Que no ens parlen com si no hagués passat res…

"Aconseguir el concert econòmic quan no s'han sabut defensar ni tan solament les competències exclusives? Quan ni tan sols se'ns reconeix el dret de disposar dels diners diferencials que podríem obtenir d'una major pressió fiscal? I què es pensa, que ens deixaran fer un referèndum sobre el concert econòmic? Seria tan difícil com fer-ne un sobre la independència. O és que ja no en tenim prou proves?" (Vicent Partal, Vilaweb)

L’hora dels adéus

"Els sobra orgull i els falta eficàcia. Que no ens estranyin doncs les exageracions amb la “roja”, perquè, com tots els països pobres, confien en salvar la cara gràcies als gols que algun jugador del Barça tingui l’amabilitat de marcar." (Isabel Clara Simó, el Singular Digital)

Malícia al país de les meravelles

"El columnista Jordi Barbeta, amb la seva habitual perspicàcia, ens avisa que la sentència del TC serà el punt de sortida i acte fundacional d'un nou Movimiento Nacional que farà servir la crisi econòmica com a argument per a acabar de destruir un autogovern que només va durar, en fase de projecte, des del 8 de maig del 80 fins al 23-F del 81." (Francesc Sanuy, el Punt)

El full de ruta

"Feu més per la independència en un sol dia Pau Casals que en set anys no ha fet el tripartit." (Pinós, el Matí)

De l'Estatut dels catalans, no se'n toca ni una coma

"Proclamem que Catalunya és una nació i ha de ser allò que els catalans vulguin. La voluntat del poble de Catalunya és sobirana i cap actuació judicial que la contradigui pot ser considerada un acte de justícia." (Editorial, el Punt)

Som una colònia

"Ens volien fer creure tota aquella grimègia del “pacte constitucional” i de pacte no n’hi va hacer cap. El pacte que tenim és la Constitución Española. La resta son contes de la vora del foc." (Antoni Maria Piqué, el Singular Digital)

Sentència: fi d'etapa

"Ara, precisament ara, és quan no hem d’oblidar tot el que s’ha arribat a dir sobre possibles sentències. No hem de perdre la memòria i recordar que des de Catalunya s’ha deixat ben clar que aquest Tribunal Constitucional és incompetent per emetre cap sentència, aquesta o qualsevol altra. I no només això. També se’l considera totalment desligitimat des d’un punt de vista moral. No ho perdem de vista, això. S’ha acabat una etapa. Per fi." (Anna Figuera, el Singular Digital)

Espanya ha dit adéu Catalunya!!!

"És tan absurd que ara la Constitució votada pel poble espanyol pot ser duta al Constitucional i ser declarada inconstitucional. Hem ofert la mà i ens l'han fet carpaccio. Ahir Espanya va triar fer-se independent de Catalunya. Unilateralment. En prenem nota." (Iu Forn, Avui)

Ací se separen els camins

"Però com a país també podem fer decidir que el despreci institucional amb que ens obsequia l'estat ens deslliura de cap pacte, escrit o no, amb Espanya. I ací, a partir d'avui, és on es bifurquen els camins. Es bifurquen marcant per un costat la via d'aquells que a qualsevol preu voldran mantenir-se dins l'estat espanyol i la via dels qui pensem que avui ja és més sensat i prudent proclamar la independència. El despreci a la voluntat popular per part de la màxima institució jurídica espanyola no és de cap manera una anècdota prescindible." (Vicent Partal, Vilaweb)

No ens cal unitat

"Aquest país ja sap, negre sobre blanc, què es pot esperar d'Espanya en un futur il·limitat en el temps. Així que, en aquest moment històric, el que calen són propostes, més que respostes. " (Salvador Cot, Nació Digital)

Carretero: «Autonomia o independència, ara hem de triar»

"Nosaltres, en una manifestació que no sigui per la independència, no hi tenim res a fer. Unitat per a què?" Joan Carretero va més enllà i assegura que ara el que cal fer és "dissoldre el Parlament actual i que sigui el pròxim Parlament el que decideixi si hem d'anar cap a la independència o no". (declaracions de Joan Carretero, Nació Digital)

La reacció no pot ser espasmòdica

"Una derrota de magnitud històrica perquè no només té un significat polític, sinó de ruptura del consens constitucional i de cancel·lació d’un projecte global espanyol. Ras i curt, representa una ruptura política i de projecte, un engany ètic i una humiliació col·lectiva." (Jordi Pujol, Centre d'Estudis Jordi Pujol)

López Tena: 'Amb això s'acaba l'autonomia'

"Respecte a una possible aplicació de l'Estatut esquarterat, Tena ha volgut deixar clar que l'Estatut quedarà 'com un gerro xinès per tenir a l'aparador'. 'No es pot aplicar, no s'aplicarà. Això és el final'. Per Tena, el resultat d'aquesta retallada deixa el text 'pitjor que amb l'Estatut del 79'. 'És el que tenen les sentències, un cop es dicten hi ha una part que guanya i una part que perd', ha reblat." (declaracions d'Alfons López Tena, Directe)

De ruptures i tancs. Resposta al senyor de Pinós

"Sabeu que un any abans de la independència, a Eslovènia, només la desitjaven, segons les enquestes, menys del 15% de la població?" (Quim Torra, el Matí)

Per què ens fan recollir signatures?

"Havent-se manifestat ja pel dret d'autodeterminació 600.000 persones, com s'explica que els nostres parlamentaris no s'hagin implicat directament en aquest procés, recollint el sentiment d'una part important de la població que s'ha mostrat clarament partidària de la celebració del referèndum?" (Carme Forcadell, el Punt)

Maduresa nacional

"Per què els estudis realitzats per economistes i empresaris sobre aquesta qüestió floten només en l’esfera semiunderground de la xarxa però mai apareixen en el debat polític real? Per què no parlen obertament dels 22.000 milions d’euros que se’n van i mai tornen senzillament perquè som una regió i no un estat, uns diners que tant bé anirien per a la millora del benestar social de totes, sí totes, les persones que viuen a Catalunya?" (Jordi Finestres, Nació Digital)

Per pagar, queda vostè

"Es tracta d'un equipament d'última generació, amb una de les pistes més llargues d'Europa (4 Km), capaç fins i tot de permetre l'aterratge de l'Airbus A380, l'avió comercial més gran del món. Les instal·lacions estan dimensionades per acollir un volum de dos milions i mig de passatgers l'any. Per gestionar-lo hi ha 91 treballadors directes, més uns 200 de les diverses empreses concessionàries. [...] El cas és que l'aeroport de Ciudad Real només té tres vols setmanals, que gestiona Ryanair gràcies a una subvenció pública." (Salvador Cot, Nació Digital)

CiU i ERC, en concert

"Els mateixos que ens van entretenir, durant mesos, amb les competències exclusives o excloents, amb l'ordinalitat i amb els drets històrics ens diuen que la pròxima legislatura exigiran el concert econòmic a l'Estat. Ho diu Artur Mas i, ara, s'hi ha afegit Joan Puigcercós. Ep, amb dos dallonses. I és curiós, perquè cap dels dos partits -per no parlar del PSC o ICV- no van atrevir-se a reclamar-ho durant el tràmit de l'Estatut, amb l'argument, també coincident, que no valia la pena perquè a Madrid no en voldrien ni sentir a parlar. [...]Per això, estem segurs que el dia que facin aquest gest de dignitat que ens han promès, quan a Madrid se'ls escapi el riure, Mas i Puigcercós seran els líders que ens portaran a un futur lliure, desvetllat i feliç. I nosaltres, el poble, aixecarem estàtues als que, amb coratge i gallardia, hauran despertat el ferro."(Salvador Cot, Nació Digital)

Sentència. Estatut. Inestable

"La sentència contra l'Estatut farà un estrip enorme, de conseqüències incalculables que van més enllà de les pròximes eleccions. L'Estatut que sortirà del Constitucional no serà ja l'aprovat pel poble de Catalunya en referèndum. Serà un altre, que ja no tindrà la legitimació d'aquesta aprovació, que les mateixes lleis espanyoles exigeixen. [...] Viurem per tant en la paradoxa: l'Estatut votat per la gent no serà vigent i ho serà un Estatut que no ha votat ningú, enlloc: ni en referèndum ni a cap Parlament. I les situacions paradoxals són inestables. Acaben decantant-se en una o altra direcció." (Vicenç Villatoro, Avui)

Tocar de peus a terra

"Em sembla clar que l'independentisme no s'ha de fer més il·lusions de les raonables i que un resultat discret no dirà res de la seva força futura. Hi ha campionats diferents, s'han de jugar tots, i una temporada no es guanya o perd en un sol títol." (Salvador Cardús, Avui)

Convergència i Secessió

"No entenc els miraments de l'Artur Mas a l'hora d'acceptar un referèndum d'autodeterminació, si és que aquesta planta li creix entre les cames." (Alfred Bosch, Avui)

La sentència del tribunal constitucional

"El control concentrat de la constitució a través d’un tribunal “ad hoc” comportava el perill que aquest òrgan embogís i esdevingués incontrolable pel principi democràtic o, dit d’altra manera, que aquest control arribés massa tard: “Quis custodiet ipsos custodes?”. Kelsen li replicava que les seves decisions havien d’ésser formulades en termes estrictament jurídics i Schmitt duplicava que la línia divisòria entre la justícia i la política era més conjuntural que estructural, bo i afirmant que “considerar com a desapassionada i apolítica la ideologia pròpia i com a polítics els problemes i opinions de l’adversari és un artefacte específicament polític”." (Pinós, el Matí)

Els mites de Jaume Gilabert

"Que ERC hagi derivat els seus referents institucionals cap a Montilla, per damunt (per exemple) de Macià, ja no és un tema que ens preocupi: tot són gustos. Però em pregunto quins actes d'afirmació nacional hi troben. Allò de «José Luis, te queremos mucho, pero queremos más a Catalunya?»[...] O potser és allò de combatre la desafecció envers Espanya, que tant preocupa el President? No serà un acte d'afirmació nacional el seu menyspreu per la recent consulta sobiranista a Cornellà?." (Jordi Cabré, el Punt)

A Catalunya li cal un pont

"Hem de demostrar que podem fer coses en les circumstàncies més complicades. Si no ho fem, hem perdut la dignitat i, amb ella, la condició de ciutadans lliures." (Miquel Giménez, el Debat)

Perill, nervis

"Ha estat un acte imprudent", va dir, i va afegir que l'accident no s'havia de barrejar amb la tradicional falta d'inversions a Rodalies. És a dir, ni a Renfe ni a Adif tampoc no se'ls pot dir res, segons Nadal." (Salvador Cot, Nació Digital)

Tintín a Castelldefels

"En el cas del TGV, per exemple, el disseny de les vies i les estacions fa impossible un accident com aquest. I, en termes de seguretat, ¿què distingeix un tren que pot anar a 300 Km/h de velocitat comercial d'un que arriba als 220 Km/h? El cas és que la línia litoral de Renfe és una font de problemes constants. Només cal preguntar als usuaris habituals, que s'han acabat convertint en autèntics especialistes en incidències ferroviàries. I això es deu a una desinversió crònica, ben coneguda i demostrada." (Salvador Cot, Nació Digital)

Independència madura

"El que importa és que els catalans votin i aprovin en referèndum la independència, que, com totes les que hi ha hagut al món, es fa sense trencar cap legalitat, anant de la llei a la llei, del regne d'Espanya a l'Estat català, establint una nova legalitat catalana que converteix en il·legal l'antiga espanyola." (Alfons López Tena, Avui)

Combatrem el PSC

"Cap dels actuals partits parlamentaris està disposat a fer un pas endavant a favor de la llibertat nacional del poble català, tots es troben còmodes amb l'actual statu quo i ho han demostrat els últims anys." (Carles Bonaventura Cabanes, el Punt)

El dia que vaig conèixer Laporta

"La naturalitat amb què els darrers anys el FC Barcelona ha tornat a representar el país, sense l'ambigüitat que hi esmerça, per exemple, el consistori municipal del mateix nom, no ha estat considerada normal per tothom. Amb Laporta el Barça esdevingué la màxima institució catalana, més popular a casa i més respectada internacionalment que la mateixa Generalitat. És per aquest èxit diplomàtic, viscut per alguns com una suplantació, que la seva presidència no podia estar lliure de controvèrsia, i per això també que arribés a un pas de patir una moció de censura que no s'ha plantejat, en canvi, al desastrós president del govern." (Joan Ramon Resina, Avui)

Puntcat, un exemple a seguir

"PuntCat és fruit de l’esforç d’un grup de persones que han dedicat moltes hores a intentar aconseguir un èxit per al país i situar-lo al món." (Mònica Sabata, el Singular Digital)

Saura, l'afectuós

"Suposo que la fe en l'actual sistema de Joan Saura es basa en un nivell d'optimisme personal molt infreqüent. La mateixa confiança en la bondat universal que va exhibir, fa sis anys, quan va sortir a rebre, a la plaça de Sant Jaume, el Bus de l'Estatut. Un vehicle que va voltar, durant tres mesos, per 62 municipis catalans, tot recollint les aportacions de 5.041 ciutadans -igualment optimistes, per cert- que es van traslladar a la ponència que redactava l'Estatut. No sabem si alguna d'elles està essent retallada aquests dies." (Salvador Cot, Nació Digital)

Lo de Flandes no es contagio

"Lo que en verdad se teme y se rechaza es cualquier nueva distribución del poder a partir de argumentos territoriales e identitarios. La mera posibilidad de tener que repartir el poder -de eso va el asunto- es algo que enciende todas las alarmas y anima todas las resistencias imaginables en los gobiernos de los estados." (Francesc-Marc Álvaro, la Vanguardia)

Al voltant de l'‘Adéu, Espanya?'

"Potser ha arribat el moment que els unionistes comencin a desgranar llurs legítims arguments a favor de continuar amb Espanya. Fóra bo que més enllà de proferir desqualificacions constants en contra d'aquells que estem a favor d'una Catalunya plenament sobirana, s'avinguessin a explicar els arguments pels quals pensen que això no ha de ser així. És el que fan els polítics i les institucions de societats occidentals realment democràtiques. Tan difícil és poder parlar d'aquesta qüestió amb el mateix respecte que es parla de la construcció del traçat del TGV o de les retallades que hi haurà en la sanitat?" (Miquel Calçada, Avui)

Grandeza y riesgo

"Sugerir que la nueva frontera del "derecho a decidir" de los catalanes está en el concierto económico, en vigilias de la sentencia contra el Estatut, parece una broma de mal gusto." (Salvador Cardús, la Vanguardia)

Indar politiko independentisten arteko akordioaren oinarri estrategikoak

"El pasado y el presente nos han demostrado que los nacionalismos español y francés no tienen ninguna intención de reconocer nuestra identidad nacional, ni permitir que nos desarrollemos conforme a nuestras necesidades. Esta es una lección para el futuro. Sin Estado propio tenemos el riesgo de perpetuar la imposición y la subordinación. Deseamos la soberanía para poder vivir en paz con los demás pueblos y desarrollar relaciones de solidaridad recíprocas. Euskal Herria está dispuesta a compartir su soberanía con otros pueblos en la construcción de la futura Europa, pero primero debemos ser soberanos ejercitando democráticamente nuestro Derecho de autodeterminación. Desde la subordinación no es posible construir nada en común. Por eso afirmamos que la constitución del Estado vasco no va contra nadie."(Eusko Alkartasuna y la Izquierda Abertzale, Gara)

Estúpida sentència

"Algú ironitzarà, en els llibres d'història del futur, sobre la creença de vuit senyors i dues senyores que es pensen que poden liquidar una nació per la mateixa via que Gustau III." (Salvador Cot, Nació Digital)

O Albània o Noruega

"Vodafone paga tot l'impost de societats a Madrid [...], a pesar que una fracció molt notable del negoci té lloc a Catalunya, que és on es liquidaria si fóssim independents. Quan s'hi inclouen aquests impostos, l'espoli passa del 9% al 14%. Però hem de créixer un 16% [...] perquè, quan ens treguin el 14%, tot just aconseguim no decréixer. I aquest creixement s'obté un any sí i l'altre també, car l'espoli no descansa, però un any sí i l'altre també desapareix. [...] Per contra, si l'espoli no es produís, la base des de la qual creixeríem cada any seria un 16% més gran que l'anterior. I llavors és la màgia dels interessos compostos [...] la que faria que la diferència d'ací a vint anys entre el nostre futur com a nació espoliada i el que tindríem si ens traguéssim aquest jou de sobre, fos tan radicalment diferent: d'albanesos a noruecs." (Cesc Batlle, el Punt)

Tan madur que ja fa olor

"Alguna cosa fa olor a Dinamarca quan els dos grans partits han de sortir en tromba a tranquil·litzar les forces vives de l'unionisme. Però la realitat, com dèiem, és tossuda, i no és cap diari sospitós de vel·leïtats separatistes, sinó El Periódico, qui publica una enquesta en què el sí a la independència obté una majoria més que sòlida enfront del no. Cantin papers i mentin barbes, senyors." (Sebastià Alzamora, Avui)

Els avantatges de la monarquia

"L'error que va ser la transició postfranquista ens ha vacunat contra aquesta mena de jocs de mans de mal gust. Si lluitem per la llibertat és per aconseguir una democràcia plena. I això vol dir un sistema republicà." (Carles Castellanos, el Punt)

Hi ha prou no?

"Per quina raó els partidaris del no es poden atribuir l'abstenció?" (Salvador Cot, Nació Digital)

El referèndum per la independència

"Pot algun dels partits que han votat ara a favor de la seva tramitació votar-hi en contra quan arribi al ple del Parlament? Tècnicament sí, però políticament serà impossible si inundem el Parlament de Catalunya amb centenars de milers de signatures que demostrin que la voluntat d'independència és implacable." (Uriel Bertran, Avui)

El general López Tena

"Ahir, un matrimoni gran sortia de votar d'un col·legi electoral. D'una hora lluny es veia que la dona ho havia fet amb una mica de por i per no contrariar el marit. A la porta es van trobar el rector de la parròquia, que entrava. «Vostè també vota, mossèn?» «Si no ho fem nosaltres, qui ho farà?» La senyora va respirar com es respira quan t'has confessat i t'han donat l'absolució." (Manuel Cuyàs, el Punt)

Televisió i independència

"Una majoria social –i electoral!– a favor del sí és avui impensable sense un ampli suport de la televisió." (Josep Gifreu, Avui)

Catalunya immadura?

"El candidat de CiU hauria també de definir què farà una vegada la consulta determini que la majoria dels catalans volen un sistema de finançament que no els perjudiqui. Si es limita a portar la proposta al Parlament o al govern espanyol, l'esforç no paga la pena." (Vicent Sanchis, Avui)

Doctor, què em passa? Veig quillos a tot arreu

"El planxa amb la mà. El doblega per la meitat. El desa amb mimo. Aquest ritme. Aquest tempo. Aquest: “uf, això és seriós, uf, això costa, uf, cal cuidar-ho”. Uf, que diferent. Uf, no és idèntic. Als quillos tot els surt disparat, tot vola, res torna. Pel xaval de la botiga tot aterra, tot es queda." (Francesc Canosa, el Singular Digital)

Convicció... o inèrcia?

"Suposi que el Quebec ja fa anys que és un Estat independent. En aquest Quebec independent, hi hauria un referèndum sobre si hauria de tornar a ser una província de Canadà. En aquest cas, vostè votaria: a) Tornar a ser una província de Canadà; b) Que el Quebec independent continués essent independent. Curiosament mentre a la pregunta antiga els independentistes eren un 35%, amb la nova formulació un 49% no tornarien a casar-se amb el Canadà i continuarien essent independents. [...] Per tant, sembla ser que, si més no entre els indecisos a realitzar el divorci, n’hi hauria molts a qui segurament faria mandra el procés secessionista, però si avui fossin divorciats no es tornarien a casar pas amb el Canadà." (Marc Sanjaume, Tribuna)

Més Estatut, més Espanya

"Clama al cel, per tant, que Convergència digui que la seva prioritat és la defensa de l'Estatut. L'Estatut, estimats senyors, és la mort de Catalunya. I vosaltres, just quan som a la vora de l'abisme, ens parleu de l'acomodació en aquest abisme." (Víctor Alexandre, E-notícies)

España y el perdón

"Señala que «el actual Gobierno de España es heredero del Gobierno de la República». Permítame que discrepe. Los símbolos del Estado que gobierna, valga la redundancia, son los franquistas (bandera, himno, moneda hasta la llegada del euro...). Las Cortes franquistas votaron su transformación y provocaron un proceso de «reforma» del Estado, que no de «ruptura»."(Iñaki Egaña, Gara)

Del Bloody Sunday al president Companys

"De nou, i són ja tantes vegades!, veiem amb tota claredat la diferència entre un estat de llarga tradició democràtica i Espanya. Mentre allà la veritat és important, ací, per damunt de la veritat i de la raó, hi ha l'aparença formal de l'estat, fins i tot la de l'estat nascut de la insurrecció franquista, de la qual prové aquest que tenim avui." (Vicent Partal, Vilaweb)

I una setmana després, la guillotina convergent a la IP

"M'agradaria saber si realment puc interpretar que CiU, quan es voti la IP al Parlament, votarà que no." (Xavier Mir)

Enyorarem Laporta

"Es veu que dir que ets independentista és fer política mentre que fer veure que ets una mica de tot i no gaire de res no ho és." (Víctor Alexandre, el Singular Digital)

L’amenaça de les eleccions simultànies

"És l’amenaça d’eleccions simultànies real? Si l’economia anés bé i el PSOE hagués dut l’Estatut a “bon port”, probablement sí. I, per tant, l’abstenció convergent (sense contrapartides) es podria considerar justificable. Però, en una situació com l’actual, de naufragi complet del projecte socialista, l’amenaça d’eleccions simultànies sembla anar en direcció completament contrària: la pèrdua per part del PSC-PSOE tant de Catalunya com del govern espanyol d’un sol cop. Diguem-ho d’una altra manera: aquí és el govern Zapatero el que es troba en una situació delicadíssima. I és l’oposició catalana la que es troba en posició de forçar els canvis necessaris en interès del nostre país." (Carles Boix, el Singular Digital)

Esquerra, la conservadora

"Com si les consultes fossin la causa de l'esfondrada d'Esquerra, les acusa d'haver faltat el respecte al seu partit mentre amaga que primer les van menystenir fins que la volada que a poc a poc va agafar la d'Arenys de Munt els va fer canviar d'actitud." (Víctor Alexandre, E-notícies)

Espanya bloquejada

"Ara, a diferència del que es pensava el 1978, l'extrema dreta que nia dins del PP té, de facto, poder de veto sobre qualsevol reforma institucional d'abast. Per això avui qualsevol intent de reforma a Espanya està condemnat al fracàs: els materials molt rígids són més fàcils de trencar que no de doblegar. Els nostres federalistes n'haurien de prendre nota." (Jordi Muñoz, Avui)

L'Espanya destruïda

"Aquest procés es produirà en un pols amb una Espanya deprimida, novament acomplexada, infestada de febleses i davant d’una sensació general d’enfonsament i de canvi de cicle propera a la síndrome que va envair els espanyols el 1898, quan el desastre de Cuba va accelerar la descomposició del règim de la primera restauració borbònica." (Hèctor López Bofill, Avui)

Dues democràcies

"Identificar l'altre en el seu caràcter de democràcia assentada és portar el diàleg a un nou marc. Perquè demana a l'altre que assumesca aquest respecte a la voluntat popular com a patró central del debat, perquè emplaça en la democràcia compartida i comuna la solució dels problemes, sabent que en el marc de la Unió Europea aquest és el llenguatge coherent i comprensible." (Vicent Partal, Vilaweb)

Res a fer

"Segons la resolució de l'expedient, «utilizar los conceptos ‘nación' o '‘nacional' aplicados a Cataluña supone tanto como aludir a las ideas de independencia o autonomía de Cataluña, defendiéndolas o reclamándolas de forma inconcusa». La revista va ser multada amb 50.000 pessetes i no hi va haver res a fer. Han passat quaranta anys [...] però en això de la nació som exactament on érem i portem al damunt el mateix estigma «de forma inconcusa»." (Narcís-Jordi Aragó, el Punt)

Raons ocultes

"Oriol Pujol, [...] que és qui ha advertit de la perillositat de generar falses expectatives amb el referèndum, no ha semblat gens preocupat per la frustració que genera no ser-ne d'independents, o per les falses expectatives creades a l'entorn d'un Estatut a punt de ser dinamitat. [...] El més escandalós de tots, ha estat l'intent profundament antidemocràtic del govern de Catalunya, en connivència amb el principal partit de l'oposició, de posar en marxa tota mena d'estratègies dilatòries per tal que el Tribunal Constitucional no dicti sentència. Protestem pel vergonyós retard del Tribunal, però llavors es fa filibusterisme jurídic per tal d'estalviar-se el problema d'explicar als ciutadans, abans de les eleccions -i liquidat el nou Estatut i part del vell-, com pensen dibuixar un nou horitzó alhora plausible i ambiciós per a Catalunya. ¿Per què no parlen clar, i expliquen les veritables raons de les seves decisions?" (Salvador Cardús, Avui)

L'independentisme bull

"Hi ha la certesa, segons algunes filtracions, que el Tribunal Penal Internacional sentenciarà en contra de l'Estat serbi en el cas de Kosovo i trencarà així el principi d'unitat territorial. Es pot confirmar que el dret a l'autodeterminació dels pobles estarà jurídicament per sobre. Que seria el mateix que dir que la decisió de Catalunya estaria per sobre de la Constitució espanyola. (Pep Lloveras, Avui)

Bafana bafana

"La pregunta que uno se plantea en estos días es cómo escapar a las vuvuzelas desafinadas de los medios de comunicación estatales, comarcales, locales, comunitarios, que han decidido llevarnos los ruidos de sus ambiciones patrióticas hasta la extenuación. [...] ¿Dónde nos refugiamos de estas tormentas? ¿Qué debe suceder para que rebajen sus discursos, sus gritos, sus opiniones absolutamente ligeras que descubren una ideología repugnante?" (Raimundo Fitero, Gara)

Les Démos sont morts... Vivent les Démos!

"Les Démos n'ont pas eu la maturité politique pour refuser ces divisions en interne et garder son indépendance, ce qui a considérablement affaibli la force militante de ce mouvement. Il a tout de même le mérite d'avoir aidé à la popularisation de causes justes, en maniant humour et détermination." (Antton Etxeberri, Gara)

Caparruts, invisibles, necessaris

"Avui, tots els partits de les ràdios catalanes es fan en català. Gràcies a tots els jordimirs anònims, caparruts, invisibles i necessaris." (Ramon Solsona, Avui)

Joan Ferran, humorista

“La paguem entre tots els ciutadans de Catalunya i [...] ens costa un bons calerons. Com ja es poden imaginar, parlo de TV3”. Clap, clap. Això ho diu un diputat al Parlament del PSC... Vull dir que a ell també el paguem entre tots. O no? El paguem entre tots perquè pugui dir aquestes coses. [...] Pel Sr. Ferran TV3 costa diners, massa diners pel que emet. Ara bé, no ens costa diners pel que fa, pel que diu, pel que representa ell, oi? No em cansaré de repetir-ho. Aquí està el genocidi: uns sí, els altre, no. Aquí hi ha la mentida. M’he passat molt anys investigant i he pogut treure a la llum que durant els anys vint i trenta Catalunya va tenir un projecte televisiu i audiovisual al rebuf dels països més avançats. Projecte dinamitat per la Guerra (però clar, això per ell no és important). [...] I és que la falsedat ha estat, continua sent, que els franquistes, el 1956, són els que creen la televisió a Espanya. Una altra faula, una altra mentida." (Francesc Canosa, el Singular Digital)

El missatge de fons d'"Adéu, Espanya?"

"Catalunya, malgrat la seva profunda cultura democràtica, és víctima d'aquest sentit totalitari de la vida tan espanyol. Per sort, [...] el documental de Genovès posa en evidència tot això, per bé que allò que el fa encara més valuós i reeixit és el missatge subliminar que transmet. Un missatge que dinamita el galdós discurs de la por tot palesant la impossibilitat d'una repressió armada per part d'Espanya contra la independència de Catalunya en el context de la Unió Europea." (Víctor Alexandre, E-notícies)

Les èlits emergents a Catalunya són independentistes

"Per al nou independentisme, aquestes eleccions arriben un any abans del que aniria bé. Necessita temps per madurar. Jo crec que hi ha generació de persones entre 35 i 45 anys que lideraran el moviment, que hi són, però que ara tot just es comencen a veure." (Salvador Cardús, Catalunya Oberta)

Padània

"Fa poques setmanes, en aquest mateix diari, un bon senyor, doctor en història, assegurava que "Abans es tendia a buscar un Kennedy català [¿?]. Ara el referent no és el Quebec ni Escòcia, és el nord d'Itàlia, la Lliga Nord." Que Santa Llúcia li millore la vista." (Joan F. Mira, Avui)

Virtuts de president

"Pujol fa molt de temps que és discret i bàsicament, quan parla, suma, al seu partit i a la institució que va representar durant vint-i-tres anys. Per responsabilitat. Un reconeixement que cal regalar-li sense embuts aprofitant que compleix la vuitantena. Les virtuts són les virtuts, són necessàries, i cal reconèixer-les quan hi són i a qui les té." (Toni Aira, Avui)

Fet, era impossible!

"Depèn, en aquesta fase, del nombre de signatures de les persones que en procediment oficial reclamen votar sobre la independència. És el primer referèndum oficial que celebrarem, indirectament, perquè el nombre de signants acredita que com a mínim totes aquelles persones voten sí al reconeixement del dret d'autodeterminació i reclamen exercir-lo." (Alfons López Tena, Avui)

Ofrenar noves glòries a Madrid

"Després de tanta història i resulta que només la molt sensata i xicoteta Caixa Ontinyent queda com l'única entitat veritablement valenciana." (Vicent Partal, Vilaweb)

Un conill anomenat Ferran Mascarell

"Però qui remena les cireres, és a dir, Nicaragua, sap que cal fer passar bou per bèstia grossa, i que si volen competir amb en Trias han de fer veure que tenen un candidat catalanista." (Miquel Giménez, el Debat)

Indissoluble

"Una: hi ha qui pensa que això de la unitat d'Espanya és un principi previ a la democràcia, que la indissolubilitat d'Espanya és una veritat metafísica, que no està sotmesa al criteri de les majories i que per tant no té objecte preguntar sobre això. És així i punt, en pensi el que en pensi la gent. L'altra hipòtesi és la que em sembla més encertada: hi ha temes en què la gent només es planteja la resposta quan li fan la pregunta. És a dir, preguntar sobre la possibilitat de la independència fa independentistes. O en descobreix. Fer un referèndum, sigui quin sigui el resultat, obre un camí. I és això el que no volen." (Vicenç Villatoro, Avui)

Ni quartos ni respecte

"Finalment, després de nombrosíssimes i llarguíssimes negociacions, es va vendre com a gran cosa que dels 15.000 ó 19.000 milions d’euros que van cap a Madrid i no tornen, en tornessin uns 3.000. Gran èxit!"(Albert Ransau, el Matí)

Una república vasca

"Si esa organización se caracteriza por su número y presencia en la calle, de la mano de sindicatos, universidades, asociaciones de vecinos, presencia masiva de la mujer, instituciones deportivas y otras variadas formaciones colectivas, ¿podría Madrid hablar ridículamente de una maniobra de «la banda» o de un nuevo artificio del «entorno»? En esa organización republicana han de caber todos los que componen la sociedad vasca movidos por un único motivo inicial e histórico: el logro de una nación libre."(Antonio Alvarez Solis, Gara)

Espanya i la deriva turca

"Després d'un procés de transició que ja ningú no gosa qualificar de modèlic, el fracàs del procés de la memòria històrica és la prova fefaent de les continuïtats entre 1939 i 1977." (Xavier Díez, el Punt)

Rigor i obsessió

"Espanya vol fer un túnel per la banda de l'Aragó que, al vessant nord, no empalmarà amb res." (Vicent Partal, Vilaweb)

Independentisme ingovernable: una llum al final del túnel?

"Qui va decidir fer el documental sabia que se la jugava però el salt no ha estat al buit i la xarxa ha funcionat. Amb aquesta audiència i suport ciutadà, es pot anar amb el cap alt i ben alt. Caldrà estar atents per veure si es tracta d’excepcions o bé d’un canvi de tendència que permeti aprofitar al màxim totes les energies sobiranistes." (Roger Buch, Tribuna)

Inundar amb signatures

"És molt important de cara a Europa que el suport a la iniciativa siga multitudinari i que Espanya no puga adduir cap defecte jurídic o de forma. Perquè aleshores, si ho aconseguim, el tauler de joc canviarà definitivament i la Unió Europea ja no podrà mirar a una altra banda mai més. Imaginem que no aconseguim tres-centes mil signatures, sinó cinc-centes mil. Imaginem que arribem al milió. Tot depèn únicament d'allò que sigam capaços de fer." (Vicent Partal, Vilaweb)

'La solución federal'

"Quan TVE, que també paguem tots, emeti el programa La solución federal i sapiguem els federals que hi ha a Espanya, llavors comptem els nostres." (Vicent Sanchis, Avui)

Puigcercós / Rubén Blades

"La vistosa fraseologia de Carod amagava un partit que, l'any 2003, encara no podia assumir tasques de govern perquè no disposava de prou persones preparades per fer-ho."(Ferran Sáez, el Singular Digital)

L’aversió a l’“Adéu, Espanya?” de TV3

"És un documental que ha assolit, si més no, tres objectius: mostrar l’existència de processos similars en diferents llocs del món, explicar que la independència dels pobles, com la de les persones, és un fet natural, no pas anòmal, i advertir que, dels quatre estats a què al•ludeix, només Espanya no reconeix aquest fet. Espanya nega l’existència nacional de Catalunya perquè sap que sense nació catalana no hi ha poble català, només poble espanyol. [...] I, és clar, ningú no es pot independitzar d’ell mateix. Doncs bé, el documental de Dolors Genovès desemmascara aquest absolutisme i, en comparar l’actitud espanyola amb la del Regne Unit, Dinamarca i Canadà, posa en evidencia que l’anomalia és Espanya, no pas Catalunya." (Víctor Alexandre, el Singular Digital)

Joan Ferran, TV3 i els federalistes

"M'agradaria veure'ls explicar la seva experiència en horari de prime time a TV3. Que ens diguessin, en directe i per esborrar qualsevol dubte que, a Madrid, que té 4 milions d'habitants, el nombre de federalistes és exactament zero." (Francesc Puigpelat, Catalunya Oberta)

La política nacional dels no nacionalistes

"Quant a l'acció presidencial de Joan Laporta, ell mateix ha contestat això: "Mai no he utilitzat el Barça per fer política. Com a president sí que he utilitzat el club com a instrument per fer país, i ho continuaré fent fins al darrer dia d'exercici del meu càrrec. Presidir el Barça és una manera més de defensar els drets i les llibertats de Catalunya"." (Víctor Alexandre, E-notícies)

Al Barça: imatges i paraules

"Pensin que si s'accepta ara un nuñista l'any que ve podria tornar al Círculo de president en Lara, amo de la división blanquiazul dels periquitos, i que podria automàticament assumir el control dels diners del Barça." (Francesc Sanuy, el Punt)

Hacia la independencia

"La legalidad española no lo permitirá jamás. Por tanto, llegado el momento, no deberá hacerse a través de esta última, sino a pesar de ella, contando con complicidades y observadores internacionales." (Ferran Requejo, la Vanguardia)

Ara som neoliberals

"Per cert, El Periódico ja ha eliminat el .cat de la seua web i quan lliges la versió catalana passes a ser es_ca o siga 'espanyol en català'. Cap dubte?" (Vicent Partal, Vilaweb)

Majories presumptament democràtiques

"No és temerari afirmar que una reforma constitucional que ara qüestionés el model territorial espanyol desembocaria en una retallada unitarista." (Vicent Sanchis, el Singular Digital)

A reveure, Espanya!

"Menys conegut, però no menys pertinent per als temps que corren, és un escrit del mateix Joan Maragall del 1895 [...]: “El pensament espanyol és mort. No vull dir que no hi hagi espanyols que pensin, sinó que el centre intel·lectual d’Espanya ja no té cap significació ni eficàcia actual dintre del moviment general d’idees del món civilitzat. Per això, nosaltres que tenim cor de seguir dintre d’aquest moviment general, hem de creure arribada a Espanya l’hora del campi qui puga, i hem de desfer-nos ben de pressa de tota mena de lligam amb una cosa morta”. Maragall, en el seu text, s’adreça a la intel·lectualitat catalana i adverteix dels perills dels afalacs de Madrid als nostres artistes i escriptors, als quals s’intenta seduir aprofitant els seus possibles desenganys en la terra pròpia. El poeta alerta que “en aquesta suggestió hi ha un gran perill per la nostra independència intel·lectual”." (Salvador Cardús, Avui)

Hola, Espanya

"I quan les dues es trobin pel carrer, es miraran i es diran: “Hola, Espanya, bufona; caram, et trobo més prima; que no menges prou?”, seguit d’un “No, Catalunya, reina, és que ara m’obliguen a fer règim per afrontar la crisi”... “Doncs nena, et prova!”. I un “Escolta, quan sortirem plegades de compres?”, per acabar amb un “Quan vulguis, però a mitges, que ara ja no barregem comptes.” I tan amigues." (Alfred Bosch, Avui)

David creix, Goliat tremola

"David ha de créixer. Necessita guanyar més complicitat dins i fora de l’estat. Calen cosins de Zumosol. I cal generar un procés d’independència prou potent i articulat per guanyar la consulta d’autodeterminació a la primera." (Xavier Fähndrich, el Singular Digital)

Debats normalitzats

"Entre els valors distintius que han fet que el discurs de TV3 no tingui res a veure amb els de les altres televisions de l'Estat han tingut un paper clau els documentals periodístics que han fet sortir a la llum realitats complexes de la història i la política." (Àngel Quintana, el Punt)

Ares y los sicofantes

"Con el cambio de paradigma se pretende traspasar la iniciativa al pueblo, que participe en tareas que corresponden a las Fuerzas de Seguridad del Estado que, por los motivos que imaginamos, tenían una imagen totalmente deteriorada." (Julen Arzuaga, Gara)

