Revisionisme espanyol

"El que insinuen[...] és si fa no fa que: a) Espanya és una realitat immemorial que deriva d'una mena de fet natural i no d'un plantejament polític, com sí que passa amb les comunitats autònomes; b) la decisió política que va portar a l'Estat autonòmic va sorgir misteriosament perquè sí, sense que hi tinguessin res a veure Catalunya i el País Basc; c) aquestes dues “comunitats autònomes” no existeixen a causa de les seves diferències identitàries sinó que són tan artificioses i contingents com els límits de la comunitat autònoma de Madrid, posem per cas." (Ferran Sáez Mateu, Avui)

El petit gran detall

"Mas, de fet, formalment ahir va poder ser president perquè el rei Joan Carles i el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, havien signat prèviament l'imprescindible reial decret que el nomenava." (Xevi Xirgo, Avui)

I ara què?

"Estar sotmesos a Espanya surt caríssim. Però és que a més no és ni tan sols valuós, en cap sentit. ¿Em pot dir algú què ha aportat Espanya al concert mundial en més de 35 anys de democràcia?" (Isabel-Clara Simó, Avui)

Privatització i caos aeroportuari

"Cal nacionalitzar els aeroports o, preferentment, que passin a les autoritats regionals i locals. És a dir, exactament el contrari del que Aena i el ministre de Foment tenen preparat per acabar d'ensorrar i maltractar Catalunya i el seu principal aeroport. I, de passada, engreixar alguna concessionària, és clar." (Francesc Sanuy, Avui)

Credibilitat judicial

"Quina credibilitat democràtica té un jutge de càrrec perenne per ordenar al govern d'una institució escollit i renovat democràticament com el de la Generalitat de Catalunya que modifiqui una llei aprovada pel poder legislatiu que, d'altra banda, també és escollit democràticament i renovat periòdicament?" (Miquel Riera, Avui)

Còmplices genocides

"Per què ho fan? Per interessos bàsicament econòmics, per poder continuar espoliant-nos, quedant-se els nostres diners, afavorint els seus territoris a partir dels recursos que prenen de la nostra terra, del fruit del nostre treball." (Josep Maria Solé i Sabaté, Avui)

Això és un cop d'estat

"Això ara no ho ha canviat voluntàriament ni la voluntat popular ni el poder legislatiu. Ho ha canviat la voluntat arbitrària d'un cos organitzat i autònom dins l'estat –talment l'exèrcit." (Vicent Partal, Vilaweb)

La majoria líquida

"Una persona a favor de la sostenibilitat no té perquè abraçar moviments ecologistes [...]. Però si el fan triar en una urna entre embrutar o netejar el medi ambient, ho tindrà clar." (Alfred Bosch, Avui)

Els cavallers de la fe

"El problema és que, ens agradi o no, la llibertat de Catalunya demanarà un salt al buit com el d’Abraham. És una mica allò de portar la criatura a la muntanya i posar-li el ganivet al coll per protegir la fe. No dic que haguem de proclamar la independència demà. Dic que qui ho faci ho haurà de fer, no pas per salvar el país, sinó per salvar-se ell[...]." (Enric Vila, Catalunya Oberta)

No estem sentenciats

"Ara ja no volem resistir, volem guanyar." (Salvador Cot, Nació Digital)

El poder d'un símbol

"Rebre [...] la carta del president Farreras és recordar, des del primer instant, que la legitimitat del parlament i de la nació és anterior a la constitució espanyola del 1978 i a la monarquia." (Vicent Partal, Vilaweb)

Privatitzeu, que alguna cosa queda

"No solament fem un AVE que té estacions com les d’Osca o de Guadalajara on només hi ha un màxim de 15 passatgers diaris i seria més barat pagar-los-hi una “limousine”, sino que també tenen una política aeroportuària que és una autentica passada." (Francesc Sanuy, el Singular Digital)

Xavier Vinader i la immodèlica transició

"Ara vivim en un país on, per exemple, no passa res quan Felipe González diu que va decidir de no fer volar la cúpula d’ETA, i que encara no està segur d’haver fet ben fet. Superada la polèmica inicial, ningú no investiga, tots mirem cap a una altra banda. Potser esperem que, algun dia, ens ho expliqui Wikileaks." (Xavier Montanyà, Vilaweb)

Calia?

"Si ningú ha de ser especialment recelós de la militarització de la democràcia espanyola, supose que som nosaltres i els bascos. No?" (Vicent Partal, Vilaweb)

Reagrupats i solidaris

"La catalanofòbia és molt útil a l'espanyolisme català moderat, ja que gràcies a ella, quan tots dos s'ajunten, aquest últim sembla talment l'esperit del general Moragues. És lògic, per tant, que aquest espanyolisme detesti l'independentisme conseqüent." (Víctor Alexandre, E-notícies)

El Baix Llobregat català

"Tot plegat indica que els socialistes catalans no poden governar una institució com la Generalitat si no aconsegueixen demostrar que són capaços de confrontar, de forma oberta, els interessos de Catalunya amb els del PSOE." (Salvador Cot, Nació Digital)

El manament de la nació

“Homes hi ha a la nostra terra que cerquen el seu centre lluny de si, i la seva desorientació els incapacita per a tota acció positiva. Porucs, amb el seu esguard extraviat, sotgen els moviments i els judicis dels altres per emmotllar la seva actitud al gust de l'Amo. Mai no consulten el seu interior, ni escolten la veu secreta que els diu que... hem de lluitar amb els nostres instruments i no amb els dels altres, que són precisament destinats a combatre'ns. És de miserables degenerats això d'evitar la topada passant-se a l'enemic, i és de justícia que aquest els tracti com a esclaus menyspreables. La naturalesa no tolera semblants paràsits, i seran llurs propis fills els qui els escopiran a la cara”. (Manuel Serra i Moret, reproduït per Mossèn Josep Dalmau, Avui)

Independentistes arreu

"Si realment la prioritat és la resolució dels problemes econòmics, encara amb més raó cal insistir en la sobirania i el concert econòmic. O és que es pensen que volem la independència per posar-nos barretina a l'hora d'anar a dormir?" (Salvador Cardús, Nació Digital)

La Ford no canta l'himne

"És inexplicable que trenta anys després de la primera línia de gran velocitat espanyola encara avui no es puga anar com cal de València a Barcelona, Perpinyà i cap amunt." (Vicent Partal, Vilaweb)

Pactistes i unilateralistes

"El projecte aprovat pel Parlament va ser desnaturalitzat amb el consentiment de Convergència i Unió, en especial en tot el que es referia al finançament. La reforma de la LOFCA i l'acord de finançament de juliol de 2009 van acabar d'eliminar qualsevol vestigi de relació bilateral entre Catalunya i l'Estat Espanyol. La sentència del Tribunal Constitucional ha ratificat que Catalunya no pot tenir una relació fiscal pactada amb l'Estat, a diferència del País Basc i Navarra." (Josep Pinyol, Tribuna)

Fins aquí hem arribat

"Aquesta vegada el recurs que el PSOE va presentar contra l'acord CiU-PP pel concert, que també havia tingut el suport d'ERC i de Solidaritat per la Independència, va acabar prosperant [...]. Rajoy no tenia cap altra sortida aritmètica que el pacte amb CiU si volia governar amb una certa estabilitat. És clar que Mas havia hagut de renunciar a la possibilitat de convocar un referèndum per la independència, al marge d'avalar polítiques incòmodes en la governació de l'Estat." (Pep Riera, Avui)

Crisi total

"El discurs dels espanyols respecte a la Unió Europea dóna poques esperances. Recorda al que fan respecte Catalunya. Vull dir que es basa en aquest igualitarisme i aquest oblit interessat del passat, en aquest cosmopolitisme de casino, que els catalans ens podem creure però que els francesos i els alemanys saben perfectament que són arguments per viure de gorra." (Enric Vila, Catalunya Oberta)

Votar trempat

"Jo de tu votaria el candidat que representi, de manera més aproximada, la teva manera d'estimar el país. [...] Si fas un vot prudent no esperis que el teu líder actui amb valentia; i si fas un vot valent has d'estar disposat a tornar-te a aixecar en cas de perdre. Decideix el que et vingui de gust però vés a votar i no deixis que ningú del teu voltant s'abstingui. El perill d'aquestes eleccions no és pas el tripartit, que no es farà -això és pura xerrameca-, sinó l'abstenció del món sobiranista que és molt llepafils." (Enric Vila, Catalunya Oberta)

Eleccions a la colònia

"Els representants de la metròpoli vénen a la colònia per explicar les meravelles de la dependència i per qualificar la sobirania com una 'aventura perillosa'. S’ha acabat l’etapa d’un catalanisme compartit que semblava viable dins o fora de la constitució espanyola. Ara la defensa de la catalanitat només sembla realista amb la creació d’un estat propi. Els polítics saben que és un objectiu que no solament suposa una ruptura amb el marc polític i jurídic espanyol sinó que suscitarà una resistència agressiva per part de la societat i dels polítics espanyols. Per aquesta raó, cal un procés que articuli tots els possibles actors de la societat catalana: intel·lectuals, agents econòmics, moviments socials, mitjans de comunicació i líders polítics. I s’ha de guanyar, en l’àmbit internacional, un relat que no serveixi els interessos d’Espanya." (Fèlix Martí, Tribuna)

Eleccions provisionals

"Si ni uns ni altres arriben a entrar al Parlament, haurà estat una oportunitat perduda per trencar l'aïllament mediàtic al que es condemnen els extraparlamentaris. Només cal veure els avantatges diferencials amb què compta una organització minúscula i irrellevant com Ciudadanos davant dels més de tres mil membres de RCat i els milers d'actes que ha estat capaç d'organitzar." (Salvador Cardús, Nació Digital)

Trampes en campanya

"Finalment, un mot cap a l'independentisme emergent, que és el de Reagrupament i Solidaritat. He participat, per invitació de sengles amics, en un acte de cada formació. M'he trobat un parell d'actes racionals, assenyats, gens mitiners, en els quals s'han desenvolupat arguments que vosaltres coneixeu molt bé, perquè els trobeu cada dia a l'Avui. És un indici. Dit això, amics i amigues, sortiu allà fora i voteu Catalunya i, si us va bé, feu-vos un favor i voteu independència." (Patrícia Gabancho, Avui)

