"Mentre els catalans no tinguem estat i Barcelona hagi de competir amb Madrid amb una mà lligada a l'esquena, Catalunya serà la sagnia espiritual d'Espanya, l'excusa que justificarà tots els pecats i tots els fatalismes. A Espanya, la província no té redempció possible. Continuem on érem en temps de Valle-Inclán, quan l'escriptor deia que el millor que podien fer les províncies espanyoles era incendiar Madrid. Si Madrid s'incendiés, el món no la trobaria a faltar com trobaria a faltar Toledo. Per això és una quimera pensar que Barcelona se sotmetrà mai a Madrid, que és una ciutat amb tots els inconvenients de París i cap dels seus avantatges; una ciutat a la qual cap català va de grat a viure-hi, ni tan sols per prosperar. Més assenyat, doncs, que viure contenint la temptació d'incendiar Madrid, seria posar la força en un procés seriós de separació. [...] Això tindria l'avantatge de posar a cada part contra la seva veritat i de treure'ns, a tots plegats, la son de les orelles. [...]Veient com va l'economia mundial i com pugen els països emergents, l'opció és aquest camí o tornar a la pandereta. Bona part del malestar d'ara, ve del fet que molts líders d'opinió ja ho veuen, però encara pocs ho reconeixen." (Enric Vila, Catalunya Oberta)
divendres, 28 de maig del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada