Sobiranistes d'Igualada

"Jordi Pujol, el belluguet Jordi Pujol que intervenia en els pressupostos de l'Estat, que anava d'un cantó a l'altre del país, que visitava Bush pare a la Casa Blanca, que anava a la Xina a obrir mercats, que quan queien les torres bessones de Nova York sortia a fer una declaració institucional i que parlava de tu a tu amb tots els mandataris europeus, ens va fer creure durant vint-i-tres anys que Catalunya gairebé orbitava per si sola en el concert dels estats del món. Pujol es va retirar, i el diguem-ne «engany» va quedar en evidència. El sentit de pertinença s'havia situat molt amunt, però per reforçar el poder que compta, que és el que figura en les lleis, Pasqual Maragall va llançar la idea de fer un nou estatut. Aquí s'encén l'esca." (Manuel Cuyàs, el Punt)