A QUI VOTAR EL 28N? Solució per a independentistes indecisos

"Per la gent que se sent indecisa li proposo una fórmula que vaig fer servir una vegada i que em va anar molt bé. 1r- Es descarten les opcions espanyolistes, tant si són autonomistes -PSC, CiU, ICV,...- com si són feixistes -PP, C's, PXC, UPyD. 2n- S'agafen les tres paperetes en dubte i es posen en els sobres respectius, es llepen i es tanquen. 3r- Es barregen a l'esquena, ben barrejades, una bona estona. 4t- Se'n tria una a l'atzar i s'introdueix a l'urna. 5t- Les altres dues es llencen a la paperera del mateix col·legi electoral sense mirar-les. Si el que es volia era expressar l'independentisme amb un vot, s'haurà fet. I res del que pugui fer el partit votat amb aquell vot, hom ho sentirà com a responsabilitat pròpia, ja que no sabrà si l'ha votat o no." (Titot, El Bloc d'en Titot)

Matar

"Si, el joc en qüestió, l'haguessen fet la JNC, i no dic les JERC o la CUP o el partit de Laporta, i s'atacassen banderes espanyoles, és possible que l'Audiència Nacional ja se n'hauria ocupat i l'escàndol i la tergiversació política haurien estat colossals." (Vicent Partal, Vilaweb)

L'ase dels cops

"A la resta del territori l’Estat construïa unes flamants autovies lliures de peatge. D’aquestes se’n van fer, en 20 anys, 500 km. a Madrid [...] contra només 60 a Barcelona.I ara resulta que, saturats d’autovies, els madrilenys no passen per les autopistes de pagament i les concessionàries no guanyen diners. Solució? Doncs no rescatar els peatges de Catalunya, sinó subvencionar les constructores que havien fet error de càlcul i ara ploren davant el papà – Estat, com si en la funció d’empresari no hi entrés el risc i a ells se’ls hagués de considerar una espècie protegida d’acròbates amb xarxa." (Francesc Sanuy, el Singular Digital)

Cercles quadrats

"Ara mateix, l'esquerrà Montilla ja no en vol saber res de l'esquerrà Puigcercós ni de l'esquerrà Herrera. A l'esquerrà Montilla, per cert, no va semblar que li fes gaire nosa el pacte que el seu coreligionari Patxi López va signar al País Basc amb el PP." (Ferran Sáez Mateu, Avui)

Tots els independentistes tenen "pegues"

"Tota formació independentista és objecte de burla i llavors sembla que el vot útil independentista sigui...no votar independentista." (Jordi Vàzquez, Utopia possible)

El PSC espanyol

“No toleraré cap referèndum”. No toleraré? Que potser hi ha manera més espanyola de dir les coses?" (Patrícia Gabancho, Nació Digital)

PSC, “dependentista i espanyolista”

“Combatrem l’independentisme” perquè “la sobirania popular correspon al govern espanyol”. Només li va faltar dir “¡Arriba España!”. (Víctor Alexandre, el Singular Digital)

Gràcies Saïda

"Ha desaparegut una prova essencial de la defensa: la cinta de vídeo dels fets. L'han perduda, diuen. Sensacional" (Vicent Partal, Vilaweb)

Que es disculpi Hisenda!

"Ni els partits ni els successius governs de la Generalitat no han trobat cap sistema eficaç per resoldre una discriminació financera que és estructural. Espanya és un gran Madrid, envoltat de l'excepció basca i un sud que absorveix subvencions de forma permanent, mentre això mateix el manté en la dependència política. L'eix mediterrani no compta i el TGV Tarragona-Castelló, simplement, no es farà mai." (Salvador Cot, Nació Digital)

Hauria pogut dir sí

"Si la determinació de l'enemic és la condició de tota política, el sobiranisme hauria de saber qui és el seu antagonista. [...] Si el senyor Duran adopta el punt de vista de l'Estat en una qüestió tan transcendental, aleshores en referma la sobirania en tota la seva extensió. I això vol dir, senzillament, renunciar a una sobirania catalana que, per ser-ho, ha de reivindicar el dret a postular el seu propi enemic i a no conviure en els budells dels altres. Reivindicar el dret a triar l'enemic, i a rebutjar-lo si convé, no implica enaltir el terrorisme, sinó tot el contrari, implica un rebuig total i radical de les solucions violentes als conflictes de sobirania, sense que la violència dels uns ens llanci als braços de la violència dels altres." (Joan Ramon Resina, Avui)

Vota independència

"Potser als seus caps visibles els falta experiència; potser alguns d’ells no desperten simpaties unànimes… Poc importa, ells són, a dia d’avui, els únics, els primers que han recollit el repte, han fet seva la missió de dur el país a la seva plenitud nacional. I ja només això, ja val el nostre vot de confiança. Són els que tenim, no en tenim més, no en tenim d’altres (de moment), ara mateix són la nostra eina, el nostre instrument per fer entrar l’independentisme en el Parlament i allí fer-lo créixer." (Acte de Sobirania, 68 diputats)

Reflexió contra les amenaces

"Algú ha vist cap fiscal de l’Estat o defensor del pueblo presentar les seves acusacions contra Corbacho per incitació a la violència? Algú – del poder o del seu partit - li ha demanat rectificació? Algú li ha demanat que condemni explícitament la via violenta?" (Xavier Oca, Llibertat)

Concert econòmic, la utopia

"La independència comporta el concert econòmic (naturalment). I un seient a l'ONU, i representació a totes les institucions internacionals. [...] I seleccions esportives pròpies. I constitució pròpia. I un Tribunal Suprem propi, no subordinat a ningú. I un poder judicial propi. I un Parlament sobirà. I tantes altres coses que seria absurd optar només al concert econòmic, sabent que ens suposaria el mateix esforç que assolir-ho tot plegat." (Editorial, Racó Català)

Ells no barregen esport i política

"Onejar la bandera espanyola és fer política." (Jordi Vàzquez, Utopia possible)

Xuclà i els seus amics

"Els dos grans partits espanyols estan acabant de perfilar un enduriment de la Llei de Partits, l'artefacte jurídic en què descansa la majoria espanyolista al Parlament de Vitòria. Per entendre'ns, aquella llei que il·legalitza l'esquerra abertzale, però no pas Falange. CiU ja va votar-la l'any 2002. Ara es planteja tornar-hi" (Salvador Cot, Nació Digital)

De Montserrat a Cuixà

"Quan es faci un balanç prou ampli i just del que ha representat Cuixà per al restabliment de les llibertats del poble català i per a la projecció de la nostra nació cap a l'exterior, reveurem el P. Oleguer, amb la seva bonhomia, fermesa i exquisida educació, com a persona clau [...] que va tenir el coratge de compartir les esperances de tants catalans que buscaven un suport espiritual serè i desinteressat, enmig d'una dictadura que semblava sens fi i, en el cas dels cristians, d'una Església catalana alliberada." (Aureli Argemí, Avui)

La catalanofòbia, capítol 453

"Els mitjans colpistes espanyols, que emeten amb tota normalitat, continuaven aquests dies amb el seu mantra obsessiu d'insults contra tot allò que soni català. Dels bascs no en deien res. Té algun sentit, això? [...] No es tracta, doncs, d'un assumpte conjuntural de caràcter ideològic o partidista, sinó d'una actitud incardinada en la mateixa identitat espanyola." (Ferran Sáez Mateu, Catalunya Oberta)

Un país bilingüe?

"Si estem a favor d’un bilingüisme en el que tots sapiguem les dues llengües, no cal debat en castellà." (Vicenç Villatoro, el Singular Digital)

L'entrevista

"Sospite que l'entrevista amb Otegi que El País publicà ahir inaugurarà una nova mirada sobre el dirigent abertzale, molt més interessant i exacta que no l'actual desqualificació sense matisos. I no patim: en aquest món nostre pots passar de terrorista a estadista amb una facilitat que esborrona; d'exemples, en podem posar tants com calga. Dit tot això, com poden continuar tenint-lo en la presó?" (Vicent Partal, Vilaweb)

Tocar sostre

"Pujol va haver de baixar el llistó per poder manar."(Enric Vila, Catalunya Oberta)

'Agua para todos, señorita'

"Parlar català naturalment és més revolucionari, més històric, més efectiu, més de tot que sortir a un balcó de la Plaça Sant Jaume i proclamar la independència o la decadència." (Francesc Canosa, el Singular Digital)

«No serà pacífica»

"Mantenir una relació per la por és francament miserable. Això val per a persones i per a nacions." (Patrícia Gabancho, Nació Digital)

Que l'estupidesa no ens faci traïdors

"Que comenci Espanya per fer-se petita, que toleri una Catalunya grossa, uns Països Catalans federalitzats, i aleshores Catalunya podria entrar en el joc. Però mentrestant no hi ha res a federar, si per federar s'entén el repartiment equilibrat del poder en aquesta península." (Joan Ramon Resina, Avui)

Spain is different

"Vist des d'Europa, que un judici i un assassinat franquista no siga automàticament anul·lat i deixat sense efecte, és simplement incomprensible: la demostració que Espanya és diferent." (Vicent Partal, Vilaweb)

Gestionar el 10-J (i 3)

"Aquella forma boirosa d'avançar políticament, necessària mentre l'Estat espanyol controlava aranzels i repartia garrotades, s'ha esvaït per fi. Això no vol dir que tots els partits polítics hagin interioritzat ja el canvi que s'ha produït. Però, tard o d'hora, ho faran." (Carles Boix, Avui)

Qui no és catalanista?

