Xifres

"Fins i tot el lema central de la campanya era 'Tant sí com no, vota' i un dels actes principals va ser aquest debat amb personalitats que defensaven l'una posició i l'altra. Ben lluny, doncs, de l'ocultació de l'opció C en el referèndum de la Diagonal i de l'escàndol que significa presentar dades de votació que indiquen que els organitzadors (l'Ajuntament de Barcelona) saben què van votar els qui van fer-ho per internet." (Vicent Partal, Vilaweb)

El darrer monarca català

"Si acceptem que a la corona d'Aragó les dones podien heretar el tron o transmetre llurs drets a la corona, és evident que la nova comtessa-reina hauria d'haver estat la infanta Violant (+ 1443), filla del comte-rei Joan I, germà de Martí I l'Humà [...]. Si hagués estat així, avui seria el legítim comte de Barcelona l'arxiduc Otó, cap de la casa imperial d'Àustria i reial d'Hongria, descendent directe de la infanta Violant." (Armand de Fluvià, Avui)

Catalans del món, fem xarxa!

"Dijous passat a la taula de “La Taverna del Alabardero” hi havia professionals de tota mena, lligats laboralment a institucions tan importants com el Fons Monetari Internacional, el Grup Banc Mundial, el Grup Banc Inter americà de Desenvolupament, o la Organització Panamericana de la Salut. Tots ells són conscients de que Catalunya, ara per ara, no és un Estat." (Raimon Puigjaner i López, el Singular Digital)

"No ha lugar"

"Si a França s'havien ocupat de fer desaparèixer els patois (bretó, occità, provençal, etc.), a Espanya [...] es tractava de treure del mig, o de minimitzar fins a la misèria, el català, l'euskera i el gallec (el valencià encara no havia aparegut, curiosament). No hi havia, ni hi ha, la més mínima intenció de construir una realitat plural basada en el respecte i la convivència, ni una confederació de nacions, ni res d'això. Es tracta d'una qüestió de models i de principis: Espanya vol ser una sola nació, amb una sola llengua i una sola identitat. És el que ha volgut sempre." (Sebastià Alzamora, Avui)

Poder social

"L’accés a la presidència de Laporta el 2003 d’alguna manera es va transformar en la primera mostra que els sectors emprenedors i competitius del país (amb l’afegit d’incorporar una important transformació generacional) podien engegar una dinàmica virtuosa més enllà de les estructures estancades d’ordre polític, econòmic i mediàtic que es van heretar de la Transició i que són en part responsables de la paràlisi i del desconcert que vivim en l’actualitat." (Hèctor López Bofill, Avui)

Tancament de caixes

"El desencadenant de la fusió (o absorció) és provocat pel Banc d'Espanya, en una clara maniobra d'ingerència legal, aprofitant el FROB (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària), que és objecte de recurs perquè infringeix competències de l'Estatut, i, alhora, aprofitant que en l'Estatut mateix també pesa un recurs. Així, a l'empara de la parsimònia del TC, és l'Estat el que pren la iniciativa, juga i guanya, mentre Catalunya balla al so que toca, disciplinadament, amb la complicitat necessària del conseller Castells, a qui, com acostuma a ser habitual, les vel·leïtats federalitzadores li desapareixen quan rep consignes del poder central (que està situat a Madrid)." (Josep M. Pasqual, el Punt)

Desgavell en majúscules

"A veure si saben quin és el país, l'estat del món, després de la Xina, que té més quilòmetres (en construcció i en servei) de línies de tren d'alta velocitat."(Josep M. Loste, el Punt)

Los límites del regionalismo en el Estado español y la necesidad de un cambio estructural

"Nadie puede negar que Duran i Lleida es un político lúcido y coherente, pero no deja de ser chocante que esa lucidez la demuestre sobre todo en el cálculo electoral y que su coherencia se muestre en toda su plenitud cuando se rige por el principio de razón de estado -del Estado español, claro está-. Más aún si tenemos en cuenta que el Tribunal Constitucional español tiene en estos momentos secuestrada no ya la voluntad mayoritaria de los catalanes, expresada a través de su Parlamento al aprobar el nuevo Estatut y refrendada en las urnas, sino el recorte de ésta acordado precisamente por el líder de CiU, Artur Mas, y el propio Rodríguez Zapatero. La jugada resulta más sorprendente aún si se tiene en cuenta que el beneficiario indirecto de la misma podría ser el Partido Popular, el mismo que interpuso el recurso que ha dilapidado definitivamente el Estatut. Claro que, dentro del cálculo político hecho por CiU entra la posibilidad de recuperar la Generalitat de la mano del PP." (Editorial, Gara)

Salvar Espanya

"Se'm fa difícil entendre que CiU sigui l'única formació present al Congrés amb l'obligació de salvar ningú, ni Espanya ni, encara menys, el govern socialista. No entenc que uns partits menyspreats i humiliats, representants d'una part del poble de la Catalunya, també, insultada, menyspreada i humiliada per bona part dels mitjans de comunicació de tot el reialme, sota la mirada passiva i còmplice dels que haurien de garantir la nostra dignitat, puguin actuar amb la fredor que ho fan. Davant de tants greuges, què és el que afecta més, l'amnèsia o la responsabilitat?" (Carles Pàramo i Ponsetí, el Punt)

AVE Catalunya!

"Si no fóssim un país ocupat ferroviàriament, podríem adoptar dues posicions en això dels trens. La primera semblaria la lògica, perquè és la d’Holanda, Bèlgica, Suïssa i altres països de dimensions mitjanetes. Consistiria a equilibrar rendiment i despesa, procurant que rebaixar cinc minuts de trajecte no ens acabés costant el triple. I desterrant els trens tortuga, a l’estil dels que uneixen les nostres ciutats mitjanes, o fins i tot, si pot ser, eliminant també els trens llauna que converteixen els nostres passatgers en sardines." (Alfred Bosch, Avui)

El Manzanares

"¿Algú se'n recorda de quan el mateix Tribunal, amb la democràcia encara joveneta, el 1983, va anul·lar la LOAPA primigènia pactada per PSOE i PP? D'acord, després la van aplicar d'altres maneres, però el TC va complir. Eren altres temps. Tant Catalunya com el Tribunal eren respectats en una Espanya que sortia del franquisme amb mala consciència.Una mica abans, el mateix TC havia dictaminat, per exemple, que el repartiment de les freqüències modulades de ràdio era competència autonòmica. Aleshores no ens vam adonar de com n'érem, de feliços. I encara ens vam adonar menys que les coses tard o d'hora tornarien a lloc." (Ignasi Aragay, Avui)

Males bèsties

"Qui té la majoria imposa el seu criteri, de vegades amb mínimes concessions a la minoria per tal d’aconseguir els seus vots i emetre sentències amb aparença d’unitat, que permetin mantenir la ficció de ser un tribunal jurídic, i no el que realment és, una cambra legislativa superior a les altres, amb disciplina de vot, i en mans exclusives dels espanyols PP i PSOE, sense cap representació de les incòmodes minories nacionals no espanyoles." (Alfons López Tena, Avui)

La culpa no és d'Indra

"Mentre que en el disseny inicial la decisió final corresponia en tot moment al govern, en el segon, la decisió es trasllada al ciutadà. Està condemnada des del moment en què el procés que estava pensat per influir en la decisió (fem la diagonal així o aixà) es converteix en un plebiscit que obre la possibilitat de frenar aquesta decisió." (Xavier Fähndrich, el Singular Digital)

Canvi de sistema polític

"El que volem no és que vostès canviïn, vejam si ho entenen d'una vegada: el que volem, i el que farem, és canviar-los a vostès un per un." (Jordi Cabré, el Punt)

«Felipistas»

"El príncep Felip de Girona fa tasques encomanades pel monarca, és a dir, a poc a poc fa de rei, com ara la seva presència a la cimera llatinoamericana. La pregunta del milió seria: els juancarlistas es convertiran ara en felipistas?" (Joan Ventura Planella, el Punt)

Incendiar Madrid

"Mentre els catalans no tinguem estat i Barcelona hagi de competir amb Madrid amb una mà lligada a l'esquena, Catalunya serà la sagnia espiritual d'Espanya, l'excusa que justificarà tots els pecats i tots els fatalismes. A Espanya, la província no té redempció possible. Continuem on érem en temps de Valle-Inclán, quan l'escriptor deia que el millor que podien fer les províncies espanyoles era incendiar Madrid. Si Madrid s'incendiés, el món no la trobaria a faltar com trobaria a faltar Toledo. Per això és una quimera pensar que Barcelona se sotmetrà mai a Madrid, que és una ciutat amb tots els inconvenients de París i cap dels seus avantatges; una ciutat a la qual cap català va de grat a viure-hi, ni tan sols per prosperar. Més assenyat, doncs, que viure contenint la temptació d'incendiar Madrid, seria posar la força en un procés seriós de separació. [...] Això tindria l'avantatge de posar a cada part contra la seva veritat i de treure'ns, a tots plegats, la son de les orelles. [...]Veient com va l'economia mundial i com pugen els països emergents, l'opció és aquest camí o tornar a la pandereta. Bona part del malestar d'ara, ve del fet que molts líders d'opinió ja ho veuen, però encara pocs ho reconeixen." (Enric Vila, Catalunya Oberta)

La dignitat de Justo Molinero

"La ràbia i la vergonya se'ls menja vius cada cop que algú trenca els esquemes de la seva estreta mentalitat i els posa en evidència. I és que en l'ortodòxia dels malalts d'autoodi no hi entra l'immigrant independentista. No hi entra, perquè els va molt bé poder mantenir viva la creença d'una Catalunya dividida entre catalans burgesos, reaccionaris i folklòrics, és a dir, nacionalistes, i catalans obrers, progressistes i cosmopolites, és a dir, universalistes. Defensar els drets nacionals de Catalunya, per tant, seria propi de gent de dretes i carrinclona, i voler una Catalunya convertida en baula de l'encadenament espanyol seria propi de gent d'esquerres i oberta." (Víctor Alexandre, E-notícies)

Els propers mesos

"Es allò que se'n diu l'exercici del dret a l'autodeterminació. Però per tirar endavant alguna iniciativa en aquest sentit cal la força col·lectiva que permeti superar els constrenyiments de la Constitució espanyola, instrument jurídic que actualment es fa servir per limitar les aspiracions democràtiques del poble de Catalunya." (Jordi Porta Ribalta, el Punt)

La independència, una voluntat irreversible

"El president Pujol, en la conferència que ja he esmentat al Palau de la Música Catalana, el 5 de maig de 2004, d'entrada comptava més de vint nous estats. Les referències comparatives amb Catalunya van ser freqüents. En un passatge de la conferència va fer referència al nostre exili recordant la importància del manteniment de la continuïtat. Mantenir les ambaixades –deia– vol dir mantenir la continuïtat. «Érem un Estat i som un Estat. No ens reconeixen, però som un Estat.»" (Narcís Oliveres i Terrades, el Punt)

"Unir" o capturar?

"Per què diuen que som meitat i meitat? [...] Jo miro els fets. I els fets són els vots, lliurement emesos. I veig que els espanyolistes són minoria, fins i tot una ridícula minoria. Que la majoria se senten alhora espanyols i catalans? Bé, doncs en cas d’independència, cap on es decantarien? Jo no en tinc cap dubte." (Isabel-Clara Simó, el Singular Digital)

Via morta

"Galícia no els preocupava i el País Basc i Navarra ja tenen prou fet diferencial en el concert econòmic. Era el problema catalán, un cop més. Per això es van inventar les comunitats autònomes." (Jordi Grau, el Punt)

En taules

"S'ha acabat l'Estat de les autonomies, i ni tan sols el president d'Espanya es molesta a desmentir-ho. Això és positiu, perquè implica el reconeixement de l'esgotament del model político-administratiu desenvolupat en els anys del a Transició que van de la dictadura a la democràcia formal: però també és negatiu, perquè anuncia el final d'una pau social que fins ara descansava en una peculiar redistribució radial de la riquesa, i en la mentalitat que la donava per bona." (Sebastià Alzamora, el Singular Digital)

La quimera federal

"El 2010 com el 1931 i com el 1873, la federalització de l’Estat és sobretot una qüestió de cultura política; i, lluny d’evolucionar a favor d’un més gran reconeixement de la seva pluralitat interna, la cultura política espanyola ha involucionat, i segueix fent-ho, en sentit contrari, des dels editorialistes de premsa fins als magistrats del Constitucional als quals [...] els resulta inacceptable que una altra llengua tingui, dins l’Estat, el mateix rang que la castellana, o que hi existeixin símbols nacionals d’una nació diferent de l’espanyola. En aquest context, que el senyor Iceta encara intenti engrescar-nos assenyalant l’horitzó federal fóra una mostra d’humor negre, si no fos que els temps no estan per bromes." (Joan B. Culla, Avui)

Ara toca tornar a començar

"Esgotada la via estatutària i vista la impossibilitat de construir un horitzó federalista, Catalunya té dues opcions: conformar-se amb l'estatus que li vulguin concedir des de les instàncies estatals o tornar a començar. [...] Espanya no és el nostre lloc si tal com som no ens hi volen. I haurien de canviar moltes coses per fer d'Espanya un lloc desitjable per a Catalunya. Només hi ha dues alternatives: la conformitat, premiada d'alguna forma, o la rebel·lió, que serà castigada. Conformar-se vol dir anar fent, renunciar a tenir una vida politicosocial pròpia i acceptar que Catalunya és solament un lloc de clima benigne, bo per a jubilats benestants i amarat de narcisisme estèril. Rebel·lar-se vol dir reivindicar amb veu forta i clara la nostra dignitat com a poble i la nostra voluntat de ser que genera i nodreix projectes nostres. No sé si Espanya necessita de Catalunya, però Catalunya pot estar-se d'Espanya." (Alfons Banda Tarradellas, el Punt)

Catalunya 1926

"Sembla albirar-se en aquesta fotografia de l’any 1926 una certa normalitat com a país segons els estàndards de les societats occidentals desenvolupades, al menys des del punt de vista de la vida cultural, social i econòmica. Però és el mateix miratge actual: abans del cop del 1923, [...]la dependència política, legal i econòmica amb l’Estat espanyol eren totals, i s’acceptava sense gairebé dir ni piu -per interessos personals, econòmics, per tebiesa, o tot alhora- el vassallatge o el xantatge comercial, cultural i polític imposat pels poders espanyols." (Josep Maria Huguet, el Matí)

Presumptes progressistes

"[...]s’allunya la possibilitat d’una sentència abans de les eleccions catalanes, un escenari que el PSC vol evitar perquè situaria el debat dels comicis en l’eix nacional, cosa que no li interessa, perquè els socialistes catalans es mouen millor en l’eix social. Sense sentència, encara es pot fer veure que l’encaix diferenciat de Catalunya en l’Espanya autonòmica és possible. Però no calen sentències del TC per deixar en evidència els límits del model autonòmic. Els límits els va posar ahir mateix Zapatero al Senat 24 hores després de la compareixença de Montilla, donant per acabada la fase de l’autogovern per obrir-ne una de nova basada en la cooperació –llegeixin harmonització–. Ho va fer de forma unilateral, sense matisos, com un magistrat progressista més del TC, sense tenir en compte que en una democràcia els límits de l’autogovern els posen els ciutadans." (Pere Martí, Avui)

Pedagogia catalana

"Una part substancial d'Espanya va respondre ahir. I la resposta és contundent: no hi ha un debat entre parts perquè Espanya és el tot i Catalunya una part. El tot i una part no parlen. Així de clar i així de bèstia." (Vicent Sanchis, Avui)

Estem culminats

"Ho diu Zapatero fent de corista a aquesta dreta que assegura que les comunitats autònomes són les úniques causants de la crisi, com si la bombolla immobiliària fos un efecte provocat en exclusiva pel nacionalisme català i com si la fallida grega fos només atribuïble a la promoció de la llengua catalana, per no parlar dels plans de rescat de diversos bancs dels Estats Units imputables únicament al dispendi provocat per la delegació catalana a Perpinyà." (Jordi Palmer, Avui)

Textos

"Si ens quedem amb la idea que el problema era només renovar el Constitucional, per què vam fer un referèndum?" (Vicenç Villatoro, Avui)

Catalans contra Catalunya

"Què té d’estrany? No recorda que l’any 1982, quan encara tenia grup propi a Madrid, aquesta formació ja va votar contra Catalunya en la primera Loapa, i que des del 2006 ho ha fet, pel cap baix, una desena de vegades al costat del PP? L’error, senyor Macias, és considerar el PSOE de Catalunya un partit català. Això sí que és un error." (Víctor Alexandre, el Singular Digital)

Crisi i espanyolisme

"El Mundo podia haver comptat quant ens costa TVE, o Hispavision, o mantenir Aena, o aguantar l'Hispasat, o pagar els contractes de l'estat amb algunes multinacionals espanyoles, ruïnosos però que es mantenen per ajudar Espanya a tenir multinacionals. No ho fa, és clar, perquè la mesura de l'escàndol és 'rojigualda', pura ideologia." (Vicent Partal, Vilaweb)

El problema del cafè per a tothom

"Van donar-li cafè a tothom i a la majoria ni els venia de gust ni sabien què coi era el cafè." (Iu Forn, Avui)

La 'fórmula' de Puigcercós

"Eren altres temps, però. Eren els dies que Esquerra tenia deu mil militants i comptava amb el suport de centenars de milers de votants confiats. La gent veia en Josep-Lluís Carod-Rovira i en Joan Puigcercós dos polítics que no sols parlaven dels drets nacionals de Catalunya, sinó que se'ls creien i que estaven disposats a anar a una presó espanyola, si calia, per fer-los respectar." (Víctor Alexandre, E-notícies)

L’autonomia que ens cal

"Portugal els continua semblant una anomalia històrica, una raresa. Podent ser espanyols, van decidir no ser-ho, incomprensiblement. Tot i que –com canvien les visions geogràfiques a cavall de les polítiques- en el segle d’Or, Tirso de Molina deia que Lisboa era la ciutat més bonica d’Espanya." (Vicenç Villatoro, el Singular Digital)

Folclore tribal al Senat

"La cerimònia recorda aquelles trobades folclòriques dels caps de les tribus indígenes amb la reina Victòria, un espectacle on el colonialisme paternal feia el gest de fer veure que escoltava les paraules dels pobles incapaços de governar-se ells mateixos." (el Calbot, Catalunya Oberta)

Tribunal, senat, problema

"La intervenció del president Montilla al Senat, avui, no és percebuda, per tant, des de Madrid com el marc per debatre a Espanya un problema catalán inexistent, sinó com un altaveu indirecte i de poca amplificació del problema amb què estan entretinguts a Catalunya. Ve a parlar de les seves coses, com si diguéssim." (Vicenç Villatoro, Avui)

Esteroides

"El actual sistema político y económico se funda, como todos, en la violencia, y se defiende por medio de la violencia, ya ejercida, ya esgrimida como amenaza más o menos velada." (Mario Zubiaga, Gara)

L’hora de les veritats amargues

"Tot això explica també que, després de 1.800 quilòmetres de via del TGV, la connexió amb Europa, a través de França, encara sigui una quimera." (Vicent Sanchis, el Singular Digital)

«Cafè (independentista) per a tothom»

"[...]Com que els actuals partits parlamentaris i els altaveus mediàtics que els donen suport han estat incapaços d'aturar el creixement d'aquest moviment, juguen a l'estratègia de la generalització i de la confusió. Cada nou grup o grupet és presentat com «una altra divisió de l'independentisme». En aquesta estratègia de la confusió, en aquesta mena de cafè independentista per a tothom, es neguen a destriar el gra de la palla i ho converteixen tot plegat en un poti-poti amb l'objectiu que l'elector, marejat, opti finalment pel vot segur i útil als partits de sempre. Ja em perdonaran, però crec que això és tractar els catalans com a menors d'edat." (Carles Bonaventura i Cabanes, el Punt)

Eslovàquia, Irlanda, Catalunya

"No pensaven ni txecs ni eslovacs que el territori, la població i l'economia formaven un tot que no podia ser trencat perquè era un bé d'ordre superior que calia preservar." (Joaquim Coello, el Punt)

Ara, com fa cinquanta anys

"Si Pujol es trobava molt sol en aquells anys seixanta, ara l'independentisme, només havent mogut el dit petit, i segons la darrera enquesta d'un diari tan poc sospitós d'esbiaixaments secessionistes com La Vanguardia, ja té un 37 per cent de suport popular." (Salvador Cardús, Avui)

Lliçons d'un manifest

"Mentre això passa, els partits convencionals estan entestats a salvar el que queda de l'Estatut de les garres del Constitucional, mirant de fer-li pessigolles -legítimes pessigades, de fet- a la bèstia. És aquest el projecte de futur que tenim? Més pedagogia? Més gesticulacions? Jo encara espero que el senyor Jordi Pujol estampi la signatura en el manifest i que Convergència hi convergeixi. Oi, senyor Mas?" (Patrícia Gabancho, Avui)

El dilema espanyol

"Després de la gran manifestació unitària de 1977, i seguint el guió de 1931, la Generalitat va ser restablerta abans que s’aprovés la nova Constitució democràtica, com a expressió d’uns drets històrics que aleshores no va discutir ningú." (Toni Aira i 61 articulistes més, Avui)

Els vells catalanistes no moren mai

"Sempre he dit que jo no sóc catalanista perquè visqui en un país d’un clima benigne i un paisatge ondulant i suau encerclat entre muntanyes i mars on s’hi menja molt bé. Jo sóc catalanista perquè aquí viuen uns homes que m’interpel•len, que em criden a seguir-los, que m’exigeixen fidelitat a una tradició, a una llengua i a un país. Molt bé, ara eliminem-los per un moment, com si mai no haguessin existit. Què ens queda? Què seríem? Qui es reconeixeria en una Catalunya sense ells, sense la seva exigència, sense el seu compromís, sense el seu coneixement? Qui voldria viure en un desert així?" (Quim Torra, el Singular Digital)

No tot segueix igual

"Si hem de valorar la política pels seus efectes, està clar que el fracàs d’Hereu ha estat un èxit de la democràcia. La indiferència que han demostrat gairebé el noranta per cent de la ciutadania ha estat tant eloqüent com els vots dels vuitanta per cent que si van anar participar per dir que el millor que es podia fer és no tocar res. Els uns i altres no només han aturat el debat maniqueu sobre la Diagonal, també han congelat el projecte dels Jocs Olímpics d’Hivern." (Rafael de Ribot, el Singular Digital)

Un error de mires

"Centrant-nos a l'àrea municipal de Barcelona com a paradigma, podem observar que conté grans sectors de població assentats a la ciutat de segles ençà i ubicats a qualsevol dels districtes. [...] Aquesta ciutat és la que emplena teatres i auditoris i la que sosté temporades senceres de teatre català i en llengua catalana, posem per cas. I la tradició no la priva de ser moderna, dinàmica, urbana i cosmopolita. [...] No té res a veure amb tota una munió de professionals lliberals i funcionariat que, arribats a Barcelona per qüestions vàries, hi han viscut sense cap consciència de col·lectiu diferenciat de la resta d'un estat que es creu homogeni i que s'anomena Espanya." (Assumpció Cantalozella, el Punt)

Salvem la cohesió d'Espanya

"Ara bé, Blanco va establir un principi: «Es prioritzaran les infraestructures que siguin estrictament necessàries per a l'economia i la cohesió d'Espanya.» Ep, compte! Se'n pot anar tot a l'aigua, però la cohesió d'Espanya, mai. Això, no. Salvem, sobretot, la cohesió d'Espanya."(Miquel Pairolí, el Punt)

Facin memòria

"Espero que els lector entenguin per què ara cap partit vol fer costat a Zapatero, que presenta el seu pla com a "necessari per superar la crisi". Perquè no es tracta tant de superar la crisi com de recuperar els diners que ell ha llençat frívolament per tal de caure simpàtic. Un polític que, si les coses anessin mal dades (i això és el que preocupa el president Obama, i vet aquí per què truca), podria passar a la història com aquell que va escapçar la dèbil recuperació econòmica mundial. I, en el pitjor dels escenaris, com el polític que va liderar la destrucció l'euro." (Xavier Roig, Avui)

Memòria dels Fets del Palau

"Ahir, començant pel mateix Pujol, s’ho van haver de recordar ells mateixos, que han passat 50 anys d’aquell dia que van fer saber a Franco i al món que Catalunya encara existia. No ho han recordat ni el govern, ni el Parlament, ni el Memorial Democràtic." (David González, Avui)

El camí de la independència

"Arribat el moment, els necessitarem tots. Els qui ja fa anys que s'ho creuen, els que tot just ara comencen a convèncer-se, els qui s'ho creuran a última hora, i els qui no s'ho acabaran de creure però actuaran com si s'ho cregueren. Recordem que —passats uns anys de la declaració d'independència de qualsevol país—, el cent per cent dels seus ciutadans són independentistes. I les ciutadanes, també." (Ferran Suay, el Punt)

A menys democràcia més independència

"Quan es trepitgen els drets, quan se’ns en foten a la cara i a sobre pretenen que els donem les gràcies el millor que es pot fer és demanar el divorci, civilitzadament, i saludar-nos amb correcció i estil als convits familiars on coincidirem amb un bon rotllo que abans era impensable." (Natàlia Molero, el Singular Digital)

Quan acabin que ens truquin

"Si endarrerir en el temps aquesta puntada no ens evitarà rebre-la, ¿no seria moment d’afrontar que la decisió d’unes persones situades als seus càrrecs seguint criteris polítics passarà per sobre de la decisió d’un poble i de dos Parlaments?" (Iu Forn, Avui)

No hi ha sortida espanyola a la crisi econòmica

"La monarquia constitucional ha creat un Estat monstruós, que ha duplicat i triplicat els nivells d'administracions. Un exemple ja antic és la duplicitat de cadenes de comandaments de la “Policia Nacional” i la “Guardia Civil”. A Extremadura una de cada quatre persones actives viu dels pressupostos públics. En canvi a Catalunya el nombre de funcionaris està per sota de la mitjana europea. Només la independència pot eliminar de cop aquesta multiplicitat de nivells administratius." (Josep Pinyol, Tribuna)

