La catalanitat del PSC

"Poc temps després es formalitza el procés dit d'unitat socialista i es consolida el PSC-PSOE; companys del Reagrupament pleguen, uns deixen la militància, altres van a d'altres formacions, principalment CDC i ERC; jo opto per quedar-me en el PSC, com bastants a Girona, creient que des de dintre es podia mantenir el debat sobre la seva catalanitat: el grup parlamentari del PSC a Madrid, la independència per elaborar i aprovar les llistes electorals, elecció de càrrecs... A partir dels anys 1982-83, començo a percebre que l'aparell del partit (administratius, personal laboral) comença a ocupar-se amb militants i simpatitzants que provenen de fora de Catalunya...; el debat intern es fa cada vegada més difícil i fer prosperar ponències, esmenes a conferències i congressos, quasi impossible, si no tens el vistiplau de segons qui...." (Xavier Gassiot, el Punt)