"Ser catalanista, avui dia, és no ser res." (Vicent Sanchis, Avui)

Manifest del Fossar

"ACORDEM [...] Treballar conjuntament de forma entusiasta, coordinada i eficient en la campanya electoral per aconseguir l’èxit de la Coalició per la Independència formada per Solidaritat i Reagrupament i qualsevol altre grup que amb els mateixos objectius nacionals se sumi a la coalició." (Manifest del Fossar)

Una Catalunya en castellà

"Aquí sembla que les coses són com són perquè la mare natura ens ha fet així. És a dir, aquí sembla que la reculada tocada de mort del català, la ruïna cultural del país, el cisma de la Barcelona metropolitana i la Catalunya comarcal, la destrucció del paisatge, l'emigració desbordada, la paorosa centralització del poder econòmic, la suburbialització mental que ens envaeix, etcètera, siguin fets que s'han produït sense cap causa al darrere, perquè sí, perquè tocava, perquè havien de passar." (Quim Torra, el Singular Digital)

Assemblea conjunta de les bases de Reagrupament i Solidaritat

"Cap diferència ideològica justifica l'alt risc de presentar dues candidatures idèntiques." (Jordi Vàzquez, Utopia Possible)

Ara o mai

"Volem promoure una recollida de signatures per demanar a aquests polítics que es declaren a favor de la independència que: Es deixin estar de problemes personals. Es deixin estar de protagonismes. Es deixin estar de lluites de poder. I que s’uneixin i presentin una candidatura única per aconseguir la independència." (Ara o Mai, Araomai.cat)

O Puigcercós o Portabella

"És una aposta amb poques variants que té la curiosa peculiaritat que es nega a si mateixa quan s'acosten les eleccions i arriba el moment de convèncer els votants propis. És la fase en la qual es troba, en aquests moments, Joan Puigcercós." (Salvador Cot, Nació Digital)

Tercera condena de Estrasburgo al Estado español

"No es habitual, ni muy probable, que prospere una denuncia al Tribunal Europeo de Derechos Humanos contra un estado miembro de la UE. Sin embargo, a veces, por diferentes razones, como la evidencia de la vulneración de derechos en el caso denunciado, el estado resulta condenado." (Ikusmira, Gara)

Albert Rivera / Gabinete Caligari

"Et pots embolicar amb vuit o deu banderes espanyoles, et pots cobrir amb samarretes de la roja fins que ja no te'n càpiga cap més, pots anar als toros a defensar la tradició "cañí".... i, alhora, jurar i perjurar que tu no ets nacionalista! Els altres sí que en són, de nacionalistes. Tu no: ni parlar-ne." (Ferran Sáez, el Singular Digital)

Gestionar el 10-J (2)

"Els nostres federalistes escriuen i parlen incansablement per escapolir-se del que ens interessa a tots: ¿es pot crear un sistema que garanteixi l'autonomia política catalana contra la interferència constant de l'Estat central? ¿Hi ha un sistema que impedeixi el que passa a Espanya (però no a altres països del món), on tots els altres territoris estatals formen una aliança inexpugnable per absorbir el màxim de recursos de Catalunya? Per descomptat, la meva resposta és sí i passa per la confederació en vigor fins al 1714 o la independència en peu fins al 1479." (Carles Boix, Avui)

Llegint les enquestes

"L'enquesta ja indica una significativa fuita de vot cap a Solidaritat i Reagrupament, fuita que en conjunt suma més vots que no els que van a parar d'Esquerra a Convergència. Aquest 28% de votants d'ERC encara indecisos seran doncs decisius a l'hora de reconfigurar el parlament."(Vicent Partal, Vilaweb)

L'ase de Buridà i la independència

"Eren persones poc barrejades amb el dia a dia de la política, poc donades a les picabaralles, raonables, no sectàries, i mostraven el seu absolut desconcert pel fet que es presentessin per separat. “Com poden no presentar-se junts Carretero i Laporta, si el seu programa és exactament el mateix”!, exclamava un d’ells." (Francesc Puigpelat, Nació Digital)

RCat i Solidaritat: aprenem del passat?

"Si fem un càlcul ràpid veiem que: NE amb 44.798, BEAN amb 14.077 i UPS – CUPS amb 33.086; amb una candidatura conjunta probablement haurien superat els 90.000 vots, que en funció del repartiment per circumscripcions, fàcilment hauria comportat 3 o 4 diputats. [...] Així doncs si només canviem els noms, 30 anys més tard, es podria repetir una situació ja viscuda per l’independentisme català." (Marc Sanjaume, el Pati Descobert)

La metàfora

"Parlen de “patriotisme cívic” com l'únic possible en un país de forta immigració: és donar als nouvinguts (de totes les èpoques) el protagonisme que automàticament es nega als autòctons i als que van esdevenint catalans al llarg dels anys. Com si l'emoció catalana no pogués ser compartida, o com si no fos justa, al costat d'un projecte polític que, com tots, ha de ser argumentat i racional. El patriotisme és identitari, perquè ha de tenir un compromís amb la identitat del país, igual que el projecte, més ample i polític, ha de servir per aglutinar també la gent que estigui fora de la identitat! Independència sense identitat? És que només hem d'aspirar a ser més rics?" (Patrícia Gabancho, Avui)

Margarit

"Una ciutat que gosa fer així el pregó de la festa major és, de bell nou, aquella ciutat oberta, innovadora, captivada per la cultura i volgudament inconformista que, a tants, ens va enamorar i que sovint pensem que s'ha perdut." (Vicent Partal, Vilaweb)

Els padrins metralleta

"No surten els avis del PSC, del PP, d’IC... No surten perquè no tenen res a dir. Res. Perquè ho han fet malbé tot. Perquè camarades, compañeros, mochilleros... la única causa que ens queda pendent és Catalunya. Per això surten els nostres avis, els nostre padrins, els nostres iaios. Surten perquè ells són fills d’una generació que va mamar llibertat." (Francesc Canosa, el Singular Digital)

El paper del PP

"És ben curiós que als partits espanyols el que els acaba interessant de Catalunya és tenir CiU contenta." (Jordi Grau, el Punt)

Mala educació?

"Si resulta que això de canviar de llengua per educació només s'ha d'aplicar als catalanoparlants, i no als qui opten pel castellà com a llengua de comunicació habitual, es produeix la paradoxa que entre dos persones que estan fent una mateixa cosa (mantenir-se en la seua llengua), una és mal educada i l'altra no. Òbviament, [...] cap demòcrata no podria acceptar mai una norma basada en tan evident discriminació." (Ferran Suay, el Punt)

Un acuerdo que retrata la desoladora debilidad

"Negociar en 2010, y vender como logro histórico, una competencia de una ley orgánica de 1979 es un ejemplo desolador. Y plantea un reto obligado a quienes ni desean ni se resignan a ese fatalismo." (Editorial, Gara)

Decadencia

"12.000 euros anuales de menos en una familia de cuatro miembros es mucho dinero. Hagan números sobre 20 años y no se pongan enfermos." (Modest Guinjoan, la Vanguardia)

Espanya contra Occident

"Sèrbia ha fet una feina pacient per relligar els interessos d'una coalició molt variada de països que tenen problemes interns de tipus nacional, lingüístic o ètnic, amb el Marroc, Indonèsia i Espanya al capdavant." (Salvador Cot, Nació Digital)

Independència o assimilació

"Els mots prohibits solen precedir el destí de les nacions prohibides. I quan aquells mots –com ara independència, sobirania, separació, secessionisme, estat propi, autodeterminació o dret a decidir– comencen a circular amnistiats pel carrer, al bar, als consells d'administració i als titulars dels informatius, llavors estem a prop de la normalitat democràtica." (Josep Gifreu, el Punt)

La penosa divisió del catalanisme

"Ara cal la unió o la unitat d’acció. Quan siguem independents ja tindran temps de barallar-se en llur afany de poder." (Armand de Fluvià, Armanddefluvia.com)

El foc crema diferent segons el color de la bandera

"No cal ser vident per preveure el ressò que hagués generat la notícia si en comptes de Laporta es tractés d'Albert Boadella, i si fos una rojigualda la bandera cremada, en comptes d'una estelada." (Editorial, Crònica)

TV3, l'espanyola

"Se'ns dóna com a notícia preferent l'esfondrament sense víctimes d'un edifici a Madrid, i, més tard, en format petit i a la cua de les notícies, se'ns informa d'un accident en un pis de la riera d'Arenys de Munt amb dues persones mortes. Cosa que ens mostra dues evidències: una, que un simple edifici de Madrid és més important que la mort de dos catalans; i dues, que la tria de la notícia madrilenya no és gens innocent." (Víctor Alexandre, E-notícies)

Projeccions reals o un simple divertiment (2ªPart)?

"La coalició RCat + SCI obtindria 10 escons (7 a Barcelona, 1 a Girona, 1 a Lleida i 1 a Tarragona), dos més que si anessin separats. Aquests dos escons sortirien del PSC i PP." (Manel Bargalló, Deumil.cat)

Salvem la llibreria Ona

"Aquests cofois ciutadans del món són els mateixos que [...] ens parlen de l’encantadora conservació de The Bookstore Community, la històrica llibreria del número 143 de la Setena Avinguda, a Brooklyn, de la qual són clients Paul Auster i Siri Hustvedt. Cosa que és certa, per bé que, ves per on, The Bookstore Community es va fundar el 1971, nou anys més tard que la llibreria Ona i vuit més tard que la llibreria Les Voltes." (Víctor Alexandre, el Singular Digital)

Madurar

"Els discursos per a menors d'edat han perdut la seva força persuasiva. Mentre Madrid tenia força per amenaçar el país, la necessitat de recórrer a ambigüitats i sublimacions de tota mena donava al catalanisme un aire de capritx sentimental, de moble vell i emprenyador, que només convencia els convençuts i encara gràcies. En aquell context, el catalanisme va arribar a ser una aigua del carme que ho curava tot i no costava res." (Enric Vila, Catalunya Oberta)

País espès

"A mi, l'espanyol me'l van imposar als cinc anys sense contemplacions." (Salvador Cardús, Avui)

Qui té por de la pau?

"Per què el govern espanyol no accepta el dret a l'autodeterminació del poble basc? Per què, només d'imaginar-se cedint en aquest punt, Espanya ja experimenta una humiliació?" (Víctor Alexandre, E-notícies)

No desafiaràs la llei

"Si RCat i SCI van per separat a les eleccions i treuen cadascun d'ells 65.000 vots, tots dos obtindran la bonica xifra de zero diputats. En canvi, si van junts i cadascun d'ells aporta els seus 65.000 vots sumarien més de 130.000 vots, i això caldria sumar-li l'efecte crida per l'unitat de l'independentisme, la qual cosa pot significar la “friolera” de 5 o 6 diputats pel cap baix. "(Xavier Vilaseca, Col·lectiu Eterna)

L'abstenció és l'enemic

"Hi ha una part substancial de l'independentisme que pateix pel fet que hi haurà dues candidatures, si no compten amb Esquerra, o tres, que es diuen representants del sobiranisme. I que això pot complicar l'accés al parlament." (Vicent Partal, Vilaweb)

Optimisme

"Per ara vull ser optimista. Ep, però tampoc fins al punt d'esperar que el senyor Sobrequés, després de passar-se trenta anys abduït pel presumpte catalanisme del PSC, descobreixi en un futur immediat que tampoc CiU no el menarà a la terra promesa." (Carles Ribera, Avui)

I tu, independentista, a qui votaràs?

"Constatem que l’abstenció i el vot en blanc en aquest àmbit comencen a estar mal vistos. Hom tendeix a pensar que després de la demostració de força ciutadana del 10J, abstenir-se podria ser una mena de traïció. La visió de puresa “a mi no m’enganyaran” de moda fa pocs anys i de situar el vot en blanc moralment per sobre dels “polítics corruptes” està disminuint. A més, l’aparició de noves forces treu arguments als seus defensors. " (Roger Buch, Tribuna)

"Els nacionalismes estan mal vistos internacionalment"

"Els corresponsals arriben amb un punt de prejudici contra tot allò que faci olor a nacionalisme. No s’adonen que és tan nacionalista el català com l'espanyol." (Francesc Cano, el Singular Digital)

Projeccions reals o un simple divertiment?

"Estudiant les eleccions al Parlament del 2003 al 2006 es pot veure que l’abstenció va augmentar amb 337.168 electors. També dels que van anar a votar, 216.000 electors no van votar tant CiU com ERC, 60.000 vots en blanc i un increment de 30.000 vots respecte al 2003 cap a altres formacions minoritàries. Per això si suposem que s’arribés a motivar prou el vot independentista a aquestes properes eleccions del 2010, no seria pas descabellat afirmar que hi ha una bossa d’uns 500.000 vots que esperen per votar a favor de la independència. "(Manel Bargalló, Deumil.cat)

Gestionar el 10-J (1)

"És el resultat d'una concepció molt particular (i espanyola) de la vida familiar i professional: l'individualisme més estricte; l'obsessió per assegurar un confort raonable del nucli de parents més immediat; el conreu de les connexions personals i, si és possible, de les relacions de poder; un provincianisme, al capdavall, de vol gallinaci. Aquesta és la vida que Joan Fuster retratà en unes pàgines magnífiques que va escriure sobre Alacant: una ciutat amable (per la llum mediterrània que la il·lumina) però de poca força creativa i amb una mínima vida cívica. En aquest món acaba imperant una grisor econòmica i cultural desesperant [...]. Ningú no ens assegura que l'aposta per l'anar fent provincià no acabi estenent-se finalment a altres parts del país, sobretot entre l'esquerra que ara s'identifica amb el federalisme." (Carles Boix, Avui)

You’ll never lose alone

"Els happy losers, com a categoria sociològica que integra tots aquells que creuen i defensen amb tenacitat ideals honrats i justos, estan tan a les antípodes dels winner killers, capaços de vendre la seva mare per tal d’assolir l’èxit o una major quota de poder, com dels mediocres satisfets, que tan genialment definí Georges Bernanos. Els happy losers són somiatruites irredempts, però van omplint el sarró amb coses veritablement importants. De supèrflues, només les justes." (Josep Maria Huguet, el Matí)

Amb veu alta i clara

"Hi ha més catalans que han pres consciència d'uns fets i d'una situació que ens perjudiquen i que ara estan disposats a sortir al carrer i pronunciar-se. Sense l'enravenament oficialista ni l'agitació de l'avalot. Amb veu alta i clara, famílies senceres, amb nens a coll. De la terra adormida de la indiferència, sorgeixen els brots d'un moviment ciutadà amb ganes d'expressar-se i fer-se sentir. " (Miquel Pairolí, el Punt)

EL COMPROMÍS D'ARENYS DE MUNT

"Ens comprometem a què les forces polítiques a les quals pertanyem proposin al Parlament, que sorgirà de les eleccions previstes per aquesta tardor, treballar per construir la majoria social que possibiliti poder exercir el nostre dret a l’autodeterminació, un cop podem donar per trencat el pacte constitucional, i la celebració d'un referèndum vinculant que permeti convocar tot el poble català per tal que es manifesti sobre la conveniència que Catalunya esdevingui un estat independent quan es pugui tenir la certesa que tindrà un resultat positiu." (Compromís d'Arenys de Munt)

'La independència d'Espanya comportarà més de 20.000 milions afegits a Catalunya'

"Caldria adoptar com a referència la Convenció de Viena sobre la successió d’Estats en relació a la propietat estatal, els arxius i els deutes, aprovada l’any 1983 i sotmetre’ns als seus processos d’arbitratge. Aquesta convenció diu que la propietat estatal immòbil (edificis, vies de tren, carreteres,...) passaria a l’Estat català mentre que la propietat estatal mòbil (trens, cotxes, ordinadors,...) que l’Estat feia servir en el territori català també hauria de passar a l’Estat català." (Elisenda Paluzié, Directe)

Més poble, més democràcia

"Tots els polítics coneixen l'espoli que patim (2.500.000 euros/hora). Com poden estar tan callats?" (Carles Móra, Avui)

El govern de la independència

"Si presentes un programa en el qual l'apartat de la independència és accessori (o inexistent) a les altres qüestions associades a la gestió d'una comunitat autònoma és que només aspires a gestionar una comunitat autònoma." (Hèctor López Bofill, Avui)

Castellà galàctic 0, català discriminat 2

"ARWU classifica només la despesa en recerca i evidentment l'espanyolisme centralista dóna molts més diners a Madrid que a Catalunya. Però un índex que té en compte tot de factors com QS elimina aquesta discriminació i Madrid desapareix del mapamundi intel·lectual. [...] En canvi destaquen els idiomes petits com el català [...]. Catalunya ha de formar part d'aquest grup de països petits, però intel·ligents. De fet no està mal situada amb dues universitats. Les mateixes que té Itàlia amb deu vegades la població o Rússia amb només una, i tot l'idioma galàctic castellà amb zero." (Josep C. Vergés, Diari de Girona)

Un Frente Democrático Unido se empieza a conformar en Euskal Herria y toma la iniciativa

"Mientras la segregación política y social se limita a un sector concreto identificado con una etnia, religión o ideología concreta [...] las líneas rojas del sistema se mantienen más o menos claras [...]. Si, por el contrario, el movimiento político que pretende lograr un cambio estructural [...] es capaz de romper ese cerco, resituarse y plantear una unidad de acción junto con quienes, aun sin tener cercenados todos sus derechos, se oponen a toda forma de discriminación y consideran que todo proyecto democrático debe poder desarrollarse en igualdad de condiciones, entonces las opciones de avanzar de esa lucha darán un salto cualitativo." (Editorial, Gara)

El nostre 11-S

"Imagino que l'Onze de Setembre sortiran tropes a desfilar –sí, amics, els països independents fan aquestes coses–, i tindran més pes les recepcions oficials." (Alfred Bosch, Avui)

L'exemple de Flandes

"Per evitar el provincianisme, més aviat hauríem de començar a situar el castellà al lloc que li correspon en el context mundial. El segon idioma dels catalans hauria de ser l'anglès, i després hi ha el francès i l'alemany (molt més importants a Europa que el castellà), i també xinès." (Enric Vila, Catalunya Oberta)

A, Bulevard; B, Rambla

"L'Ajuntament penjarà unes banderoles al que vindria a ser l'actual Ruta de la Seda amb propaganda de l'opció A i la B. Així podrem protestar (tots els mediterranis en general i els xinesos en particular) del fet que l'opció C (que la nova Ruta de la Seda no sigui ni una rambla ni un bulevard) se'ns amaga." (Empar Moliner, Avui)

Federalistes de debò

"Herrera propugna un federalisme que no s'ha pensat per aturar la reivindicació del dret de decidir i, eventualment, de la independència, sinó per exercir-lo." (Vicent Partal, Vilaweb)

El clar debat

"Ja és ben rar que en només dos mesos els enquestats a favor de separar Catalunya de l'espoli hagin passat del 47 al 40 per cent. Però ni que fos així. Ara i abans gairebé un de cada dos catalans assumeix amb normalitat el fet." (Vicent Sanchis, Avui)

La llei de Goodwin en la versió peninsular: o com cal no esmentar Franco quan no és necessari

"Franco i el franquisme sociològic, òbviament són partidaris del "no". Però no són els únics, i no crec que siguin els més rellevants. Els més rellevants negadors de l'exercici del dret d'autodeterminació són els que empren el "catalanisme" amb una finalitat purament especulativa." (Dídac López, Disponibilitat Permanent)

Ni política, ni debats

"La cosa s'acabarà en un trist debat on a Josep Cuní li donaran un cronòmetre per a què, justament, allò no sigui un debat..." (Salvador Cot, Nació Digital)

L'Onze de Setembre no és una festa

"L'Onze de Setembre és una diada commemorativa, no pas festiva." (Víctor Alexandre, Victoralexandre.cat)

¿Fractura social catalana?

"Si se suman los que ahora se sienten sólo catalanes (14%) y más catalanes que españoles (21%), está claro que el independentismo también atrae a una parte de quienes proclaman sentirse tan catalanes como españoles. La encuesta de julio arrojaba que tres de cada diez ciudadanos de este grupo central también apoyarían la creación de un Estado catalán." (Francesc-Marc Álvaro, la Vanguardia)

Montilla s'aferra a les paraules

"Després d'una legislatura on, suposadament, es tractava de gestionar en silenci, sense més política que les carreteres i els hospitals, ara resulta que el líder del PSC sacseja l'espantall de l'independentisme per mobilitzar uns electors que, segons les enquestes, estan desertant del tripartit de forma massiva." (Salvador Cot, Nació Digital)

Canviar: qui i el què?

"D'aquí surten una bona colla de nouvinguts al regionalisme càntabre, asturià, canari o aragonès, per esmentar-ne alguns. Regionalisme difús o en estat pur, tant se val. Paradoxalment però, per al cas català, l'efecte produït ha estat el contrari. És l'experiència del poder o, per ser precisos, de la manca d'efectivitat d'aquest, la que ha convertit molts polítics autonòmics a un nacionalisme més o menys radical." (David Murillo, Avui)

Veus: 3 i 3

"Les tres primeres veus aquí al·ludides sumen entre totes vora tres-cents anys. Veus, doncs, com a mínim venerables. Però també assenyades i conseqüents. Amb un tou d'experiència que les empeny a convertir-se en crida del pragmatisme. Ja no els queda temps per perdre i volen anar per feina. Prou il·luminismes i, encara menys, personalismes. Unir-se i ser forts comporta també saber cedir.Són les veus d'Heribert Barrera, Oriol Domènec i Moisès Broggi." (Josep Murgades, el Punt)

Contradiccions espanyoles

"Si ETA ja no és terrorista, ¿quins arguments li queden al nacionalisme espanyol, soî disant demòcrata? Observem que la col•locació de personatges ambiciosos, servidors d’Espanya i la seva “sagrada” unitat, al front de les nacions conquerides els fa sentir més tranquils. Per això crida tant l’atenció que a l’hora de negociar amb Euskadi, el govern de Madrid se salti alegrement el seu home-titella, i prefereixi pactar amb els autèntics representants d’Euskadi." (Isabel Clara Simó, el Singular Digital)

Massa independentistes?

"Donada la llei electoral, hi haurà massa vots que poden ser perduts en el moment del recompte. En aquest context és important anar a votar. La manca d’acord preelectoral no hauria de limitar la força que caldrà exercir després de les eleccions." (Muriel Casals, Tribuna)

La decisió d'ETA

"Deien que ETA era un problema criminal no polític, i ara s’han trobat amb un problema polític, que resulta que tampoc no els agrada. És legítim, perquè totes les idees defensades democràticament són legítimes. Però és poc honest que, després de donar a la vida humana el valor immens que té, davant de tants fèretres, es tregui valor a la frase taxativa “no llevar a cabo acciones criminales ofensivas”." (Antoni Batista, Tribuna)

¡Sigan vendiendo su «guerra contra el terrorismo», nos negamos a comprarla!

"Nadie esperaba que cambiaran su «estrategia antiterrorista» aunque no hubiera «terrorismo». La razón es muy sencilla: no se trata de una respuesta a la actividad armada de ETA sino de la práctica habitual del nacionalismo de estado español, empeñado en usar la violencia y la fuerza para imponer sus objetivos. Haya o no lucha armada, como ha querido dejar claro Rubalcaba." (Floren Aoiz, Gara)

"No es pot demanar a ETA que deixi de matar a canvi de res"

"Em donaria per satisfet que ens ajudés una comissió internacional que emanés de la UE, directament de la Comissió Europea o millor, del Parlament europeu, que seria encara més democràtic perquè els diputats han estat escollits directament pels ciutadans europeus." (Julen Madariaga, Nació Digital)

El nacionalisme invisible

"Que Rivera pugui comparar la política lingüística de la Generalitat amb el franquisme com ja s'ha fet des de Madrid tantes vegades és la mínima cosa que pot passar en un Estat que no ha jutjat cap dels seus criminals del segle XX; o en un país on els mateixos que converteixen Garzón en màrtir de l'antifranquisme són els que van legitimar la transició i van callar quan aquest jutge detenia independentistes vulnerant l'Estat de dret." (Enric Vila, Catalunya Oberta)

Autoestima versus autoodi

"Cada dia hi ha més catalans disposats a creure’s que les memòries del franquisme són contes a la vora del foc; cada dia allò que els catalans ignorem fa més espanyola Catalunya. No caiguem, per tant, en el parany d’aquells que volen fer de l’Onze de Setembre una jornada festiva, no pas reivindicativa." (Víctor Alexandre, el Singular Digital)

Doneu corda al català (perquè es pengi)

"Pel que es veu, l'excel·lència acadèmica i científica és incompatible amb un ús fluid i presentable de la llengua catalana. O una cosa o l'altra, però totes dues alhora no pot ser. " (Sebastià Alzamora, Avui)

Madrid no vol treves

"PSOE i PP tenen majoria al Parlament basc gràcies a la Llei de Partits, que els permet llençar a les escombraries els cent mil vots de l'esquerra abertzale. Però aquesta maniobra només té alguna justificació si ETA continua existint, no pas si el conflicte es planteja en termes pacífics. A més, l'actual règim espanyol, hereu indirecte d'una dictadura, s'ha acabat legitimant a través de les víctimes del terrorisme." (Salvador Cot, Nació Digital)

Un alto-el-foc ben diferent

"No s'ha pensat per negociar amb l'estat, ans per respondre a la demanda de l'esquerra abertzale. I això ho canvia tot." (Vicent Partal, Vilaweb)

Un paso que anuncia nuevos escenarios

"Otro tanto cabe decir respecto a los agentes internacionales, que han visto que sus llamamientos -al menos, en Euskal Herria- no caen en saco roto, por lo que perfectamente pueden avanzar en su trabajo de ayudar a buscar salidas posibles y justas al conflicto por la senda marcada por la Declaración de Bruselas." (Editorial, Gara)

La mateixa música amb més bombo

"No els interessa que s'acabi l'amenaça que ETA representa, perquè volen allargar la por fins allà on puguin per poder seguir relacionant l'independentisme amb el mal." (Astrid Bierge, el Singular Digital)

Desplaçament

"El problema no seria tant la sentència i que l'Estat vagi convocar els catalans a votar i després no respectés allò que democràticament van decidir. [...] Ni la humiliació infligida a la nostra societat. El problema, el que ens ha d'inquietar, és que els catalans se sentin –i, per tant, siguin– menys espanyols. Es problematitza l'actitud dels catalans, el que fa que la causa de la seva actitud, així com els principals artífexs de l'ofensa i el desastre, perdin importància." (Marçal Sintes, Avui)

Futbolistes sense compromís polític

"Quan concedeixen entrevistes no se'ls pot posar en l'abominable compromís de dir si volen o no que el seu país sigui lliure. I ara! Per això en les capçaleres de les manifestacions, donant la cara, mai no hi veiem cap futbolista. [...] Em pregunto, tanmateix, què en quedaria de nosaltres si tots els catalans ens haguéssim negat a implicar-nos en la llibertat del país amb el pretext que som escriptors, pintors, fusters, metges, mecànics, professors, advocats o manyans." (Víctor Alexandre, E-notícies)

Visca Convergència lliure!

"L'ambigüitat calculada de CiU és, doncs, absolutament perniciosa des del punt de vista de la dignificació del sistema democràtic, ja que manlleva del debat polític qüestions que la ciutadania té tot el dret a conèixer abans de decidir el vot." (Eduard López, E-notícies)

Bèlgica i els independentistes

"El president del Senat és el senyor Danny Pieters, nacionalista independentista flamenc, cosa que dona un valor especial a l’encàrrec del rei. És inimaginable que a Espanya un independentista pugui arribar a ser president del Senat cosa que demostra que la cultura política no a tot arreu s’entén de la mateixa manera." (Ramon Boixet, De Suïssa estant)

Compromís municipal sobiranista de Sant Pere de Rodes

"Som conscients, però, que la ciutadania catalana ha madurat els darrers anys en la defensa dels seus drets nacionals i en l'assumpció dels greuges que comporta la pertinença a un Estat centralista i uniformitzador del qual cada vegada se sent més incompresa i allunyada. És per això que volem expressar en veu alta i clara la nostra voluntat de seguir empenyent, de forma unitària, des dels nostres municipis, per tal d'avançar de forma efectiva cap a la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació, recollint el clam expressat a la manifestació del 10 de juliol, al qual, fins ara, els representants de les grans institucions del país no han sabut donar resposta." (Compromís municipal sobiranista, Avui)

Independència i regeneració política

"Aquests han arribat a parlar de Catalunya com a nació, dels drets del poble, d'aprofundir l'autonomia, han maldat per posar-se al davant d'una manifestació independentista, tot intentant desvirtuar-la i orientar-la cap a una queixa contra quatre indocumentats magistrats d'un tribunal espanyol. [...] Fent-ho tracten de compensar la seva negativa a reconèixer que tota nació té dret a decidir el seu futur, àdhuc a ser independent. Accepten que existeix una línia que no estan disposats a sobrepassar: la que marca el fet que la plena sobirania per decidir el futur de Catalunya resideix a les Corts de l'Estat i no en el poble català." (Jaume Sobrequés, Avui)

Declaración de Euskadi Ta Askatasuna

"Hemos demostrado que el marco autonómico constituye un camino yermo para satisfacer los deseos de los ciudadanos vascos, que no es más que un instrumento para incidir en la división y la desmembración del País Vasco." (Comunicat d'ETA, reproduït a Gara)

Universitat, llengua i normalitat

"La distància de la realitat catalana respecte de la normalitat homologable a la resta de països democràtics es demostra periòdicament, i per desgràcia massa sovint, amb polèmiques que es generen al voltant de temes que en una societat adulta ni es plantegen, com per exemple la necessitat de conèixer la llengua d'un país per treballar en aquell país." (Editorial, el Punt)

Misèria de l'autonomisme

"L'autonomisme és impotència. Només vol, pot i sap acatar la sentència, gestionar una Generalitat en fallida i pidolar a un govern del PSOE o del PP que ja no vol cedir res, ni recursos ni competències. Avui l'autonomisme no té projecte davant la situació límit de Catalunya. Els vells partits catalans han sacrificat els drets de Catalunya a l'estabilitat de l'Estat espanyol. " (Alfons López Tena, Solidaritat Catalana)

Una abraçada a l'aire

"Un de sol es pot independitzar, si ho vol i té prou força per fer-ho. Però per federar-se han de ser dos o més. Amb qui es volen federar, els federalistes catalans?" (Miquel Pairolí, el Punt)

Un rei que sí que ens defensava

"Fou Joan Carles de Borbó el designat per Franco com a successor el 19 de juliol de 1969. Lluny, molt lluny, del seu parent Xavier de Borbó i Parma, pare de Carles Hug, que va participar a la Resistència durant la Segona Guerra Mundial. Arrestat per la Gestapo el 1944, va estar als camps de concentració de Schirmeck, Dachau i Natzweiler." (Josep Maria Solé i Sabaté, Avui)

El Reial Madrid, un exemple de "pueblerinismo i aldeanismo": imposa el castellà als jugadors!

"El mateix Sala i Martín posa com a exemple la creació de RAC1 en català, nascuda per la voluntat dels empresaris sense cap imposició. I encara s'ha descuidat que Tele5, Antena3, Intereconomia, La Sexta, La Quatro, etc, etc. són televisions lliures, privades, que ens han caigut a Catalunya de la mà del cel i que enriqueixen la nostra pluralitat. Donem-los-en les gràcies. En el fons no som més que uns desagraïts." (Ramon Serra, Radiocatalunya)

Vente a Catalunya, Pepe!

"És el primer cop en ma vida (i en totes les que he viscut i viuré) que a les Festes Majors m’han parlat d'independència." (Francesc Canosa, el Singular Digital)

Ganivetades independentistes

"Cada dia tinc més clar que el xivarri ens ensordeix i que el que ens cal és seguir l'actitud d'entitats com el Cercle Català de Negocis o el col.lectiu Emma que, silenciosament, van fent feina que queda." (Quim Torra, el Singular Digital)

Ja vindrem decidits

"Tenint en compte que des del PSC arriben constantment veus que avisen que no pensen tornar a pactar amb independentistes, les hipotètiques aliances les hauria d’establir Esquerra amb CiU, dos partits que com tothom sap es troben units per una insuperable fraternitat i que plantegen objectius antitètics (concert econòmic i referèndum d’autodeterminació) que tenen, en canvi, una cosa en comú, i és la de ser anticonstitucionals i, per tant, irrealitzables dins la legalitat espanyola vigent." (Sebastià Alzamora, el Singular Digital)

Pobra universitat

"El que més sobta de la reacció d'alguns sectors acadèmics davant de l'anunci que per fer classes al país caldrà conèixer l'idioma del país és que les queixes provinguin d'un col·lectiu que, per definició, hauria de defensar el saber i no pas reivindicar el dret a ignorar." (Carles Ribera, Avui)

El gat de Schrödinger

"La fractura entre el moment actual i el futur és escruixidora, ja que la unitat de la cultura catalana només té passat: Llull, Ausiàs March i Verdaguer pertanyen clarament a la mateixa cultura, però actualment la relació qualificada entre les Illes Balears, València i Catalunya tendeix a esvair-se, i no em refereixo únicament a la llengua." (Jordi Coca, Avui)

Unitat uneix-nos

"Però, si per contra, ERC I CIU, conscients de la força nacional en vots i en experiència política que representen, es decideixen d’una punyetera vegada a constituir un veritable front nacional, units especialment de cara a Madrid i pacten només en interès de Catalunya [...] poden aconseguir que el país pugui anar assumint progressivament una mentalitat independentista forjada des de la unitat, el sentiment i la necessitat." (Vicenç Pedret, el Matí)

Sopem amb l'Estellés

"El desencís per la divisió de les forces nacionalistes cara a les pròximes eleccions té un bon antídot en actes unitaris com aquest. Però també [...] en la perspectiva de la independència del Principat són més necessàries que mai iniciatives que ancoren el País Valencià fermament en la societat catalana i que siguen un recordatori de que més enllà de la Sénia s'estén el país, el nostre." (Vicent Partal, Vilaweb)

Els amics bascos de Zapatero

"Surio deu ser un cas únic al món: desconeix la llengua basca i, per tant, no entén cap dels programes d'ETB1 ni les emissores públiques de ràdio que emeten en èuscar i que estan sota el seu comandament." (Salvador Cot, Nació Digital)

Voler ser independents d'Espanya

"L’horitzó de la llibertat il·lusiona perquè porta al final, el deslliurament de l’opressor i grans avantatges però hem d’estar disposats a passar per un calvari inevitable. I si es tria el camí de l’emancipació cal estar vacunat de tot i no mirar mai més endarrere. Només així podem ser independents." (Enric Cirici, E-notícies)

Federalisme? Tampoc!

"Que ningú deixi de votar desestimulat per la manca d'unitat; mentre hi hagi opcions independentistes per triar, hi ha vida. I després, que la societat civil no flaquegi." (Patrícia Gabancho, Avui)

Els nous independentismes

"Tenen una aproximació més cauta, però cada cop més explícita, a la qüestió de la independència, sobretot arran de la frustració de tota esperança federalista pel desenllaç del procés estatutari. El dret a decidir, el respecte a la voluntat democràtica i la necessitat estratègica de disposar d'estructures d'estat són els elements nuclears del seu discurs." (Jordi Muñoz, Avui)

Renúncies

"Per què no respectem el seu dret, i el seu deure, de conèixer la nostra llengua i els reconeixem la capacitat intel·lectual d'aprendre-la?" (Andreu Mas, el Punt)

Obra pública i transparència

"Feia mal a la vista que, mentre es retallen els sous, pensions i prestacions socials, en canvi, es tornés a afavorir els poders fàctics que s'han convertit en propietaris d'aquesta mercaderia que es diu Estat espanyol." (Francesc Sanuy, el Punt)

Un poble creatiu

"Els estudis d'activitat econòmica de Florida posen Barcelona al centre d'un món que ha quedat ofegat per la política durant els últims segles. Aquesta àrea ja va dibuixar-la el Doctor Trueta a L'Esperit de Catalunya i comprèn l'antiga Occitània, la geografia que va omplir de capitells el mestre Cabestany i que és el nostre espai natural de relacions." (Enric Vila, Catalunya Oberta)

'Made in Catalonia'

"La societat catalana (amb el seu govern al capdavant) és, probablement, de les menys liberals d'Europa. I no em refereixo només a l'accepció econòmica [...] , sinó a la liberalitat en el sentit més ampli: flexibilitat i capacitat per acceptar canvis, aversió al dogmatisme, equidistància real entre extrems (feixisme i comunisme), una premsa lliure, una societat amb individus i col·lectius amb capacitat d'autocrítica envers ells mateixos..." (Xavier Roig, Avui)

Cohesió

"Afirma Montilla que cal relligar la cohesió del país [...]. Montilla feia referència a l'independentisme, amb el qual, d'altra banda, el PSC ha governat durant set anys. Li va faltar afegir que la cohesió nacional la poden posar també a prova aquells que –de fora o de dins estant– tracten Catalunya com si fos menor d'edat o una mena d'esclava ximpleta." (Marçal Sintes, Avui)

Charlot a Sants

"En definitiva, que si els jutges de l'Audiència Nacional estan tan preocupats pel terrorisme que emetin una ordre de recerca internacional contra Omar Sahrauí, un mercenari segrestador que treballa per a Al-Qaeda i que, sospitosament, acaba de quedar en llibertat a Mali. De passada, també, que mirin per Madrid aviam si algú ha pagat uns quants milions d'euros a un grup terrorista... I que deixin en pau les festes de Sants." (Salvador Cot, Nació Digital)

Els reptes estratègics de la Catalunya Independent

"Una sòlida política d’aliances de la Catalunya independent, ha de tenir com a referents principals els Estats Units i Alemanya." (Josep Sort, el Bloc Gran del Sobiranisme)

Catalans, però simpàtics

"Ser simpàtic és una qualitat, sens dubte. Però, en fi, potser no hauria de ser aquesta la principal característica dels diputats catalanistes a Madrid." (Salvador Cot, Nació Digital)

La descentralització de l'estat

"El sobiranisme català potser convindria que se signifiqués no tant per la garantia d'un millor benestar derivat d'una major despesa social, ja que “sols ens finançaríem millor”, com per una millor capacitat de construir polítiques pròpies, de creació de capital humà i teixit social nous sense descosits." (Guillem López i Casasnovas, Avui)

El crepuscle de la política

"La millor resposta al monopoli espanyol (judicial, legislatiu, diplomàtic, cultural, esportiu) és abandonar el pesant galió i radicalitzar la mobilitat catalana en els fluxos globals. Es tractaria d'avesar-se al domini de l'extraterritorialitat en tot d'àrees professionals on els catalans, alleugerits de la carcassa espanyola, puguin moure's en aigües internacionals, com ho feren en èpoques llunyanes." (Joan Ramon Resina, Avui)

Dogmas y lecciones de un desenlace feliz

"El feliz desenlace de este secuestro ha confirmado que se han satisfecho ciertas demandas políticas y económicas de los secuestradores. Y a su vez, vuelve a destrozar el mito, que algunos quieren elevar a categoría de dogma, que dice que el estado «no negocia con terroristas» y «nunca cede al chantaje»." (Editorial, Gara)

Una nova classe dirigent

"La paradoxa és que els quadres dirigents dels sectors de les classes mitjanes independentistes, malgrat la seva alta qualificació i la seva remarcable trajectòria professional, encara no han accedit al conjunt de les estructures de poder, sigui perquè en les esferes empresarials i administratives encara predomina una gerontocràcia amb un esquema mental tardofranquista [...] sigui perquè a aquesta gerontocràcia li ha convingut la consolidació de partits que han promogut dirigents poc preparats, servils i, sobretot, lleials al marc polític i econòmic derivat de la Transició." (Hèctor López Bofill, Nació Digital)

La independència com a autodefensa

"Se’ns està enviant el mateix missatge subliminal que el de l’any 1906: quan es tracta dels catalans Espanya no es troba vinculada ni per la seguretat jurídica ni pel principi de legalitat, que es tradueixen en la possibilitat de saber, amb una mínima certesa, què es pot fer i què no es pot fer." (Pinós, el Matí Digital)

Visca l'Estat català! Mori l'Estat català!

"Certament, l'expressió d'aquesta aparent contradicció feia honor a la seva ideologia, però, també, denotava el camí a seguir: que per damunt del món de les idees, fossin les que fossin, el primer que calia era alliberar-nos dels qui ens mantenen esclaus al seu jou." (Xavier Borràs, Nació Digital)

Deu

"La noia anglesa, resident a Barcelona, que em va dir fa anys: “No tinc res contra els catalans, però vull que em deixin viure a Espanya”, per fi fotria el camp." (Matthew Tree, Avui)

Els efectes del 10-J

"Quant a la famosa cantarella de la doble identitat de molts catalans, poques coses hi ha tan rebatibles. La prova és que tots els qui diuen sentir-te tan catalans com espanyols, mai no permetrien una inversió de la situació política. És a dir, un Congrés espanyol subordinat al Parlament català i una Espanya regida per un Estatut davant d'una Catalunya regida per una Constitució." (Víctor Alexandre, E-notícies)

Ítaques convergents

"Dret a decidir pragmàtic, demana CiU: per decidir autopistes, impostos i la tarifa del funicular de Montserrat. Més val que recordin que cap poble no pot pretendre exercir la democràcia dins un altre poble. Que es deixin d'Ítaca, que la majoria vol un Palamós independent. I de veritat." (Quico Sallés, Nació Digital)

Die Partei, die Partei, die Partei!

"Preocupat pel volum que prenien les manifestacions, el govern hi envià tropes. La setmana següent el nombre de manifestants saltà de 120.000 a 320.000 en una ciutat de mig milió d'habitants. El lema d'aquelles manifestacions era “Wir sind das Volk!”, “Nosaltres som el poble”. “Som una nació” fou el crit de la manifestació de l'Onze de Setembre de 1977, la més gran de la transició a la democràcia. Trenta-tres anys més tard, els catalans no es limiten a afirmar que són una nació. Ara han dit alt i clar que són la nació; això és, l'únic agent sobirà del seu destí." (Joan Ramon Resina, Avui)

Un precedent jurídic transcendental

"El dictamen del TIJ sobre Kosovo proporciona ara seguretat jurídica a una Catalunya independent. Una seguretat jurídica que, a més, està avalada pel Tractat de Lisboa que atorga una doble legitimitat, la dels estats i també la dels ciutadans. D’acord amb el dret comunitari, l’Estat espanyol tampoc es podria oposar jurídicament a la independència de Catalunya, atès que gaudeix de tanta legitimitat com la dels ciutadans -no més-, i atès que la democràcia és el principi fonamental de la Unió Europea. La independència, ara més que mai, depèn de la nostra voluntat." (Oriol Junqueras i Vies, Tribuna)

Catalunya i l'independentisme

"Descobrim que, com a darrera frontera de la República, estem en guerra freda contra els hereus de l'Espanya Nacional. En conseqüència, s'ha complert la profecia de Ramon Trias Fargas: “Els catalans no seran independentistes fins que els hi obliguin”." (Xavier Díez, el Punt)

Hi havia un parlament de paper

"Recuperada, però, la democràcia, els periodistes ens havíem de reciclar i normalitzar. Calia recuperar els principis professionals de neutralitat i imparcialitat en l'exercici de la informació. Més de trenta anys després, el nostre periodisme no ha superat encara aquells efectes secundaris de la transició." (Josep Maria Casasús, Avui)

Els "impermeables"

"En aquest país nostre cal escollir: o Pompeu Fabra o Emiliano Iglesias, el braç dret de Lerroux, o Nicolau d'Olwer o Luis de Galinsoga. És una elecció important perquè et marcarà tota la vida." (Quim Torra, el Matí)

Un moment

"Un dissabte qualsevol, en un tren ple de gent platgera, un llatinoamericà de pedra picada cantant dues cançons en català d'una manera espaterrant, com si fos la cosa més normal del món. Com deia un altre cantautor, els temps estan canviant." (Matthew Tree, Avui)

El 'chaconisme' com a símptoma

"Si la regió està descentralitzada, tot el que demani de més serà excessiu. El canvi que representa entendre que la nació requereix (com ha buscat el catalanisme polític durant cent anys) un espai de realització cultural, polític i econòmic, Espanya no el farà." (Patrícia Gabancho, Avui)

Ètica bovina

"L'arma més eficaç per a qualsevol causa justa és la internacionalització. Per això, la prohibició de les curses de braus ha contribuït molt a què milions de persones a tot el món hagin fet una distinció nítida entre els nivells d'exigència ètica de les societats espanyola i catalana. En aquest sentit, res no fóra més negatiu per a la imatge exterior dels espanyols que el Tribunal Constitucional, amb els tres subjectes de la Maestranza al capdavant, obligués a reobrir la Monumental contravenint -una vegada més- una decisió democràtica. Una cafrada que, en aquesta ocasió, aniria a totes les portades de la premsa internacional. A més, se suposa que hauran de buscar la manera de reintroduir els toros a les illes Canàries... En fi, allà ells." (Salvador Cot, Nació Digital)

Parlament escombraria

"Es fa absolutament necessari un sistema electoral que porti al Parlament gent de més nivell. Representants que tinguin la democràcia al capdamunt de la seva llista de valors." (Xavier Roig, Avui)

Feu-vos ho mirar

"El poder legislatiu, representant del poble sobirà, dictamina unes lleis; el poder executiu, és a dir el govern, les executa; i el poder judicial dirimeix si els ciutadans les compleixen. El que no es pot fer es que una llei d’un parlament sigui anul•lada pel poder judicial. Això només és possible en l’envintricollada democràcia espanyola." (Isabel Clara Simó, el Singular Digital)

Internacionalització del procés

"El problema entre Catalunya i Espanya no és un problema intern de l'Estat espanyol. Ni Catalunya, nació annexada a Espanya el 1716, ni cap altra nació oprimida no poden esperar cap voluntat de solució del seu propi opressor. És un problema d'ordre internacional. La via és la internacionalització del problema. [...] La sentència del Tribunal de l'Haia sobre la legalitat de la independència de Kosova i la moció a la Cambra dels Comuns prefiguren una acció protodiplomàtica del govern de Catalunya que sorgeixi de les properes eleccions. Haurà d'engegar novament els motors del país, que el tripartit ha paralitzat, i tindrà la responsabilitat històrica de canalitzar els anhels d'independència. Per fer-ho li caldrà desenvolupar una eficaç protodiplomàcia." (Narcís Oliveres i Terrades, el Punt)

Estimats Laporta i Carretero

"El sentiment de derrota, ja ho hem dit, és profundament autodestructiu, perquè no sols no té prou força per plantar cara al dominador sinó que la poca que li queda la perd barallant-se amb la resta de derrotats. Unes baralles, a més, que, per fonamentades que estiguin, esdevenen insignificants si les comparem amb el noble objectiu de la llibertat. És veritat que els serveis secrets espanyols treballen per dinamitar l'independentisme des de dins, i també ho és que els catalans que han trobat una font d'alimentació en l'statu quo actual –alguns fins i tot utilitzen la independència com una pastanaga–, segueixen la mateixa estratègia. No hi ha cap procés d'emancipació nacional sense enemics." (Víctor Alexandre, Victoralexandre.cat)

La volta al món del Parlament

"La votació d'ahir és una afirmació moral, però està clar que es fa des d'una nació que no és l'espanyola." (Salvador Cot, Nació Digital)

I ara, els souvenirs

"La feina de veritat és ara a les botigues de records de la Rambla de Barcelona o de Lloret de Mar. Aquest sí que és un debat identitari!" (Xevi Xirgo, Avui)

Els EUA, Kosovo i Catalunya

"Internacionalitzar la causa catalana és tant o més important que demanar la independència dia sí, dia també. Perquè el transcendental no és tenir-hi dret, sinó saber com arribar-hi. Els deixo aquest pensament com a reflexió estiuenca." (Agustí Colomines, el Singular Digital)

Banderes al sol

"Finalment, aquesta història ha acabat amb la coneguda llegenda urbana dels partits no nacionalistes a Catalunya. Després de l'esperpèntica mostra de populisme identitari protagonitzat per l'Albert Rivera o l'Alícia Sánchez-Camacho, espero no tornar-los a sentir dir que ells són “no nacionalistes”. O és que és pensen que ens mamem el ditet?" (Ferran Sáez Mateu, Avui)

'Indepes' per diners. Com els EUA

"Els rebels van convocar el Primer Congrés Continental per a coordinar la resistència, organitzar un boicot a tots el productes britànics i demanar justícia a la Corona… de la que es van declarar súbdits fidels! La Gran Bretanya no va afluixar i va enviar-hi soldats. El Segon Congrés Continental autoritzà la constitució d’un exèrcit americà. El Tercer va declarar la Independència: “…quan qualsevol Forma de Govern es torna destructora d’aquestes finalitats, el poble té dret a alterar-la o a abolir-la i a instituïr un nou Govern…”." (Antoni Maria Piqué, el Singular Digital)

L'exemplaritat, per dalt

"Ja sé que els presidents de la Generalitat poden condecorar Fèlix Millet (Creu de Sant Jordi o millor empresari) tot i els antecedents per l'afer Renta Catalana de fa més de 20 anys. O bé que encara no fa un mes, en Mestre també rebia, a petició del SIL d'Enrique Lacalle, de les mans del president Montilla el títol de millor empresari de la logística, sense que ningú recordés que fa 28 anys ja feia robatoris de coure i llautó de la digníssima empresa Metalls i Plateria Ribera. Aquest és, doncs, un estat en què els poderosos tenen impunitat i la corona, immunitat, però el Cèsar, a més de la seva dona, ha de ser honrat i, sobretot, semblar-ho. Repassin, per tant, si a Caixa Girona no hi ha hagut irregularitats com ara atorgar pisos o crèdits en condicions privilegiades als polítics de la zona, començant per la líder del PP a Catalunya, o crèdits que poden quedar aparcats indefinidament. I segurament convindran que la Fundació Príncep de Girona hauria de fer uns canvis obligats i que s'haurien d'haver produït de motu proprio." (Francesc Sanuy, el Punt)

De la vergonya a l'esperança

"Encara que el seu partit guanyi les properes eleccions i aconsegueixi formar govern, les seves resistències a encapçalar el procés de sobirania acabaran de fer naufragar el país amb una crisi econòmica en plena fúria, amb una Generalitat arruïnada i amb una Espanya que no donarà res: ni el concert, ni l'aeroport, ni la competència en matèria de ferrocarrils regionals. ¿De debò es pensa Mas que restablirà l'ordre pactant amb el PSOE o el PP i podrà continuar fent la viu-viu amb vint anys més de peixalcovisme? Que no va sentir els clams d'indignació del 10 de juliol? Que no parla amb la gent? Que no tracta amb ningú més que amb els empresaris catalans que viuen del Butlletí Oficial de l'Estat espanyol?" (Hèctor López Bofill, Avui)

“En l’aspecte nacional, el PP i el PSOE són el mateix”

"No pot ser que tinguem un sistema radial, de ports i autopistes dissenyat contra els nostres interessos més elementals. Hi ha condicions objectives, com que Catalunya té una situació geoestratègica estupenda. I encara esperem que els espanyols i els francesos empalmin el tren, i ens facin el corredor del mediterrani. [...] Quan veus els motius de perquè no s’ha fet... Quan era socialista vaig sentir en converses: “por aquí no, aquí esto ya empalma el mediterráneo con el norte y se nos escapan...”. Això en converses amb tota naturalitat i penses que tu per ells ets més una matèria perillosa que una persona. Veus que van en contra teu. [...] Jo em vaig fer independentista quan vaig estar de parlamentari a Madrid. Abans no ho era." (Xavier Rubert de Ventós, el Singular Digital)

Espanya atia la independència

"Primer van ser reivindicacions sobiranistes –el famós dret a decidir– i, al final, es van acabar convertint en independentistes. El cas més paradigmàtic va ser el d'Ucraïna, que en el termini de vuit mesos va fer dos referèndums completament antagònics. En el primer, un 70% de la ciutadania va votar a favor de continuar a la federació soviètica, sempre que es reconegués la sobirania de les seves repúbliques. Però la desconfiança en la federació i les seves promeses descentralitzadores van provocar que en una segona consulta un 90% dels ciutadans donessin suport a la creació d'un estat propi." (Marc Bataller, Avui)

Tapar la boca a Catalunya

"De fet, segons ens diuen els socialistes, se'ns pot "tapar la boca", ja sigui per deixar-nos en ridícul, per emmudir-nos o per reprimir-nos, però, com que la democràcia els obliga a guardar les formes, fan lleis que assoleixin per la via civil el mateix objectiu que el franquisme assolia per la via militar: la captivitat de Catalunya. Fixem-nos, per altra banda, que en les paraules de Zapatero no hi ha només la prova d'una incapacitat congènita per entendre el significat del mot llibertat. També hi ha una subtil amenaça i una burla manifesta al poble català tractant-lo de somiatruites i de guillat." (Víctor Alexandre, E-notícies)

Què cal fer per treure un bon resultat?

"Si volem que una candidatura unilateralista esdevingui la tercera força del Parlament cal [...] proposar una llista de candidats formada per les personalitats independentistes més rellevants. És l'alternativa a elaborar la llista segons les quotes dels partits que integrin la coalició. L'exemple a seguir és la candidatura dels Quatre Presidents, encapçalada pel Doctor Robert, que va permetre la irrupció del catalanisme al panorama polític català." (Josep Pinyol i Balasch, Tribuna)

El monument

"El conseller Nadal va esmentar el pont de Castellbisbal a mig fer i va dir: “Quedarà com un monument a no se sap ben bé què”. Podríem dir que serà un monument a una etapa de la història en què els catalans pagaven i a Madrid decidien què fer amb els nostres diners i de vegades ni tan sols escoltaven el clam dels companys consellers. I si en la remota i díscola Catalunya queda un pont a mig fer o una carretera a mig eixamplar, que hi quedin, home." (Miquel Pairolí, el Punt)

Kosova i Catalunya

"La independència, constituir-nos en estat sobirà, és plenament legal segons el dret internacional, encara que la Generalitat no en tingui competència ni la Constitució espanyola la permeti, si els representants democràtics del poble català així ho decideixen. [...] Si votem candidatures compromeses a declarar la independència, serem independents. Si no, no. [...] El futur ja és aquí, no hi caben ni eufemismes ni excuses: qui no es compromet a la independència, és que no la vol, és que hi està en contra. Votem en conseqüència." (Alfons López Tena, Avui)

Kosova, estat independent

"D'ara endavant, un país pot segregar-se i convertir-se en estat amb els vots adients. Ho explicava el president del tribunal (TIJ), Hissahi Owada, i afegia que “la independència unilateral no viola la llei internacional”. I, per si no quedava prou clar, assegurava que “declarar-se independent és una qüestió política i, en cap cas, jurídica”." (Assumpció Cantalozella, el Punt)

L'Espanya impossible

"Fa gràcia, per no dir pena, el respecte que els mereixen les seves pròpies lleis. Davant la incontestable manifestació del poble català, ara resulta que tot es pot arreglar. I no, això no és així, això és fer trampa. En el país que somiem, la llei serà sagrada, evolucionarà com els temps, però no serà mai una excusa per mentir a ningú o per enganyar o confondre. La Catalunya possible que va esmicolar el 1936 la fúria infernal de militars colpistes o totalitaris de tot signe –enduent-se les bases culturals àmplies, populars, internacionals i cosmopolites que tan bé ha estudiat Quim Torra a Viatge imaginari a una Catalunya impossible– ha renascut a poc a poc amb la democràcia. La nostra arma invencible, la lliure voluntat d'un poble. " (Josep Maria Solé i Sabaté, Avui)

Nerviosisme independentista

"Potser no tothom sap que aquests pamflets -digitals o de paper- s'alimenten de diverses menjadores, quan no directament d'una mena de xantatge que es basa en "si no m'expliques què passa, publicaré això o allò o el de més enllà", encara que els citats això o allò o el de més enllà siguin, evidentment, pures invencions que només poden servir i aprofitar als enemics de Catalunya. Som a temps, encara, d'adonar-nos-en?" (Xavier Borràs, Nació Digital)

Catalunya és així, senyor ZP

"Això explica que en influents despatxos del món empresarial i civil de Catalunya més aviat poc separatistes no només es parli obertament de la independència o quasi com una possibilitat real de futur, sinó de l'endemà de la independència. O sigui, de qui governarà la Catalunya independent o quasi que estan dibuixant les enquestes i, encara que sigui per passiva, els editorials dels diaris d'ordre." (David González, Avui)

El fill de la minyona

"El món és així, uns neixen en un bressol daurat i la majoria en un hospital públic. Per això no m'estranya que Mas hagi anunciat que ell no permetrà exercir el dret a decidir si és president del govern (no som prou madurs) però que, en canvi, tan aviat sigui investit eximirà de pagar l'impost de successions al 6% dels catalans que encara l'han de pagar." (Sergi Sol i Bros, Avui)

Kosovë i nosaltres: una victòria compartida

"En primer lloc, deixa clar que res en l'ordenament jurídic internacional no pot servir per blocar un procés independentista. S'ha acabat, doncs, la broma de la integritat territorial, de la inviolabilitat de les fronteres o de la indissoluble unitat que esgrimia el constitucional espanyol. Aquestes frases rituals han perdut sentit d'un dia per altre i ara es veuen condemnades a ser pura retòrica o propaganda; potser ni això. En segon lloc, afirma una cosa encara més impressionant: que una declaració unilateral d'independència, és a dir: una declaració feta sense acord amb l'altre estat, amb l'estat del qual una part se separa, pot ser legal. [...] Ara, contra la manipulació que s'intenta fer aquesta vegada hi ha un argument incontestable: hi ha un text públic que tothom pot llegir i que, s'interprete com s'interprete, és rotund en la literalitat. I n'hi ha prou de demanar-los on són els paràgrafs que els donarien la raó, a ells. No en podran esmentar cap perquè no n'hi ha cap, simplement. I això és el que els fa tremolar de por.

Per cert: enhorabona." (Vicent Partal, Vilaweb)

Accordance with international law of the unilateral declaration of independence in respect of Kosovo

"The Court has concluded above that the adoption of the declaration of independence of 17 February 2008 did not violate general international law, Security Council resolution 1244 (1999) or the Constitutional Framework. Consequently the adoption of that declaration did not violate any applicable rule of international law." (Sentència del Tribunal Internacional de Justícia de l'Haia)

Si se puede ser independiente, ¿no se debería poder votar?

"Institucionalizar el derecho de autodeterminación, incluirlo en los respectivos textos constitucionales de los estados de derecho, es uno de los retos del Derecho internacional del siglo XXI. Hasta el momento, los únicos países que han dado ese paso lo han hecho en sentido negativo, es decir, para prohibirlo en vez de garantizarlo." (Editorial, Gara)

La capçalera

"El 10-J la gent va manifestar-se contra les institucions: el Tribunal Constitucional, una Constitució dissenyada per ofegar Catalunya i esdevinguda l'última ratio de la intolerància espanyola. Però també es manifestà contra uns partits que han perdut el sentit de la realitat i carreguen la seva retòrica amb evasives. Ara toca obrir un procés constituent, no perquè la sentència del TC mutili més o menys un text referendat pel poble, sinó perquè Catalunya s'atorga el dret de regir-se ella mateixa. Aquest fou sense cap mena de dubte el sentit majoritari de la manifestació, mentre que l'encarcarament dels polítics aferrant-se a fórmules atrabiliàries dóna una idea força clara de les opcions de futur de cadascú. Perquè, al marge dels interessos i vergonyes de cada partit, una cosa és indiscutible: quan un poble es manifesta amb la força amb què ho féu el català el passat dia 10, cal entendre que legisla." (Joan Ramon Resina, Avui)

Ara, judici a alcaldes i regidors bascos

"Ara que es tornen a obrir esperances de pau al País Basc, sense atemptats d'ETA des de fa un any i amb l'opció unilateral de l'esquerra abertzale per la confrontació democràtica pel dret a l'autodeterminació i la independència, sense violència ni ingerències, el judici a Udalbiltza serà també un judici a la justícia espanyola. Ja que donarà també la mesura de fins a quin punt els jutges del tribuinal d'excepció volen i poden contribuir a la distensió en el conflicte basc o opten, una vegada més, com van fer en l'anterior procés, per endurir la via repressiva." (Humbert Roma, Tribuna)

Esquerra i la solidaritat

"Anna Simó va dir ahir que Esquerra solament renunciaria a les sigles si era per a guanyar les eleccions. Doncs, d'això es tracta. Es tracta efectivament de guanyar les eleccions per proclamar la república. I això és així de senzill i així de difícil. I si Esquerra creu que això no és possible, aleshores m'agradaria que m'explicara en què es diferencia d'Artur Mas, quan diu que el país no és madur." (Vicent Partal, Vilaweb)

Joan Carretero, dignitat i país

"Aquí estem tan acostumats a besar els peus del maltractador i a fer gestos grandiloqüents que no passen de la pura rebequeria, que ens escandalitza la desinhibició i l'assertivitat. Per sort, però, les coses han començat a canviar i és la societat civil qui, avergonyida de la seva classe política, està agafant les regnes del país. Vénen dies molt importants per a Catalunya." (Víctor Alexandre, E-notícies)

Les independències no s'improvisen

"9.Caldrà arribar a un acord en el repartiment dels béns i propietats a l'exterior, com ara seus diplomàtiques, ambaixades, consolats, residències d'ambaixadors, seus del Cervantes, escoles, centres culturals, etc. 10.Finalment, serà imprescindible preveure una mínima estructura professional de defensa nacional proveïda, en part, pel que li hagi correspost en el repartiment a causa de la separació, tant en equipaments militars com en material, ja sigui procedent dels diferents exèrcits, com del serveis d'intel·ligència, la Guàrdia Civil o la Policia Nacional, per garantir la defensa i la seguretat del nou estat, d'acord amb els paràmetres dels països democràtics." (Josep Lluís Carod-Rovira, el Punt)

La bandera

"Com aquella bufanda que diu que casa nostra és Espanya i que si no ens agrada, ens ho diu als catalans, que en marxem. Barruts." (Jordi Grau, el Punt)

Per què Pujol tem l'independentisme?

"No tinc arguments per oposar-me als independentistes." (Jordi Pujol, recollit per Salvador Garcia-Arbós, el Punt)

Impassibilitat

"Catalunya ha d'aprofitar d'una vegada les dificultats d'Espanya. Espanya passa dificultats serioses. Catalunya no ha de fer-se'n solidària de cap manera. [...] Al contrari, mostrar impassibilitat, la impassibilitat que és el fonament de tota distinció. Impassibilitat envers Espanya i il·lusió, tota la il·lusió envers Catalunya. I amb això sí que cal no ser passius. Ni passius ni indiferents." (Miquel Colomer, el Matí)

L'independentisme fa guanyar

"Costa de creure-ho sense pessigar-se però la realitat és que, en les pròximes eleccions, la batalla principal es lliurarà per apropiar-se l'etiqueta d'independentista." (Salvador Cot, Nació Digital)

Crida a la solidaritat catalana per la independència

"En aquests moments tant excepcionals de la nostra història fem una proposta a totes les persones que viuen i treballen a Catalunya, a la societat civil del nostre país, i a les organitzacions polítiques catalanistes i als seus militants [...] a unir-se en la Solidaritat Catalana per la Independència amb els compromisos següents :1) Presentar una candidatura unitària a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb el compromís de proclamar la independència i sotmetre-la a referèndum en la propera legislatura (2010-2014). 2) Constituir el Govern de Catalunya per organitzar el procés cap a la creació de l’Estat català en el si de la Unió Europea." (Joan Laporta i Estruch, Alfons López Tena, Uriel Bertran i Arrué, Solidaritat Catalana)

Quan els que perdien van guanyant...

"És un argument central -un dels últims que semblen tenir una certa versemblança- dels que miren de reüll com el nou catalanisme s'ha fet transversalment independentista. La por a la divisió social ha estat utilitzada des de tots els angles i, de fet, és la principal justificació política dels dos tripartits. Curiosament, ningú no esmenta l'efecte invers. És a dir, que una Catalunya permanentment espanyola pugui generar un conflicte equivalent. [...] Un procés sobiranista generaria tensions per a uns, però una acceptació fatalista de la jerarquia nacional espanyola faria el mateix, inevitablement, per l'altre cantó. Negar el conflicte o considerar-lo inconvenient no és neutre; és jugar a favor d'algú. La confrontació ja hi és. El que passa és que, per primera vegada, no queda clar que la guanyin els de sempre." (Salvador Cot, Nació Digital)