50 anys dels Fets del Palau

"Amb el nou Estatut, semblava que es podrien deixar enrere alguns d'aquests obstacles, però la incomprensió que el fet català continua trobant en molts sectors espanyols ha deixat el país en un carreró sense sortida. Un carreró del qual potser només en sortirem si reprenem l'esperit que movia aquells joves de fa cinquanta anys." (Editorial, el Punt)

El TC ens duu a la independència

"I quan surti la sentència, que ja se sap negativa, només tenim un camí a seguir. No acceptar-la ni acatar-la i començar a caminar decididament cap a la independència. No tenim més sortida si volem ser el que som: una nació." (Quim Domingo Panella, el Punt)

Incorregibles

"Atesa la tradicional lentitud de l'alt tribunal no deixa de sorprendre la rapidesa que ha tingut el vicepresident de l'organisme a l'hora redactar aquest nou esborrany. Deu ser que la Maestranza de Sevilla és una font d'inspiració d'efectes miraculosos." (Antoni Segura, el Punt)

Consulta i consultes

"I a l'altra banda? A l'altra banda hi ha desenes de milers de voluntaris que roben hores a la son, que deixen l'ordinador perquè funcione el registre electoral, que enganxen cartells, que paguen propaganda de la seua butxaca, que van casa per casa xerrant i animant a votar, que recorren el país poble a poble o que passen llargues hores de diumenge davant d'una urna, sense cap més retribució que no siga el somni de fer un país millor i la voluntat de fer les coses com cal. En resum: els qui juguen per amor guanyen els qui juguen per diners. Tant en les consultes com en el camp de futbol." (Vicent Partal, Vilaweb)

Estimar una nació i no voler-la lliure

"No s’adona el senyor Salvat que dir “no sóc independentista, però crec en la nació catalana” és tan contradictori com dir “estic en contra de la llibertat, però crec en la vida”? I quin sentit té la vida, si no pot ser viscuda en llibertat?" (Víctor Alexandre, el Singular Digital)

Socialistes contra les cordes

"Què se li pot acudir al socialisme espanyol, contra les cordes? Primera, apuntar-se a l’onada patriòtica espanyola, participar activament en la carregada contra l’estatut i eliminar el soroll del tema nacional per anar a unes eleccions en clau de dreta i esquerra. Tancar així a la baixa el model autonòmic. Després, fer coincidir les eleccions espanyoles amb les catalanes, al crit d’aturem la dreta." (Vicenç Villatoro, el Singular Digital)

A la greña por la tortura

"Este aparente enfrentamiento de competencias entre el Defensor del Pueblo y el Estatuto Catalán no hace sino esconder en estos momentos la vergüenza que están pasando las autoridades españolas -Múgica Herzog incluido- por las demandas e intervenciones de organismos oficiales e internacionales pidiendo que se aclaren en los foros de los derechos humanos los casos de maltrato y tortura, de acuerdo con las denuncias presentadas y aceptadas en algún juzgado. " (Francisco Larrauri, Gara)

La teoria de l'arrossegament

"Amb el Pacte d’Abril de 1977, encara sense el PSC-R, s’havia donat el primer pas per lligar el socialisme català al PSOE a partir d’unes coincidències programàtiques que, llegides avui dia, se’ns fan estranyes: “1) La transformació de la societat mitjançant l’accés al poder polític per part dels treballadors. 2) La socialització dels mitjans de producció, distribució i canvi. 3) L'organització autogestionària de la societat. 4) La societat ha de satisfer els mitjans que assegurin la igualtat i la dignitat de l'home. 5) El reconeixement del dret d’autodeterminació a les nacionalitats i pobles de l'Estat espanyol. 6) La recuperació de les institucions i principis configurats en l'Estatut del 1932, la seva actualització i aprofundiment.” (Agustí Colomines, el Singular Digital)

El desastre

"Carles Martí ha estat obligat a dimitir perquè la seva estratègia de manipulació no ha funcionat. No només no ha funcionat sinó que ha estat contraproduent. Si els resultats de l'opció A i B haguessin estat bons -és a dir, si la trampa hagués resultat efectiva-, Hereu no l'hagués fet dimitir. És aquesta, la vergonya. Carles Martí no ha estat cessat per trampós sinó per ineficaç." (Àstrid Bierge, el Singular Digital)

Quimeres i esperances

"Sobretot el que em fa pensar que som més a prop del que sembla d'aquest nou horitzó és que a hores d'ara la majoria dels que insisteixen a dir que la independència és una quimera ja no diuen que no la volen, sinó que és impossible. Des del punt de vista retòric, dels arguments, l'avenç és enorme." (Salvador Cardús, Avui)

Ja no podem esperar res de l’Estat espanyol

"El model d’Espanya és França. Que vol dir, primer, la màxima centralització de poder polític i econòmic, la màxima. I, segon, homogeneïtzació lingüística, cultural, de sentiment i de sentiments. Això ha estat el desig espanyol des del 1714 com a mínim, potser abans i tot, però hi ha hagut moments que ha afluixat, per la raó que sigui. I ara aquest desig ha reaparegut amb força." (Jordi Pujol, Avui)

Don Florencio 'in memoriam'

