La instantània del 13-D

"De vegades la història passa i els homes, tancats dins l'estretor de l'ambició personal, no la veuen venir. A la llum del 13-D, la fotografia del govern en un vagó de metro fa impressió de vellúria. Són figures del passat. No és possible mantenir-se eternament en contradicció amb l'estat objectiu de les coses. Quan s'és conscient d'una contradicció i es persisteix en una determinada actitud, cal modificar la idea que es té de la realitat, eliminar-ne els aspectes molestos. Aquesta ha estat durant molts anys la tàctica dels socialistes, amb la seva curiosa versió de la "Catalunya real", de la Barcelona "cosmopolita" i d'un "catalanisme" junyit a la voluntat, mai contrapuntada, de l'amo espanyol. Però heus aquí que apareix un fet inajornable: el país negat i pretesament superat per un "no-nacionalisme" d'obediència espanyola els dóna una lliçó de civilitat i democràcia, reivindicant un horitzó obert davant l'horitzó tancat i barrat per Madrid i ara també per Barcelona. (Joan Ramon Resina, Avui)