El 'chaconisme' com a símptoma

"Si la regió està descentralitzada, tot el que demani de més serà excessiu. El canvi que representa entendre que la nació requereix (com ha buscat el catalanisme polític durant cent anys) un espai de realització cultural, polític i econòmic, Espanya no el farà." (Patrícia Gabancho, Avui)

Ètica bovina

"L'arma més eficaç per a qualsevol causa justa és la internacionalització. Per això, la prohibició de les curses de braus ha contribuït molt a què milions de persones a tot el món hagin fet una distinció nítida entre els nivells d'exigència ètica de les societats espanyola i catalana. En aquest sentit, res no fóra més negatiu per a la imatge exterior dels espanyols que el Tribunal Constitucional, amb els tres subjectes de la Maestranza al capdavant, obligués a reobrir la Monumental contravenint -una vegada més- una decisió democràtica. Una cafrada que, en aquesta ocasió, aniria a totes les portades de la premsa internacional. A més, se suposa que hauran de buscar la manera de reintroduir els toros a les illes Canàries... En fi, allà ells." (Salvador Cot, Nació Digital)

Parlament escombraria

"Es fa absolutament necessari un sistema electoral que porti al Parlament gent de més nivell. Representants que tinguin la democràcia al capdamunt de la seva llista de valors." (Xavier Roig, Avui)

Feu-vos ho mirar

"El poder legislatiu, representant del poble sobirà, dictamina unes lleis; el poder executiu, és a dir el govern, les executa; i el poder judicial dirimeix si els ciutadans les compleixen. El que no es pot fer es que una llei d’un parlament sigui anul•lada pel poder judicial. Això només és possible en l’envintricollada democràcia espanyola." (Isabel Clara Simó, el Singular Digital)

Internacionalització del procés

"El problema entre Catalunya i Espanya no és un problema intern de l'Estat espanyol. Ni Catalunya, nació annexada a Espanya el 1716, ni cap altra nació oprimida no poden esperar cap voluntat de solució del seu propi opressor. És un problema d'ordre internacional. La via és la internacionalització del problema. [...] La sentència del Tribunal de l'Haia sobre la legalitat de la independència de Kosova i la moció a la Cambra dels Comuns prefiguren una acció protodiplomàtica del govern de Catalunya que sorgeixi de les properes eleccions. Haurà d'engegar novament els motors del país, que el tripartit ha paralitzat, i tindrà la responsabilitat històrica de canalitzar els anhels d'independència. Per fer-ho li caldrà desenvolupar una eficaç protodiplomàcia." (Narcís Oliveres i Terrades, el Punt)

Estimats Laporta i Carretero

"El sentiment de derrota, ja ho hem dit, és profundament autodestructiu, perquè no sols no té prou força per plantar cara al dominador sinó que la poca que li queda la perd barallant-se amb la resta de derrotats. Unes baralles, a més, que, per fonamentades que estiguin, esdevenen insignificants si les comparem amb el noble objectiu de la llibertat. És veritat que els serveis secrets espanyols treballen per dinamitar l'independentisme des de dins, i també ho és que els catalans que han trobat una font d'alimentació en l'statu quo actual –alguns fins i tot utilitzen la independència com una pastanaga–, segueixen la mateixa estratègia. No hi ha cap procés d'emancipació nacional sense enemics." (Víctor Alexandre, Victoralexandre.cat)

La volta al món del Parlament

"La votació d'ahir és una afirmació moral, però està clar que es fa des d'una nació que no és l'espanyola." (Salvador Cot, Nació Digital)

I ara, els souvenirs

"La feina de veritat és ara a les botigues de records de la Rambla de Barcelona o de Lloret de Mar. Aquest sí que és un debat identitari!" (Xevi Xirgo, Avui)

Els EUA, Kosovo i Catalunya

"Internacionalitzar la causa catalana és tant o més important que demanar la independència dia sí, dia també. Perquè el transcendental no és tenir-hi dret, sinó saber com arribar-hi. Els deixo aquest pensament com a reflexió estiuenca." (Agustí Colomines, el Singular Digital)

Banderes al sol

"Finalment, aquesta història ha acabat amb la coneguda llegenda urbana dels partits no nacionalistes a Catalunya. Després de l'esperpèntica mostra de populisme identitari protagonitzat per l'Albert Rivera o l'Alícia Sánchez-Camacho, espero no tornar-los a sentir dir que ells són “no nacionalistes”. O és que és pensen que ens mamem el ditet?" (Ferran Sáez Mateu, Avui)

'Indepes' per diners. Com els EUA

"Els rebels van convocar el Primer Congrés Continental per a coordinar la resistència, organitzar un boicot a tots el productes britànics i demanar justícia a la Corona… de la que es van declarar súbdits fidels! La Gran Bretanya no va afluixar i va enviar-hi soldats. El Segon Congrés Continental autoritzà la constitució d’un exèrcit americà. El Tercer va declarar la Independència: “…quan qualsevol Forma de Govern es torna destructora d’aquestes finalitats, el poble té dret a alterar-la o a abolir-la i a instituïr un nou Govern…”." (Antoni Maria Piqué, el Singular Digital)

L'exemplaritat, per dalt

"Ja sé que els presidents de la Generalitat poden condecorar Fèlix Millet (Creu de Sant Jordi o millor empresari) tot i els antecedents per l'afer Renta Catalana de fa més de 20 anys. O bé que encara no fa un mes, en Mestre també rebia, a petició del SIL d'Enrique Lacalle, de les mans del president Montilla el títol de millor empresari de la logística, sense que ningú recordés que fa 28 anys ja feia robatoris de coure i llautó de la digníssima empresa Metalls i Plateria Ribera. Aquest és, doncs, un estat en què els poderosos tenen impunitat i la corona, immunitat, però el Cèsar, a més de la seva dona, ha de ser honrat i, sobretot, semblar-ho. Repassin, per tant, si a Caixa Girona no hi ha hagut irregularitats com ara atorgar pisos o crèdits en condicions privilegiades als polítics de la zona, començant per la líder del PP a Catalunya, o crèdits que poden quedar aparcats indefinidament. I segurament convindran que la Fundació Príncep de Girona hauria de fer uns canvis obligats i que s'haurien d'haver produït de motu proprio." (Francesc Sanuy, el Punt)

De la vergonya a l'esperança

"Encara que el seu partit guanyi les properes eleccions i aconsegueixi formar govern, les seves resistències a encapçalar el procés de sobirania acabaran de fer naufragar el país amb una crisi econòmica en plena fúria, amb una Generalitat arruïnada i amb una Espanya que no donarà res: ni el concert, ni l'aeroport, ni la competència en matèria de ferrocarrils regionals. ¿De debò es pensa Mas que restablirà l'ordre pactant amb el PSOE o el PP i podrà continuar fent la viu-viu amb vint anys més de peixalcovisme? Que no va sentir els clams d'indignació del 10 de juliol? Que no parla amb la gent? Que no tracta amb ningú més que amb els empresaris catalans que viuen del Butlletí Oficial de l'Estat espanyol?" (Hèctor López Bofill, Avui)

“En l’aspecte nacional, el PP i el PSOE són el mateix”

"No pot ser que tinguem un sistema radial, de ports i autopistes dissenyat contra els nostres interessos més elementals. Hi ha condicions objectives, com que Catalunya té una situació geoestratègica estupenda. I encara esperem que els espanyols i els francesos empalmin el tren, i ens facin el corredor del mediterrani. [...] Quan veus els motius de perquè no s’ha fet... Quan era socialista vaig sentir en converses: “por aquí no, aquí esto ya empalma el mediterráneo con el norte y se nos escapan...”. Això en converses amb tota naturalitat i penses que tu per ells ets més una matèria perillosa que una persona. Veus que van en contra teu. [...] Jo em vaig fer independentista quan vaig estar de parlamentari a Madrid. Abans no ho era." (Xavier Rubert de Ventós, el Singular Digital)

Espanya atia la independència

"Primer van ser reivindicacions sobiranistes –el famós dret a decidir– i, al final, es van acabar convertint en independentistes. El cas més paradigmàtic va ser el d'Ucraïna, que en el termini de vuit mesos va fer dos referèndums completament antagònics. En el primer, un 70% de la ciutadania va votar a favor de continuar a la federació soviètica, sempre que es reconegués la sobirania de les seves repúbliques. Però la desconfiança en la federació i les seves promeses descentralitzadores van provocar que en una segona consulta un 90% dels ciutadans donessin suport a la creació d'un estat propi." (Marc Bataller, Avui)

Tapar la boca a Catalunya

"De fet, segons ens diuen els socialistes, se'ns pot "tapar la boca", ja sigui per deixar-nos en ridícul, per emmudir-nos o per reprimir-nos, però, com que la democràcia els obliga a guardar les formes, fan lleis que assoleixin per la via civil el mateix objectiu que el franquisme assolia per la via militar: la captivitat de Catalunya. Fixem-nos, per altra banda, que en les paraules de Zapatero no hi ha només la prova d'una incapacitat congènita per entendre el significat del mot llibertat. També hi ha una subtil amenaça i una burla manifesta al poble català tractant-lo de somiatruites i de guillat." (Víctor Alexandre, E-notícies)

Què cal fer per treure un bon resultat?

"Si volem que una candidatura unilateralista esdevingui la tercera força del Parlament cal [...] proposar una llista de candidats formada per les personalitats independentistes més rellevants. És l'alternativa a elaborar la llista segons les quotes dels partits que integrin la coalició. L'exemple a seguir és la candidatura dels Quatre Presidents, encapçalada pel Doctor Robert, que va permetre la irrupció del catalanisme al panorama polític català." (Josep Pinyol i Balasch, Tribuna)

El monument

"El conseller Nadal va esmentar el pont de Castellbisbal a mig fer i va dir: “Quedarà com un monument a no se sap ben bé què”. Podríem dir que serà un monument a una etapa de la història en què els catalans pagaven i a Madrid decidien què fer amb els nostres diners i de vegades ni tan sols escoltaven el clam dels companys consellers. I si en la remota i díscola Catalunya queda un pont a mig fer o una carretera a mig eixamplar, que hi quedin, home." (Miquel Pairolí, el Punt)

Kosova i Catalunya

"La independència, constituir-nos en estat sobirà, és plenament legal segons el dret internacional, encara que la Generalitat no en tingui competència ni la Constitució espanyola la permeti, si els representants democràtics del poble català així ho decideixen. [...] Si votem candidatures compromeses a declarar la independència, serem independents. Si no, no. [...] El futur ja és aquí, no hi caben ni eufemismes ni excuses: qui no es compromet a la independència, és que no la vol, és que hi està en contra. Votem en conseqüència." (Alfons López Tena, Avui)

Kosova, estat independent

"D'ara endavant, un país pot segregar-se i convertir-se en estat amb els vots adients. Ho explicava el president del tribunal (TIJ), Hissahi Owada, i afegia que “la independència unilateral no viola la llei internacional”. I, per si no quedava prou clar, assegurava que “declarar-se independent és una qüestió política i, en cap cas, jurídica”." (Assumpció Cantalozella, el Punt)

L'Espanya impossible

"Fa gràcia, per no dir pena, el respecte que els mereixen les seves pròpies lleis. Davant la incontestable manifestació del poble català, ara resulta que tot es pot arreglar. I no, això no és així, això és fer trampa. En el país que somiem, la llei serà sagrada, evolucionarà com els temps, però no serà mai una excusa per mentir a ningú o per enganyar o confondre. La Catalunya possible que va esmicolar el 1936 la fúria infernal de militars colpistes o totalitaris de tot signe –enduent-se les bases culturals àmplies, populars, internacionals i cosmopolites que tan bé ha estudiat Quim Torra a Viatge imaginari a una Catalunya impossible– ha renascut a poc a poc amb la democràcia. La nostra arma invencible, la lliure voluntat d'un poble. " (Josep Maria Solé i Sabaté, Avui)

Nerviosisme independentista

"Potser no tothom sap que aquests pamflets -digitals o de paper- s'alimenten de diverses menjadores, quan no directament d'una mena de xantatge que es basa en "si no m'expliques què passa, publicaré això o allò o el de més enllà", encara que els citats això o allò o el de més enllà siguin, evidentment, pures invencions que només poden servir i aprofitar als enemics de Catalunya. Som a temps, encara, d'adonar-nos-en?" (Xavier Borràs, Nació Digital)

Catalunya és així, senyor ZP

"Això explica que en influents despatxos del món empresarial i civil de Catalunya més aviat poc separatistes no només es parli obertament de la independència o quasi com una possibilitat real de futur, sinó de l'endemà de la independència. O sigui, de qui governarà la Catalunya independent o quasi que estan dibuixant les enquestes i, encara que sigui per passiva, els editorials dels diaris d'ordre." (David González, Avui)

El fill de la minyona

"El món és així, uns neixen en un bressol daurat i la majoria en un hospital públic. Per això no m'estranya que Mas hagi anunciat que ell no permetrà exercir el dret a decidir si és president del govern (no som prou madurs) però que, en canvi, tan aviat sigui investit eximirà de pagar l'impost de successions al 6% dels catalans que encara l'han de pagar." (Sergi Sol i Bros, Avui)

Kosovë i nosaltres: una victòria compartida

"En primer lloc, deixa clar que res en l'ordenament jurídic internacional no pot servir per blocar un procés independentista. S'ha acabat, doncs, la broma de la integritat territorial, de la inviolabilitat de les fronteres o de la indissoluble unitat que esgrimia el constitucional espanyol. Aquestes frases rituals han perdut sentit d'un dia per altre i ara es veuen condemnades a ser pura retòrica o propaganda; potser ni això. En segon lloc, afirma una cosa encara més impressionant: que una declaració unilateral d'independència, és a dir: una declaració feta sense acord amb l'altre estat, amb l'estat del qual una part se separa, pot ser legal. [...] Ara, contra la manipulació que s'intenta fer aquesta vegada hi ha un argument incontestable: hi ha un text públic que tothom pot llegir i que, s'interprete com s'interprete, és rotund en la literalitat. I n'hi ha prou de demanar-los on són els paràgrafs que els donarien la raó, a ells. No en podran esmentar cap perquè no n'hi ha cap, simplement. I això és el que els fa tremolar de por.

Per cert: enhorabona." (Vicent Partal, Vilaweb)

Accordance with international law of the unilateral declaration of independence in respect of Kosovo

"The Court has concluded above that the adoption of the declaration of independence of 17 February 2008 did not violate general international law, Security Council resolution 1244 (1999) or the Constitutional Framework. Consequently the adoption of that declaration did not violate any applicable rule of international law." (Sentència del Tribunal Internacional de Justícia de l'Haia)

Si se puede ser independiente, ¿no se debería poder votar?

"Institucionalizar el derecho de autodeterminación, incluirlo en los respectivos textos constitucionales de los estados de derecho, es uno de los retos del Derecho internacional del siglo XXI. Hasta el momento, los únicos países que han dado ese paso lo han hecho en sentido negativo, es decir, para prohibirlo en vez de garantizarlo." (Editorial, Gara)

La capçalera

"El 10-J la gent va manifestar-se contra les institucions: el Tribunal Constitucional, una Constitució dissenyada per ofegar Catalunya i esdevinguda l'última ratio de la intolerància espanyola. Però també es manifestà contra uns partits que han perdut el sentit de la realitat i carreguen la seva retòrica amb evasives. Ara toca obrir un procés constituent, no perquè la sentència del TC mutili més o menys un text referendat pel poble, sinó perquè Catalunya s'atorga el dret de regir-se ella mateixa. Aquest fou sense cap mena de dubte el sentit majoritari de la manifestació, mentre que l'encarcarament dels polítics aferrant-se a fórmules atrabiliàries dóna una idea força clara de les opcions de futur de cadascú. Perquè, al marge dels interessos i vergonyes de cada partit, una cosa és indiscutible: quan un poble es manifesta amb la força amb què ho féu el català el passat dia 10, cal entendre que legisla." (Joan Ramon Resina, Avui)

Ara, judici a alcaldes i regidors bascos

"Ara que es tornen a obrir esperances de pau al País Basc, sense atemptats d'ETA des de fa un any i amb l'opció unilateral de l'esquerra abertzale per la confrontació democràtica pel dret a l'autodeterminació i la independència, sense violència ni ingerències, el judici a Udalbiltza serà també un judici a la justícia espanyola. Ja que donarà també la mesura de fins a quin punt els jutges del tribuinal d'excepció volen i poden contribuir a la distensió en el conflicte basc o opten, una vegada més, com van fer en l'anterior procés, per endurir la via repressiva." (Humbert Roma, Tribuna)

Esquerra i la solidaritat

"Anna Simó va dir ahir que Esquerra solament renunciaria a les sigles si era per a guanyar les eleccions. Doncs, d'això es tracta. Es tracta efectivament de guanyar les eleccions per proclamar la república. I això és així de senzill i així de difícil. I si Esquerra creu que això no és possible, aleshores m'agradaria que m'explicara en què es diferencia d'Artur Mas, quan diu que el país no és madur." (Vicent Partal, Vilaweb)

Joan Carretero, dignitat i país

"Aquí estem tan acostumats a besar els peus del maltractador i a fer gestos grandiloqüents que no passen de la pura rebequeria, que ens escandalitza la desinhibició i l'assertivitat. Per sort, però, les coses han començat a canviar i és la societat civil qui, avergonyida de la seva classe política, està agafant les regnes del país. Vénen dies molt importants per a Catalunya." (Víctor Alexandre, E-notícies)

Les independències no s'improvisen

"9.Caldrà arribar a un acord en el repartiment dels béns i propietats a l'exterior, com ara seus diplomàtiques, ambaixades, consolats, residències d'ambaixadors, seus del Cervantes, escoles, centres culturals, etc. 10.Finalment, serà imprescindible preveure una mínima estructura professional de defensa nacional proveïda, en part, pel que li hagi correspost en el repartiment a causa de la separació, tant en equipaments militars com en material, ja sigui procedent dels diferents exèrcits, com del serveis d'intel·ligència, la Guàrdia Civil o la Policia Nacional, per garantir la defensa i la seguretat del nou estat, d'acord amb els paràmetres dels països democràtics." (Josep Lluís Carod-Rovira, el Punt)

La bandera

"Com aquella bufanda que diu que casa nostra és Espanya i que si no ens agrada, ens ho diu als catalans, que en marxem. Barruts." (Jordi Grau, el Punt)

Per què Pujol tem l'independentisme?

"No tinc arguments per oposar-me als independentistes." (Jordi Pujol, recollit per Salvador Garcia-Arbós, el Punt)

Impassibilitat

"Catalunya ha d'aprofitar d'una vegada les dificultats d'Espanya. Espanya passa dificultats serioses. Catalunya no ha de fer-se'n solidària de cap manera. [...] Al contrari, mostrar impassibilitat, la impassibilitat que és el fonament de tota distinció. Impassibilitat envers Espanya i il·lusió, tota la il·lusió envers Catalunya. I amb això sí que cal no ser passius. Ni passius ni indiferents." (Miquel Colomer, el Matí)

L'independentisme fa guanyar

"Costa de creure-ho sense pessigar-se però la realitat és que, en les pròximes eleccions, la batalla principal es lliurarà per apropiar-se l'etiqueta d'independentista." (Salvador Cot, Nació Digital)

Crida a la solidaritat catalana per la independència

"En aquests moments tant excepcionals de la nostra història fem una proposta a totes les persones que viuen i treballen a Catalunya, a la societat civil del nostre país, i a les organitzacions polítiques catalanistes i als seus militants [...] a unir-se en la Solidaritat Catalana per la Independència amb els compromisos següents :1) Presentar una candidatura unitària a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb el compromís de proclamar la independència i sotmetre-la a referèndum en la propera legislatura (2010-2014). 2) Constituir el Govern de Catalunya per organitzar el procés cap a la creació de l’Estat català en el si de la Unió Europea." (Joan Laporta i Estruch, Alfons López Tena, Uriel Bertran i Arrué, Solidaritat Catalana)

Quan els que perdien van guanyant...

"És un argument central -un dels últims que semblen tenir una certa versemblança- dels que miren de reüll com el nou catalanisme s'ha fet transversalment independentista. La por a la divisió social ha estat utilitzada des de tots els angles i, de fet, és la principal justificació política dels dos tripartits. Curiosament, ningú no esmenta l'efecte invers. És a dir, que una Catalunya permanentment espanyola pugui generar un conflicte equivalent. [...] Un procés sobiranista generaria tensions per a uns, però una acceptació fatalista de la jerarquia nacional espanyola faria el mateix, inevitablement, per l'altre cantó. Negar el conflicte o considerar-lo inconvenient no és neutre; és jugar a favor d'algú. La confrontació ja hi és. El que passa és que, per primera vegada, no queda clar que la guanyin els de sempre." (Salvador Cot, Nació Digital)

Afers interns

"És transcendental que l’elector pugui posar cara al seu diputat. En poder escollir un diputat determinat, s’estan aconseguint dues coses. La primera és que els desitjos de l’elector es traslladin al parlament passant sovint per sobre els interessos del partit. I segona, tan important com la primera, l’elector governa indirectament els partits, ja que la maquinària d’aquests no pot sistemàticament ignorar les indicacions dels seus diputats, a risc de perdre’l i, per tant, reduir escons. Winston Churchill va canviar de partit un parell de cops, i no pas per oportunisme." (Xavier Roig, Nació Digital)

Seny/rauxa

"Els fruits del seny han estat sempre escadussers. Els catalans més optimistes interpreten la relació entre Catalunya i Espanya com una història de cinquanta, cent, dos-cents anys de plets inacabables. A mi, per contra, els partits catalanistes em recorden el mite de Sísif, sempre pujant una pedra autonomista que torna a rodolar cap avall abans d'arribar al cim desitjat." (Carles Boix, Avui)

Societat civil

"Es definia a ella mateixa amb un acte escassament atrevit i es dissolia poc després quan Aena cedia el pastís de la nova terminal del Prat a Iberia o quan el president del govern espanyol aclaria que l'Estat no cediria la vara del comandament. Així i això era la societat civil no fa gaire. Però, vejats miracle!, des de fa un parell de setmanes la societat civil és la que convoca una manifestació al centre de Barcelona per reivindicar que les nacions decideixen. Més de mil entitats en formen part. Hi ha coincidències? Quina és més civil, la societat de l'IESE o la de la manifestació? O encara més clar, fins a quin punt la vella societat civil farà de tap per impedir que la nova societat civil la substitueixi?" (Vicent Sanchis, Avui)

Setanta-quatre anys

"En tots aquests anys, els bons desitjos de la meva mestra han estat durament impugnats:[...] ni l'amistat ens ha unit ni la llibertat ens ha deslliurat de res. Hi ha hagut més ira que llibertat, de la camisa blanca se'n van fer draps per a la neteja, l'amnistia va ser parcial i interessada, i l'estatut d'autonomia... Bé, què més en direm, de l'estatut d'autonomia? No sé què deu pensar ara la meva mestra més o menys progressista, que ja deu estar jubilada. Però espero que, quan vegi els nens d'ara, desitgi encara que aquests sí: que aquests s'estalviïn la misèria que arrosseguem de fa setanta-quatre anys." (Sebastià Alzamora, Avui)

Qui té el cul llogat...

"Si els pregunten “què faran perquè no torni a haver-hi un cas com el del Palau?”, contestaran que “estem posant en marxa un protocol” que “actuarem amb contundència” i que “miri, escolti”. I si els pregunten què faran per evitar els focs de l'estiu també posaran en marxa un protocol i actuaran amb contundència, miri, escolti." (Empar Moliner, Avui)

Cap a la segona transició: el sobiranisme

"Alemany va anar a la manifestació, on també es va poder veure una munió d’empresaris, diguem-ne clàssics, com Joan Rosell, de Foment del Treball; Miquel Valls, de la Cambra de Barcelona; Antoni Abad, de Cecot; Josep González, de Pimec o Eusebi Cima, de Fepyme. Però al passeig de Gràcia també van donar-se cita altres empresaris, com ara els integrants de FemCat o del Cercle Català de Negocis, clarament compromesos amb el sobiranisme, o bé la munió de nous capitans d’indústria agrupats en l’activa Federació d’Associacions de Joves Empresaris i Emprenedors de Catalunya (FAJEEC). Els temps estan canviant, oi?" (Agustí Colomines, el Singular Digital)

Arguments colonials

"Un dels arguments més recorreguts al llarg de la història contemporània per justificar una agressió colonial ha estat la defensa de la població de la metròpoli resident en aquell territori subaltern o, encara més directament, dels interessos econòmics o estratègics de l’agressor. Un esquema que es comença a insinuar aquí també." (Vicent Sanchis, Avui)

Socialisme de mínims

"L'Estatut és el paradigma dels mínims: es va aprovar un estatut de mínims al Parlament, es va aprovar un estatut de mínims a les Corts, es va ratificar un estatut de mínims, la sentència del TC deixa un estatut de mínims, i la unitat per defensar els mínims és una unitat de mínims. No són, a més, aquests mínims, estables, sinó minvants: cada mínim minimitza el mínim anterior, com un striptease." (Josep M. Pasqual, el Punt)

La poda final

"El Constitucional afirma que els compromisos pressupostaris formalitzats en un estatut d'autonomia no constitueixen “un recurs que l'Estat hagi de consignar obligatòriament en els pressupostos generals de cada exercici econòmic”, frase ben il·lustrativa de la consideració que els estatuts d'autonomia tenen en l'ordenament jurídic espanyol." (Elisenda Paluzie, Avui)

Espanya, Estatut, futbol

"Si “Catalunya és una nació” és més que afirmació retòrica, ha de tenir conseqüències efectives: si és una nació no pot ser alhora part d'una altra, i el seu centre moral, cultural i polític es troba en ella mateixa i no fora." (Joan F. Mira, Avui)

Panorama

"Em fa l’efecte que quan Mas diu que Catalunya no està madura per un procés d’independència el que està dient és que ell i el seu partit no estan madurs per liderar-lo." (Enric Vila, Catalunya Oberta)

Els partits com a obstacle

"Queda clar quin és el llistó de la unitat: el que accepti el PSOE. Ni més ni menys." (Salvador Cot, Nació Digital)

Vacances i nacionalitats

"Un home d'uns setanta anys em va preguntar —en francés— d'on era. Es veu que ens havia sentit parlar entre nosaltres, i no acabava d'identificar l'idioma que parlàvem. Decidit a no convertir aquella pregunta de cortesia en una llarga disquisició, li vaig respondre «Dans les papiers?». L'home, que molt probablement no tenia molts estudis, però sí un sentit comú que podríem esperar de qualsevol ésser humà, va negar ostensiblement amb el cap i amb les mans, i replicà emfàticament: «Mais non!, dans le coeur»." (Ferran Suay, el Punt)

Cosa d’interpretacions

"Avui és difícil justificar que sense independència els catalans puguem aspirar a res. Perquè no hi ha, sentència en mà, alternatives. Ni ningú no les pot proposar sense quedar atrapat en les interpretacions més càndides de la situació." (Marta Rovira i Martínez, Tribuna)

Sobra greix partidista i falta múscul nacional

"Catalunya no sap triar els seus aliats; no sap veure quan l’enganyen, confia massa. Catalunya no té cap lideratge sòlid, creïble i consolidat i no té una estructura administrativa funcionarial (alts funcionaris) capaços de guanyar la partida als alts funcionaris de l’Estat. Per això creu amb el PSOE, i el PSOE l’enganya; anhela a convèncer Espanya i aquesta no en vol saber res." (Josep M. Torrent, el Singular Digital)

La quota catalana de "la roja"

"El país que la roja representa és el país que impedeix que Catalunya tingui la seva selecció -cal ser molt masoquista per aplaudir qui et menysprea- i que, a més, és l'únic que sanciona i inhabilita els jugadors que es neguen a defensar-ne els colors. [...] El país de la roja necessita imposar aquestes mesures perquè la societat catalana, en veure-hi jugadors catalans, caigui en el parany d'identificar-s'hi." (Víctor Alexandre, E-notícies)

Pla B: treballar

"A Espanya saben molt bé que una Catalunya pobra no pot subsistir, i l'estratègia ha consistit, consisteix encara, a empobrir-nos. Però no només materialment, sinó canviant el nostre comportament. Catalunya ha espanyolitzat els seus hàbits socials, laborals i productius. El nostre tarannà s'ha desenquadernat." (Xavier Roig, Avui)

Escac: independentistes juguen

"És clar que tenim Václavs Havels!. La llista del vídeo d’Òmnium, la llista dels premis d’honor de les lletres catalanes, la llista dels nostres vells independentistes (Barrera, Bassols, Broggi, etc..), fins el mateix president Pujol, si volgués liderar la nació cap a la seva llibertat (vinga, president Pujol, va, som-hi!, poseu-vos al davant!)." (Quim Torra, el Singular Digital)

Catalunya és llibertat

"Els catalans hem de decidir si acceptem ser esclaus: privats de llengua, privats del fruit del nostre treball i privats d’identitat. L’Estat espanyol ha demostrat, novament, la inviabilitat d’arribar a un pacte, de respectar un compromís de mínims. Conseqüentment, l’elecció és clara: la decadència de l’autonomia, l’abús i l’espoli, o bé, alternativament, la llibertat, el progrés i la independència. Nosaltres decidim." (Agustí Bordas, el Singular Digital)

Si els blocs ens ajuden

"Si volem convertir les eleccions de la tardor en alguna cosa més que en unes eleccions, i ho podem fer, el diàleg entre tots els independentistes és necessari." (Vicent Partal, Vilaweb)

Voluntat de resistència. I la llengua

"Atès que s’ha esguerrat el projecte que el nacionalisme majoritari –i de fet Catalunya en el seu conjunt– ha defensat des dels anys 60, i molt especialment a partir de la Transició –basat en una entesa i un encaix fructífers–, quin ha de ser ara el projecte de país?Un interrogant en un moment incert. Menys incert ara que abans de la manifestació del dia 10. Però encara no del tot definit." (Jordi Pujol, Jordipujol.cat)

La setmana del PSC

"La decisió del Constitucional està fent embarrancar el projecte que va edificar el PSC sobre la fusió dels diversos partits socialistes de Catalunya l'any 1978. S'haurà de refundar i això comportarà debat. És el partit que ha quedat més descol.locat per la sentència del TC, que ha situat l'eix nacional, i a més tenyit de sobiranisme, com el pilar de la política catalana. La gran manifestació del "Som una nació, nosaltres decidim" només n'és un exponent. N'hi haurà més." (Lluís Bou, el Singular Digital)

Ara o mai

"Hem de tenir fe. Fe en la victòria, que és a tocar si volem, si arraconem diferències inútils, si ens afirmem en el que som capaços de fer. Centenars de milers de ciutadans han votat sí a la independència en les consultes populars, molts municipis comencen a dir que ells no hi estan amb la Constitució Espanyola, creixen els partits independentistes, el sentiment nacional avança sense deturador. Nosaltres som l’únic enemic que tenim." (Miquel Giménez, el Debat)

Metamorfosi del catalanisme

"La Catalunya que ha volgut ser estimada i compresa, una part majoritària de l'anomenat catalanisme polític, dóna ja l'esquena a Espanya. La Catalunya incompresa, temuda i rebutjada, massa gran per ser acceptada tal com és, no es resigna a ser digerida i humiliada. " (David Murillo Bonvehí, Avui)

O caixa o faixa: o Estatut doblement ribotat o independència

"No hi ha escala de grisos, posicions intermèdies: o acceptar l’Estatut doblement ribotat o articular-nos, preparar-nos per saltar la paret. Endegar, elaborar –i posteriorment portar-lo a la pràctica- un projecte, un programa, un full de ruta amb les accions, les mesures i els passos a seguir per sortir de la gàbia que representa el marc constitucional espanyol i establir la nova legalitat catalana. És obvi que no serà fàcil, és tot un repte, però els partits polítics catalans han de decidir. El poble ja ho ha fet." (Carles Toronjo i Manyé, Tribuna)

El Mundial no els dóna la raó

"Igual que Espanya sobreviu gràcies als diners i el treball dels catalans, la seva selección ha conquerit el mundial gràcies a la vàlua d'un munt de jugadors catalans o formats en equips catalans, una majoria dels quals, en el cas que Catalunya tingués seleccions –un dret que Espanya veta–, vestirien la samarreta catalana. I això té un nom: parasitisme." (Carles Bonaventura, el Punt)

Mas juga amb foc

"El Consell mateix aclareix diàfanament que 'en política internacional comparada els processos d’autodeterminació i de secessió són fenòmens aconstitucionals, que generalment conclouen amb processos constituents nous que no utilitzen els procediments establerts en les constitucions dels estats dissolts'. És a dir que, si ens volem fer independents, haurem de seguir un procés que en algun moment no aplicarà 'els procediments establerts' en la constitució espanyola perquè acabarà essent un procés constitucional català. Es pot dir més alt, però no més clar." (Vicent Partal, Vilaweb)

Catalunya is not... Scotland

"Caldria recordar que el nostre país no és Escòcia, el Parlament de la qual, l'any 1707, va aprovar la seva incorporació a la Gran Bretanya. A banda dels avantatges econòmics [...], els escocesos van aconseguir representació a la Cambra dels Comuns i dels Lords i van mantenir el sistema educatiu i el seus tribunals de justícia. En aquella mateixa data, València –i posteriorment Catalunya i les Illes– van patir un procés sensiblement diferent, enmig d'un conflicte bèl·lic [...], la derrota al qual va comportar l'anorreament de les seves institucions amb els Decrets de Nova Planta. Aquesta és la diferència: [...] la Unions Act britànica enfront del dret de conquesta castellà. Però, és clar, res d'això ha existit, i la unitat entre Catalunya i Espanya es va produir per la gràcia de Déu." (Jordi Creus, Avui)

Espanya no es fa preguntes

"En aquesta parella política hi ha un membre que s'entesta a mantenir subjecte l'altre sense que li passi pel cap interrogar-se sobre els seus motius d'insatisfacció. No ho fa perquè saber-ho no li interessa gens ni mica. Allò que li importa són els resultats de la seva imposició. Li importa l'harmonia aparent, l'ordre imposat perquè té la paella pel mànec." (Eulàlia Solé, Avui)

Indignación y crema solar

"Los gritos de "In-de-pen-dènci- a!" son constantes, y al acabar la tarde sólo un sordo podría negar que ha sido el más coreado. Nunca en mi vida había visto tanto hartazgo, tanta convicción de que los lazos con España se han podrido. Nada que ver con el espíritu de la mani de 1977, que visto desde este 2010 parece medio cándido. La gente está realmente indignada y cada uno a su manera explica más o menos lo mismo: que no hay diálogo cuando sólo uno habla y el otro tiene que acatar, supuestamente. Muchas pegatinas de "Jo no acato", por cierto. Y muchas de "Som una nació. Nosaltres decidim". Y muchas manos recortadas con la frase "Adéu, Espanya!", adhesivos y recortables junto a los cuales el del PSC queda tronado y provincianista: "Barcelona vol tot l'Estatut"." (Quim Monzó, la Vanguardia)

La recepta es diu democràcia

"Si ara no hi ha dues comunitats és simplement perquè una (nosaltres) ha acceptat la subordinació com a inevitable i fins avui no hem alçat multitudinàriament la veu per dir que volem ser exactament que ells. No ens enganyem." (Vicent Partal, Vilaweb)

Comença la transició

"Amb un referèndum pel mig, la legitimitat d'aquest pronunciament és més que dubtosa; però és sens dubte legal, i amb això l'Estat ja en té prou. La gegantina manifestació de dissabte passat també va ser escrupolosament legal, i amb això la immensa majoria de catalans ja en tenim prou, també. El marcador, doncs, torna a estar a zero. És probable que a molta gent l'anterior constatació li resulti insatisfactòria. Efectivament: després de tot el que ha passat, sembla ben poca cosa... Crec que fóra una greu errada veure les coses així. El fet que el marcador estigui a zero és ben bé un miracle. L'oportunitat de tornar a començar constitueix, de fet, una proesa protagonitzada –això és molt important– per la gent normal i corrent, per associacions, per la societat civil." (Ferran Sáez Mateu, Avui)

El vot catalanista s'ha encarit

"Fóra molt innocent pensar que els partits catalans prendran la iniciativa d'un procés sobiranista per si sols, jugant-se-la per conviccions." (Salvador Cot, Nació Digital)

Nacionalistes fora de l'armari

"No puc admetre [...] que aquells que fan tan notòria ostentació de la seua pertinença nacional, dels seus colors i dels seus símbols, pretenguen -l'endemà mateix- adoptar un posat elegant i distanciat, tot arrufant el nas quan uns altres parlen d'identitats, de llengües o de drets nacionals, per a declarar indolentment que ells no són nacionalistes, i que això dels nacionalismes és absurd i està passat de moda." (Ferran Suay, De l'Horta estant)

Nosaltres decidim... manifestar-nos

"L'autèntica victòria seria la regeneració de TV3." (Víctor Alexandre, E-notícies)

La Catalunya real

"Francament, conec un munt de gent que va ser dissabte a Barcelona i tots són ben reals, ho puc assegurar, encara que no parlin castellà, ni a la majoria no els agradi la roja, ni llegeixin El País. Potser tot plegat és que a la Catalunya real ens voldrien irreals per poder imposar la seva, de Catalunya. Fantasmes!" (Miquel Riera, el Punt)