Rugbi, futbol, USAP i política

"Als anys seixanta a les grades de l'USAP no hi havia ni una senyera, i només un parell als anys setanta. Avui n'hi ha centenars. [...] I l'USAP és l'únic equip del Top 14 que és bilingüe tant en la retolació del camp com als anuncis oficials de megafonia... Si, com la guerra, l'esport és la continuació de la política per altres mitjans, és evident que l'USAP i els seus seguidors també fan política, tot i que de manera notablement inconscient." (Joan Lluís Lluís, el Punt)

Adéu

"Les actituds del Canadà, la Gran Bretanya i Dinamarca també s’assemblen: no els fa cap gràcia la secessió, voldrien convèncer als qui se’n volen anar que no els convé, però creuen que s’ha de respectar la seva decisió democràtica. En aquest joc de miralls i de semblances, només hi ha havia una cosa que desentonava: Espanya. [...]No sortia una Catalunya rara. Sortia una Espanya rara." (Vicenç Villatoro, Avui)

Deixin d'emprenyar

"Som grandets i sabem que no hem de creure tot el que surt a televisió, però no podem tolerar que vostès ens vinguin a fer dirigisme polític. De la mateixa manera que servidor no mira els partits de la roja perquè entén que fomenten el nacionalisme, vostès poden no mirar el documental. I deixin d'emprenyar." (Jordi Palmer, Avui)

Adéu, TV3 regionalista?

"I pensar que fa uns mesos, el dia de la consulta independentista d'Arenys de Mar, TV3 va fer la Marató i no en va parlar en tot el dia més que un minut als informatius!" (Astrid Bierge, Catalunya Oberta)

La «sociovergència» soterrada

"El sumari, amb aquella abundància de noms, traça el mapa d'una mena de sociovergència soterrada, una sociovergència a les clavegueres, inconfessable, en algun cas clarament delictiva i en d'altres amb tot de complicitats i veïnatges perillosos." (Miquel Pairolí, el Punt)

Sorpresa

"Astora que havent-hi tanta gent que podrien jutjar post mortem el lleig caiga únicament en el pobre Rubianes. Fa pensar, certament." (Vicent Partal, Vilaweb)

I Rubianes, què en pensa?

"–Hòstia nene, ¡no me jodas! I ara què haig de fotre? Tu creus que per anar a recollir la sentència hauré de ressuscitar o què?" (Iu Forn, Avui)

Per Espanya

"Jo diria que amb el pressupost del ministeri d’Igualtat i la rebaixa del sou dels monarques (Marivent podria convertir-se en una casa de turisme rural, si els costés de pagar) ens posaríem força al dia. I ja sé que és un sacrifici, però els patriotes de veritat per Espanya ho fan tot." (Empar Moliner, Avui)

La fi de la crisi

"Un nou Estat català serà vist per importants grups empresarials internacionals com a una oportunitat per establir-se aquí, per una banda perquè hi haurà moltes inversions per fer derivades de l'eliminació de l'espoli fiscal i del dèficit acumulat de tants anys d'arraconament clarament premeditat, però per una altra perquè entendran que pocs llocs d'Europa ofereixen una tradició empresarial com la nostra, un alt de coneixement tecnològic, algunes de les millors escoles de negoci del món, i una situació estratègica al sud d'Europa." (Joan Canadell, el Punt)

És el centralisme, estúpid!

"El que els molesta és que siguem." (Jordi Grau, el Punt)

Eleccions i dret a l'autodeterminació

"Un desllorigador important a aquesta situació, el dóna un dictamen del Tribunal de les Nacions Unides dient que a les consultes d'autodeterminació hi ha de votar el poble que no té estat propi i no el conjunt de la població; i que la part de població que ja té l'estat de la seva nació no és subjecte del dret d'autodeterminació. Per això cal un cens nacional del poble català, a fi de ser pres com a subjecte de dret internacional i no ser considerat, només, una part del poble espanyol. Un cens d'inscripció voluntària, com a França i als Estats Units, per exemple, on no pot votar a les eleccions tota la població de dret i només voten les persones que s'hagin inscrit prèviament per votar. [...]Ho volem aprofitar?" (Albert Bertrana i Bernaus, el Punt)

Espanya, invitada d'honor a la fira de Nova York

"Dit en altres paraules: ells no ens volen als seus catàlegs però exigeixen estar en els nostres. I encara, si pares l’orella, sentiràs que et diuen que la llengua espanyola vol dir llibertat i la llengua catalana vol dir imposició i talibanisme." (Isabel Clara Simó, el Singular Digital)

Significats

"La RAE considera la possibilitat d'aprovar una definició de 'nacionalitat' completament desvinculada de 'nació', un artifici insòlit des del punt de vista lingüístic." (Vicent Partal, Vilaweb)

La pinacoteca (nacionalista)

"Suposo que si l’anònim galerista va al Museu Dalí, on hi ha obres del pintor Salvador Dalí, que és empordanès, trobarà que és un museu en clau ultranacionalista. I val més que no vagi mai a segons quin museu nord-americà, on hi ha sales senceres dedicades a l’art romànic (nacionalista) català. Els imputats en altres trames que vulguin col·leccionar art faran bé de comprar quadres de pintors com Andy Warhol, per exemple, que està lliure de tota sospita nacionalista perquè va néixer a Pittsburg." (Empar Moliner, Avui)

Font Vella la llengua afusella

"És important que prenguem consciència de l’immens poder que tenim i que ens mantinguem ferms en aquesta qüestió. Oi que volen els nostres diners? Doncs diguem-los que sense català no hi ha diners." (Víctor Alexandre, el Singular Digital)

Silenci nacional

"Per a ells, mai serà el moment. Ni castigats per l’atur ni feliços amb l’opulència. El moment dels altres, no cal dir-ho. El seu és etern." (Vicent Sanchis, Avui)