"Som. Hem estat. Serem. Per això volen acabar amb nosaltres: perquè existim, perquè som. Som el boca orella d’un món molt antic. Som el xiuxiueig de generacions i generacions. Som l’arbre empeltat, eternament empeltat, eternament podat. Som l’arbre que creix com la vida. Tot ho duem dins. Som l’arbre que s’obre, que obre els braços com si saludés, com si digués “Hola”. Abans era Adéu, Espanya, ara és Hola, Catalunya. És natural, com la vida, com la natura: les fulles sempre cauen al voltant de l’arbre. Tot torna a l’origen, tot torna a la terra. I com va escriure Màrius Torres: “La terra no sabrà mai mentir”. Necessitaran alguna cosa més que 881 de pàgines de paper per desforestar-nos. Necessitarem alguna cosa més que paraules per donar el fruit saborós." (Francesc Canosa, el Singular Digital)
dissabte, 10 de juliol del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada