, fent-ho així, el comportament d'autodefensa dels castellans que van arribar a ca seva, Amèrica, i mai no van respectar ni les llengües ni les cultures que van trobar-hi. Fan aquí com els castellans imperials que allí mai no han pogut ser ni ho seran. Els molesta això del català. No fa res, tenim experiències semblants acumulades de fa segles i ja veus, som com som.
Si Mateu Arbre, normalització de l'original anglès a la llengua catalana, vol comprendre l'evolució de la societat catalana i dir amb més contundència i certesa, tant per quantitat com per qualitat, que "els temps estan canviant", que observi com la gent catalana, cada dia uns quants més, van sortint, no pas de l'armari, sinó de l'atzucac on ens havien obligat de viure, i ja parlem de la independència del país, ja prohibim les curses de braus, ja farem que el català sigui la llengua de l'educació, la justícia i el cinema, o ja no ens afecten les crítiques interessades generades a l'estat espanyol.
Hi ha encara massa immadurs, cert és, però ja van canviant de parer, com els temps, estan perdent la por dels pares i les mares, que la tenien per imperatiu militar.
Vés per on, els temps estan canviant. I quan no?
Salut, República de Catalunya i a reveure.
Publica un comentari a l'entrada