La qüestió espanyola

"[...]Si som una nació, la pregunta més lògica no és ¿per què la independència? La pregunta que ha de trobar resposta és ¿per què la dependència? O tal com ha anat el tema de l'Estatut, sembla obvi que no té sentit parlat de la qüestió catalana. De Barcelona estant, ja només té sentit parlar de la qüestió o del problema espanyol. I ja no té cap mena de sentit parlar de l'encaix de Catalunya a Espanya. El que es podria plantejar, encara que pugui semblar una provocació, és l'encaix d'Espanya a Catalunya." (Enric Marín i Otto, el Punt)

Una ciutat intel·ligent

"L'ajuntament estava, i està, obligat a aportar contingut simbòlic per desfer l'empat entre les dues cultures principals. Això no s'ha fet a favor de la identitat catalana i és una omissió greu. El projecte socialista se sent cridat a defensar l'espanyolitat de Barcelona sense dir-ho, perquè no queda bé explicitar-ho, no fóra correcte. Aleshores apareixen invents com ara el cosmopolitisme, entès no pas com una relació amb el món sinó com una relació amb el castellà." (Patrícia Gabancho, Avui)

La gran aixecada de camisa

"Els tribunals, TOTS els tribunals, han d’acatar la voluntat sobirana del poble emanada dels seus Parlaments. Doncs no senyor. A aquesta Espanya que “is different” hi ha un organisme que diu que la sobirania popular pot esdevenir llei o no, o sigui que, en definitiva és un tribunal i no el poble el qui decideix." (Isabel-Clara Simó, el Singular digital)

Provincianisme socialista

"I si, com diuen els socialistes, les festes d’origen catòlic no tenen sentit a Catalunya, ja que no tots els catalans es consideren catòlics, cal demanar-los que, consegüentment, esborrin del calendari el 12 d’octubre i el 6 de desembre, ja que no tots els catalans ens considerem espanyols." (Víctor Alexandre, Elsingulardigital.cat)

En el punt de mira

"Fa anys aquesta normalitat semblava impensable i ara ja no ens sorprèn que la TV neerlandesa diga 'partit internacional' quan parla de Catalunya-Argentina. Més val així, però no afluixem la guàrdia: ens miren i més que ens hauran de mirar." (Vicent Partal, Vilaweb)

Referèndum a Osona

"Neutralitat, rigor, seriositat, i assumpció de les funcions de l’Estat són les claus de l’èxit. Això implica que no s’ha de fer cap acte ni defensar cap argument en favor ni en contra de la independència, que la campanya institucional s’ha de limitar a donar a conèixer que s’hi celebra el referèndum i a promoure la participació, que la reivindicació no és d’independència sinó de democràcia: els governs espanyols no ens deixen votar si volem o no la independència, organitzem-nos nosaltres mateixos per fer-ho." (Alfons López Tena, Avui)

Què hi feia Hereu al mig del camp?

"Hi ha hagut anys que el president de la Generalitat ni tan sols s'ha dignat assistir al partit ritual de la selecció catalana. I ahir al vespre, de sobte, tots eren al mig de la gespa. Sotmesos als crits del públic, és cert. Però xuclant càmera."(Vicent Partal, Vilaweb)

Hacia una nueva ambición

"Buena parte del país ya ha pasado página y espera del futuro algo más que una resolución jurídica sobre la constitucionalidad de media docena de artículos de un estatuto de mínimos." (Salvador Cardús, La Vanguardia)

Ara és l'hora

"Sempre hi ha una desproporció entre les vegades que un surt a la foto i la seva capacitat mental, organitzativa o moral. I continuarà essent així. A Catalunya, com que som poca població, es nota més."(Isabel-Clara Simó, Elsingulardigital.cat)

TV3 al reducte autonòmic

"Recloure TV3 en el reducte autonòmic és contribuir a distorsionar la catalanitat per fer-la aparèixer com un component secundari de l'espanyolitat, que és el que reclama Joan Ferran quan parla d'endogamia. El seu model del que hauria de ser la televisió pública catalana és El Periódico."(Jaume Renyer, blogs.mesvilaweb.cat)

Aquesta remor que se sent

"La Vanguardia té les àncores ben fermes en les profunditats de la societat catalana, sempre a recer de les inclemències, sense arriscar-se a salpar mar endins per tal de no quedar a mercè dels temporals que remouen la superfície. Però la insistència i la intensitat de les darreres garbinades podrien estar deixant en fals el seu ancoratge. Més del que ells voldrien i més dels que nosaltres ens pensem. No oblidem que, com a butlletí del Club dels Immobilistes, La Vanguardia és una màquina pesada, lenta i poruga. Les seves maniobres no poden ser perceptibles a primer cop d'ull. Però si escoltem atentament potser sentirem la remor metàl.lica de les seves cadenes. Potser estan recollint àncores perquè, entre puro i puro, els 400 i el seu full parroquial comencen a descobrir que hi ha ports millors on amarrar els seus interessos."(Ricard Vaqué, directe.cat)

Decimonònics

"Els autonomistes ens prometen que, amb una sentència del TC mitjanament passable, aquesta remor incessant, aquesta protesta constant, a vegades sorda, a vegades sorollosa, s'acabaran, i que serem normals. Ho dubto. I jo diria que el catalanisme del carrer ho dubta també. La història de sempre no s'acabarà. Un cop passada la sentència, fins i tot la més favorable, Catalunya haurà de continuar gastant totes les seves energies a fer complir, una per una, cadascuna de les clàusules d'un Estatut inconcret i borrós.En una paraula, els autonomistes només ens ofereixen sang, suor i llàgrimes. És clar, això valia per al món dels nostres avis. Però, ara? Cal empassar-se tot això quan hi ha tantes oportunitats a fora?"(Carles Boix, Avui)

L'èxit del 13-D i la por d'alguns

"Exigir que unes consultes no vinculants haurien de tenir el mateix nombre de participació que un referèndum vinculant és d'imbècils o bé de cínics. Des de quan tot un Barça omple ni un quart d'entrada del Camp Nou en un partit no oficial? I dic cínics perquè aquells que fan aquesta exigència són els mateixos que s'han girat d'esquena a les consultes. Entre aquests exigents incloc CiU, que hi ha passat de puntetes, i fet i fet Esquerra, que s'hi ha sumat com qui no vol, sense convenciment real, però no per això sense manca de ganes d'esgarrapar vots d'on sigui davant l'ensulsiada que saben que els espera. I és que el seu únic convenciment és que res no canviï per poder continuar vivint de la moma dels càrrecs en la Catalunya actual, és a dir, ben espanyola. Miserables com són, Esquerra s'ha guardat prou que no se li veiés el llautó més del compte després d'haver votat contra el dret a l'autodeterminació al Parlament, entre tantes altres punyalades baixes, no fos cas que no hagués pogut ni enredar el potencial votant babau del partit."(Ricard Biel, directe.cat)

La instantània del 13-D

"De vegades la història passa i els homes, tancats dins l'estretor de l'ambició personal, no la veuen venir. A la llum del 13-D, la fotografia del govern en un vagó de metro fa impressió de vellúria. Són figures del passat. No és possible mantenir-se eternament en contradicció amb l'estat objectiu de les coses. Quan s'és conscient d'una contradicció i es persisteix en una determinada actitud, cal modificar la idea que es té de la realitat, eliminar-ne els aspectes molestos. Aquesta ha estat durant molts anys la tàctica dels socialistes, amb la seva curiosa versió de la "Catalunya real", de la Barcelona "cosmopolita" i d'un "catalanisme" junyit a la voluntat, mai contrapuntada, de l'amo espanyol. Però heus aquí que apareix un fet inajornable: el país negat i pretesament superat per un "no-nacionalisme" d'obediència espanyola els dóna una lliçó de civilitat i democràcia, reivindicant un horitzó obert davant l'horitzó tancat i barrat per Madrid i ara també per Barcelona. (Joan Ramon Resina, Avui)

A la manera del Pep

"Quantes vegades hem sentit Guardiola dient: nosaltres a jugar a la nostra, i el rival que jugue com vulga... I és això que hem començat a fer amb els referèndums. Ells que juguen el partit que vulguen. Que estripen l'estatut, que ens amenacen amb totes les calamitats, que ens envien la Falange o que bramen. Nosaltres, a fer el nostre joc, a jugar el nostre partit amb ambició i amb paciència, amb creativitat i elegància, conscients d'on venim i fent passar, per favor, la col·lectivitat al davant de les individualitats." (Vicent Partal, Vilaweb)

Espanya amenaça l'europeïtat de Catalunya

"En aquestes circumstàncies, el fet de continuar units a Espanya amenaça l'europeïtat de Catalunya. I la millor garantia per continuar dins de la zona euro és la independència." (Oriol Junqueras, el Punt)

Barça, catalanisme i desafecció

"Més enllà dels episodis desencertats que Laporta hagi pogut protagonitzar o de les seves ambicions personals, és innegable que no es pot qüestionar la seva coherència amb el llegat històric del club. En aquest sentit, les seves intervencions no evidencien una desafecció presidencial sinó col·lectiva, emparada en la història reivindicativa de l'entitat. En paraules del mateix Laporta: "Al Barça no fem política, fem país". (Carles Viñas, Avui)

13-D: èxit o fracàs?

"La consulta desdramatitza un possible referèndum vinculant, i aquesta és una lliçó molt important i positiva per a tothom." (Ferran Sáez Mateu, Catalunyaoberta.cat)

Sociología soberanista

"Por si acaso, sugiero empezar a contar al revés. En vez de sumar a los independentistas y ponerles en una especie de coto cerrado, ya va siendo hora de contar a los antiindependentistas convencidos, a quienes están y estarán en contra pase lo que pase, incluso de forma activa."(Xavier Bru de Sala, La Vanguardia)

Guanyar, com vol la UE

"Perquè, en el cas d'un 50% del vot, ho torne a dir, només cal que un 27,5% vote en favor de la independència per a guanyar el referèndum complint escrupolosament les condicions imposades per la Unió Europea." (Vicent Partal, Vilaweb)

Això ha de madurar

"[...]Catalunya no ha entrat en l’etapa postnacional que auguraven els gurus del PSC, tot just Pujol havia sortit del Palau de la Generalitat. Sense Pujol s’havia d’acabar la Catalunya ploraniques, la reivindicativa, la insatisfeta i s’havia de començar a construir la Catalunya social. Quin pronòstic tan desencertat!"(Carles Llorens, E-notícies)

La por dels partits a les consultes

"Potser pensa Puigcercós que els catalans són amnèsics, però, mentre s'ho pensa, els catalans han agafat el bou per les banyes i van per feina fins al punt que, ves per on, la història explicarà que les consultes van sorgir del desconcert, primer, de la indignació, després, i de la decepció, més tard, que Esquerra va provocar en el gruix dels seus votants."(Víctor Alexandre, E-notícies)

Mala herba

"També defensant el que resulta indefensable Catalunya salvarà la seva marca de qualitat, el seu distintiu històric. Farcits només de seny ben aviat no vendrem al món ni els cendrers de trencadís." (Francesc Bellmunt, Directe.cat)

El Kiki Ràpid

"[...]Té gràcia que sigui precisament l’Albert Rivera el que menystingui les minories." (Empar Moliner, Avui)

Si no és oficial, no és notícia

"Perquè se suposa que no es pot exigir als ciutadans d’aquest país que s’informin pels diaris, ràdios i televisions d’altres llocs només perquè a José Luis Rodríguez Zapatero o a José Montilla no els convinguin les consultes." (Salvador Cot, Avui)

Mantenir la corda tibada

"La gent ha perdut la timidesa i, tot i que a vegades qüestiona la viabilitat de la independència, per aquesta por atàvica dels catalans davant la història, no està disposada a recular. Ja sap on està el llistó. [...] El procés estatutari ha servit perquè Catalunya fes una proposta i Espanya li contestés que ni parlar-ne: que la solució correcta és la que ella imposa. [...] Aquest és el tracte. I la gent diu que no. Que amb aquestes regles estem tips de jugar, i que els resultats -aquesta "dolça decadència" catalana que tant agrada als espanyols- no són satisfactoris. El malestar s'ha traduït, aleshores, en una iniciativa espectacular: les consultes sobiranistes. Un missatge adreçat, no tant als espanyols -no hi ha res en particular a dir-los, ells van fent- com als catalans. Un missatge de sí que podem. I a partir d'aquí ha germinat una organització gairebé espontània, de voluntaris i d'entusiasme que feia dècades que no existia: un capital social extraordinari, que és precisament el que ha fascinat a Europa. El que ha fet que el conflicte català, per a ells inexistent fins ara, passés a ser tema de l'editorial de Le Monde."(Patrícia Gabancho, Avui)

Els beneficis de les consultes

"N’hi ha hagut prou que un alcalde, un sol alcalde –Jordi Fàbrega, de Sant Pere de Torelló– hagi desafiat l’Estat dient que cediria l’Ajuntament per fer la consulta –i que l’hagin seguit un parell de municipis més– perquè Espanya, intimidada davant la mirada europea i l’assertivitat catalana, hagi fet marxa enrere i ara permeti allò que abans prohibia." (Víctor Alexandre, elsingulardigital.cat)

La història i el "pollo de Iznájar"

"Mentre Catalunya proclamava ahir les seves aspiracions nacionals en un exercici democràticament impecable i sense precedents en la nostra història, mentre Catalunya començava a exercir massivament la llibertat, tot el que va saber fer aquest analfabet que tenim de president de la Generalitat va ser inaugurar un tram de la línia 9 del metro: entre les estacions de Can Zam i Can Peixauet, concretament. I presentar aquest tram de metro com la pràctica real de l’autogovern." (Salvador Sostres, salvadorsostres.com)