Espanya va començar malament

"No es va fer cap síntesi, sinó que hi va haver una pura i dura absorció per part de Castella. Els Decrets de Nova Planta ho deixen ben clar, ja que imposen les lleis de Castella i, per exemple, les apel·lacions s'havien de fer al Consejo de Castilla, un organisme politicoadministratiu que no va tenir ni tan sols la delicadesa de transformar-se en "Consejo de España"." (Antoni Marimon, Diari de Balears)

La conclusió independentista

"La majoria dels manifestants van viure una mutació en directe: la convocatòria era contra la sentencia de l’Estatut, però rebutjant que un Tribunal dictés com ens havíem d’autogovernar [...] i dient ben clar que som una nació – en contra de la definició folkloritzant i sotmesa a la indissoluble unitat d’Espanya d’aital sentencia – estàvem proposant la solució independentista. El federalisme – o qualsevol de les propostes enterrades – es resumia en la ridícula gorreta de Miquel Iceta." (Joan Safont, el Matí)

Energía y estrategia

"Anteayer, escuché lo siguiente mientras avanzaba a paso de tortuga junto a miles de conciudadanos: "En 1977, yo estuve pero mis padres no; ahora, estamos padres, hijos y nietos". Algunos no pueden o no quieren analizar la transformación que está operando en los sectores más activos del país, algo que deberá ser asumido, tarde o temprano, por aquellas elites que pretenden estar siempre en el cuadrante de la síntesis ganadora." (Francesc-Marc Álvaro, la Vanguardia)

La Catalunya col·lapsada

"La meitat de l'electorat es quedarà a casa i l'altra meitat atorgarà representació legítima a uns partits polítics que són incapaços de fer avançar 250 metres quadrats de bandera catalana pel passeig de Gràcia. I amb la meitat dels vots repartits, els partits decidiran sobre el conjunt de l'electorat. Decidiran el que és políticament correcte, sense veus discrepants. Fins que a una nova derrota tornem a respondre amb una nova festa, la paraula que més es va fer servir dissabte passat en la retransmissió del gran col·lapse del país." (Josep Maria Pasqual, el Punt)

La violencia social catalana y vasca

"El Estado ha adquirido hábitos patológicos precisamente en el uso de la fuerza aplicando todo el bagaje legal, judicial y político que está en su mano para negar no sólo la independencia sino incluso la propia cualificación como pueblo y como nación." (José Luis Orella Unzué, Gara)

Lectura crítica de 'la roja'

"Es va fer a la manera espanyola: posant el creixement econòmic, que aviat es va convertir en medalla a la pitrera, en els sectors més cutres, per no haver-se de bellugar cap a l'excel·lència, que costa més. Turisme massiu, construcció a dojo, consum desbocat, costos laborals baixos, sector públic i immigració: l'economia espanyola –no parlo de la catalana– era això, i això és el que ha fet figa de forma espectacular. Però aquest era l'orgull, al costat de l'expansió de la llengua castellana, que ve més de la desbordada migració americana que no pas del prestigi universal de les lletres espanyoles." (Patrícia Gabancho, Avui)

El futbol, que se'l queden ells

"Més enllà del futbol, què ens poden oferir?" (Vicent Partal, Vilaweb)

Del milió i mig als seixanta-vuit

"No té cap sentit esperar més quan un vint per cent de la població del Principat és capaç de tirar-se al carrer un dissabte de juliol i no crida res més que independència!, independència! i independència!" (Vicent Partal, Vilaweb)

Escolta, polític

"Ahir no es va sentir un sol crit contra el govern de Madrid. Ningú no n'espera res. Del primer a l'últim del milió llarg de ciutadans que es van acostar al passeig de Gràcia sabien de sobres que tant se val Zapatero com Rajoy o els que els succeeixin en el futur. Per això, la manifestació no interpel·lava l'Estat, sinó els polítics propis. Ni més ni menys que els que desfilaven a la capçalera." (Salvador Cot, Nació Digital)

A partir d'avui

"Que no ens tornin a dir que no ens preocupa el nostre futur com a nació. Els catalans ja no volem més promeses d'esclavatges suposadament dolços però letals: ara exigim –malgrat saber-ne el preu elevat i el risc– seguir camins de veritable llibertat. Per tant, haurem de votar amb coratge." (Salvador Cardús, Avui)

TV3: el balcó de la senyera

"Els comentaris de Joan Carles Peris, Ariadna Oltra i Carles Prats quedaven apagats [...] pels crits contundents d’In inde independencia!. El lema real de la marxa." (Gemma Busquets, el Punt)

Mais de um milhão de pessoas pedem «independência» em Barcelona

"Exigiu-se «independência» este sábado na capital catalã, Barcelona, numa das maiores manifestações realizadas em Espanha, desde a instauração do período democrático. De acordo com a Guardia Urbana (equivalente à polícia municipal) estiveram nas ruas da cidade 1,1 milhões de pessoas. [...] «Somos uma nação, nós decidimos» foi o lema do protesto, inscrito em muitos cartazes. Mas nas ruas de Barcelona também se gritou «independência» e ouviram-se palavras de ordem contra a centralidade madrilena: «TC, Tribunal Franquista», «A nossa sentença é a independência» e «Adeus Espanha» foram algumas delas." (Diário IOL)

Jo hi vaig ser

"Aquest és un combat que no guanyarem sense un plus de dignitat i d’orgull. Només amb habilitat política o amb preparació tècnica – tot i ser també necessàries – no el guanyarem. Cal que ens respectem i que ens fem respectar. I això és el que ens juguem en aquesta manifestació de dissabte." (Jordi Pujol, Pasqual Maragall, Heribert Barrera i Joan Rigol, Declaració del 8 de juliol del 2010)

Som més que una nació, no som vegetació

"Som. Hem estat. Serem. Per això volen acabar amb nosaltres: perquè existim, perquè som. Som el boca orella d’un món molt antic. Som el xiuxiueig de generacions i generacions. Som l’arbre empeltat, eternament empeltat, eternament podat. Som l’arbre que creix com la vida. Tot ho duem dins. Som l’arbre que s’obre, que obre els braços com si saludés, com si digués “Hola”. Abans era Adéu, Espanya, ara és Hola, Catalunya. És natural, com la vida, com la natura: les fulles sempre cauen al voltant de l’arbre. Tot torna a l’origen, tot torna a la terra. I com va escriure Màrius Torres: “La terra no sabrà mai mentir”. Necessitaran alguna cosa més que 881 de pàgines de paper per desforestar-nos. Necessitarem alguna cosa més que paraules per donar el fruit saborós." (Francesc Canosa, el Singular Digital)

Convergència ha de defensar la independència

"Correspon a CDC reconèixer la maduresa democràtica dels ciutadans de Catalunya – no pas posar-la en dubte – i exercir de promotor de la causa sobiranista, explicant de forma pedagògica els múltiples avantatges que suposarà la independència. Ara és el moment d’abandonar les ambigüitats i els eufemismes. És el moment de treballar per assolir la nostra victòria en el referèndum d’independència." (Agustí Bordas, el Singular Digital)

Les pors de Montilla

"L'Espanya que proposa Montilla no existeix. Ni ara, ni el 1979, ni el 1936, Espanya mai no ha acceptat, ni accepta, una Catalunya pròpia. Siguin de dretes o esquerres, creients, agnòstics o ateus; ni en democràcia, república o dictadura, no ens volen d'igual a igual. Les lleis són seves i ben seves, nosaltres hem de ballar al seu so." (Josep Maria Solé i Sabaté, Avui)