"Són els demòcrates d'un dia que mai arriba, els franquistes d'esma que aleshores preguntaven: "Democràcia, per a què?", i els conformistes d'ara que pregunten: "Independència, per fer què?". Els que demanen fulls de ruta ben senyalitzats mentre esperen que la independència arribi en carrossa de rei mag. S'han preguntat mai, aquests tocatardans, si a la democràcia s'hi arribà amb algun dels innombrables fulls de ruta que aleshores es prodigaven? Algú ha vist mai esdevenir-se, en aquestes latituds, la revolució cultural que enlluernava més d'un governant actual? O el comunisme europeïtzat de Don Santiago Carrillo? O la democràcia a la sueca, en què s'emmirallava Jordi Pujol? Cap ni un d'aquells mapes de navegació duia enlloc. A molt estirar, incentivaven accions que convergien, no en una utopia de disseny, sinó en l'acabament d'una situació intolerable." (Joan Ramon Resina, Avui)

Monarquia catalana

"Qui només vulgui la independència de Catalunya si és republicana, o si és monàrquica, o socialista, o liberal, o europeista, o cristiana, o laica, o multicultural, o pacifista, o solidària, o de tots els Països Catalans alhora, o democràcia avançada, o... (ací cadascú que posi allò que vulgui, el seu "escrúpol de monja" favorit); qui subordini i condicioni la independència al seu model de societat preferit, millor que no es torbi i no continuï llegint aquest article, adreçat als que volen només la independència. I punt. I a part." (Alfons López Tena, Avui)

D de decidir, C de censura

"Aquí serà interessant veure si apliquen el mateix criteri sobre la Diagonal aquells que consideren que un 20% de participació a les consultes sobiranistes és insuficient. Com més baixa, més importància tindrà aquest 20%. Sobretot quan estem parlant d'una consulta, la de la Diagonal, amb un pressupost de 3 milions d'euros i a la qual l'Ajuntament hi ha destinat 326 funcionaris alliberats, s'han contractat expressament 238 treballadors i hi ha mobilitzats 114 informadors al carrer." (Pere Martí, Avui)

L'alcalde i l'ordinador (un conte de por)

"L'alcalde no va somriure ni mica ni gota, i entre això i un diari que li va fer llegir els llavis (com a les folklòriques) es va descobrir que l'alcalde havia mentit en assegurar que sí que havia votat. I els feliços ciutadans de Barcelona es van emprenyar amb l'alcalde, perquè ara resultava que els havia sortit una mica mentider." (Sebastià Alzamora, Avui)

La sobirania de la Moncloa

"Atès que la sobirania espanyola davant de la crisi és perfectament descriptible, els cervells del govern central han trobat la millor manera de retallar el dèficit: anar directes a la jugular de les autonomies, no fos cas que tancar algun ministeri (posem el d'Igualtat, Habitatge o Cultura) generés una depressió col·lectiva entre la flor i nata dels sots-secretaris que viuen, caminen i fan cafès a la capital de les Espanyes." (Francesc-Marc Álvaro, Catalunya Oberta)

Cataclegg?

"No es pot deixar la regeneració democràtica només en mans d'Espanya, perquè el resultat són experiments polítics com UPyD." (Xavier Fähndrich, Catalunya Oberta)

Hereu amb cara de Brown

"Però més enllà de la imatge trista que podia projectar un alcalde de pega, que no pot ni votar en una consulta que ell s’ha muntat a major glòria de la seva persona, el problema d’Hereu rau en què no aprèn, en la seva congènita manca de lideratge." (Toni Aira, el Singular Digital)

Obama, Montilla i la por

"I és que Montilla no s'assembla gens a Obama. John del Cecato diu: "Obama prefereix ser president un mandat i aconseguir alguna cosa a ser-ho dos i no aconseguir res". Queda clar, oi?" (Francesc Puigpelat, Catalunya Oberta)

Quin fervor monàrquic!

"Ha sortit, és clar, la “gesta“ del 23-F, que hauria resolt igualment qualsevol cap d’Estat de qualsevol país civilitzat, amb la diferència que l’actual rei va necessitar tota la nit per decidir-se per la democràcia. Moltes gràcies." (Isabel Clara Simó, el Singular Digital)

Zapatero / George Shearing

"Al PSOE saben que l'actitud de Zapatero, desconcertantment irresponsable, pot enfonsar el partit en la misèria durant anys si no se'l treuen de davant com més aviat millor. Desconec quin és el recanvi, però és obvi que la imatge que dóna suscita qualsevol cosa menys entusiasme. De fet, pot arribar a crear fins i tot inquietud: Zapatero diu que sí a tothom, genera confusió entre els seus interlocutors i, en general, no sap de què parla." (Ferran Sáez Mateu, el Singular Digital)

La gran ensarronada

"Abans, a les tertúlies, els ponents s'havien de justificar per ser independentistes. Ara ho han de fer per no ser-ne." (Jordi Creus, Avui)

Qui diu que podem seguir així és tonto o malintencionat

"Insisteixo, cal destriar els malintencionats dels tontos. Qui diu que millorarem si ens quedem és perquè té els negocis a Espanya, i per tant els interessos, i això és bona part de l’empresariat català. I després hi ha els tontos que s’ho creuen."(Xavier Roig, Avui)

El moll de l'os

"El que ara estava en joc ja no era una mica més d’Estatut o una mica menys. Era veure si aprofitant la situació que s’ha creat entorn de l’Estatut podien fer-nos recular en tots els terrenys i aconseguir el gran objectiu: una Espanya centralitzada i del tot uniformitzada. Pot semblar que això està en contradicció amb el projecte oficial de l’Espanya de les Autonomies, però la realitat és que, malgrat l’organització autonòmica, la concentració de poder real polític i econòmic a Madrid és creixent." (Jordi Pujol, Jordipujol.cat)

