La metàfora

"Parlen de “patriotisme cívic” com l'únic possible en un país de forta immigració: és donar als nouvinguts (de totes les èpoques) el protagonisme que automàticament es nega als autòctons i als que van esdevenint catalans al llarg dels anys. Com si l'emoció catalana no pogués ser compartida, o com si no fos justa, al costat d'un projecte polític que, com tots, ha de ser argumentat i racional. El patriotisme és identitari, perquè ha de tenir un compromís amb la identitat del país, igual que el projecte, més ample i polític, ha de servir per aglutinar també la gent que estigui fora de la identitat! Independència sense identitat? És que només hem d'aspirar a ser més rics?" (Patrícia Gabancho, Avui)