Oda nova

"Tot enyor d'una civilització porta implícit un anhel d'heroïsme. Cada català porta adormit un heroi latent, i la tossuderia que hem demostrat en la resistència quotidiana, aquest amor que hem vessat en les petites coses, la nostra impermeabilitat a la propaganda i a les ridiculitzacions dels invasors, l'èxit que els films de guerra tenen entre mascles del país, aparentment tan mansois, i les divisions constants entre nosaltres, són senyals exteriors d'una força heroica adormida, inconscient. Hem cregut que erem porucs perquè érem massa intel·ligents per combregar amb rodes de molí, amb les bajanades sanguinàries que han mogut el segle XX. Deixo estar els genis que hem donat, o la revolució industrial feta amb quatre saltets d'aigua, única al sud d'Europa. Amb permís dels alemanys, som un dels pocs pobles que resta al continent que no ha estat devorat per la política, que té un mirada externa, i ganes de pencar pel seu progrés i la seva llibertat. Hem sobreviscut per redimir Europa i tornar a fer les coses bé. Som la tradició perduda d'Occident. El nord pels alemanys, pels catalans el Mediterrani -si no és molèstia. Necessitem un Churchill que cregui en el país més que el país mateix, un Churchill amb una visió clara i profunda de la història i un estil bonic, que escombri tanta collonada i converteixi els catalans porucs en catalans valents. A mesura que s'agreuja el temporal s'acosta la nostra hora. " (Enric Vila, Catalunya Oberta)