Parlarem de tot

"No es planteja un problema identitari, sinó de respecte a la voluntat popular. I plantejat en aquests termes, el recorregut de l'independentisme és molt major que el del nacionalisme tradicional. En segon lloc, s'envia un senyal inequívoc de la naturalesa del procés que es vol engegar: democràtic i inclusiu, com ho mostra el reconeixement del dret a vot als immigrants. I, en tercer lloc, es posa de manifest que, davant els límits del marc institucional, la societat civil està disposada a posar-se al capdavant." (Jordi Muñoz, Avui)

Lliures i intel·ligents

"Ibarretxe es va equivocar demanant a Espanya un referèndum. Espanya no dóna. Ni se li pot pidolar res ni val la pena exposar-li cap queixa. Senzillament se l'ha d'ignorar. I ahir Espanya no va existir, vam passar-ne olímpicament, vam comptar nosaltres i prou. "(Astrid Bierge, elsingulardigital.cat)

La política deixa fora els polítics

"Des d’ahir, el catalanisme ha entrat en una fase nova. La jornada de consultes es pot intentar minimitzar tant com es vulgui, però dues-centes mil persones fent cua per votar en una consulta estrictament simbòlica no tenen precedents a Europa." (Salvador Cot, Avui)

Retorn als orígens

"Els manaments de l'Assemblea de Catalunya es resumien en quatre i, un [...] deia que Catalunya acceptava les institucions com a via per al ple exercici del dret a l'autodeterminació. [...] Al llarg dels trenta anys que han transcorregut, aquesta condició inicial i sine qua non no només s'ha ignorat sinó que, amb el pas del temps, s'ha negat i s'ha perseguit des dels mateixos aparells d'estat que es van beneficiar de la candidesa i de la gentilesa dels catalans de fa trenta anys. " (Josep M. Pasqual, el Punt)

Ens ignoren, se'ns en riuen, ens ataquen... Guanyem!

"La incògnita és la fase final de la proclama de Gandhi. Una enquesta de la UOC acaba d’anunciar que els unionistes declarats són un anèmic 17,8 %. És tan orientada com qualsevol altra enquesta, però demostra que ja en comencem a aprendre. La independència per a quan? pregunten els més frisosos. Ja ha començat, els va respondre Víctor Alexandre a l’acte de presentació de la campanya dels referèndums." (Eugeni Casanova, Eldebat.cat)

Visió altra d'X

"Acabat el franquisme, es va acabar l'èpica. I el compromís. I la conseqüència. Cosa que, com a tants altres, ja va estar-li bé a X. La transició, més que no a pactar, va consistir a cedir i a oblidar. És aleshores que ell, en la seva condició professional de jurista, col·labora en aquell remake vagament aggiornato del Fuero de los Españoles que és la Constitución." (Josep Murgades, el Punt)

Combat intel·lectual

"Aquests dies s'ha remarcat una vegada i una altra el seu paper de redactor de l'actual constitució espanyola, i sorprèn que això no desperte precisament cap crítica, en un moment en què el país sembla començar a estar d'acord que és notablement insuficient. Però per damunt d'això, car és més important encara, cal dir que Jordi Solé-Tura és el gran inventor d'un discurs sobre el país que s'entesta a creure que el nacionalisme és un invent de la burgesia; un discurs nefast, que cal combatre sense vacil·lacions." (Vicent Partal, Vilaweb)

Sense Catalunya

"No serà una festa, amb gegants, tallers per als infants, xocolatada, i botiguetes medievals pels carrers. Serà una tasca dura. I, si mai s’aconsegueix, no serà exactament com ho havíem imaginat. Per demanar la independència calen ganes. Treure’s la por de sobre. És cert. Però cal, sobretot, carregar-se d’estratègia." (Xavier Roig, Avui)

L'editorial dependentista

"José Montilla i el PSOE de Catalunya, l’home i el partit que van defensar el dret de la Falange a manifestar-se pels carrers d’Arenys de Munt i que, alhora, van menysprear el dret dels ciutadans d’aquell municipi a expressar la seva opinió per mitjà de les urnes es troben ara desbordats per la força dels referèndums independentistes que se celebraran properament. Malgrat els impediments polítics, malgrat les amenaces de la fiscalia, malgrat els intents de ridiculització, malgrat la conspiració de silenci mediàtic entorn la campanya del 13-D, els referèndums van endavant i al febrer i a l’abril en vindran més. No pot ser de cap altra manera, atès que, davant la inoperància dels seus gestors polítics, la societat catalana ha agafat el bou per les banyes i ara és ella qui marca el full de ruta a seguir, ara és ella qui, desemmascarant desacomplexadament l’ambigüitat, està obligant les forces polítiques a pronunciar-se dient si estan a favor d’una Catalunya subordinada o d’una Catalunya lliure." (Víctor Alexandre, el Singular Digital)