"Si Carretero és un bluf, per què ha estat tan remorós l'alleujament dels qui creien que tirava la tovallola? [...] Messies, il·luminats, il·lusos, els adjectius cauen amb ànim anihilador. Però des de Kant fins a Adorno, la llibertat s'ha definit pel rebuig de la determinació del present. En cert sentit, la llibertat és sempre un miracle, no necessàriament un miratge. Adorno veia prou bé que si la llibertat no es realitza acaba tornant-se obsoleta. [...] I si el polític condiciona els fins als mitjans, el patriota mai no supedita la llibertat a les maniobres disponibles." (Joan Ramon Resina, Avui)
dissabte, 13 de febrer del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada