Aquesta remor que se sent

"La Vanguardia té les àncores ben fermes en les profunditats de la societat catalana, sempre a recer de les inclemències, sense arriscar-se a salpar mar endins per tal de no quedar a mercè dels temporals que remouen la superfície. Però la insistència i la intensitat de les darreres garbinades podrien estar deixant en fals el seu ancoratge. Més del que ells voldrien i més dels que nosaltres ens pensem. No oblidem que, com a butlletí del Club dels Immobilistes, La Vanguardia és una màquina pesada, lenta i poruga. Les seves maniobres no poden ser perceptibles a primer cop d'ull. Però si escoltem atentament potser sentirem la remor metàl.lica de les seves cadenes. Potser estan recollint àncores perquè, entre puro i puro, els 400 i el seu full parroquial comencen a descobrir que hi ha ports millors on amarrar els seus interessos."(Ricard Vaqué, directe.cat)