El pacte de la Maestranza

"La sentència contra l'Estatut pot sortir el mes vinent amb 7 vots a favor i només 3 en contra, després del pacte de la Maestranza entre els magistrats del PP i el del PSOE. Serà un gran acord entre socialistes i populars al Tribunal Constitucional, segons es comenta a Madrid, que laminarà també l'Estatut del 1979 i es carregarà la immersió lingüística." (Lluís Bou, Avui)

Fractura irreparable

"On som no ens podem quedar. O s’avança o es recula. Aquest és el xoc de trens. Aquesta la fractura irreparable." (Vicenç Villatoro, el Singular Digital)

La resposta al TC

"Algú li podria explicar a Artur Mas que ara mateix el concert econòmic per a Catalunya és tan inconstitucional com la independència? Quins passos intermedis (i quines consegüents frustracions) es continuaran inventant per no plantejar el pols definitiu?" (Hèctor López Bofill, Avui)

Abans enfonsada que trencada

"Per simplificar: com menys Espanya, menys crisi. I encara hi ha qui diu que davant els greus problemes que genera la crisi cal aparcar les reivindicacions nacionals." (Pere Martí, Avui)

PSC mai mossega

"Als dirigents actuals del PSC, que han viscut tota la vida a redós i al servei del partit, per a qui el partit ho és pràcticament tot, de tant en tant els convé ensenyar els ullals al PSOE, però mai no el mossegaran." (Marçal Sintes, el Singular Digital)

Una Catalunya amb exèrcit

"Entenc que aquest debat pot sorprendre alguns, com sorprenia fa trenta anys debatre que els catalans havíem de tenir policia." (David Bajona, Avui)

Oda nova

"Tot enyor d'una civilització porta implícit un anhel d'heroïsme. Cada català porta adormit un heroi latent, i la tossuderia que hem demostrat en la resistència quotidiana, aquest amor que hem vessat en les petites coses, la nostra impermeabilitat a la propaganda i a les ridiculitzacions dels invasors, l'èxit que els films de guerra tenen entre mascles del país, aparentment tan mansois, i les divisions constants entre nosaltres, són senyals exteriors d'una força heroica adormida, inconscient. Hem cregut que erem porucs perquè érem massa intel·ligents per combregar amb rodes de molí, amb les bajanades sanguinàries que han mogut el segle XX. Deixo estar els genis que hem donat, o la revolució industrial feta amb quatre saltets d'aigua, única al sud d'Europa. Amb permís dels alemanys, som un dels pocs pobles que resta al continent que no ha estat devorat per la política, que té un mirada externa, i ganes de pencar pel seu progrés i la seva llibertat. Hem sobreviscut per redimir Europa i tornar a fer les coses bé. Som la tradició perduda d'Occident. El nord pels alemanys, pels catalans el Mediterrani -si no és molèstia. Necessitem un Churchill que cregui en el país més que el país mateix, un Churchill amb una visió clara i profunda de la història i un estil bonic, que escombri tanta collonada i converteixi els catalans porucs en catalans valents. A mesura que s'agreuja el temporal s'acosta la nostra hora. " (Enric Vila, Catalunya Oberta)

Les “grotesques” derives independentistes de CiU

"Pot un independentista l’any 2010, és a dir, algú que ha votat sí en els referèndums, votar el mateix que algú que es declara no independentista? És possible, això?" (Quim Torra, el Singular Digital)

L’honor és el missatge

"No deixa de ser un afront veure el personatge de cos present en el mateix palau que va ocupar en nom del general, i amb el govern de la Generalitat regalant-li tracte d’heroi nacional."(Patrícia Gabancho, Avui)

Estatut?, quin Estatut?

"[...] tenim la impressió que s'estan reproduint models dictatorials on hi ha ciutadans de primera, aquelles que estan per damunt de la voluntat popular expressa en les urnes, i de segona, aquells que estan sotmesos al domini dels primers." (Antoni Garrell, E-notícies)

Intens soroll de Loapes

"Fa dues setmanes, la transposició d’una directiva europea, sobre sistemes d’informació ambiental, unificava, a l’entorn de ‘l’Instituto Geográfico Nacional’, les competències de cartografia, amb la complicitat total de PSOE i del PP. La tramitació de la nova Llei de Ports esdevé una autèntica loapa portuària on, uns i altres, dinamiten aquell model, pactat per CiU l’any 1998, que ha permès un notable nivell d’autonomia als nostres ports. El seguit de disposicions –lleis i reglaments- que contenen retallades autonòmiques, no té aturador. Ara, cal estar molt vigilants en relació a la modificació de la Llei de Caixes d’Estalvi on l’amenaça d’incompliment de l’Estat és molt gran." (Pere Macias, E-notícies)

La transició

"Si la via estatutària està clarament exhaurida i la seva superació no és encara possible, com cal articular el mentrestant? Doncs com s’ha fet sempre en aquestes circumstàncies: des de la consciència d’estar protagonitzant una transició entre una cosa i una altra. Sense ambigüitats, sense subterfugis, sense autoenganys col·lectius." (Ferran Sáez Mateu, Avui)