La llibertat i el català (Una carta traduïda)

"No es pot obligar la gent a triar entre ser maleducada o haver d'anar contra els seus propis interessos. [...] Jo no hauria triat mai aprendre el castellà de segona llengua, i no en faig un drama. El drama és que tants castellanoparlants es pensin que el seu temps val més que el meu, que la seva sensibilitat mereix més respecte que la meva. [...] Excepte els genis, que mengen apart i viuen d'acord amb sistemes de valors originals, la gent corrent necessita inscriure's en tradicions culturals per fer alguna cosa de profit. [...] Contràriament al que es diu, la cultura que històricament ens ha fet provincians a Catalunya ha estat l'espanyola. Això és així perquè la gran majoria dels catalans veuen Barcelona com la capital d'un país i no d'una província." (Enric Vila, Catalunya Oberta)