El futur del PSC

"El canvi generacional, Internet i l'assassinat polític de les patums botifleres a mans del quillam del Baix ha esvaït l'encanteri. Avui tothom pot veure el PSC com el que és: un partit d'oportunistes sense discurs propi ni base electoral intel·ligent que ha viscut d'atiar la por dels catalans i el ressentiment de la immigració espanyola durant els últims 30 anys. Encara queden, esclar, quatre esnobs com el Carod-Rovira o l'Ernest Benach, homes sinistres i acomplexats, que fan el joc al populisme sociata. [...] L'arribada de nouvinguts d'altres països immunes a la demagògia de Madrid cada dia posarà més de manifest fins a quin punt el futur de molts immigrants espanyols ha estat sacrificat en l'altar de la unitat de la pàtria pels dirigents tan cosmopolites i no nacionalistes del PSC. " (Enric Vila, Catalunya Oberta)

Misterioso guirigay

"¿Qué organización política ha sido la última en adherirse y participar en los preparativos? ¿Qué partido de los que han apoyado el Estatut impide un pronunciamiento en bloque de los diputados que se definen catalanistas en el Congreso? Si la marcha tiene éxito y crece la reivindicación nacional, ¿qué partido saldrá más perjudicado? De los partidos adheridos a la manifestación, ¿cuál llorará menos si al final resulta un fracaso? Honi soit qui mal y pense" (Jordi Barbeta, la Vanguardia)

Governants autoritaris

"Mi casa Borbón ocupe, / puesto que es voluntad vuestra; / contamine sus paredes, / sus blasones envilezca, / que a mí me sobra en Toledo / donde vivir, sin que tenga / que rozarme con traidores, / cuyo solo aliento infesta; / y en cuanto él deje mi casa, / antes de tornar yo a ella, / purificaré con fuego / sus paredes y sus puertas." (Alfons López Tena, Avui)

Galdós final de cicle

"Han demostrat com anys i panys mirant de treure’s del damunt l’etiqueta del PSOE es poden dinamitar en pocs dies. I tot per quedar voluntàriament i unilateralment en evidència per un lema que cap president de la Generalitat no hauria de témer defensar, al carrer o allà on faci falta: que el poble de Catalunya tingui la paraula." (Toni Aira, el Singular Digital)

Carme Chacón / Silvio Rodríguez

“Així que els socialistes catalans deixen l’Ebre enrere –explicava l’amic Marçal Sintes en aquesta mateixa plana- es transmuten en una mena de zombies al servei del PSOE, Zapatero i, en definitiva, d’Espanya”. Doncs, sí, noi." (Ferran Sáez, el Singular Digital)

La nostra sentència, la independència

"Coincideixo amb Alfons López Tena: si a aquestes alçades algú se sent incòmode amb un lema que diu 'Som una nació, nosaltres decidim' el millor que pot fer es muntar la seva manifestació en defensa de l'estat espanyol autonòmic. A veure quantes persones s'hi apleguen."(Víctor Terradellas, Crònica)

La gran feina de Carme Chacón

"El que hem de fer és estalviar-nos el sou de tots els parlamentaris i dur, directament, la llei del cinema o la dels horaris comercials a la seu del PP perquè ells les estudiïn i les duguin al Tribunal Constitucional. Així ens estalviem de votar." (Empar Moliner, Avui)

El independentismo como hegemonía popular

"Conquistar la hegemonía popular quiere decir que al Estado ocupante sólo le queda la razón de su fuerza, porque la fuerza de la razón radica en el independentismo. Avanzar en la hegemonía requiere trabajo militante, capacidad de debate pedagógico y constructivo, formación teórica y política, y rectitud y coherencia, aptitudes que debemos mejorar." (Iñaki Gil San Vicente, Gara)

Nazio bat gara, ¿sin sentido?

"Cada vez los ataques del Estado son mayores, la sentencia del TC no es más que otro ejemplo, hoy tiene más sentido que nunca que demostremos en la calle y en los compromisos personales y colectivos que estamos dispuestos a recorrer el camino del soberanismo hacia la independencia." (Joxean Urkiola, Gara)

Els líders ixen de sota les pedres

"Què dirien a Brussel·les, si els arribaren plecs d'ajuntaments catalans notificant-los que la constitució espanyola no és vigent al seu territori, però que ho continua essent la constitució europea i, malgrat tot, l'estatut d'autonomia de Catalunya?" (Vicent Partal, Vilaweb)

Pacte constitucional esgotat

"Catalunya com a unitat política no va participar en cap procés constituent, ni va ser part en cap pacte i si malgrat aquesta mancança d'origen la Constitució va ser un pacte, quins efectes produeix l'incompliment del pacte?" (Narcís Oliveres i Terrades, el Punt)

El fracàs estatutari

"Cal negar suport als pressupostos generals del senyor Zapatero. Si Catalunya no opera com un bloc, els nostres amics bascos en trauran el profit de sempre i haurem perdut un altre any." (Carles Boix, Avui)

«Be water, my friend»

"La convocatòria contra l'assassinat d'Ernest Lluch, unitària però organitzada pel PSC, va portar una pancarta amb el lema "Catalunya per la pau, ETA no". [...] O sigui que, al capdavall, unitari vol dir el que digui el PSC." (Salvador Cot, Nació Digital)

Onze motius d’un independentista per anar a la manifestació

"El mateix dia, a Donostia, l’independentisme basc ha convocat una marxa. El lema?. “Nazio gara. Autodeterminazioa” (Som una nació. Autodeterminació). No és casual." (Jordi Vàzquez, Reagrupament.cat)

Declaració del Port

"Des d'aquesta corporació municipal creiem arribat el moment de qüestionar la sobirania espanyola sobre Catalunya i, com a representants legítims dels nostres veïns, acordem declarar el nostre municipi moralment exclòs de l'àmbit de la Constitució Espanyola, en un gest conscient d'afirmació nacional i democràtica, de resposta a aquesta sentència humiliant." (Ple de l'ajuntament del Port de la Selva)

El perill de la "normalitat"

"Una certa premsa de Madrid insinuarà l'endemà que Barcelona s'ha de bombardejar cada 50 anys, perquè si no les coses no rutllen. Tots plegats farem veure que no passa res, com sempre. I és cert: no passa res, però tots sabem que sí que pot arribar a passar. L'hauríem de negar com més aviat millor, aquesta falsa normalitat. N'hauríem de parlar molt seriosament, de tot això. En cas contrari tastarem, tard o d'hora, els resultats de la veritable anomalia, tan amargs." (Ferran Sáez Mateu, Catalunya Oberta)

No patiu, que no passarà res

"Els espanyols, mort Franco, potser també es van manifestar unes quantes vegades, però immediatament es van posar a fer feina i van fixar un nou estat, amb una Constitució, un Tribunal Constitucional i un monopoli de la sobirania (a banda de totes les institucions i de tots els reconeixements exteriors necessaris). Van canviar les manifestacions per l'Estat." (Josep M. Pasqual, el Punt)

Aniré a la manifestació

"El canvi històric que han afavorit les consultes i la sentència del constitucional és normal que encara no s'haja paït. Però té una dimensió colossal." (Vicent Partal, Vilaweb)

De Cambó a Chacón

"Gracias al fallo [...] sabemos que: España se reconoce a sí misma como un ente homogéneo al que Catalunya debe someterse aun en contra de la voluntad democráticamente expresada por sus ciudadanos. Que Catalunya nació en 1978 como un poder delegado del Estado español. Que en Catalunya la lengua castellana ha de tener preeminencia sobre la lengua propia del país y que los catalanes no tienen por qué recibir del Estado contrapartidas proporcionales a los impuestos que pagan." (Jordi Barbeta, la Vanguardia)

La quadratura del cercle espanyol

"¿Algú creia sincerament que la Catalunya que volem cap a la Constitució del 78? Els que van pintar aquell cercle haurien de donar explicacions: sabien que el nostre país arribaria a tocar amb el cap al sostre. [...] Ho palpem ara: ni diners, ni símbols, ni llengua plenament normalitzada, ni un poder judicial amb traces nostrades. Conclusió: l’estat de les autonomies ha mostrat on s’acaba el tauler de joc. Catalunya ha arribat a la última línia: ha demanat que el peó es torni dama i li han dit que res de res, que, com a molt, li donen un trist cavall sense possibilitats de jugada guanyadora." (Melcior Comes, el Singular Digital)

Legitimitats

"El dilema que es planteja, doncs, no és només el de si els catalans volem o no formar part d’Espanya. El dilema és de més calat, èticament i políticament. Els líders polítics catalans hauran de decidir si, amb la seva actuació a partir d’ara, defensen un mandat democràtic dels ciutadans, o s’emparen sota el paraigua institucional espanyol. Si serveixen al poble que els ha escollit o serveixen a les lleis injustes de l’Estat. Dubto que el dilema es resolgui amb el tòtem de la “unitat”, que pot acabar esdevenint un motiu per adquirir els mínims compromisos possibles, sinó amb la valentia ètica d’aquells que vulguin fer el primer pas de no arronsar-se, i posar-se al capdavant dels catalans per salvaguardar el seu dret a decidir democràticament." (Marta Rovira, Tribuna)

Punt i a part

"Només hi ha una nació, indissoluble, esquerpa a la diversitat –especialment a la de les llengües–, i només hi ha un poble, l'espanyol, gasiu i orgullós de la seva única sobirania. Només hi ha una autoritat impositiva per espoliar el 10 per cent o el que li plagui de la riquesa produïda pels catalans, i només hi ha una justícia, que és la seva. L'autonomia catalana anava despullada i tothom en lloava les grans vestimentes que li anàvem inventant. S'ha desfet l'engany, s'han acabat les ambigüitats, i qui vulgui apuntar-se a l'unionisme amb Espanya, ja sap quin peu calça." (Salvador Cardús, Avui)

“No pasará nada” (Alfonso Guerra)

"Del mateix foc d'on surten les flames de l'ira s'escolten ja veus que demanen refer el pacte constitucional i estatutari, que cal tornar a bastir els ponts, que no es precipitéssim, que evitem extrems perillosos, que valorem tot el que hem guanyat (?) i, sobretot, que no prenguem mal. Llegir els diaris socioconvergents aquests dies fa posar pell de gallina."(Quim Torra, el Singular Digital)

Catalans desagraïts

"Els temps han canviat i, de cop, Chacón ha deixat de somriure. Ara ens renya a tots perquè no expressem prou la gratitud que, segons ella, li devem a Zapatero i Montilla per tot el que ens han volgut donar. En fi, que hem passat de desafectes a desagraïts. Sort que ella fa el que pot per nosaltres des del passeig de la Castellana." (Salvador Cot, Nació Digital)

Catalunya, Espanya: vuvuzela mon amour

"No tenim estat, aviat no tindrem nació." (Francesc Canosa, el Singular Digital)

Un altre 1714

"L'augment de l'independentisme demostra que la feblesa de les elits catalanes no es pot atribuir a la manca de país, sinó al discurs catalanista.[...]El catalanisme ja només és un fantasma, una gallina sense cap que corre per inèrcia i a les fosques. Per això Omnium Cultural tolera que el mateix partit que ha nomenat els jutges del TC, ara lideri una manifestació a favor de l'Estatut." (Enric Vila, Catalunya Oberta)

Això s'ha acabat, xiquets

"Quan el president del govern espanyol diu que 'ací s'ha acabat' la reivindicació autonòmica, em resulta massa sorprenent que hi haja polítics catalans que insistesquen a dir que no. Que no l'han entès? " (Vicent Partal, Vilaweb)

Explicacions, si us plau

"La manifestació hauria de ser per preguntar per què els parlamentaris catalans a Madrid han amagat el cap sota l'ala els darrers trenta anys. Jo no vull explicacions del TC, vull explicacions dels responsables que van redactar les normes, i dels simpàtics i campechanos parlamentaris catalans que els darrers trenta anys han donat suport a aquestes regles." (Xavier Roig, Avui)

Resposta?

"No sacralitzem pas la unitat, com a única salvació, perquè la unitat obliga a rebaixar molt els plantejaments ambiciosos i, per contra, acontenta aquells que caminen amb el llistó baix. La unitat arrana." (Patrícia Gabancho, Avui)

Ara, unitat? Ara, independència!

"Ara volen que la gent els faci la feina en què ells han fracassat? No era el senyor Montilla qui afirmava que el PSOE era l'aliat de Catalunya i que defensaria els interessos dels catalans? No era el senyor Mas el que encaixant la mà de Zapatero prometia que el nou Estatut tiraria endavant i solucionaria els nostres problemes? [...] Ara ens exigeixen unitat? Unitat per fer què?[...] No ens demanin res, tan sols facin el favor d'anar-se'n a casa. Ja no és l'hora de falses unitats autonomistes, és l'hora de la independència." (Carles Bonaventura Cabanes, el Punt)

Catalunya, punt zero

"La convocatòria no s'assembla gens a les anteriors. Perquè cap dels que hi vagin no hi serà per demanar res a l'Estat, sinó a qui el representa políticament des del catalanisme." (Salvador Cot, Nació Digital)

Sentència dura

"Sembla que l'alternativa que ens deixen és només submissió espanyolista o independència. Crec que a partir d'ara hem de tirar pel dret. La via del pacte està ferida de mort. El catalanisme s'ha de plantejar horitzons més radicals i més unilaterals." (Ferran Requejo, Avui)

Déu és espanyol

"Per a la generació que vam patir la dictadura i que d'una manera o una altra vam lluitar contra el franquisme i vam propiciar la recuperació de la democràcia, el moment serà molt dur. Serà un fracàs sense pal·liatius i una vergonya. Si això passa, si abaixem el cap una altra vegada, com a mínim a mi que ningú no em demani res diferent de la independència." (Jordi Coca, Avui)

Carta oberta a Laporta i Puigcercós

"S'atreveix ningú a valorar com podria ser-ne, de gran, l'efecte multiplicador que aquesta unitat podria conjuminar, especialment si poguessen integrar-s'hi també els sectors independentistes dels altres partits o els moviments cívics?" (Vicent Partal, Vilaweb)

La unitat, fins quan?

"Cal recordar que, per exemple, a Eslovènia o a Montenegro, fins mesos abans de proclamar-se la independència, aquesta no era l'opció majoritària?" (Miquel Riera, el Punt)

Una proposta

"Caldria que els diputats, senadors i alts càrrecs del govern pertanyents al PSC, CiU, Esquerra i ICV (del PP no dic res, per raons òbvies) sortissin dels seus llocs institucionals adduint una qüestió de dignitat nacional. Segon moviment, ara que estem en època de retre comptes a la hisenda pública espanyola: tancament de caixes i insubmissió fiscal." (Sebastià Alzamora, Avui)

El darrer estatut

“Valga'ns el nostre Estatut / coix i guenyo i geperut / més petit que un esternut / d'una puça presumida / com que arriba de Madrid / no ens arriba pas a mida / Mare de Déu que esquifit”. Aquests versos parlen de la retallada de l'Estatut referendat pel poble català el... 1931!" (Josep-Lluís Carod Rovira, Avui)