"Per a molts espanyols, les coses són exactament com a la ranxera. No és una qüestió d’una o altra versió, d’una o altra llengua. Hi ha una veritat absoluta i una versió catalana inventada. [...] Hi ha allò que és en la llengua que ha de ser i allò que els catalans s’han inventat i han traduït. Amb aquesta distinció jeràrquica i fatxenda, tan poc espriuana, entre veritat i versió, els ponts del diàleg són molt complicats. Encara que intranscendent, la ranxera és també una invitació a anar a votar a les consultes de demà. Els que puguin." (Vicenç Villatoro, Avui)
dissabte, 27 de febrer del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada