El Barça definitiu

"L’anècdota va ser reproduïda per tots els canals de televisió. De forma intuïtiva –i amb tota la desesperació que genera la bona fe– el seguidor li reclamava que el Barça no fos un club català, sinó espanyol. Però s’equivocava d’època. Ara al Barça ja no li cal passar pel vell transvestisme nacional, pel regionalisme petit que li conferia una identitat domèstica per jugar amb el Xerez, i una altra, superior, per enfrontar-se al Manchester o al Juventus. Aquell aficionat andalús no havia entès que el FC Barcelona ja no necessita adoptar la seva identitat per sobreviure, perquè es tracta d’un club català que es projecta al món, i aquest és un camí d’una sola direcció." (Salvador Cot, Avui)