"Sempre he dit que jo no sóc catalanista perquè visqui en un país d’un clima benigne i un paisatge ondulant i suau encerclat entre muntanyes i mars on s’hi menja molt bé. Jo sóc catalanista perquè aquí viuen uns homes que m’interpel•len, que em criden a seguir-los, que m’exigeixen fidelitat a una tradició, a una llengua i a un país. Molt bé, ara eliminem-los per un moment, com si mai no haguessin existit. Què ens queda? Què seríem? Qui es reconeixeria en una Catalunya sense ells, sense la seva exigència, sense el seu compromís, sense el seu coneixement? Qui voldria viure en un desert així?" (Quim Torra, el Singular Digital)
divendres, 21 de maig del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada