"La feina de veritat és ara a les botigues de records de la Rambla de Barcelona o de Lloret de Mar. Aquest sí que és un debat identitari!" (Xevi Xirgo, Avui)
sí, els records de viatge hauran de ser substituïts i els turistes, si volen un toro, una ballarina amb bata o una estanquera, tindran dues possibilitats:
1) Comprar per internet.
2) Traslladar-se in situ, a la demarcació espanyola, per tal d'adquirir-los.
Si d'una banda, les exportacions a Catalunya de records de la demarcació espanyola baixaran, com fa decennis va passar amb els sants d'Olot però a l'inrevès; d'altra, el turisme fetitxista de baixa filosofia es dirigirà delirant cap a Còrdova i Sevilla a la recerca d'aquell record que regalar a les amistats que no han pogut fer viatge al sud d'Europa.
Les tasques d'ambient taurí incorporaran pantalles gegants on passaran vídeos dels dies d'antany, quan els toreros espanyols senyorejaven Catalunya.
Mireu, què us diré? Tot passa i vénen novetats inesperades.
La Rambla de les Flors plena de records que recuperaran l'èxit: castellers de plàstic, dracs de Gaudí, serres montserratines, sardanistes, camps del Barça, sagrades famílies, coloms assenyalant el camí d'Amèrica, estelades impolutes amb la cara d'Oleguer, ases catalans en miniatura, caganers, postals seriades dels herois catalans... En quatre dies tota la producció reorganitzada i a vendre.
Això sí, com és global el món que les fàbriques de totes aquestes andròmines seran al Marroc, a Romania i a la Xina. Hi ha tradicions que ni la independència podrà canviar.
Salut, República de Catalunya i a reveure, que l'estat espanyol s'enfonsa en els seus estocs de records fora de lloc.
1 comentari:
Bon dia,
sí, els records de viatge hauran de ser substituïts i els turistes, si volen un toro, una ballarina amb bata o una estanquera, tindran dues possibilitats:
1) Comprar per internet.
2) Traslladar-se in situ, a la demarcació espanyola, per tal d'adquirir-los.
Si d'una banda, les exportacions a Catalunya de records de la demarcació espanyola baixaran, com fa decennis va passar amb els sants d'Olot però a l'inrevès; d'altra, el turisme fetitxista de baixa filosofia es dirigirà delirant cap a Còrdova i Sevilla a la recerca d'aquell record que regalar a les amistats que no han pogut fer viatge al sud d'Europa.
Les tasques d'ambient taurí incorporaran pantalles gegants on passaran vídeos dels dies d'antany, quan els toreros espanyols senyorejaven Catalunya.
Mireu, què us diré? Tot passa i vénen novetats inesperades.
La Rambla de les Flors plena de records que recuperaran l'èxit: castellers de plàstic, dracs de Gaudí, serres montserratines, sardanistes, camps del Barça, sagrades famílies, coloms assenyalant el camí d'Amèrica, estelades impolutes amb la cara d'Oleguer, ases catalans en miniatura, caganers, postals seriades dels herois catalans... En quatre dies tota la producció reorganitzada i a vendre.
Això sí, com és global el món que les fàbriques de totes aquestes andròmines seran al Marroc, a Romania i a la Xina. Hi ha tradicions que ni la independència podrà canviar.
Salut, República de Catalunya i a reveure, que l'estat espanyol s'enfonsa en els seus estocs de records fora de lloc.
Publica un comentari a l'entrada