La sentència del tribunal constitucional

"El control concentrat de la constitució a través d’un tribunal “ad hoc” comportava el perill que aquest òrgan embogís i esdevingués incontrolable pel principi democràtic o, dit d’altra manera, que aquest control arribés massa tard: “Quis custodiet ipsos custodes?”. Kelsen li replicava que les seves decisions havien d’ésser formulades en termes estrictament jurídics i Schmitt duplicava que la línia divisòria entre la justícia i la política era més conjuntural que estructural, bo i afirmant que “considerar com a desapassionada i apolítica la ideologia pròpia i com a polítics els problemes i opinions de l’adversari és un artefacte específicament polític”." (Pinós, el Matí)