"Si a França s'havien ocupat de fer desaparèixer els patois (bretó, occità, provençal, etc.), a Espanya [...] es tractava de treure del mig, o de minimitzar fins a la misèria, el català, l'euskera i el gallec (el valencià encara no havia aparegut, curiosament). No hi havia, ni hi ha, la més mínima intenció de construir una realitat plural basada en el respecte i la convivència, ni una confederació de nacions, ni res d'això. Es tracta d'una qüestió de models i de principis: Espanya vol ser una sola nació, amb una sola llengua i una sola identitat. És el que ha volgut sempre." (Sebastià Alzamora, Avui)
dilluns, 31 de maig del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada