Una casa i un motel

"Per això els immigrants veuen en el català un bon tros de terra on fer-hi la seva casa, i un cop l’han feta senten que han passat a formar part d’un tot i que han passat a tenir una cosa seva per estimar i per defensar. El castellà a Catalunya és una habitació d’un motel de carretera perquè ve del desarrelament perpetu [...] i per això els immigrants castellanitzats s’aïllen o es ressenten, perquè no tenen espai on poder donar ni on poder rebre, perquè s’adonen que no formen part d’un tot més gran que ells." (Astrid Bierge, el Singular Digital)